Sebastià Jovani

el dimecres 3 d'octubre, Sebastià Jovani a l'Horiginal (20,30) diu que sí a res d'això

Heus ací el personatge: (info manllevada de Festival Maçart)

Sebastià Jovani
(Barcelona, 1977), llicenciat en filosofia. Poeta, activista i sommelier autodidacta, ha passejat la seva obra poètica per diversos encontres de personatges sospitosos. Com a part integrant de la cèl•lula “usted es un colectivo”, organitza vetllades multidisciplinaris a associacions culturals del barri de gràcia com heliogàbal o albricias. insistint en aquesta tasca prevaricadora a la vila, treballa ara mateix a l’àrea artística de gràcia territori sonor, organitzadora del festival lem de música experimental, entre d’altres desvaris. dins d’aquesta trama coordina el projecte itinerant àgape (accidents gormands i altres poètiques esparses) on gastronomia, poesia i música comparteixen taula i escenari. També s’ha dedicat a la política, publicant a llibres de l’índex “los libros del diablo”, una obra divulgativa on ens recorda, prenent els manifestos totalitaristes com a exemple, que escriure no sempre és beneficiós per la salut.

El cartell l'ha dissenyat el propi S.J. amb una il.lustració de R. Topor que és un dels sants de la nostra més abrandada devoció, lo cual, que aprofitem l'avinentesa per divulgar l'obra de l'inmens i excels Roland que podeu trobar en aquests llocs:

wiki (s'han lluït amb la traducció...)

blog

galeries

qui no vulGri folls...

qui no vulgrifolls que no vagi a l’era

en grifoll, grill art, grill foll,
comte cràpula que no perd ona,
dels anys beguts fa el seu cant
mentre la blanca, irradiant,
et deixa anar com si res,
rius de paraules, embulls,
hipnotitza, tota ulls,
i en vol més el del capell.

llarga vida a aquest parell,
tenen versos per estona.

Pre-visions:
dimecres vinent 3 d'octubre: SEBASTIÀ JOVANI!!!

l'escola que s'arrenca

poesia parlada, irradiada, trinxada, dita, dansada, escampada, suada, contemplada, radiant, obscura, de pedra picada, crua o molt feta, transparent, destil·lada, contrariada, viva,

poesia per pensar? per raonar? per sentir? per emocionar? per entendre?

per no entendre?

per no entendre res?

poesia i rodalies?

arts parapoètiques?

poesia

ara, POESIA CRAPULÍSTICA.

L’escola de Casserres es presenta
aquest dimecres 26 de setembre a l’Horiginal (Ferlandina 29, macba) a dos quarts de nou

correm-hi tots!

(Casserres: poble del berguedà on s’ha detectat, segons el nostre informador Tomàs Arias, un important nucli de forces tel.lúriques i centre d’irradiació poètica. Hi ha mutacions en el paisatge i s’ha iniciat la transformació cap a poble-poema)

trobador de carreró

EL GÍNJOL, arbre del que s’ha parlat aquests dies, em dona peu per recuperar un poema (o cantata) del protocantautor SALDONI TRUITAFREDA. (Cançons de gresca. Barcelona cap al 1915) El poema és llarg i carregat de tòpics però també és tot un document gastronòmic que descriu amb detall les delicadeses d’una “fontada” d’aquells temps.

LA FONT DEL GÍNJOL

CHOR DE FADRINS

Noies seductores
maques i aixerides
si estéu decidides
per vení a brenar.
A la font del Gínjol
l’aigua es fresca i bona;
per matà l’estona
bé hi podém anar.
-----

Ja la teca tenim preparada
carn rostida i badejo esqueixat,
llangonisses, truites, butifarra
pa de casa i vi del Priorat.
Hi farém també una enciamada
de tomatecs i pebrot vermell
quatre olives i seba ben tendre,
i per postres raim moscatell.
-----
Aném, aném, noies encisadores
aném, aném, cap a brenà a la font
i pel camí, amb rosellins i mores,
coronarém de joia vostra front.
Travessarém per camps i torrenteres,
boscos de pins i alegres matorrals
sentint cantar pinsans i caderneres
veient volar bandades de pardals.
I en sent al fons de la tupida ubaga
el remoreig del aigua ens sorprendrà;
descubrirém la font fresca i gemada
qu’omplena’ls cors de ditxa i benestar.
-------

La tarda es seductora
convida a caminar
aném, noies hermoses,
aném, cap a brenar.
--------

¡Miréu qu’hermós! El sol de mitja tarda
declina suau vers el ponent daurat
a al lluny brumós altiva s’entreguarda
la silueta esbelta del serrat.
Pugém amunt la costa encatifada
de farigola, orenga i romanins
i al arribar al cim de la collada
devallarém triscant boscuria endins.
El ventijol gronxant-se per les serres
dónens dalit besant-nos placentér
i el bàlsam pur després de les arbredes
ómplens els pits de sanitós alé.
Pugém amunt, etc.,etc.
------

Ja’s veu la font del Gínjol
ja som dins la verneda
ja l’aigua corre freda
surtint del rajolí.
Aném, cap a la mina,
seurém sobre la molsa
qu’es fresca verda i dolsa
com el bellut més fí.

Mentrestant que assentadetes
com estol de hermoses fades
descanseu assedegades
de la mina an el entorn,
cantarém una corranda
d’una nina enmalaltida
que tornà de mort a vida
bevent aigua d’eixa font.
----

Gentil pastora
de trenes d’or,
galtes de rosa
i ullets de sol.
Trista suspira
presa d’amor
¡Pena que pena
de pena es mor!
---

Res l’afalaga
res li don goig
com flor marcida
pert la color.
Li’n fuig la vida
com neu qu’es fon
¡Pena que pena
de pena es mor!
---
L’han visitada
sabis doctors,
l’han desauciada
sens remissió,
Remei no’n troben
pel mal d’amor
¡Pena que pena
de pena es mor!
-----
Quan van a dar-li
la extremaunció
corre a sa cambra
gentil pastó,
Porta un got d’aigua
li’n dona un glop
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
------
D’aigua tant bona
no’n basta un got
calma la febra
sadolla el cor
-Porta més aigua,
porta, pastor-
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
-----
La Pastoreta
va per millor
ja surt de casa,
ja v`a la font,
dolça companya
li’n fa el pastor
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
----

Si l’encís de la corranda
ha enardit de joia els cors
are es l’hora de beure aigua,
are es l’hora, omplim els gots.
I si l’aigua fos tan freda
qu’ha de beurers a glop,
no hi fa ré qu’ens geli els llavis
si ens inflama ensems el cor.
----

Si l’aigua per veure
n’es fresca i gemada
també és apropiada
per refrescà el ví.
Per congelar fruita
i esbandir verdura
de tota malura
que pugui tenir.
---

Ja les blanques tovalles
s’han estés al mig del prat
i dels covens i cenalles
suculentes vitualles
pel demunt s’han escampat,
I les noies placenteres
cada escuna amb son galant
com garlanda de poncelles
van a seure fent parelles
al entorn del mantell blanc.
--------

La set apagada
la gana desperta,
estém tots alerta,
el plat a la mà;
El pa i la furquilla,
qu’en vinga de teca!
boi fent xerrameca
tot s’ha de acabar.
---

Les truites daurades;
son ja esquarterades
ja ve l’esqueixat.
¡Au, noies piteres
sigéu les primeres
ompliu-vos el plat.
----
Tot-hom s’espavila
Tot-hom va prenent;
les plates es buiden
amb un santiamén.

I amb la seba i les olives
el tomàtec i el pebrot,
cada plat sembla una toia
que de menjà dona goig.
------

Tothom menja amb gana
devora tothom;
les cares s’animen,
s’alegren els cors.
Del vi fresc que gela
s’omplenen els gots,
els gots per les noies,
pels joves els bots,
¡Miréu com xerriquen
i fan rajar fort!
Xarricant es calmen
les àncies del cor.

Els gots de les noies
qu’enveja que fan
quan a ses boquetes
se’ls van acostant!
Ses boques flairoses
de roses descloses
rublertes d’encant.

Tothom menja amb gana, etc.
---------

Noia qu’als dits captiva
tens una oliva
dóm el pinyol.
Dóm el pinyol que sigui
goig que mitigui
mon greu condol.
Pinyol que en ta boqueta
de mel repleta
s’haurà embrescat.
Serà per mí una joia
Dóne-me’l noia
per pietat.
----------

Si la truita i la esqueixada
han servit de aperitiu
al entrant dém falconada,
¡Apa tots; fem al cap viu
Vingan talls de butifarra
qu’es gustosa i excelent,
llangonissa i carn metxada
qu’es sabrosa i suculent;
i entre gresca i rialletes,
llambregades i amoretes
que en els cors causen flagell,
donguém fi a n’aquesta festa
repartint bona requesta
del dolcíssim moscatell.
--------

¡Oh qu’en sou d’hermoses noies
dins la solitut del bosc!
Oh qu’en sou de seductores
sentadetes prop la font!
Però l’hora es ja avanssada,
pel camí s’ens pot fer fosc,
i per no fer tart a casa
tindrém d’apressà el retorn.
Més avans de la tornada
despedim-nos d’aquest lloc
i per dur-vos ben guardades,
de brasset de dos en dos,
empendrém tots junts la marxa
entonant càntics d’amor.
------

Lloc de delícies
d’on placentera
brolla riallera
la font d’amor.
Al despedir-nos
font venturosa,
d’ància amorosa
bat nostre cor.

¡Visca l’amor!

buidant el calaix

Endut per la onada nacional-sobiranista que ens sacseja...no em puc estar de transcriure aquesta meravella esperpèntica i pintoresca , fruit de les lectures caòtiques d’estiu. Si més no, es tracta d’una lectura insòlita i demencial. Grotesca.

Publicat a : “Julepe de menta y otros aperitivos” Ernesto Giménez Caballero. Planeta 1981. Col. Ensayo. Es tracta d’un recull d’articles de procedència diversa. L’autor encarna la figura del que en podriem dir “l’avantguardista facha”. Personatge interessant malgrat tot. Molt actiu a principis del s.XX a l’entorn dels grups surrealistes i futuristes.

1942
La Boda poética de España

La Boda lingüística de Cataluña –por pluma de Boscán- con el genio castellano: bajo Flechas de amor y Yugos imperiales, hacia 1542, no fue un azar. Sino el fruto maduro de un floreal proceso que había venido cuajándose a través de siglos y poetas medievales.
No dejó Cataluña de hablar y escribir catalán –desde el siglo XVI hasta el siglo XIX- por imposición tiránica de nadie. Si espotáneamente decidió Cataluña abandonar su viejo privativo instrumento lemosín, no fue por el simple capricho de expresarse en “castellano” (lengua tan medieval, local y circunscrita, como el catalán, o el gallego, o el aragonés).
Cataluña abandonó el catalán para expresarse en ¡ESPAÑOL! Es decir: en un lenguaje superior, integrador:matrimonial. Del modo que una doncella abandona un dichoso dia la casa de sus padres para uncirse en sacro lazo con el poderoso varón que ha de hacerla madre y señora de un hogar.
Si hubo algún yugo sobre las plumas catalanas desde entonces, fue el bien suave de la felicidad conyugal.
Salvo algún oscurísimo poeta de musa populachera, como el rector de Vallfogona, nadie pensó en Cataluña, durante tres siglos de amor y compaña, que el hablar español fuese algo excepcional. Y menos una traición o una deshonra. Era la lengua de los “hijos”: la lengua del “Imperio”. La lengua de Requesens por Flandes. De los nobles catalanes ante el Emperador. De los funcionarios barceloneses ante el Rey del Escorial. De los mercaderes en Indias. De los soldados gerundenses, tarraconenses y leidetanos por las costas berberiscas, por los campos del Rosellón, por las llanuras del Milanesado y el canal de la Mancha.
Boscán, por tanto, desde el punto de vista lingüístico, representó el símbolo de aquella boda idiomática de España. Representó la superación, en una categoria nupcial: “lo español” de las dos privativas individualidades anteriores, “lo catalán” y “lo castellano”.
Pues bien; ese mismo simbolismo unificador iba también a representarlo Boscán desde el punto de vista “lírico” con su obra poética.

(De “Amor a Cataluña”, 1942)


Juro sobre les obres completes de Tristan Tzara, que el document és autèntic i no es tracta d’una conferència dels Accidents Polipoètics.

nit de delta blues

El dijous 6 de setembre i com a pretemporada, l’ombra de Robert Johnson, Son House, Charlie Patton i companyia ha planat per l’H en la veu i el dobro de l'amic José Luis Mejías. Una sessió especial d’autèntic Delta blues. Un somni i un regal.

Per celebrar-ho tres enllaços:

RJ canta "Crossroad"

RJ versió Stones

Duel de guitarres de la peli "Crossroads" (Vai / Ry Cooder)

va, tornem-hi!

“...som tan amics que podem passar mesos sense veuren’s...”

(Marta Pessarrodona. “Fauna”.Ed. Thassàlia 1994)

Tornem tal com vam marxar, sense un adéu, sense la menor cortesia blocaire, sense soroll. Sort que els blocaires de raça, els del morro fort, els que es postegen a sobre, han mantingut el caliu durant la catalèpsia estiuenca.

Crònica de l’estiu? No cal oi? Cadascú se sap el seu i les coses que han deixat pòsit a la llarga sortiràn. El cas és agafar escriguera i endavant...

Tornarem amb la Poesia Crapulística de l’Escola de Casserres (molt ben apadrinada, per cert) el dimecres 26 de setembre, fum fum fum (a l'hora i el lloc de sempre) i vindràn més coses que ja es couen.

I tornem amb recomanacions perifèriques: atenció a la tardor poètica de Cerdanyola i de Badalona

dimarts poètic al Prat

Todó al ras

media vaca+gloria fuertes

Dos reivindicacions en una: Media Vaca i Gloria Fuertes.

Entre la molta gent que ha passat per l’Horiginal en algún moment i que hem tingut la sort de conèixer, darrerament hi ha hagut els editors de Media Vaca, la petita editorial valenciana que publica uns llibres que son petites joies, acurats en tots els detalls: en la selecció de textes i especialment en la part gràfica, encomanada a il.lustradors reconeguts i que hi treballen amb la màxima llibertat i creativitat. Són llibres en principi per nens i que son una delicia visual, objectual i sensorial per a tothom. Amb criteris de qualitat artística i que no tracten els nens com a petits idiotes. Menys coloraines i més art. Menys paternalisme i més suggestió. En fi, mireu la seva web, mireu el seu catàleg, demaneu-los a les llibreries, regaleu Media Vaca a petits i grans. Fomentar el gust pel llibre i la lectura, passa per aquí, per fer les coses ben fetes, i no pas per campanyes institucionals que mes aviat sembla que cantin el miserere per una espècie en extinció....

Un dels llibres que han publicat, és aquest recull de poemes de GLORIA FUERTES:
Encara hi ha gent sense prejudicis sobre la poeta Gloria Fuertes. Que la valora com a poeta, més enllà de la imatge simplificada que n’ha fet la tele i els caricaturistes. La seva humanitat l’ha fet victima fàcil dels que no l’han llegit.
Per sort els llibres encara hi son per qui la vulgui re-descobrir.

Entre ells hi ha aquesta magnífica, magistral, acurada edició il.lustrada per Sean Mackaoui. Una preciositat poètica i gràfica, una meravella com tots els de Mediavaca per cert.

------------------------------------------

L'Horinal recomana:

El segon acte de Poetes a la Torre Muntadas al Prat de Llobregat. Aquest dimarts 10 a les 20 h. hi reciten: Eduard Escoffet, Joan Todó i Octavi Franch.

raaaaaaaates!

Ho sap tothom i és profecia

a can P.Drals hi ha...rates!

en/doll

bankrobber / labreu edicions

a les millors botigues !

ens veiem al PRAT...

...el dimarts a les 20 h.

resum

28 – 9 Orlando Guillén (+Casasses i Dolors Miquel) + Rilke Guillén
11 -10 Poesia basca (ILC) Kirmen Uribe, Felipe Juaristi i Cortázar
25-10 Quark poesia (ping-pong-vallés)
1-11 Badalona (nit electoral i de tots sants)
9-11 Presentació revista espaienblanc
15-11 Cerdanyola: Jordi Condal, Montse Costas, Kippelboy
16-11 Edicions DAU: Presentació llibre Tortell Poltrona
22-11 Cornellá (Grup de La Fragua)
29-11 Presentació de SALFLORVATGE (Ester Xargay i Mariona Millà) March edicions
18-1 Toni Sbert. Presentació de “ERMS” amb Sebastià Alzamora, Biel Mesquida i Rut Martínez (al piano)
24-1 Joan Vinuesa i Ivette Nadal
31-1 Conversa 2 Carles HM i Antoni Clapés
7-2 Poetes en llengua urdú. Mushaira!
14-2 Presentacio de les plaquettes de Cafè Central: Pedrals, Nopca...
21-2 Abel Cutillas, Recitar el pensament, presentació llibre d’aforismes “Viure mata” de Fonoll i “Màximes i mals pensaments” (l'Avenç) de Rusiñol amb Enric Casasses
28-2 Presentació de la revista “Pèl capell”
1-3 Presentació dels 3 nous Alabatre. Pedrals, Rothkovic i Urpinell
7-3 Andreu Subirats recita els seus poetes àrabs
14-3 Moixic diu “Aixarm”
21-3 Carles M. Sanuy: “De les llacunes ermes”
27-3 El dia que no va venir en Lizano
28-3 Javier Amilibia: "Que pena, que pena, que se murió la nena por no darle de esta crema…”
29-3 Jordi Llatje presenta “Un” fotopoemes.
18-4 Xavi Grimau i Josep Tuset
25-4 Festa 5 aniversari de “Paper de vidre” amb Guillamino i Pedrals i l'en-doll

2-5 Mikel Varas
3-5 Que venen els víkings. 5 poetes de Finlàndia. (Quark poesia)
14-5 Poetes armenis: Tigran i Mariné. ILC seminari de traducció de Farrera
23-5 Xawi Sastre "Nàpias"
24-5 III festival intercomarcal .Ed. Fonoll de Juneda. Jordi Quer. Recull: "Esguards sincers"
30-5 Cinquè aniversari amb el Bingo i recital de Mariona Sagarra
6-6 Poesia ucrainesa Andriy Antonovskiy i Catalina Girona
20-6 Mal de amores (Andrei, Andrés i Marc)
27-6 Laia Noguera, Esteve Plantada i Joan Duran

------------------------------------------------------

El cicle a l'horinal s'acaba (de moment). Mentrestant, podeu recuperar una selecció dels "nostres" poetes, seguint el cicle de poesia "Poetes al jardi de Torre Muntadas" del Prat de Llobregat. Cada dimarts de juliol a les 20 h. a la fresca, en una agradable terrassa...

Podeu seguir la programació i informacions col.laterals en un blog apart enllaçat més amunt.

El primer dimarts dia 3 :

Una barreja explosiva, tres posseïts per la poesia¨:

Moixic, d'Edimburg i Tuset per primer cop junts en un escenari.

Els hem vist a l'Horiginal, d'un en un. Junts podria ser que s'estimulessin mutuament i... el resultat dimarts!

final

Joan Durán, Laia Noguera, Esteve Plantada

Un bon tancament de cicle presentant obra nova de tres poetes representatius de les noves generacions:

Laia: "No et puc dir res"

Joan: "Domèstica veritat"

Esteve: "Temporari"

final de cicle

després de la Laia, l'Esteve i en Joan, tanquem la paradeta.

Però al Juliol n'obrim una altra al Prat de Llobregat: Poetes a la torre Muntadas

(seguirem informant..)

fira

mal de amores

Andrés, Marc, Andrei

"Mal de amores", és el seu nom com a grup, reciten, canten, actuen amb força i convicció. Confegeixen un recital sòlid i energètic. Fan pocs bolos, però en n'aniran fent més. Segur.

Ja tenen un bon nombre de seguidors fidels i en seran més. Tindran sort. S'ho mereixen.

Reciten poemes propis (dels dos Andreus) i algún de manllevat com ara aquest de Conrado Nalé Roxlo poeta argentí i interessant personatge:

Va la sirena muerta por el río
con una flecha al corazón clavada,
y desde la ribera desolada
mis lágrimas la siguen por el río.

Mía no fue, pero fue un sueño mío.
¿Quién la devuelve al mar asesinada?
¿Por qué pasa ante mí, muerta y dorada?
¿Dónde perdió su corazón y el mío?

¿En qué arrecife de coral distante
irá a encallar su frágil hermosura?
Con ella encallará mi sueño amante.

Y del dardo mortal la pluma oscura
indicará en la tarde al navegante
que allí tiene la mar más amargura".

i pre-diccions:

Dimecres que ve....Laia Noguera presentant coses noves....

dimecres: mal de amores

El dimecres 20 de juny tornem a la feina amb el recital poètic titulat "mal de amores".

Versos intensos, en un castellà ric i ben dit amb la complicitat d'una guitarra....

Deixeu-me dir que el títol no li fa justícia i que no es tracta d'un poemari de lamentacions intimistes ans al contrari...

Hay una niebla oscura en la calle

Cobrando espesor a ras del suelo

Hay una luna amarilla

Los semáforos secundan su pausado parpadeo

Mi sueño de esta noche está caliente

mi sueño de esta noche está que arde

Al rojo vivo su fragua alegre

El alto horno en que me funde y me parte

Un sueño que campando a sus anchas

Sin nadie que lo meta en cintura

Despliega territorios comanche

Enmedio de puertos aventura

En todos sus rincones recovecos

Se oye un rumor intenso, tenso

Las tierras se arrancan los bocales (?)

La fiesta está a punto de empezar

La fiesta está a punto de empezar

Hay tentaciones

Rotaciones

Vibraciones

Danzas, saltos, levitaciones,

giros, requiebros, explosiones,

inventando nuevos corazones

............

Naturalment, tots hi sou convidats: Horiginal. Ferlandina 29 a les 20,30

verdaguer - picasso

Habitació de Verdaguer a Vil·la Joana

L'altra efemèride del 13 de juny: el 1902 hi haguè el famós enterrament de Mossèn Cinto, diuen que amb una multitud impressionant.

El que m'interessa però és l'anècdota picassiana. Un jove Picasso (21 anyets) i la seva colla....

“Una de les moltes mostres de com Picasso compartia amb els seus amics l’afecte i fins i tot la veneració per algunes de les grans figures de la literatura catalana la tenim en la seva anada a peu encara de nit, una matinada del mes de juny de 1902, cap a la Vil·la Joana de Vallvidrera d’on sortiria l’enterrament de Mossèn Jacint Verdaguer. Rocarol, Àngel F. de Soto, Sabartés i Picasso van esperar a la porta la sortida del cotxe funerari i van tirar sobre el taüt unes flors boscanes que havien recollit pel camí.”

1881-1981 Picasso i Barcelona (Catàleg de l’exposició al Saló del Tinell 1981-1982. Ajuntament de Barcelona. ISBN: 84-500-4948-2

(En algún altre lloc el mateix Picasso explica aquests fets fins i tot amb detalls més curiosos, però no ho trobo. Algú en sap alguna cosa?...)

pessoa

Fernando Pessoa vist per Almada Negreiros

Com que aquesta setmana sembla que no hi haurà recital a can horinal, cercarem, consol en les efemèrides: per molts anys senyor Pessoa! (13 de juny del 1888)

Autopsicografia

"O poeta mente a verdade"
(Bertus Afjes)

O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.

E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.

E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.

Fernando Pessoa.

ucraïna: la foto

Andriy i Catalina

Sobre l’estrofa

Quatre vectors divergents sobre el mapa del cor
quadrat d’alegria i dolor,
quatre trajectòries d’un anònim costat,
que entra com un cuny – entre sentit i voluntat.

Debades, debades, la punta esmolada irrita l’ànima,
falç i cortina en la curta nit.
Malgrat que sé que la pellofa de paraules cobrirà el gra,
col·loco silenci de llavis – en la caixa de l’estrofa.


Bohdàn-Íhor Antònytx
(Novýtsia, 1909 - Lviv, 1937)