dissabte, de desembre 22, 2012

Curs-taller d'ACCIÓ I POESIA

poetes, artistes, gent!
ens arriba la  convocatòria d'un curs-taller extraordinari.
passin i vegin:

Curs-taller d'ACCIÓ I POESIA
Coordinat per Marta Darder, Carles Hac Mor i Ester Xargay
A l'obrador de poesia del cafè Horiginal (C/ Ferlandina, 29, davant el MACBA)
Cinc sessions de dues hores cadascuna: dilluns 21 i 28 de gener,
i dilluns 4, 11 i 18 de febrer del 2012, de 8 a 10 del vespre.
Per inscriure-us: ingresseu 50 €
a "la Caixa" 2100-3000-11-2103622407 (titular: Ester Xargay. T. 693-504-713),
i comuniqueu-ho a <curstaller.artipoesia@gmail.com>.


Desconstrucció de la performance per trobar l'acció. L'acció com a antiespectacle o
no-espectacle. Poesia sense acció. L'espectador contra l'espectador.
Els traus no volen els botons.

Com deixar-se anar per escriure i per fer art i com deixar venir tot allò que podem imaginar que som capaços d'arribar a fer. No pas tothom pot ser artista i escriptor, sinó que tothom ja ho és; només cal desembossar el cap i acceptar tot el cos. El problema de com fer-ho, se l'ha de plantejar cadascú; ningú no és mestre de ningú, ni tan sols d'un mateix. L'objectiu del curs-taller és desaprendre, desfer, entre tots plegats, i provocar-nos així una tempesta mental que pot fer tronar i ploure art i escriptura, indiscriminadament, engrescadorament i amb efectes posteriors i exteriors al context en el qual seran congriades les fúries de l'inconscient.
La petjada de la guineu no es veu.

***Cada acció concreta posa en qüestió la tendència de l'acció a esdevenir un llenguatge, una codificació.***Amb l'acció, hom accedeix a obtenir el resultat més petit amb el més gran esforç d'altri.***Una acció no exigeix mai cap interpretació. Tanmateix, la no-interpretació ja és una interpretació. L'acció demana la suspensió del judici, perquè tot judici és un prejudici. El millor espectador d'una acció és un objecte o, pel cap alt, un vegetal.***La referència principal d'una acció és l'acció mateixa.***L'art de l'acció és un perill per a l'acció de l'art, i l'art és el perill més gros de tots.***L'estil -un estigma immanent a l'art- és un obstacle per a l'acció.***L'acció posa el dit a la nafra de l'art, i la nafra de l'art és l'acció; ergo, l'acció s'assenyala a si mateixa per mà de l'art i aquest ho fa mitjançant la nafra de l'acció.***L'acció no produeix catarsi ni té moralitat; és una epifania sense cap ni peus de l'anestètica poca-solta.***En l'acció, de vegades, hom vol capir allò que és impossible de comprendre perquè no hi ha res a entendre-hi.***En l'acció, tan bon punt hom de debò no vol dir res és quan en diu més, de coses.***L'acció, com a prellenguatge invertebrat, pot consistir en una simple formulació, com aquesta de Dick Higgins: "Ofereix-te perquè t'extirpin la columna vertebral"; o com aquesta altra, de Kosugui: "Traieu-vos un ull, deixeu que passin cinc anys, i feu el mateix amb l'altre ull."***L'acció és una ontologia forassenyada que, sense espina dorsal, s'arrossega espamòdicament entre un cúmul de paradoxes, i suposa un al·legat contra la reducció del logos a raó.***Si, com adverava Hegel, la filosofia és el món al revés, les accions són la filosofia al revés i amb el món ja perdut de vista.***L'acció és una gesta ontològica de la negativitat vitalista.***Quan l'hàlit poètic és exercit en una acció, aquesta tendeix a una mena d'himne a l'anarquia, al caos i al tumult, a la insubordinació total i a una disgregació del real.
La paraparèmia sona a trompeta.

Cap comentari: