lluna d'estiu

val, si, tres a zero,

però us heu perdut això, apa!

Llit o vaixell de fusta negra,
amb mascarons de proa.
Sota la lluna, que fa el ple,
s'ha desvetllat, nua, la dona...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

El tallamar de la nau sap
camins que no s'esborren.
Si la besada marca el rumb,
s'encresparan el vent, les ones...
Si l'abraçada dura molt,
naufragarem prop de la costa.

Sota la gran lluna d'estiu,
farem volar tota la roba.
Amor, l'estela deixarà,
en tu, un blanc pètal de magnòlia...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

el poemes d'en Jordi Pàmias
vigoritzats per la recitació  de la nú,
la  satisfacció íntima i sincera del poeta
descobrint ressons inèdits als seus versos.

caçar l'instant exquisit mai fou tan fàcil.