poetes, artistes, gent!
ens arriba la convocatòria d'un curs-taller extraordinari.
passin i vegin:
Curs-taller d'ACCIÓ I POESIA
Coordinat per Marta Darder,
Carles Hac Mor i Ester Xargay
A l'obrador de poesia del cafè Horiginal (C/ Ferlandina, 29, davant el MACBA)
Cinc sessions de dues hores
cadascuna: dilluns 21 i 28 de gener,
i dilluns 4, 11 i 18 de febrer
del 2012, de 8 a
10 del vespre.
Per inscriure-us: ingresseu 50 €
a "la Caixa"
2100-3000-11-2103622407 (titular: Ester Xargay. T. 693-504-713),
Desconstrucció de la performance per trobar l'acció. L'acció com a antiespectacle o
no-espectacle. Poesia sense acció. L'espectador contra l'espectador.
Els traus no volen els botons.
Com deixar-se anar per escriure
i per fer art i com deixar venir tot allò que podem imaginar que som capaços
d'arribar a fer. No pas tothom pot ser artista i escriptor,
sinó que tothom ja ho és; només cal desembossar el cap i acceptar tot el cos. El
problema de com fer-ho, se l'ha de plantejar cadascú; ningú no és mestre de
ningú, ni tan sols d'un mateix. L'objectiu del curs-taller és
desaprendre, desfer, entre tots plegats, i provocar-nos així una tempesta
mental que pot fer tronar i ploure art i escriptura, indiscriminadament,
engrescadorament i amb efectes posteriors i exteriors al context en el qual
seran congriades les fúries de l'inconscient.
La petjada de la guineu no es veu.
***Cada
acció concreta posa en qüestió la tendència de l'acció a esdevenir un
llenguatge, una codificació.***Amb l'acció, hom
accedeix a obtenir el resultat més petit amb el més gran esforç d'altri.***Una
acció no exigeix mai cap interpretació. Tanmateix, la no-interpretació ja és
una interpretació. L'acció demana la suspensió del judici, perquè tot judici és
un prejudici. El millor espectador d'una acció és un objecte o, pel cap alt, un
vegetal.***La referència principal d'una acció és
l'acció mateixa.***L'art de l'acció és un perill per a l'acció de l'art,
i l'art és el perill més gros de tots.***L'estil -un
estigma immanent a l'art- és un obstacle per a l'acció.***L'acció posa
el dit a la nafra de l'art, i la nafra de l'art és l'acció; ergo, l'acció
s'assenyala a si mateixa per mà de l'art i aquest ho fa mitjançant la nafra de
l'acció.***L'acció no produeix catarsi ni té
moralitat; és una epifania sense cap ni peus de l'anestètica poca-solta.***En
l'acció, de vegades, hom vol capir allò que és impossible de comprendre perquè
no hi ha res a entendre-hi.***En l'acció, tan bon punt
hom de debò no vol dir res és quan en diu més, de coses.***L'acció, com
a prellenguatge invertebrat, pot consistir en una simple formulació, com
aquesta de Dick Higgins: "Ofereix-te perquè t'extirpin la columna
vertebral"; o com aquesta altra, de Kosugui: "Traieu-vos un ull,
deixeu que passin cinc anys, i feu el mateix amb l'altre ull."***L'acció és una ontologia forassenyada que, sense espina
dorsal, s'arrossega espamòdicament entre un cúmul de paradoxes, i suposa un
al·legat contra la reducció del logos a raó.***Si,
com adverava Hegel, la filosofia és el món al revés, les accions són la
filosofia al revés i amb el món ja perdut de vista.***L'acció és una
gesta ontològica de la negativitat vitalista.***Quan
l'hàlit poètic és exercit en una acció, aquesta tendeix a una mena d'himne a
l'anarquia, al caos i al tumult, a la insubordinació total i a una disgregació
del real.
La
paraparèmia sona a trompeta.
Entrades
