Un dijous (el 4 d’abril) del 2002, amb un abrandat debat entre partidaris i detractors de Carner, començàrem l’aventura de l’actual cicle de poesia a l’Horiginal. Ja fa cinc anys. No cal repetir tòpics. Després de gairebé dos-cents actes poètics entre recitals, lectures presentacions de llibres, performances, projeccions, homenatges, debats, espectacles poètics, polipoètics i parapoètics, presències i absències, podem dir que n’hem vist de tots, tots, tots, colors.
Tothom que ha tingut alguna cosa a dir, hi ha trobat un espai. I creiem que al públic interessat en la poesia li hem oferit un lloc de trobada on amb força regularitat “hi passen coses” que cal caçar al vol. Espurnes irrepetibles que, potser sí que es desfaran com llàgrimes en la pluja, que deia aquell, però mentrestant tot això que tenim.
Algú ens va deixar un dia una enganxina que deia: “EL LLOC ÉS LA GENT” i té tota la raó: la poesia a l’horiginal no és només a l’escenari, és entre la gent i en la infinitat de converses, contactes, intercanvis i projectes que s’hi han cuit.
En fi, els cincs anys rodons, ens fan una certa gràcia i els volem celebrar amb tots els amics, passats, presents i futurs que s’hi vulguin afegir, aquest dimecres 30 de maig (a l’hora de sempre, 2 quarts de nou) amb un recital excepcional que serà una sorpresa, i un BINGO POÈTIC (encara més sorpresa perquè no s’ha fet mai) i ves a saber que més.
Hi sou tots convidats.
Entrades
5 comentaris:
aquesta imatge m'ha arribat a l'ànima! digueu-me que el poema estava imprès en un paper reaprofitat de "la Caixa" o de FECSA-ENDESA i ja seré feliça del tot!
per molts anys!
5 anys ja!!!! jo hi era en aquell debat!! Sí realment hem vist de tot. A verue si puc venir a l'aniversari.
Felicitats i per molts més!!!!
Marisa
tina, no t'ho puc confirmar. el document que jo tinc és una fotocopia..
marisa, deixa les opos una estona i vine...
gràcies
Ep, ben sinceres i senceres felicitats per aquests cinc anys! Sembla que el 2002 va ser un any ben prolífic pel que fa a iniciar punts de trobada on "hi passen coses" --ja sigui virtuals o no--. Efectivament, el lloc és la gent!
Estic ben ocupat amb el minúscul Lluc i el petit Marcel, i segurament no hi podré ser però segur que el Paper de Vidre hi serà ben representat amb insignes col·laboradors!
Endavant i gràcies, heu estat la nostra projecció espacial més natural, més enllà de la xarxa!
Els dos únics dies que he trepitjat l'Horiginal he tingut la sorpresa de trobar-me a la meva taula el cacaolat en qüestió, la palleta i l'avi xarrupant entre poema i poema.
Tot un espectacle.
Ah, felicitats, no? :)
Publica un comentari a l'entrada