enemigos de jardín

ELLS

es presenten així:

ENEMIGOS DE JARDÍN está compuesto por cuatro miembros (tres y medio, para ser exactos). Sus influencias son el Stand-up Comedy británico, Jimmy Hendrix y Emilio Aragón en sus peores tiempos.

Hacen reír y no saben por qué. El caso es que escriben textos ad hoc (sin que este latinajo sepan qué significa) para los propios bolos. Ya son célebres sus opiniones y tesis sobre la posmodernidad, Amaia Montero, sus primeros amores, las sandalias cangrejeras, Pachá Ibiza y las relecturas historiográficas partiendo de seísmos culturales como la grabación del disco de Jesulín de Ubrique o la invención del Frenadol.

ENEMIGOS DE JARDÍN son esencialmente bélicos y están bastante verdes.

son els nostres cosins de Salamanca i ja "han fet un horiginal" la temporada passada.

Ara, el dimecres 3 de març,

esperem  noves aportacions del seu univers delirant

vegin el seu poema de los vinos!:

la nit bohemia

Roger, Sebastià, Oriol, Hara, Marginalia, Andrea

son un colectivo, que ens ha passejat amb textos escollits, imatges i músiques,

per la Bohèmia més genial i desastrada.

(Un recorregut per  la bohèmia del París d'Henry Murger, el Madrid  d'Emilio Carrere, les barbes de Valle-Inclán i les tertúlies als Quatre Gats, entre d'altres.)
Un treball rigorós i evocador

d'aquells artistes que van aconseguir viure de l'aire

i al mateix temps, fracassar de la manera mes estupenda.

Glòria a la pirueta i al cafè con media tostada!

dimecres 24: ud. es un colectivo

dimecres 24

(horiginal, 20,30h)

La Nit bohèmia

 

Un recorregut per textos i cançons de la vida de bohèmia del París d'Henry Murger, el Madrid 'del café y la media tostada' d'Emilio Carrere, les barbes de Valle-Inclán i les tertúlies als Quatre Gats, entre d'altres.

stefano benni

benni, pons i vadell

un veritable regal la presència d'en Benni,

un escriptoràs que presenta aquests dies la traducció al català d'Elianto

(Anna Torcal i Salvador Company. Editorial Moll)

Un regal els seus poemes, recitats amb força escènica i humor.

I un regal la plaquette que els eufòrics de "pèl capell"

improvitzaren amb la nocturnitat  i empenta

que els caracteritzen.

 

Les petites coses

Les petites coses

que estim de tu

aquell somriure teu

un poc llunyà

el gest lent de la mà

amb que m'acarones els cabells

i dius: voldria

tenir-los jo també tan bonics

i jo dic: vida

estàs un poc sonat

i en el llit

despertar.se

amb el teu alè a prop

i damunt la tauleta

el diari de la nit

la teva cafetera

que canta a la cuina

l'olor de la pipa

que fumes dematí

el teu perfum

un poc blasé

el teu guardapits ridícul

les petites coses

que estim de tu

Aquell somriure teu

estrany

el gest continu de la mà

amb que m'acarones els cabells

i repeteixes: voldria

tenir-los jo també tan bonics

i jo dic: vida

ja m'ho has dit

i en el llit

estàs desperta

sentint el teu alè

un poc ofegat

i sobre la tauleta

el bicarbonat

la teva cafetera

que xiula a la cuina

l'olor de pipa

també de matí

el teu perfum

un poc demodé

les poetites coses

que estim de tu

Aquell somriure teu

beneitó

la mania idiota

d'estirar-me els cabells

i dius: voldria

tenir-los jo també tan bonics

i jo te dic: cretí

compra't un perruquí!

i en el llit

estàs desperta

i sentir-te roncar

i damunt la tauleta

un mitjó teu

i la teva cafetera

que esclatà

finalment a la cuina!

la pipa que fot una pudorada

de bon matí

el teu perfum

 de ximpanzé

aquell horrible guardapits

les petites coses

que estim de tu

pablo odhe

Pablo i Pau

Pablo Odhe

Pablo Odhe i Stefano Benni

Pau Gener Galín ens fa descobrir el poeta argentí amb passat barceloní, 

Pablo Odhe,   una sorpresa grata, que esperem repetir en propers viatges.

XVI

se pierde
en el ánimo profundo de la hoguera
se confunde
con el espíritu caudaloso
de la corriente del fuego
es la insistencia de los templos en ruinas
con sus murales desgastados por la animosidad
del tiempo
es el silencio hendido del eco
de las catedrales
está en cada cosa que recordamos
y a duras penas tenemos valor
para nombrarla



XXII

es el perfume
que desprende el vestido de una mujer altiva
y recién casada
es el perfume que despide
la sombra
de los alcanforeros



XXIV

con Ella
los hombres procuran robarle
su causa al tiempo
evocaré sin fortuna el pasado de mi bandera
esto me lo recuerda
una vieja canción que retengo en el nombre
es como la poesía
que-de-una-lucha-voraz-contra-la-muerte-obtiene-su-garganta
y duerme el gran mamífero
capturado
por el miedo de su presa
al amparo de la Ajena Precipitación


XXVII

el lento transcurso del tiempo
hará
que sucumban las sombras
bajo tierra


XXVIII

porque
más allá de la tierra
los días vendrán
y nada de lo dicho tendrá regreso
ya que lo dicho llega
como una canción vieja
que a veces nos recuerda al mar


XXX

digo
de las delgadas alas
-como finos hilos de plata-
que sostienen
de la cintura
al gran mamífero que busca sangre



XXXII

hay mariposas
ocultas bajo la frase escondida de la tierra
hay escorpiones
en la faz neutra de la tierra
hay escorpiones
hambrientos
sobre los pies descalzos de la tierra
hay una palabra
que repta sobre el signo devastado de la tierra
su más vergonzosa manifestación
Panteo



_

En: Panteo, de Pablo Odhe, Libros de la talita dorada / Colección los detectives salvajes, 2009.

dimecres de cendra

per (a) aquest dimecres, hem caçat al vol dos personatges que passen per Barcelona aquests dies i que val la pena d’aprofitar:

Un és Stefano Benni, escriptor molt reconegut a Italia i inexplicablement poc conegut aquí, que engrescat per la traducció que Anna Torcal i Salvador Company han fet del seu llibre “Elianto” (ed. Moll) ha volgut participar en la seva presentació (Espai Mallorca, dimecres 17, 19,30h) i després compartir vetllada poètica a l’horinal (dimecres 17, Horiginal 20,30....)

L’altre és Pablo Odhe poeta i activista literari nascut a La Plata (Argentina) el 1970 i crescut en l’exili barceloní : "del 76 al 85 en donde hizo la primaria en un colegio anarquista. Estudió ingenieria y letras. Dirigió la revista "Hojas Selectas" y creó el movimiento "Poesía Turkestán" (afiches callejeros), y una pequeña editorial. Publicó tres cuentos y un libro de poesía "Atlante", y tiene algunos libros inéditos. También escribe cuentos y una hija que se llama Clara, de once años y que escribe mucho mejor que él".

poetes escarnits

reservoir poets

el kit de l'espectador

els meus ulls han vist coses que vosaltres no creurieu,

projectils orgànics travessant la fosca fins a la closca dels poetes,

poemes enllaunats liscant per la pantalla

mentre ELLS, en silenci reben la civilitzada tortura-resposta del públic.

Els autors, lliurats incondicionalment als lectors en un gran ritual expiatori....  

Un exercici, talment planejat per un Tarantino,

al que pocs del poetes nostrats gosarien exposar-se.

Només uns lletrapodrits com ells ho podien fer

i només en un antre com el nostre podia passar i ha passat.

Moments que es desfaran com llàgrimes sota la pluja (d'hortalisses) ?

moments que ens injecten vida i poesia...

(mireu-los a L'Hora del Lector, minut 40:23)

el poder i la fortor

estrena mundial,

amb sorpreses sorprenents,

del poemari-repte-dels 3333 versos

dels tres mosquiters més incendiaris

de la poesia que ara es fa.

us esperem eufòricament el dimecres 10 de febrer,

a horiginal a les 20,30h.

titellaires i poetes

Titellaires i poetes

Acte de fils i poesia sorprenent amb actuacions absolutament inèdites

Coordinat per Pep Gomez i Joan Vinuesa …

divendres 5 de febrer 2010, a les 20:30h

Lloc: La Nau

C. Ali-Bei 114 Barcelona

Metro Marina

recital de pablo cruz i amics

pablo, stefano, jordi, doris julien

pablo cruz, presentant el seu món de poemes, cançons i amics

(més fotos aquí)

videos

aquí

hi ha uns quants videos de

l'actuació de 'Recitals a domicili' a l'Horiginal de Barcelona el 13 de gener de 2010

(penjats per Jordi Calvet )

amb X, pablo cruz

(imatge del blog de Pablo Cruz, fotógraf també)

Sovint Mèxic fa acte de presència a la nostra programació.

Aquest cop

és Pablo Cruz,

qui ens porta poesia en català, poesia en mexicà,

molt possiblement una cançó en català i un huapango...

en la seva veu, la del Stefano

i les dels amics que s'afegeixin a la festa.

(a l'horiginal, dimecres 3 de febrer, 20,30 h.)

jaume bosquet

Al darrera del títol de Poeta de la Ciutat (ell ho diu d’una altra manera més col·loquial i gràfica) hi habita aquest any el poeta Jaume Bosquet. Un poeta que ens calia conèixer encara que no hagués guanyat els Jocs Forals de Barcelona. El premi però, ens el posa en primer pla i fins i tot ens el porta a casa.

Bosquet, viu a Olot però de tant en tant, “La Ciutat” el reclama i requereix els seus serveis. Llavors ell amablement deixa el seu indret, el seu institut, els seus camins i baixa a la selva urbana, ben acompanyat, això sí, per presentar-nos (a domicili, com aquells...) la seva obra. Aleshores desgrana el “Triacant” amb la veu forta, embolcallada ara amb el so de la flauta, ara amb el piano (poc afinat, és cert, la culpa és nostra) i invoca la pedra, sentim la veu dels adolescents i s’extén, llargament pels viaranys del pas del temps compartit amb algú a qui estima.

Que fàcil per nosaltres. En menys d’una hora ens cruspim la feina llarga i reposada d’anar destilant paraules, imatges, emocions; depurant versos a foc lent. (Ja ho deia ma padrina: tantes hores a la cuina i desprès s’ho foten en un moment!)

Per sort, ens queda el llibre. Ara quan el rellegim, la paraula impresa es completarà amb el regust de la recitació que em viscut.

el poeta de la ciutat

el dimecres 27 de gener, recitarà a l'horiginal

en

JAUME BOSQUET

guanyador del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2009

i Poeta de la Ciutat d'enguany

que presentarà el seu poemari

TRIACANT

(Triacant és un llibre format per tres parts molt diferenciades. D’una banda, «Pietat Rondanini», que aplega els trenta poemes breus inspirats en la cèlebre escultura inacabada de Miquel Àngel. La segona part és “Adolescents”, que reuneix quaranta poemes nascuts del contacte continuat amb joves, sobretot els alumnes i exalumnes de l'institut. Finalment, “Produeix tristesa” és un llarg poema d'aniversari, una llarga declaració d'amor. Triacant és el cinquè llibre de Jaume Bosquet (Salt, 1956), que anteriorment ha publicat els següents poemaris: Diàlegs (1999), Les formes amb la calma (2003), L'altre (2004) i La mateixa història (2006).

