avui no hi ha males fotos d'escenari, avui males fotos de la sala:
laia noguera (+ carles h i jmservià)
hac mor, servià i
cata, carles h, ester x,
la propina d'en Pedrals que ve del Palau, del ritual espriuenc.
Sota un títol arcaïtzant, gaudim del recital
paraparèmic d’un quartet poètic que d’entrada ja anuncia que no saben ben bé
que faran però que ben aviat van entreteixint intervencions ben consistents.
Poemes inèdits i no, d’en Lluís Calvo i poemes triats per la Laia Noguera entre
l’obra publicada per una altra Laia Noguera que ja no hi és, amanits amb les paradoxes paraparèmiques d’en
Carles Hac Mor interactuant amb el públic, tirant l’ham de les dedicatòries i les
incitacions a manifestar-se poèticament, duchampnianament (tothom és artista,
tothom és poeta, tothom hi és convidat) i els poemes cantats de l’Ester Xargay. Magma
d’aulors accitants.
Josepmiquel Servià, Cata, Andryi, Pedrals aspriu,
i alguns més rematen la vetllada. La
paraparèmia encara no sabem ben bé que és però sabem que té so de trompeta. I regust de
croqueta.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada