dissabte, de novembre 30, 2013

un com a coma poètic


(fotos disparades per en joan vigó)

avui reciten 
tota una colla, 
segons la Txell 
Sales: en Xemeneia, 
l’Enric Castanyes 
i encara d’altres 
que escriuen versos 
i mos els diuen 
dalt de la trona 
cofant tarot

oh! quina pena 
que no vindral’s 
Josep P. Drals: 
hi ha en Rick pirètic, 
àcid ascètic, 
coma poètic. 
el sol poeta 
que tot ho peta 
que omple el local 
de l’horinal.

febrós tot ell 
com un cadell 
de mot novell 
amb tanta penya. 
tots han vingut: 
moltes fadrines 
i molts poetes 
i perdularis. 
(de funcionaris 
també n’hi ha algun) 

l’arias, la vernis 
també en todó, 
subal, garriga, 
la nu, en vigó, 
en max i en sito 
i en nopca i tot 
i la ballbona 
i la calafell, 
i el gran orlando... 
(no els direm tots) 

diu els poemes 
brandant la mà 
corren croquetes 
i gots de vi. 
i en el silenci 
de les neveres 
en Cots ven llibres 
del mil nou-cents 
vuitanta i quatre 
i està content 

i quan s’acaba 
la recitada 
xerren i fumen 
al foc de camp. 
estem en coma 
com febrejant: 
és el poema 
que és crit ben dit 
que anima l’ànima 
i s’encomana 

no passeu ànsia 
ni porteu dol: 
una setmana 
i vindrà en Sunyol!

(febretes de mossènyer garzeni,  
a qui els deus confonguin i perdonin)

 

 


2 comentaris:

Txell Sales ha dit...

Ben rimat
ben dit
ben fet

Joan Vigó ha dit...

Hòstia Ferran! 10 n'hi do!
aquesta crònica, per al·lusions,
em toca una fibra, o potser dos.

Felicita doncs mossènyer Garzeni
per fer de poeta cronista
el seu do heterogeni
només pot sortir d'un Artista.