elogi de labreu

marc romera

andreu galán

carles m. sanuy

laBreu que torna i que creix, que ja té 17 alabatres en circulació alimentant el vici poètic

de la colla d'amics que a cada triplepart de "laSuïcida" ens omplen (de satisfacció també)

en el ritual de la recitació, dels autors donant la cara i la veu

(les presentacions, marca de la casa...)

entre els seus còmplices: "la secta del prestatge de coloraines".

salut i llarga vida companys que la lluita segueix!

t.pascual i m. rodés

a dos veus, teresa pascual i montserrat rodés

ens han oferit un recorregut per les seves poètiques.

Dels inicis fins a poemes encara inèdits,

amb la recitació ens obren portes que conviden

a enrar als seus móns amb la lectura.

i el dijous alabatres

alabatre 15,16,17

Presentació dels poemaris 'L'aigua', de Marc Romera; 'Les ciutats i els homes', de Carles M. Sanuy; i 'Cansat de diumenges', d'Andreu Galan.

Amb intervencions de Daniel Busquets, David Castillo i Blanca-Llum Vidal.

el proper recital:

dimecres, 20 de gener, reciten els seus poemes:

Teresa  Pascual

Els millors versos queden per escriure.

Del temps aqueix moment de recrear-se

en el somriure que t'omple la boca

i en el joc d'abraçar-la amb els meus llavis.

De cada instant el gest, no la paraula,

completa i exhaurida de misteris,

dels ulls atents que ens guaiten, el mirar,

del cos, l'aire trencat en menejar-se.

Després de les frases, després dels mots,

el vel espés que amaga el sentiment,

va descobrint-se a partir de la forma

en què les mans ens parlen i ens recorren,

en què milers de mans diuen el vers

tan difícil de gravar en el full.

(De Flexo, 1988)

 i

Montserrat  Rodés

DES DE SEMPRE, abans

d’instal•lar-me en el buit,

potser ja ho sabíem

tot. Sense entreveure-ho

gaire. Tan a prop érem

de la inevitable

demolició. Que cap

deshora no hauria

pogut tensar el roig

de la llum. Ni tan sols

continuar vibrant.

NO EM SERIA gens fàcil

recordar-te la difícil

espera. El rapte. D’hores.

Incomprensible. L’altura

suspesa. Agitant-me

la roba. I em cobria

el deliri que travessa

l’eix. De la raó. Ferida.

El càlcul brusc. De la pell.

 

Poemes del llibre: ALARMA,

Edicions 62, col•lecció “Poesia”, 2008

(horiginal 20,30 h.)

terra i cultura

de la mà d'enderrock, ens arriba la benvinguda invasió

de músics, cantautors i mitjans, al voltant del llibre-cd "terra i cultura"

destinat a la difusió de la poesia musicada a les escoles.

(Celler Vall Lach, Cossetània edicions, Enderrock, Departament d'Educació,

ILC, AELC, Barnasants, Fundació Maria-Mercè Marçal, Fundació Miquel Martí i Pol

hi participen. Magnífic exemple de coordinació d'esforços que desitjariem que sovintegès més)

(foto d'Albert Font Tarrés a Creuant.blogspot.com)

i el privilegi de sentir en directe la Sílvia Pérez Cruz,

guanyadora del II Premi Marti i Pol

que des d'ara mateix passa a formar part del nostre (i de molts dels presents) santoral...

més

informacions

i

fotos
i videos

de l'acte...

a domicili!

Carmona concentrat, amb posat d'Ovidi

recomencem: acte quinzè de la novena temporada de l'horinal.

(13-1-31 data-palíndrom-pedralític)

Eduard Carmona amb la big-band de Recitals a Domicili, reunió única i excepcional

de tots el músics implicats en algún moment en aquest projecte.

super recital amb Jacques Prèvert protagonista
i una intensa suite-porno a càrrec com no, d'Estellés.

si els voleu a casa, encara els podeu convidar a sopar...