dilluns al PRAT

el dilluns no hi faltarem

(Torre Muntadas , Jaume Casanovas 80, El Prat de Llobregat 21 h.)

Blancallum Vidal

Laia Martinez i Lopez

Anna Gual

Tres joves poetes del segle XXI,

de la Pedra Foguera, de les Quàntiques, d'Alabatre i de tot arreu

on bellugui la poesia.

aquest és el seu any!

encara més

l'alabatre migratòria

i
aquí info ampliada d'alló del Carles Hac Mor & co. a can Picasso

i també de la BOUESIA

més agenda

SEGONA FESTA DE LA POESIA A SITGES

agenda d'estiu

algunes activitats poètiques d'estiu:

El Prat de Llobregat: aquest any els dilluns!

Fundació Palau (+la Pedrera) (atenció a l'últim dia: els nens!)

Bouesia

Museu Picasso: En Brossa fa dissabte a can Picasso

més pla B

bolaño voy, bolaño vengo...

la conspiració, com un mecanisme de precisió ben greixat, finalment ha esclatat al lloc i l'hora previstos i amb el discurs ben mesurat i estructurat (fins i tot amb una certa dramaturgia i tot) I aquest és el seu èxit. Després, alló que es dispara a partir del que hem viscut, ja son figues d'un altre paner. Cadascú ho viu de manera diferent i els efectes emocionals son diversos. Ara, la sensació de plaer contingut, d'haver tastat alguna cosa estimulant, la reafirmació de trobar-nos en sintonia amb molts altres adeptes, es podia palpar.

Esclar que hem comptat amb l'avantatge del factor B. Poques causes com Bolaño, podien aplegar tantes complicitats (santa paraula!) al seu voltant. I pocs objectius com Bolaño van obrint finestres i horitzons a mesura que hi entres.

Uns quants, sabem del material i les possibilitats que romanen al calaix.

Gràcies infinites a tothom. Les cròniques ja anirant sortint. De moment visiteu la Perifèria on el Gran Corcó del pla B ja ha començat a buidar el pap. I també la Nau Argos que des de Blanes ens en fa cinc cèntims.

erudició poètica (plaB)

una curiosa parrafada que no cap al pla B: parla Garcia Madero a "Los detectives salvajes"

Lima y Belano dijeron algo que no entendí. Sus voces parecían flotar en el interior del Impala. Pues hay algo más, dije yo. Y se lo dije. Y luego les pregunté si sabían lo que era un gliconio (que es un verso de la métrica clásica que se puede definir come una tetrapodia logaédica cataléctica in syllabam), y un hemíer. (que, en la métrica griega, es el primer miembro del hexámet dactílico), o un fonosimbolismo (que es la significación autónoma que pueden asumir los elementos fónicos de una palabra o verso). Y Belano y Lima no supieron ni una sola respuesta, no digamos Lupe. Así que les pregunté si sabían lo que era una epanortosis, que es una figura lógica que consiste en volver sobre lo que ya se ha dicho para matizar lo afirmado o para atenuarlo o incluso para contradecirlo, y también les pregunté si sabían lo que era un pitiámbico (no lo sabían), y un mimiambo (no lo sabían), y un homeoteleuton (no lo sabían), y una paragoge (sí lo sabían), y además pensaban que todos los poetas mexicanos y la mayoría de los latinoamericanos eran paragógicos, y entonces yo les pregunté si sabían qué era un hápax o hápax legómenon, y como no lo sabían se lo dije. El hápax era un tecnicismo empleado en lexicografía o en trabajos de crítica textual para indicar que una voz se ha registrado una sola vez en una lengua, en un autor o en un texto. Y eso nos dio qué pensar durante un rato.

—Ponnos ahora una más fácil —dijo Belano.
—Bien. ¿Qué es un zéjel?
—Carajo, no lo sé, qué ignorante soy —dijo Belano.
—¿Y tú, Ulises?—Me suena a árabe.
—¿Y tú, Lupe?

Lupe me miró y no dijo nada. A mí me dio un ataque de risa, supongo que de los nervios que tenía, pero igual les expliqué lo que era un zéjel. Y cuando acabé de reírme le dije a Lupe que no me reía de ella ni de su incultura (o rusticidad) sino de todos nosotros.

—A ver, ¿qué es un saturnio?
—Ni idea —dijo Belano.
—¿Un saturnio? —dijo Lupe.
—¿Y un quiasmo? —dije yo.
—¿Un qué? —dijo Lupe.

Sin cerrar los ojos, y al mismo tiempo que los veía a ellos, vi el coche que avanzaba como una flecha por las avenidas de salida del DF. Sentí que flotábamos.

—¿Qué es un saturnio? —dijo Lima.
—Fácil. En la poesía latina arcaica, un verso de interpretación dudosa. Algunos creen que tiene naturaleza cuantitativa, otros que acentual. Si se admite la primera hipótesis, el saturnio puede ser analizado en un dímetro yámbico cataléctico y un itifálico, aunque presenta otras variantes. Si se acepta la acentual estaría formado por dos hemistiquios, el primero con tres acentos tónicos y el segundo con dos.

—¿Qué poetas usaron el saturnio? —dijo Belano.
—Livio Andrónico y Nevio. Poesía religiosa y conmemorativa.
—Sabes mucho —dijo Lupe.
—Pues la verdad es que sí —dijo Belano.

A mí me volvió a dar el ataque de risa. La risa salió expelida del coche de forma instantánea. Huérfano, pensé.
—Sólo es cuestión de memoria. Memorizo las definiciones y ya está.
—No nos has dicho qué es un quiasmo —dijo Lima.
—Un quiasmo, un quiasmo, un quiasmo... Bueno, un quiasmo consiste en presentar en órdenes inversos los miembros de dos secuencias.

Era de noche. La noche del 1 de enero. La madrugada del 1 de enero. Miré hacia atrás y me pareció que nadie nos seguía.

—A ver, ésta —dije—. ¿Qué es un proceleusmático?

—Ésa te la has inventado tú, García Madero —dijo Belano.
—No. Es un pie de la métrica clásica que consta de cuatro sílabas breves. No tiene un ritmo determinado y por lo tanto puede ser considerado como una simple figura métrica. ¿Y un moloso?

—Ésa sí que te la acabas de inventar —dijo Belano.
—No, te lo juro. Un moloso, en la métrica clásica, es un pie formado por tres sílabas largas en seis tiempos. El ictus puede recaer en la primera y tercera sílabas o sólo en la segunda. Tiene que combinarse con otros pies para formar metro.
—¿Qué es un ictus? —dijo Belano.
Lima abrió la boca y luego la volvió a cerrar.
—Un ictus —dije yo—, es la pulsación, el compás temporal. Ahora debería hablarles del arsis, que en la métrica románica es el tiempo fuerte del pie, es decir la sílaba sobre la que recae el ictus, pero mejor seguimos con las preguntas. Ahí les va una fácil, al alcance de cualquiera. ¿Qué es un bisílabo?
—Un verso de dos sílabas —dijo Belano.
—Muy bien, ya era hora —dije yo—. De dos sílabas. Muy raro y además el más corto posible en la métrica española. Casi siempre aparece ligado a versos más largos. Ahora uno difícil.
¿Qué es el asclepiadeo?—Ni idea —dijo Belano.
—¿Asclepiadeo? —dijo Lima.
—Viene de Asclepíades de Samos, que fue el que más lo usó, aunque también lo emplearon Safo y Alceo. Tiene dos formas: el asclepiadeo menor es de doce sílabas distribuidas en dos cola (miembros) eólicos, el primero formado por un espondeo, por un dáctilo y por una sílaba larga, el segundo por un dáctilo y por una dipodia trocaica cataléctica. El asclepiadeo mayor es un verso de dieciséis sílabas por la inserción entre los dos cola eólicos de una dipodia dactilica cataléctica in syllabam.
Empezamos a salir del DF. íbamos a más de ciento veinte por hora.

—¿Qué es una epanalepsis?
—Ni idea —oí que decían mis amigos.

El coche pasó por avenidas oscuras, barrios sin luz, calles en donde sólo había niños y mujeres. Luego volamos por barrios en donde aún celebraban el fin de año. Belano y Lima miraban hacia delante, hacia el camino. Lupe tenía la cabeza pegada al cristal de la ventana. Me pareció que se había quedado dormida.

—¿Y qué es una epanadiplosis? —Nadie me contestó—. Es una figura sintáctica que consiste en la repetición de una palabra al principio y al final de una frase, de un verso o de una serie de versos. Un ejemplo: Verde que te quiero verde, de García Lorca.

