1 de juliol: punt i apart i comiat

Per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l’Horinal

 JOSEP PEDRALS munta una "petita" celebració
amb la participació de...

Xavi Lloses
Marc Torrent
Stefano M. Cingolani
Miquel Adam
Eduard Carmona
Joan Vigó
i Jordi Florit

2002 / 2015, tretze anys farcits de moments irrepetibles d'exaltació poètica

bé es mereixen un comiat i, més que un punt i apart, un punt i seguit.

El cicle poètic segueix, res no trontolla.

Sense en Pedrals però amb la pedralitat intacta.

S'han pastat moltes coses en aquest cau

 i treballaré(m) per la "santa continuitat" que deia aquell..

nit de sepulcres

esplèndida nit de sepulcres de la coalició laBreu/Ponsalorda,
 exudant poesia,
culminació de la trilogia èpico-majestàtica.
felicitat del poeta i "això tot just comença!"

Llegiu-lo! (la primera edició ja s'exhaureix)

aquí les fotos de laBreu

i aquí el vídeo del poema inèdit
enregistrat pel Doctor No(llegiu)

sepulcres en DILLUNS!

atenció que aquesta setmana ens hem traslladat al

DILLUNS 22!

s'anuncia gran festassa poètica tot celebrant l'esdeveniment magne

de l'estrena mundial de

TOTS ELS SEPULCRES,

la trilogia d'en Jaume C. Pons i Alorda

editada per laBreu edicions

Tots els sepulcres és una trilogia que viatja de la naixença (la llum) a la destrucció (la fosca), per arribar a la resurrecció (la carn); una experiència quasi física de llenguatge que toca el sublim i l’horror, on la mort i l’obsessió per la descomposició es configuren com a excés verbal i sensualitat vital tot celebrant Andreu Cloquell, Andreu Vidal i Àngel Terrón.

cada u és cadascun i poesia cada dia

 israel padilla: meditaciones y el taxista salsero

 unai velasco: reivindicar Àlvaro Pombo 

y epístola a los fantasmas.

David Leo: El apagón, el brillo del horror

tres veus poètiques diferents, tres universos 

que encara no havien passat per la casa de la remor de motors i les apagades de llum.

Un intent d'emulsió, inexplicable diu en JP, inestable i interessant.

Contents de que hagin vingut, de sentir-los, de que ja siguin part del cicle concèntric,

que volem viu, divers i polièdric, irradiant espurna, propiciant moments,

desbrossant viaranys,  

tres veus pel dimecres 17

un trio inexplicable:

Israel Padilla

Unai Velasco

David Leo Garcia

valls i boires

per primer cop a l'horiginal tot i que no son debutants.

dues veus amb present cert, que es faran sentir

i que seguirem de prop

dispara l'oriol:

El camí natural

cap al curtcircuit

que em recorre

l'espinada,

és aquest xiuxiueig teu

que em guia

fins a la teva font

amagada.

i respon en guim:

Tot i no existir, 
assoleix un major grau 
d’impuls matèric 
si ho projectes com esquitxos de lleixiu 
sobre el cel recelós d’una bassa 
un qualsevol dilluns intempestat 
de l’ànima, ella que és la qualsevol 
per antonomàsia, exemplar 
d’una xiulada d’orelles 
en cap direcció. 

Salta del pedestal de boira 
i conviu 
amb la fèrria presència dolorosa 
de la punta 
d’una cua d’ull prenyada. 

L’ascensor puja i baixa. 
Les escales tan quietes 
com tu dins l’ascensor.

ressaca de pols

orfes ensumem racons de pols,

remenem sediments amb ràbia trista.

sabies que aniria així

aquest final que no calia.

ens queda el swing

(i el moro de la farmàcia)

amb aquella alegria

dimecres 10: Oriol Estripaboires i Guim Valls

aquí l'oriol

i aquí també hi surt!

i aquí en guim valls

jordi pàmias a l'horiginal

per fi hem pogut gaudir del  recital, llargament esperat, d'en Jordi Pàmias.

Aquest cop fent un recorregut per la seva obra continguda al volum V de la seva obra poètica "Terra,  mite, àngel" (és a dir, Terra cansada+Narcís i l'altre+La veu de l'àngel )

llegits i recitats amb força i convicció i amb l'acurada presentació del poeta i amic Lluís Calvo

(dissecció precisa de la poètica d'en Jordi amb afegits personals: la bata florejada, els paisatges del poeta i l'apunt d'una incitant lectura "hardcore"...)

