el blog de l'o.r.i.n.a.l.

dijous, de juliol 02, 2015

dibuixat en directe per marc torrent

pedrofilia

JP, oficiant

Stefano, contingut i rigorós

Marc Torrent, l'il·lusrat

Martí Sales, punxant

Carmona, safareig a domicili

Miquel Adam, l'agent de Brusel·les

Joan Vigó: desenmascarant Sweeney Todd

Jordi Florit, el perquè de la cosa

P. Drals, fent memòria

Només en Pedrals podia congregar tanta parròquia en una convocatòria com aquesta,

amb greus riscs de deshidratació i fins i tot d'evaporació de part de la tribu poètica.

Gràcies a tothom. Història, memòria sense nostàlgia ni llàgrima. Revelacions insòlites (quan fou mort lo combregaren, Carmona!) insinuacions criminals (Vigó: no en tens proves! hi haurà querella t'aviso) i consells ultraliberals (post-subalisme: com forrar-se amb la poesia, ha.ha.ha!)...

Però.... això tot just comença!

Avui tanquem un curs marcat d’una banda per la desaparició d’en Garriga i d’una altra per l’aparició dels pedralets i dels subalets. I entre mig una colla de recitals més o menys afortunats però tots ells amb moments irrepetibles.

Durant tots aquests anys "això" ha estat conduit per l’estranya parella aquí de cos present, i ara ha arribat el moment de desfer la coalició (de comú acord i de bon rollo, no com altres) .

Estava clar que un dels dos s’havia de jubilar i naturalment qui es jubila és el jove.

En Pedrals es jubila però s’enfila, entre altres coses per esmerçar energies en altres fantàstics projectes que faran tronar i ploure i que ja ja ho sentirem a dir. Es jubila però no ens deixa del tot: el tindrem a prop i no deixarem d’explotar els seus recursos i energies ni que sigui a l’ombra.

I aquí amb la santa continuïtat, que deia aquell, i tirarem endavant el cicle amb aquella alegria. Santificant els dimecres, propiciant moments, sentint els motors malèfics, passant calor quan toca, amb talls de llum quan no toca i relligant l’entramat d’improbabilitats que permeten que això funcioni i fent-ho tan bé com puguem, sobretot amb la complicitat de tots vosaltres germans i germanes i, invocant tarantinescament el senyor Llop perquè no ens permeti caure en la nefasta autocomplaença. I mentre el cos aguanti.

dimarts, de juny 30, 2015

per la porta gran

dijous, de juny 25, 2015

1 de juliol: punt i apart i comiat

Per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l’Horinal

JOSEP PEDRALS munta una "petita" celebració
amb la participació de...

Xavi Lloses
Marc Torrent
Stefano M. Cingolani
Miquel Adam
Eduard Carmona
Joan Vigó
i Jordi Florit

2002 / 2015, tretze anys farcits de moments irrepetibles d'exaltació poètica

bé es mereixen un comiat i, més que un punt i apart, un punt i seguit.

El cicle poètic segueix, res no trontolla.

Sense en Pedrals però amb la pedralitat intacta.

S'han pastat moltes coses en aquest cau

i treballaré(m) per la "santa continuitat" que deia aquell..

dimarts, de juny 23, 2015

nit de sepulcres

esplèndida nit de sepulcres de la coalició laBreu/Ponsalorda,
exudant poesia,
culminació de la trilogia èpico-majestàtica.
felicitat del poeta i "això tot just comença!"

Llegiu-lo! (la primera edició ja s'exhaureix)

aquí les fotos de laBreu

i aquí el vídeo del poema inèdit
enregistrat pel Doctor No(llegiu)

dijous, de juny 18, 2015

sepulcres en DILLUNS!

atenció que aquesta setmana ens hem traslladat al

DILLUNS 22!

s'anuncia gran festassa poètica tot celebrant l'esdeveniment magne

de l'estrena mundial de

TOTS ELS SEPULCRES,

la trilogia d'en Jaume C. Pons i Alorda

editada per laBreu edicions

Tots els sepulcres és una trilogia que viatja de la naixença (la llum) a la destrucció (la fosca), per arribar a la resurrecció (la carn); una experiència quasi física de llenguatge que toca el sublim i l’horror, on la mort i l’obsessió per la descomposició es configuren com a excés verbal i sensualitat vital tot celebrant Andreu Cloquell, Andreu Vidal i Àngel Terrón.

cada u és cadascun i poesia cada dia

israel padilla: meditaciones y el taxista salsero

unai velasco: reivindicar Àlvaro Pombo

y epístola a los fantasmas.

David Leo: El apagón, el brillo del horror

tres veus poètiques diferents, tres universos

que encara no havien passat per la casa de la remor de motors i les apagades de llum.

Un intent d'emulsió, inexplicable diu en JP, inestable i interessant.

Contents de que hagin vingut, de sentir-los, de que ja siguin part del cicle concèntric,

que volem viu, divers i polièdric, irradiant espurna, propiciant moments,

desbrossant viaranys,

dijous, de juny 11, 2015

tres veus pel dimecres 17

un trio inexplicable:

Israel Padilla

Unai Velasco

David Leo Garcia

valls i boires

per primer cop a l'horiginal tot i que no son debutants.

dues veus amb present cert, que es faran sentir

i que seguirem de prop

dispara l'oriol:

El camí natural

cap al curtcircuit

que em recorre

l'espinada,

és aquest xiuxiueig teu

que em guia

fins a la teva font

amagada.

i respon en guim:

Tot i no existir,
assoleix un major grau
d’impuls matèric
si ho projectes com esquitxos de lleixiu
sobre el cel recelós d’una bassa
un qualsevol dilluns intempestat
de l’ànima, ella que és la qualsevol
per antonomàsia, exemplar
d’una xiulada d’orelles
en cap direcció.

Salta del pedestal de boira
i conviu
amb la fèrria presència dolorosa
de la punta
d’una cua d’ull prenyada.

L’ascensor puja i baixa.
Les escales tan quietes
com tu dins l’ascensor.

dilluns, de juny 08, 2015

ressaca de pols

orfes ensumem racons de pols,

remenem sediments amb ràbia trista.

sabies que aniria així

aquest final que no calia.

ens queda el swing

(i el moro de la farmàcia)

amb aquella alegria

dijous, de juny 04, 2015

dimecres 10: Oriol Estripaboires i Guim Valls

aquí l'oriol

i aquí també hi surt!

i aquí en guim valls

jordi pàmias a l'horiginal

per fi hem pogut gaudir del recital, llargament esperat, d'en Jordi Pàmias.

Aquest cop fent un recorregut per la seva obra continguda al volum V de la seva obra poètica "Terra, mite, àngel" (és a dir, Terra cansada+Narcís i l'altre+La veu de l'àngel )

llegits i recitats amb força i convicció i amb l'acurada presentació del poeta i amic Lluís Calvo

(dissecció precisa de la poètica d'en Jordi amb afegits personals: la bata florejada, els paisatges del poeta i l'apunt d'una incitant lectura "hardcore"...)

Entre el caliu dels seus i la màgia musical de la Carme Cama, llisca el nervi poètic

de l'obra sòlida i ferma d'un Jordi Pàmias que encara no ho ha dit tot.

dijous, de maig 28, 2015

la veu de l'àngel

Llorer

Sonen les set, a la vila. La nit
fuig pel darrer carreró del silenci.
I, a la teulada amb taques de liquen, els coloms
fan un parrup mandrós: joc de grisos i blancs,
amb les plomes del coll tornassolades.
El vent s'esplaia al campanar,
de confusos carreus, amb finestrals que foren
antic refugi d'òlibes. Les filades de pedra
es dolen, mudes, del rosec dels anys.
I em sento vell. Però la llum penetra
pel balcó esbatanat, mare. I encara
grogueja un polsegós ram de llorer,
lligat a la barana.

Jordi Pàmias. La veu de l'àngel.