JTC

posem que hi ha un JTC que no és Jusep Torres Campalans (tan fictici que s'ha fet real) ni un Jutge de Tribunal Constitucional per exemple. El d'avui és un Joan Todó Cortiella tan real que sovint sembla dil.luir-se en una inmaterialitat silenciosa (hem tingut grans diàlegs dadaistes en JT i jo: diàlegs entre un que mig sordeja i un que mig enmudeix i sospito que no soc l'únic amb aquesta experiència de comunicació parapsíquica en vista del que explica el seu editor M Adam Rubiralta) i a estones es materialitza travessant la sala fent un saltiró característic en direcció als pixadors.

Diguem també que exerceix de sénienc, de savi i de bonapersona, que parla a butxacades diuen, que no malgasta energies en deixar anar banalitats, que ara ja ha deixat los fòssils al ras i es posa a contar-nos les històries que guardava portes endins relligades en un volum d'un format agradable i sensual com una moleskine o un black-berry, un bell objecte que es deixa tocar, un breviari concebut com tots els productes de la factoria laBreu amb disseny acurat i  detalls com la il·lustració  rera la solapa, d'un Todó fumador furtiu (reconforta la reivindicació subliminal en aquests temps)

Una presentació d'en Sito Subirats, lúcida, contundent i hil.larant per moments i una performàtica truita d'hòsties cuinada pel xef David Ymbernon (a) Trianon, l'artista que somnia taronges, carabasses i bombones de butà, un brindis amb cicuta dels editors més suís-cides que es fan i es desfan, la lectura d'un fragment gore d'un dels relats presentats, envolten JT amb una aura d'alguna cosa semblant a satisfacció i fins i tot eufòria post-part. Una presentació de llibre i també un homenatge de tots els que sabem d'un escriptor d'altíssima qualitat i que ho és, sense estridències i sense escarafalls que fa feina amb esforç callat i constant i que, malgrat el que diu i si encara queda una mica de senderi a la nostra tribu serà llegit al seu poble i més enllà.Molt més enllà.