(per fi un dia "normal" sense incidències extrapoètiques)
La presentació d’en Marc Romera, amb xispa i
estil i un punt de sarcasme sempre tirant cap a Sanaüja. Per a la resta, llegeixin l'extens pròleg que ha fet pel poemari d’en R.B. un poemari que confessa que se li va
esmunyir de les mans per anar caure al cistell del premi de Vallirana que benvingut sigui.
i ara, permetin-me la boutade: la presentació d'aquest excel·lent recull d'en Ramon Boixeda, fill de fuster, arquitecte tècnic i "comparador literari" (sic) (XXXVII Premi de Poesia Catalana Josep-Maria López Picó de la Vila de Vallirana 2012) ha estat un bonic pretext per assaborir les reflexions d'un Garriga fresc i directe, ben apuntalat en els seus clàssics, conreant l’escepticisme de qui ha vist mudar
els gustos i les poètiques “tantes vegades com dies he viscut” fins a un
“retorn a la tribu i als sons guturals” que
potser ens permetrà recomençar. “No puc dir que un llibre és bo, puc dir si un llibre ha
arribat a formar part de mi mateix”. “Ramon Boixeda ha fet un llibre net,
mesurat, sincer, sense pornografia literària: diu el que vol dir i prou”
Paraules que hem pogut assaborir aquells
que hem compartit temps i espai, tal dia a tal hora i aital lloc i que s’haurien
de publicar per a exemple i edificació de poetòfils. (potser encara hi som a temps?)
Sol de posta
En la quietud de la boira,
la llum del far.
Voldria aprendre
com mira el sol la posta.
Ser l'ombra que desapareix
en l'abraçada. Es fa de nit.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada