sang i fetge, ironia a dojo,
psicòpates nostrats com el magistral
monstre del poble nou, i la morena de la serra, cadàvers exquisits...
un tsunami d'aire fresc quan el poeta Vigó es deixa anar
i arrasa amb contundència amb totes les convencions,
les nefastes "correccions polítiques" i les mesquineses qüotidanes
d'un pais on "s'afusella poc"
literatura de la bona per presentar l'excel·lent curt de
Pep Bonet/Joan Vigó
en una vetllada inquietant i memorable,
amb còmplices de luxe: la Nú Miret i en Jaume Pons Alorda
2 comentaris:
Moooooooooltes gràcies!
Una vetllada psicopàtica i memorable! Uns cracks, els artistes. Moltes gràcies per la bona estona que ens vau fer passar.
Publica un comentari a l'entrada