La pluja inoportuna i punyetera no va aconseguir aigualir-nos la festa poètica.
Els irreductibles van gaudir d'aquestes dues veus, diferents en molts aspectes, però que comparteixen, ( a mi m'ho sembla) actitud, respecte, ètica, compromís, valors, dignitat, i passió poètica per enfrontar els tràngols personals (M'he empassat la lluna) i socials (Caïm)
Ni l'un ni l'altra van d'exquisits ni pamfletaris. Hi ha tendresa i humor quan relaxen l'ambient final amb els titelles de Bavastells i les delicioses microhistòries del "Ventríloc tartamut"
tothora acompanyats de la guitarra d'en Genís Lleopart.
tothora acompanyats de la guitarra d'en Genís Lleopart.
Un gust, afegir dues peces imprescindibles en el nostre mosaic poètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada