els dies
comencen a pesar.
i els déus els volen joves.
no serviré les copes al convit
dels immortals.
a mi l'atzar m'ha donat temps,
(no em fa vergonya confessar-ho).
més anys de flors,
més anys de pluja
més anys de llàgrimes i riures.
i temps d'haver pensat,
que tot es redueix a un joc de ximples.
quan passi la frontera del leteu,
caldrà que calli.
tampoc sabria pas què dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada