divendres, d’octubre 16, 2015
dijous, d’octubre 15, 2015
a les barricades!
i el dimecres 21,
Presentació
"Palabras de barricada"
i memòria de Jesus Lizano.
amb
Fernando Barbero (coordinador de la antologia),
Fernando Barbero (coordinador de la antologia),
Andreu
Aisa Vázquez,
David Castillo,
Ferran Aisa,
Gerard Jacas,
José Icaria,
Mag
Márquez,
Mateo Rello,
Pep Castells...
acció de gràcies
ressenya fàcil de la setmana: només cal dir
GRÀCIES!
(una paraula que no s'hauria de perdre, com diu en J-R Bach)
als poetes, Carles Duarte, Estel Solé, Benet Rossell i Marc Romera,
al Lluís Posada (passió tècnica),
a l'Enric Miliàn per fer-nos sentir un Garriga diferent
gràcies al Francesc Garriga per ser-hi, encara
i gràcies Toni Moreno per comboiar tantes complicitats
i posar al món joies com aquestes.
dimecres, d’octubre 14, 2015
festival MUNTDEMOTS
el dimarts 20 d'octubre
acollirem un acte del
Festival de Narració Oral de Bardelona:
LOS CUENTOS QUE NO ME CONTARON
Tinc una set insaciable de paraules. I tot perquè de petita no em van explicar
contes. No n’hi havia temps, de fer-ho. La meva família ja no se’n recordava de
les nits d’hivern sense llum elèctrica ni d’aprendre a caminar amb les aventures
dels altres. Fins que un dia la meva mare va anar a sentir-me contar. “Aquesta
història me l’explicava la teva àvia”, em va dir. Aleshores vaig saber quin era el
meu paper: el de la memòria.
Adults / Gallec
Hora: 20.00h
Entrada: 5€
dilluns, d’octubre 12, 2015
El ventríloc tartamut
Una delícia, els "relats mínims"
d'en Josep-Ramon Bach
Témenos edicions 2015
Col·lecció Argumenta nº 17
(en podeu trobar alguns al blog:
dijous, d’octubre 08, 2015
amb la veu del poeta
el dimecres 14, presentarem la materialització d'aquest projecte d'en Toni Moreno
(tal vegada el recordin del documental "Una ombra al sol" amb en francesc garriga o bé de l'exposició "L'atzar és breu" 31 poetes d'ara" o bé de l'exposició "Enquadrant paraules" també amb francesc garriga o bé d'alguna altra de les seves moltes iniciatives artístiques )
Una joia en forma de quatre carpetes amb les veus de quatre poetes enregistrades recitant els seus poemes:
Marc Romera
"l'esgotament de la magnòlia",
Carles Duarte "Les illes
impassibles",
Benet Rossell "Imparo la misura"
i
Estel Solè "El limit és dins teu".
I un volum de la Col·lecció Pensament, "Tot era pecat" que conté dos CDR un amb una entrevista de veu amb el francesc garriga barata,
I un volum de la Col·lecció Pensament, "Tot era pecat" que conté dos CDR un amb una entrevista de veu amb el francesc garriga barata,
i l'altre amb dos
poemes del francesc musicats i cantats per l'Enric Milián.
punyetera pluja
La pluja inoportuna i punyetera no va aconseguir aigualir-nos la festa poètica.
Els irreductibles van gaudir d'aquestes dues veus, diferents en molts aspectes, però que comparteixen, ( a mi m'ho sembla) actitud, respecte, ètica, compromís, valors, dignitat, i passió poètica per enfrontar els tràngols personals (M'he empassat la lluna) i socials (Caïm)
Ni l'un ni l'altra van d'exquisits ni pamfletaris. Hi ha tendresa i humor quan relaxen l'ambient final amb els titelles de Bavastells i les delicioses microhistòries del "Ventríloc tartamut"
tothora acompanyats de la guitarra d'en Genís Lleopart.
tothora acompanyats de la guitarra d'en Genís Lleopart.
Un gust, afegir dues peces imprescindibles en el nostre mosaic poètic.
dijous, d’octubre 01, 2015
marta pèrez i sierra & josep ramon bach
anem per feina: aquesta setmana (dimecres, 7 d'octubre) tenim la sort i el gust de presentar dos poetes que malgrat la seva qualitat han tingut poca presència al nostre cicle.
Ja és l'hora d'esmenar-ho,
i
Dos generacions, dos poètiques, dues veus. Diferents?
el dimecres ho comprovarem!
(acompanyats per GENÍS LLEOPART MOTIS a la guitarra)
nit samperiana
Malgrat el bon temps de tardor (m’encanta
la tardor, la primavera està
sobrevalorada) hi era tothom, ja se sap, les convocatòries de laBreu apleguen
una bona pila de fidels i si hi afegim els fans d’en Màrius Sampere, doncs
festa major, com deien alguns. Convocatòria gama extra. La casa plena però
sense aglomeracions. Poetes, molts poetes (i no hem vist punyalades malgrat la mala
fama) tot el poetam congregat al voltant
de “L’esfera insomne”. Celebració i homenatge a un gran poeta gran, en plena
producció, ara, quan podem estar amb ell i compartir emocions i veure com rep
la resposta que desperten els seus versos.
Marc Romera amb entusiasme d’editor afortunat,
Joan Duran, epistolari i minuciós i Mireia Vidal-Conte amb sobreeiximent
emocional sever a la pell, encomanen les ganes de llegir en Màrius i sentir-lo
recitar (el llibre conté un disc també!) Se’l veu content, molt content de
sentir-se reconegut.
L’acte s’ha fet curt i comença el tercer
temps, com al rugby. Heus aquí les rotllanes, retrobaments, novetats,
conspiracions, propostes, interaccions, seduccions. La teràpia, vaja. Aquí es
couen coses, es lliguen complicitats, es dissecciona l’actualitat i es “raja”
del que calgui. I El Tema, esclar, però això ja és un altre tema.
Bona collita, La nit segueix. La
parròquia es (és?) dispersa.
Algú s’ha deixat un paraigua.
(I aquí podem llegir la intervenció d'en Joan Duran!)
dijous, de setembre 24, 2015
dimecres 30: màrius sampere / laBreu
dos clàssics de la casa: Màrius Sampere i laBreu. Tot en ordre.
doncs, el dimecres Màrius Sampere en directe a les 20,30
amb
Mireia Vidal-Conte
Joan Duran
i
Marc Romera
rapsodia en pop major
Segona sessió del cicle. Primera de poesia.
Benvinguts aquells que heu fugit del soroll i de les multituds miccionants i heu triat
la conya il·lustrada i serena de la Rapsòdia Pop d'en Pep i en Javi Gómez
Festa major als carrers i a dins poesia selecta.
Petites joies d’autors
clàssics que a les mans (i les veus) pecadores
dels Gómez esdevenen d’una actualitat subversiva i demolidora. Una tria
lúcida i lúdica.
Son narradors d’històries i creadors de moments poètics únics:
Vegin en Pep
jugant amb amb un full de paper estripat “a fil” i mostrant les tres maneres de
matar un lloro... Vegin els romanços contemporanis en castellà antic que recita en
Javi. Escoltin les faules aparentment ingènues
i carregades amb bala.
Una autèntica delicia. Com les d'en Lizano per exemple:
LA IDEA HIGIÉNICA
¡Qué invento el papel higiénico!
¡Qué beneficio para la especie!
¡Ah, si no fuera por los inventos!
¡La nuestra
es la especie inventora!
Así
que a ver cuándo inventamos
la idea higiénica,
la idea que elimine
los restos putrefactos de las ideas,
de las ideas indigestas,
estrangulantes,
las heces adheridas
a las células del cerebro,
ideas infecciosas,
pestilentes,
los coágulos
que impiden tener ideas,
que evite sobre todo
las tifoideas,
¡ah las ideas tifoideas!
¡Excrementicias! ¡Intoxicantes!
Hay que procurar la limpieza
no sólo del culo
sino de la cabeza.
Hay que inventar la idea higiénica
que limpie a la especie
de siglos y siglos
de obstrucciones y diarreas,
que pueda pensarse limpiamente.
¡Qué especie tan distinta!
¡Qué invento tan tonificante!
¡Ese sí que será el hombre nuevo
cuando acaben las indigestiones
de las pesadísimas ideas
y podamos tener
las nuestras,
digerir todos los secretos,
sanar todas las mentes enfermas.
¡Inventemos de una vez
la idea higiénica!
Jesús Lizano
dijous, de setembre 17, 2015
dimecres 23: rapsodia pop
(la indisposició de na Antonina Canyelles ens permet aquesta setmana,
avançar la presentació del recital poètic “Rapsodia pop” que fa temps que ens venia de gust programar)
i aquest parell qui son? .
-Pep Gómez i Xavi Gómez dos rapsodes que tot i compartir cognom, no son familia, però ho podrien ser!
Pep Gómez fa de titellaire des de 1973, amb estudis al
Departament de Titelles i Marionetes de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Actua als principals festivals d’Europa i Llatinoamèrica amb la companyia
“Teatre de Sac”, treballa amb Pepe Otal en “El Pirata Barbanegra” i “La Divina
Comèdia”. Estudia enquadernació artística. Realitza tallers de papiroflèxia i
llibres amb figures mòbils. (
Javi Gómez estudia Bioquímica a la Universitat
Autònoma de Barcelona i Belles Arts a la Universitat de Barcelona, es guanya la
vida com a dibuixant, toca el banjo a una banda de swing, recita poemes als
bars i fa el possible per a sentir que no treballa.
I la "Rapsodia pop"?
Una tria de poetes, poemes i faules dels segles XVIII, XIX i XX en una interpretació afinada, irònica i lúcida,
lúdica i actualitzada de joies
poètiques redescobertes i reinterpretades amb perspectiva
actual.
En castellà i en
català,amb la paraula i els seus recursos escènics (i una mica de paper) donen
veu a Iriarte, Samaniego, Hartzenbusch, Vitali, García Calvo i Santiago Rusiñol, Lizano,
Dodó Escolà, Chicho S. Ferlosio i Brassens entre altres. ens porten un espectacle divertit i irònic.
En resum:
Veniu el dimecres! Si ja els coneixeu, ja sabeu perquè. Si no els coneixeu
feu-nos confiança i aprofiteu l’oportunitat.
toc d'inici
Este golpe voy a hacer
la crónica en castellano porque me viene de gusto y además la verdad es que
nunca de la vida he visto una crónica taurina en catalán y se me hace un poco cuesta
arriba de garlar de corregudes de bueyes y mandangas por el estilo y así no me cuesta
tanto de fusilar.
Lo de ayer fue la
pera: todavia no me aclaro si se toreaba un libro o bien si se lidiaba un
torero porque de toro yo no vi ninguno (nada mas uno de lata colgado a la
pared) però al diestro (o siniestro) si que le hicieron una buena faena.
De
entrada el Quinina recibió algunos buenos puyazos por parte de la espectacular rejoneadora
que comenzó el sarao, que lo dejaron un poco tocado. Lo hizo tan bien que hasta
se levantó el público de los tendidos, bueno, no estaban tendidos però ya me
entendeis. (también recibió una factura a la que el tio le dió una larga cambiada
haciéndose el longuis desde la barrera)
Después vino una celebrada
tanda de muletazos, ligando derechazos y naturales a cargo del diestro (este si
que es diestro) Gonzalo Torné que le endiñó dos excelentes pares de banderillas y un hábil interrogatorio de pases lentos y reposados que le hicieron confesar
algunos “homenajes” inconfesables que levantaron un clamor al respetable,
que le atorgó un
apéndice, que a horas de ahora todavía no sabemos cual.
Al cabo de abajo el
torero toreado cuajó una gran faena y fue
ovacionado y premiado con vuelta al ruedo, saludos besos y abrazos y no salió a
hombros porque los porteadores ya estaban un poco pedos.
Festejo de abono con
buena entrada, con gran satisfacción de la
empresa y de la ganadería 1984.
No hubo percances ni presencia de antitaurinos aunque algunos encontraron a faltar una performancia de las Femen. Y
encima sin habanos en las gradas (pero los espabilados de los fumadores se
fueron al corralillo o patio de caballos
con los monosabios y los alguacilillos)
No se puede tener
todo, pero como dijo Vila-Matas “La millor venjança és viure bé”
(dedicat al gran mestre Buendia y Gasol)
(aquesta és la que no es va poder projectar durant "el festejo taurino". Foto ea)
dilluns, de setembre 07, 2015
recomencem
amics i amitges: tal i com haviem amenaçat, el cicle continua i emprenem una vegada més, l’activitat, engeguem la màquina, afinem el soroll de motors, falquem les taules, espolsem les cadires, escombrem dels racons algunes paraules òrfenes que encara hi romanen i ens disposem a retrobar companyies i capturar moments poètics que nodreixin la "lluminosa dèria" que ens pertorba
De moment aquest setembre comença fort:
dimecres 16 Presentem el "Torero d’hivern" d’en Miquel
Adam. No és poesia (segur?) però s’havia de presentar a l’H. on el vell Subal ens
regalava complicitat mentre congriava les seves històries i engiponava
prèdiques entusiàstiques i tendres i despotricacions.
i aquí tenim les pre-visions:
dimecres 23: Pep Gómez i Javi Gómez presenten "Rapsodia pop"
dimecres 30 Màrius Sampere i laBreu edicions ens porten "L’esfera insomne"
(com sempre, cada dimecres a les 20,30!)
diumenge, d’agost 02, 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