Durante un rato estuve callado y me puse a mirar por la ventana. Tuve la impresión de que Lima se había perdido, pero por lo menos no nos seguía nadie.

—Sigue —dijo Belano—, alguna sabremos.
—¿Qué es una catacresis? —dije.
—Ésa me la sabía, pero se me ha olvidado —dijo Lima.
—Es una metáfora que ha entrado en el uso normal y cotidiano del lenguaje y que ya no se percibe como tal. Ejemplos: ojo de aguja, cuello de botella. ¿Y una arquiloquea?
—Ésa sí que me la sé —dijo Belano—. Es la forma métrica que usaba Arquíloco, seguro.
—Gran poeta —dijo Lima.
—Pero en qué consiste —dije yo.
—No lo sé, te puedo recitar de memoria un poema de Arquíloco, pero no sé en qué consiste una arquiloquea —dijo Belano.
Así que les dije que una arquiloquea era una estrofa de dos versos (dístico), y que podía presentar varias estructuras. La primera estaba formada por un hexámetro dactilico seguido de un trímetro dactilico cataléctico in syllabam. La segunda... pero entonces comencé a quedarme dormido y me escuché hablar o escuché mi voz que resonaba en el interior del Impala diciendo cosas como dímetro yámbico o tetrámetro dactilico o dímetro trocaico cataléctico. Y entonces escuché que Belano recitaba:

Corazón, corazón, si te turban pesares
invencibles, ¡arriba!, resístele al contrario
ofreciéndole el pecho de frente, y al ardid
del enemigo oponte con firmeza. Y si sales
vencedor, disimula, corazón, no te ufanes,
ni, de salir vencido, te envilezcas llorando en casa.

el pla B a punt d'esclatar

doncs sí, finalment es materialitza el pla B, del final de temporada del cicle de l'horinal:

bolañòfils, bolañòlegs, bolañòfags, bolañistes, bolanyaires, tothom que en algún moment s'ha sentit tocat, emocionat, retratat, o el que sigui per l'obra de Bolaño,

el dimecres 25 a les 20h., ben refets de la nit de Sant Joan, esteu convocats

a l'acte d'homenatge al voltant d'aquest poeta, narrador i personatge,

que que hem propulsat uns quants lectors-devots-admiradors.

Es un acte dels lectors de B, amb la complicitat de bolañistes de diferents procedències,

compartint lectures, dades, materials inèdits o poc coneguts, impressions i imatges.

seguirem informant( i per a més detalls aneu a can Subal!)

poetes i titellaires

eeeei, hi ha algú que encara no ho sap?

Un altre solstici: una altra conxorxa AVUI !!!

una veu de galicia

iria fernández

O SOAR DO VENTO



Esfarélanse as ondas no rompente das richas herculinas
As caracolas mariñas son rosasa brancas e roxas
Que agardan marmurios de ecos perdidos
Meigas e sabias a espreita.
A espreita das campás.
Das campás


-Soan todas as Campás!!!
Na Costa da Morte.
Na Morte da Costa
Polo Ouro preto
Prestige, Poseidón
Que nos mata nos maza
Rapadoira escura
Que nos mata nos maza
Na razón sin razón.


Sisargas, amadas deusas Celtas, valédeme a noite
Vos que os estentóreos ecos convertedes en sinfonías
Ecos de Sireas-barquiñas-envoltas no pranto da eterna maré
Sireas doidas desas barquiñas. SOS afogados en marés sen fe.
O silencio, torna en tropel cando xurde da botella de aguardente
Mil estreliñas cantan ao redor e cocen a sua
Xenreira na botella tapoada a 70º de alcohol. KOULT
Estoura na Costa da Morte con nomes de mulleres.
Liban ao soar as campás da traxedia: son fortes meigas.

basura i cultura

"de la basura hacemos cultura" diu un personatge durant el documental i un altre aporta una visió interessant del reciclatge: "aquí hace tiempo que se recicla, mucho antes de la moda medioambiental"... i té raó. Som nosaltres els qui hem perdut el senderi i ens hem de dedicar a reciclar el que malgastem.

Aquests llibres posats aquí, a la nostra precarietat opulenta, son una curiositat, son el plaer d'uns treballs artesanals, i també son una contribució a la tasca cultural que fan en els seus llocs d'origen.