Entre el caliu dels seus i la màgia musical de la Carme Cama, llisca  el nervi poètic

de l'obra sòlida i ferma d'un Jordi Pàmias que encara no ho ha dit tot.

la veu de l'àngel

Llorer

Sonen les set, a la vila. La nit
fuig pel darrer carreró del silenci.
I, a la teulada amb taques de liquen, els coloms
fan un parrup mandrós: joc de grisos i blancs,
amb les plomes del coll tornassolades.
El vent s'esplaia al campanar,
de confusos carreus, amb finestrals que foren
antic refugi d'òlibes. Les filades de pedra
es dolen, mudes, del rosec dels anys.
I em sento vell. Però la llum penetra
pel balcó esbatanat, mare. I encara
grogueja un polsegós ram de llorer,
lligat a la barana.


Jordi Pàmias. La veu de l'àngel.

i el dimecres 3: jordi pàmias!

presentació de "Terra, mite, àngel", (Pagès editors)

Obra poètica V de Jordi Pàmias 

Recull els seus  llibres "Terra cansada", "Narcís i l'altre" i "La veu de l'àngel"

El poeta recitarà,

Lluís Calvo, hi dirà la seva 

i la Carme Cama hi posarà música

La presència d'un clàssic de les nostres lletres en plena maduresa poètica.

Us ho perdreu?

david trashumante i víctor lópez

magnífic el recital "A viva sonus" de Víctor i David

en un format especial per a aquesta mini-gira.

De com fer arribar els poemes al públic amb una actuació rodona, impecable i intensa,

administrant els recursos amb austeritat, amb la mesura justa i amb eficàcia.

Paraules,  experimentació sonora

Un plat de bona teca poètica. Les darreres produccions de dos llargues trajectòries:

víctor

david

i el dimecres 27: a viva sonus

La gira de presentació de

"A viva sonus"

passa per l'horiginal el dimecres 27.

Un espectacle poètic-musical fruit de la fusió dels darrers treballs de 

David Trashumante (poemari "A viva muerte")

i

Víctor López (Phonopoema "Phonus Sonus")

poesia en imatges i paraules

imatges poètiques fotogràfiques i recitades,

un format de recital diferent per a un món poètic insòlit i suggerent

que es manifesta amb la plàstica i la paraula

Sóc un soc

 i sóc com sóc.

Tinc un tronc,

com el teu tronc.

La dona arbre,

que dóna i dóna,

ho dona tot,

i tot tort,

tort tot,

sols el tronc

és el que sóc.

i el dimecres 20, paraules i imatges

un format de recital que harmonitza dues expressions poètiques

aquí una mostra visual:

i aquí una altra

amb arrels

                                     

 

                                      

31 poetes queden retratats

Sota el títol “L’atzar és breu”, Toni Moreno retrata trenta-un poetes d’ara, un magnífic treball gràfic que presenta fotografies

( fons de textures i jocs de llums triats acuradament; pla mig del retratat mirant la càmera) “intervingudes” amb breus textos de cada un d’ells.

L'atzar és breu, el moment efímer, però el poeta d'imatges el caça i el fixa i ens regala aquest artefacte visual fet de tècnica i complicitat sensible que, ens apropa l'univers dels retratats però que també ens diu molt del feinejar discret i callat del retratista.

(Toni Moreno és, entre altres coses, l'autor del documental "Francesc Garriga, una ombra al sol" i de "Enquadrant paraules. Fotografia i poesia" també sobre poemes d'en Garriga)

I l'exposició, fins el 30 de maig aquí:

Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall

Sant Gervasi de Cassoles, 85

08022 Barcelona

Com arribar-hi

i el dimecres 13: rostoll i en sordina

Dolors Coll Magrí presenta els seus poemaris 

"Rostoll" (Godall edicions)

 i "En sordina" (Editorial Meteora)

amb la participació de

Mònica Miró Vinaixa

Meritxell Sales Tomàs

Sebastià Valls Orpella

i

Manel Guitart Colom

i projecció d'audiovisuals

Gota a gota, el foc.
Conviure amb l'escissió
em crema el motor.

Cel i raig s'estimben.
A velocitat de vista,
el vol dels mixons.

(de En sordina)

lluna d'estiu

val, si, tres a zero,

però us heu perdut això, apa!

Llit o vaixell de fusta negra,
amb mascarons de proa.
Sota la lluna, que fa el ple,
s'ha desvetllat, nua, la dona...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

El tallamar de la nau sap
camins que no s'esborren.
Si la besada marca el rumb,
s'encresparan el vent, les ones...
Si l'abraçada dura molt,
naufragarem prop de la costa.

Sota la gran lluna d'estiu,
farem volar tota la roba.
Amor, l'estela deixarà,
en tu, un blanc pètal de magnòlia...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

el poemes d'en Jordi Pàmias
vigoritzats per la recitació  de la nú,
la  satisfacció íntima i sincera del poeta
descobrint ressons inèdits als seus versos.

caçar l'instant exquisit mai fou tan fàcil.

dimecres 6: nú miret diu pàmias

això sí que serà estratosfèric!