trifàsic d'alabatres

dijous: l'homenatge

foto:Lorenzo Duaso, Price i cia 2011

Jaume Sisterna, poeta de tarannà humil, no era dels que persegueixen els honors i els premis. Era tot  el contrari dels paons que s’estarrufen tan majestuosos com ridículs proclamant l’excel·lència de les seves calculades estructures.

Tots som conscients que els homenatges li haurien fet més profit en vida. Nosaltres no ens sentim culpables per això. El nostre respecte ja el tenia i sabia bé que a casa nostra era benvingut. Hi havia recitat unes quantes vegades, sempre implicat en causes col·lectives i ens ha quedat pendent de fer-hi un recital ell sol. Això si que val un desgreuge. Ara ens trobarem per recordar-lo. Almenys intentarem oferir-li el funeral cívic que no ha tingut. I els que hi serem, pots estar segur que hi serem per sentir la teva veu i els teus poemes. No hi haurà diplomes ni medalles ni discursos buits ni gent que ve a fer-se la foto ni autoritats.

Final d’una llarga història al món de la cultura, d’una manera gens elitista, participant en llegendaris grups de teatre i en recitals poètics al costat d’una colla de locos que van remoure les aigües estancades i van apropar la poesia a la gent. Una llarga història que mereixia un final més respectuós. O no. Potser li hauria fet gràcia aquesta darrera aventura esperpèntica, digna de l’humor celtibèric més negre. Que d’humor i ironia no n’hi faltava. 

Easterine Kire Iralu

més literatures del món ens arriben, ara amb el recital "Cançó d'amor" de l'escriptora 

Easterine Kire Iralu,

de la Terra dels Naga

organitzat pel Pen català commemorant el Dia Internacional de l'escriptor empresonat

en la mort d'en Jaume Sisterna

el poeta Jaume Sisterna recitant a l'horiginal l'1 de febrer del 2012

En Jaume ens visitava sovint amb els amics del Pont del Petroli 

i també va ser part (com no!) dels "poetes emprenyats".

aquí se'n parla

i aquí 

i aquí hi ha uns quants videos

mai no serà massa tard per descobrir un poeta de veritat, crític amb tantes coses,
proper i senzill.
Afortunadament lluny dels rànquings d'aspirants a poeta nacional

Tot està il·luminat,

les ombres mengen

a peu dret en un racó,

que un esclat de llum

no les sorprengués

fent parada i fonda.

Tot està il·luminat

i tota cuca viu

en un enderroc

de pedres i runes,

intimitats violades

esdevenen públiques,

giren els cercles i cada

volt acosta el centre

a l’esplendor del foc.

Tot està il·luminat

i una forma ocupa l’espai,

els cossos ostenten

la nuesa originària,

pells i músculs

recobren la virtut

inaugural dels ulls

que la van veure

el primer dia.

Tot està il·luminat

el món és una pintura

amb tots els colors

de la paleta, un llibre

de fulls que una veu

omple de paraules

incessants, succesives.

Tot està il·luminat

Jaume Sisterna

Tot està il·luminat

Inèdit 2011 a ” Price i cia...”

Pont del Petroli 2011

alabatrem-nos una altra vegada!

ves per on, una altra efemèride per al famós 20N:

la presentació dels alabatres 

46,

 47 

i 48

VERSIONS DE BAI JUYI de Marcel Riera 

EL CLÍMAX de Daniel Busquets presentat per l’editor Marc Romera 

D’INCERTES CERTESES de Montserrat Rodés presentat per l’editor i poeta Toni Clapés 

roc&cesc

aire fresc, poesia, cançó i compromís, aires de lluita
ens han omplert la capelleta de jovent que ens ha
fet una mica d'enveja i tot

La paraula crema el foc. Dia Internacional de l'Escriptor Empresonat

atenció, el divendres 15 a les 19,30!

maridatge musical

mireu que fem el dijous 14 de novembre a l'horiginal:

menjar, bons vins i música agermanats per una vetllada única!

cal reservar  a: www.horiginal.net/‎

(El límit de temps per reservar és el dimarts 12. Si no s’assoleix un mínim de 20 persones el sopar s’anularà )

casagran & freixas

Espectacle que fa un repàs del repertori de dos autors:

CESK FREIXAS interpreta els seus temes i ROC CASAGRAN va recitant tot un conjunt de poemes seus que lliguen i interactuen amb les cançons.

diuen ells que:

Gent de Can Fanga (i rodalies), el dimecres que ve, dia 13 de novembre, el Cesk Freixas i el Ruquet serem a la Meca dels poetes  (Horiginal). A quarts de nou del vespre. 

Dient cançons i cantant versos. I fent el burro. Quedeu avisats. 

doncs això, el dimecres cap a la Meca!

la bona gent

conéixer l'autor i l'obra de Nir Baram de la mà de les seves traductores,

(més que traductores) un d'aquests luxes que ens obsequiem de tant en tant.

la murga

Bona vetllada amb La murga de Costas-Lapislàtzuli.

Encara hi ha gent que sap triar la poesia a l'hora del futbol! Guanyarem! 

Anem bé

Si tot ens va tan bé i és tan perfecte

i som feliços junts i ens estimem

i canten els ocells i surt el sol i 

som sexis, joves, forts, rics i valents,

qui ha convidat la murga a aquesta festa?

i punxant aquí hi tenim un video!

j p

si us ve de gust...http://www.labreuedicions.com/josep-pedrals-lavenc-doctubre-de-2013/


                 

dijous 7: la bona gent

aprofitem la visita de NIR BARAM

escriptor israelià en trànsit per barcelona!

la murga de montserrat costas

Recital "La murga"

Dimecres 6 de novembre, 20.30 h.

Sobre el llibre del mateix nom publicat per Lapislàtzuli Editorial

Poesia original en català de Montserrat Costas traduïda al japonès per Ko Tazawa

 i amb pròleg de Màrius Sampere

Hi intervenen:

Jon López de Viñaspre, editor de Lapislàtzuli

Montserrat Costas, autora del llibre, que recitarà en català

Kohki Ishigaki, que recitarà en japonès

tota precaució és poca

Clapés, Tremoleda, Costa, Abrams, , Sunyol, Bach, 

Zarraluqui, Garriga, Pedrals, Udina, Xargay, Casas.

evocació emocionada, sense sensibleries, dels amics: dibuixen el poeta i l'home:
 lent, irònic, escèptic, apóstata, crític implacable començant per ell mateix,
emprenyat-feliç diu en Garriga,
sabadellenc "malgrat" (avui tot amarat de sabadellitat).
Als poetes no se'ls diu adéu, als poetes se'ls llegeix.

aquí, més fotos

dimecres amb sense

Tu, cega. Jo, veient com l'helicoide

s'enfonsa al terra, com la calda mou

les dúctils plaques de l'aire per sobre

la plana hipnòtica: d'heretge impur:

de negra llet: pedra aflorant: amb sense

amb sense Jordi Domènech

DEU ANYS AMB SENSE JORDI DOMÈNECH

El proper dimecres dia 30 d'octubre, a dos quarts de nou del vespre, a l'Horiginal (Ferlandina, 29, davant del MACBA) farem un acte d'homenatge i de record a l'amic, poeta i traductor Jordi Domènech, que fa deu anys que ens va deixar.
Hi prendran part activa alguns dels amics del Jordi, però sobretot, esperem i volem que hi assistiu tots els qui vau gaudir de la seva bonhomia i esmolat sentit crític.
Escoltarem la seva veu a través dels records personals i de la lectura dels seus textos.
Fins dimecres!!!

més puces sota el pont

 Paco Fanés i Joan Puche els activistes del Pont del Petroli

ens han dut les quatre noves puces de la seva col·lecció de poesia amb la presència dels autors

Jordi Cerdà, Jordi Cervera, Carles Hac Mor, Eugenio Tiselli (i David Caño y Lluís Calvo magníficament representats per la Núria Martínez Vernis i Marçal Font)

   Puces que piquen, puces agosarades, petites però no menors que publiquen esforçadament, amb constància, poesia diversa, experimental, visual, poc convencional, per a no humans....:Poesia.

-i això no cal-
-memòria banal-
-doble imatge-
-teresa la mòmia:

L'adjectiu normal
no hauria 
d'existir en poesia.
Era normal Baudelaire?
Rimbaud?
Vinyoli?

La poesia és aspror,
ombra, abisme.

I cal dir-ho clar,
de nou,
sense por:

la poesia 
és conflicte.

torna el pont del petroli

Tornen els amics del Pont del Petroli, el rovell de l'ou

de la moguda poètica de Badalona, amb les seves últimes novetats!

siete ciudades

De Miami a Horiginal passant per Moscou, Victor Jiménez ens ha portat la seva poesia,acompanyat dels editors i apadrinat pel Pau Gener.

qui és aquest Víctor Jiménez?

Pregunteu-li a en Pau Gener Galín que és un impenitent caçador de poetes

d' indrets llunyans, rodamóns com ell mateix i després ens els presenta amb aquell entusiasme tan sincer i tan seu per a degustar i compartir la paraula vingui d'on vingui:

Pau Gener Galin ens presenta a Víctor Jiménez, 

autor de 

Siete ciudades.

En l'acte intervindràn també els editors Henry Odell i Pablo Odell

Víctor Jiménez

Víctor Jiménez nació en la Habana, Cuba, y reside en Miami. En el 2012 publicó su primer libro de poesía, titulado Siete Ciudades. Algunos de sus poemas han sido publicados en diversas revistas, entre ellas, la revista Nagari, Baquiana y la revista Beat. Es el fundador de DocMiami International Film Festival, el primer Festival Internacional de Cine Documental de la ciudad de Miami y de Docs in Motion, dedicado  a presentar documentales y música acústica en vivo. Víctor es cineasta independiente,  productor de cine y televisión. Actualmente trabaja para el Centro Creativo de Telemundo Network / NBC Universal.

Pau Gener Galin

Pau Gener Galin va néixer a Sant Celoni i encara viu entre el Montseny i el Montnegre, tot i que sovint ha anat a pasturar pel món. Ha publicat cinc llibres de poesia, i una novel·la d'aventures, consolidant-se com una veu insòlita en la literatura catalana, i ha presentat diversos muntatges teatrals. Ha fet centenars de recitals de poesia arreu de Catalunya, però també a Europa, Estats Units i Mèxic. Ha estat traduït al gallec, castellà i a l'anglès. Ha anat transitant pel món literari, el teatral, el musical i el que calgués.

nit de poetari

(també hi havia en Quim Curbet, castigat sense foto)

reunió multitudinària de gairebé tot el Poetariat al voltant del tercer número de la revista;
un recorregut per les pàgines de Poetari amb tret de sortida de l'editor Quim Curbet, moments d'alta intensitat,
moments escatodològics i toc final amb evocació de Van Morrison cantant Kavanagh de part de Marcel Riera...

Poetari 3, el dimecres 9

 Poetari

Amb la participació de:

SAM ABRAMS,

 ODILE ARQUÉ,

 MIREIA CALAFELL,

 LLUÍS CALVO, 

JORDI CARRIÓ, 

QUIM CURBET,

CARLES DUARTE, 

MARIA ANTÒNIA MASSANET,

 RICARD MIRABETE, 

CINTA MULET, 

JORDI PÀMIAS,

 VINYET PANYELLA, 

MARCEL RIERA, 

MARC ROMERA 

JOAN TODÓ

JORDI VALLS

GABRIEL VENTURA

MIREIA VIDAL CONTE

la pell fina

(per fi un dia "normal" sense incidències extrapoètiques)

La presentació d’en Marc Romera, amb xispa i estil i un punt de sarcasme sempre tirant cap a Sanaüja. Per a la resta, llegeixin l'extens pròleg que ha fet pel poemari d’en R.B. un poemari que confessa que se li va esmunyir de les mans per anar caure al cistell del premi de Vallirana que benvingut sigui.

i ara, permetin-me la boutade: la presentació d'aquest excel·lent recull d'en Ramon Boixeda, fill de fuster, arquitecte tècnic i "comparador literari" (sic) (XXXVII Premi de Poesia Catalana Josep-Maria López Picó de la Vila de Vallirana 2012) ha estat un bonic pretext per assaborir les reflexions d'un Garriga fresc i directe, ben apuntalat en els seus clàssics, conreant l’escepticisme de qui ha vist mudar els gustos i les poètiques “tantes vegades com dies he viscut” fins a un “retorn a la tribu i als sons guturals” que  potser ens permetrà recomençar. “No puc dir que  un llibre és bo, puc dir si un llibre ha arribat a formar part de mi mateix”. “Ramon Boixeda ha fet un llibre net, mesurat, sincer, sense pornografia literària: diu el que vol dir i prou”

Paraules que hem pogut assaborir aquells que hem compartit temps i espai, tal dia a tal hora i aital lloc i que s’haurien de publicar per a exemple i edificació de poetòfils. (potser encara hi som a temps?)

Sol de posta

En la quietud de la boira,

la llum del far.

Voldria aprendre

com mira el sol la posta.

Ser l'ombra que desapareix

en l'abraçada. Es fa de nit.