Ens agrada haver contribuït a la difusió del treball de les editorials cartoneras i juntament amb el Colectivo 7 i la Francesca, anar-hi afegint granets de sorra (si pot ser entre els engranatges,,,)

(avui s'ha materialitzat el pla A, ara anirem pel pla B)

IRIA

IRIA (Fernández) és poeta, és galega i ens dirà els seus poemes en gallec, castellà, català o anglès si li ve de gust. Ens visita sovint i és part de l’antologia “Quàntiques” de Quark Poesia. Un dia va ser interpelada com “la noia de la primera fila que somriu per sota el nas”

El dimecres 18 de juny a les 20,30 a horiginal

-------------------------------------------------------------------------------------------

ELOISA Y YERBAMALA (CARTONERAS)

no son llibres de cartró-pedra, no son llibres de contingut encartronat,

son llibres que re-utilitzen el cartró -recollit pels cartoneros i pagat a un preu just- per a confeccionar les tapes, pintades a mà d’una en una. Publiquen textes de qualitat d’autors coneguts que n'han cedit els drets . Alternatives editorials que donen feina i sortida creativa a gent en risc d’exclusió que en diuen ara, i posen la literatura a l’abast a bons preus en llocs on un llibre “normal” sovint és massa car:
(Citació Bolaño:”A propósito, yo sé que mis novelas en Chile son muy caras, y ésta me imagino que va a costar un dineral comprarla. Por eso les aconsejo a mis pocos, pero fieles lectores, que las roben”)

una bona oportunitat de conèixer aquesta experiència:

PRESENTACIÓ EN VIU I EN DOCUMENTAL

EL DIMARTS 17 DE JUNY A LES 20,30

A HORIGINAL (Ferlandina 29 plaça del macba)

literatura cartonera

Una cita per als fetitxistes del llibre. Com a suport literari i com a objecte. Diuen que els extrems es toquen i aquí viatgem de l'admiració per l'exquisidesa dels treballs de Miquel Planas fins a aquests rústics joiells nascuts enmig de la precarietat però no menys exquisits. Diferents materials comparteixen un element fonamental: l'amor pel llibre (permeteu-me la cursileria) i el treballar al marge del negoci...

el dimarts 17 de juny nit de literatura cartonera.
Presentació dels llibres del colectiu “Eloisa Cartonera” d’Argentina i de la boliviana “Yerba Mala Cartonera”.
Dos aventures editorials que reciclen el cartró per a fer-ne llibres a preus accessibles i al mateix temps donar ocupació creativa a persones en situació de precarietat. Cartró comprat als cartoneros, portades pintades a mà una per una, relligat manual, compromís amb els autors que cedeixen els drets de l’obra...conformen un projecte engrescador i alternatiu.

Impressionant el catàleg de "eloisa cartonera"

Projectarem el documental
YERBA MALA CARTONERA (66 minuts) realitzat per COLECTIVO 7 (que ja ha estat projectat en altres presentacions, a B.A., a Sant Cugat i a bcn a la central del raval)

"Yerba mala Cartonera responde a una necesidad de abaratar precios de libros, democratizar la posibilidad de lectura y a un acto de reciclaje (estético y ambiental). “Nosotros hacemos arte de la basura”, expresa Crispín Portugal mientras recoge cartones para luego transformarlos en las tapas de los libros. El proyecto forma parte de una red que incluye a Sarita Cartonera en Perú, Eloísa Cartonera en Argentina y –aun en expectativa– Lupita Cartonera en México. En Bolivia, la sede oficial está en El Alto a cargo de Crispín Portugal (+), Beto Cáceres y Darío Luna. La editorial ha publicado a autores como Santiago Rocangliolo, Juan Pablo Piñeiro y Jessica Freudenthal, entre muchos otros escritores, en su mayoría nóveles y quienes responden –según lectura de N. G. Recoaro– a una estética vanguardista. "

Una bona oportunitat per a conèixer aquests moviments ( i en el cas d'Eloisa, per adquirir-ne, si es vol)

Horiginal, Ferlandina 29, Barcelona, 20,30 h. Dimarts 17 de juny

abracadabra

autoretrat

amat baró

13 de març, un jorn fred i ventós,

cobria el glaç els camps de matinada,

l’hostil Segrià era un vel boirós,

ferrats els panys, fum a cada teulada:

Més que el batall va ressonar el meu plor!

Aviat, però, refilà una oreneta

i el sol ruixà els ametllers en flor,

vaig fer un somrís: primera tonadeta.

Aquest encís, em féu perdre la por,

em vaig fixar l’horitzó com a meta:

pluja d’abril, flors de maig i el ressò

que ha fet cantar l’ànima del poeta.

Més el camí es va tornar laberint

i la il·lusió fou feixuga escomesa;

el fred al cor, m’oblidava sovint

de viatjar cap a Terra Promesa.

I així he viscut, avui no és gaire distint,

o malastruc, o mancat de destresa,

no he sabut pas collir el llir o el jacint;

sóc, com l’Home Estàtic,

pres de la tristesa.... ...

amat baró

ABRACADABRA

poemes i cançons

AMAT BARÓ

el dimecres 11 de juny a les 20,30

a l'Horiginal (Ferlandina 29 bcn)

albert forns/anna gual

(tenim més fotos però encara son pitjors)

Forns i Gual (però diferents)
el sarcasme de l'Albert amb el contrapunt visceral de l'Anna.

a la sobretaula, una sentència definitiva d'un gran despotricador desacomplexat:
"la gran novel·la és fruit de l'avorriment"

-------------------

I el dimecres vinent 11 de juny, tindrem els versos i la presència
d'AMAT BARÓ
(un xiquet d'Almacelles que diuen que ho fa molt bé...)

laura lópez i els 40 (lladres)

llisca lleu,

trinxa fonemes,

llima lletra,

i lluenteja,

des del fons

de l'ateneu

------------

i dos enllaços imprescindibles:

P. Drals

Casasses

nerds

heus aqui el cartell del dimecres i els blocs

d'anna gual

i albert forns

ella,

és horrible, és kistch, és incòmoda,

és meravellosa,

ens té fascinats

i

aquesta setmana

serà a disposició de:

El DIMARTS: LAURA LÓPEZ poetassa i docent

I EL DIMECRES: ALBERT FORNS I ANNA GUAL

poetes i blocaires ambdós

----------------

i algunes noticies:

- Ja hi ha un vídeo dels Ymbernon a l'horiginal

- La pedra foguera crema a l'avui

- el 20 de juny conxorxa de titellaires i poetes (al R A I)

- el 25 de juny esclatarà el PLA B (la conxorxa bolañista)

in-forme setmanal

Dijous: no hi ha foto -de moment- però en el marc de la trobada d'espai en blanc es presenta una espectacular performance d'en Carlos Pina al voltant del dolor i la medicalització


Dimecres: 1-Sergio Roche i Vicenç Ambrós, PRIMAVERES IMPERFECTES (Editorial Fonoll)
2- Le Cafard: una proposta musi-poètica diferent

Dimarts:

Pep Predrals, prologa i presenta Progula.

ELLS fan una crònica detallada de l'acte (literari)

a cal Veí de dalt que, per fi, surt de l'armari.

Dilluns: la intimitat amb D.Busquets, Marc Romera i el Gos Pepet

dimecres: Fonoll+Le Cafard

L’Horiginal de Barcelona acollirà el proper 28 de maig a les 20,30

la presentació del llibre Primaveres imperfectes,

recull de les poesies guanyadores del 9è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors convocat anualment per Editorial Fonoll i l’Ajuntament de Juneda. Aquest acte s’enquadra en la programació del IV Festival Intercomarcal de Poesia i comptarà amb la lectura de poesies a càrrec dels autors.

L'acte començarà amb l'actuació de

LE CAFARD

(interessant grup de música i poesia)

(aquí hi ha un video, minut 2)

pornohumorístiques

HISTÒRIES PORNOHUMORÍSTIQUES

A DUES LLENGÜES I QUATRE MANS.

JoanVigó, Jordi H.Rofa, Josep Melero i Sr.X

Presentació: Dimarts 27 ales 20,30

a l'Horiginal (Ferlandina 29 Barcelona)

la intimitat

intimitat 1

intimitat 2

corpus de foc

incendiaris vistos des de la barra

amics i a miques, incendiaris tots,

aquest Corpus serà recordat per segles, sortirem en els llibres d’història. Aquest dia de la presentació mundial de la Pedra Foguera a la ciutat eixuta, aquesta diada de Santa Rita advocada dels impossibles que ha estat la vetllada més perillosament concorreguda de les que s’han fet a l’Horinal de l’Horiginal, en el vuitè dia de la setmana de poesia, la vetllada més excessiva en tots els sentits, amb públic al carrer (ho lamentem de veres!) gairebé amb aldarulls, amb el reforç de les més de trenta croacianes d’en Pau Sif... (qui gosarà dir encara que no hi ha públic per a la poesia? sí, volem poe-ferits, treballem per a ells, però sisplau, no els volem tots alhora!) aquesta nit deia, és la nit en que Mossén Xemeneia ha anunciat carregat de raó:

Aixó, tot just comença!

Tots hi eren, fins i tot els que no, i ara no tractarem d’explicar l’indescriptible. Ens queda la sensació de que aquesta antologia (que sentim una mica nostra) portarà cua. I que aquesta gent són ben capaços de fer el que han anunciat. Aquests cremaran Barcelona i tot el que sel’s hi posi per davant.

(i ens queda demanar excuses per les incomoditats i molèsties produïdes per l'assistència massiva que, com se sol dir va agafar en pilotes a la pròpia empresa. gràcies infinites per la paciència)

pedra, paper, foguera

figura que la foguera incendia el mapa que esclata de presentacions ací i allà del "territori" que diuen ara i no hi ha pluja ni punció ni regadora que l'apagui i s'encendrà el dijous 22 a les 21 a l'H de bcn i figura que ja ho sap tothom que és dijous i no dimecres que el dimecres podeu anar al Palau de la M. o a Sant Felip Neri que hi fan una cosa de l'Estellés si no m 'erro i figura que qui no vulgui foc que no vagi a l'era però qui vulgui ser venturosament incendiat i empestat ja sap el que li toca,

i avui tot presentant el llibre de Les Avantguardes, de Ferran Aisa, evocarem una estona el Cabaret Voltaire, aquella mena de "4 gats" que temps era temps hi hagué a laSuïssa... (horiginal 20,30)

Paloma i els naufragis.

Paloma Rodríguez, que bull de projectes, que apareix i desapareix, ens deixa aquests dies de BCN Poesia, els seus haikus del naufragi. I tan nàufrags com som!

HAIKUS EMBOTELLATS

......els haikus nàufrags que la poeta nàufraga

va llançar al mar

per tal de ser escoltada.

(hi podeu contactar aquí)

Dijous PESTA FOGUERA!

DIJOUS 22 a les 21 h.

presentació a l'horiginal

amb Enric Casasses i molts dels poetes antologats

La pedra foguera ja crema!

edgar alemany

mireia calafell

eduard carmona

pau castanyer

joan duran

anna enrich

martina escoda

clara fontanet

joan fullana

andreu galan

isabel garcia

àngel igelmo

glòria julià

ferran lópez

rubén luzón

joan mahiques

laia martinez

joan t. martinez

ivette nadal

jordi nopca

josep pedrals

jaume c. pons alorda

pere antoni pons

carles rebassa

martí sales

emili sánchez-rubio

pau vadell

blancallum vidal

Ferran Aisa: Les avantguardes

L'incansable Ferran Aisa, ens presenta ara el seu llibre sobre les avantguardes artístiques, publicat per Editorial Base.

Una presentació amanida amb textos evocadors de l'època del Cabaret Voltaire...

Farrera

En una casa plena de bosc

Aiguavessos, per un moment a contrallum
i algú camina, enlluernat, sobre la sembra
Hi ha un estol de garses, graules i
gats mandrosos

Sobre Värnhemstorget passa la tempesta
les figuretes s'escolen
entre llambordes, sota la plaça
Als afores d'una ciutat hi ha una casa
abandonada plena de bosc

Poso una bomba dins la terra fèrtil, la bona
terra, m'assec a esperar

Tomas Ekstrom


de Farrera venen Paul, Tomas, Nuria M. Vernis, Marc Romera, Palol, Parcerisas i l'Oriol Izquierdo.
Ens presenten, com ja comença a ser tradició, la bella feina de 4 dies (i 10 anys de Seminari de traducció poètica de la ILC)

principis

Nou lliurament del nostre Institut de Recerques Inútils (IRI)
(no en diem Institut Nacional, per evitar la sigla INRI en clara competència amb la prestigiosa marca de fabricants de sancristos):
La poesia segons Quico Pi de la serra. Tot un testimoni d’una època:

La poesia

La poesia ha d'ésser com una pala lluent
i gastada de tant descarregar el carro de les mentides,
i l'ha de manejar el poeta.

Com un ribot de fuster aplanant els nusos
de l'estúpida passarel·la de la vida,
i l'ha de manejar el poeta.

Com una llima que llimi les cadenes de la inconsciència
i l'ha de manejar el poeta.

Com el vi, poderós reconstituent, que despulla la persona
fent-la cantar a qualsevol hora,
i l'ha de beure el poeta.

Com el llit, testimoni del veritable i únic amor,
i hi ha de jeure el poeta.

S'ha d'oblidar de la naturalesa, engany fabricat
que està a l'abast de tothom,
i ho ha d'oblidar el poeta.

La poesia ha de sortir al carrer
i agafar el tramvia amb cara de son,
i ha de badallar el poeta.

La poesia convertida en lletra d'impremta
es fa vella massa d'hora,
i l'ha de llegir el poeta.

Ha de sortir dels llibres
i fer niu en l'orella de la gent,
i l'ha de alimentar el poeta.

La poesia no ha tenir por de l’aspre ni de l’amarg,
ha d’ésser valent el poeta.

La poesia ha de recordar l’ahir,
cantar avui pensant en el demà,
ha d’ésser conscient el poeta.

La poesia no s'ha de deixar llepar,
simplement empényer pel diner,
ha d’ésser honrat el poeta.

La poesia no s'ha de deixar emmascarar per cap fang
que no sigui el que no embruta,
ha d’ésser net el poeta.

La poesia ha...
La poesia és...
La poesia vols...

Ha d'ésser poeta el poeta.

"La poesia"Quico Pi de la Serra
Del disc "Francesc Pi de la Serra" EDIGSA (1967)



--------------------
...i recordin

El proper dimarts 13 de maig a les 20,30 els poetes suecs Paul Nilsson i Tomas Ekström llegiran els seus poemes i alguns dels participants al seminari de traducció poètica de Farrera de Pallars en llegiran les traduccions, fruit de quatre dies de treball en aquest poble dels Pirineus.

En aquesta dissetena edició del seminari, que enguany complirà deu anys, hi participen els poetes i traductors : Pep Julià, Albert Herranz Hammer, Carolina Moreno, Miquel de Palol, Francesc Parcerisas, Marc Romera, Núria Martínez-Vernís i el director de la Institució Oriol Izquierdo.

festival alabatre

apunts de festa alabatrenca,

-La Breu, sense ànim de lucre però també sense ànim de ruïna, diu l'EA (no és la suicida, en tot cas, la suís-cida) ho ha tornat a fer. Ha tornat a omplir el nostre catau demostrant que quan hi ha qualitat, ganes i esforç les minories absolutes es tornen relatives. Benvinguts a casa vostra.

-Presentació “oficial” dels dos nous fitxatges d’Alabatre, Joan Vinuesa i Miquel Izquierdo. Dos llibres de “mala poesia” segons explica un Romera reivindicatiu.

David Castillo (per presentar el pas d’en Joan Vinuesa a l’edició “comercial” de distribució manual) fa una detallada crònica de la moguda literària-contracultural de la Barcelona dels 70-80 origen de la revifalla poètica de que som hereus, i evoca (i aboca) els grans noms, els grans egos diu ell, de l’època: Lizano, Carmona, Cano, Malvido, Subirats, Casasses, Sabater, Pope…. i en Vinuesa ja hi era! J.V. supervivent incombustible i actiu d’unes generacions devastades per diverses epidèmies. Molts que no arribaran/em a centenaris com l’Albert Hoffman, pare del LSD, traspassat fa pocs dies i a qui acabem dedicant el recital.

-Sito Subirats, fa una presentació brillant del Miquel Izquierdo, fixant-se en els guions del títol i repassant una altra història: la de la poesia satírica, i ens passeja amb el Rector de Vallfogona, amb en Pitarra, amb en Peius (genial la seva idea de creuar coloms missatgers i lloros per poder transmetre misatges parlats!) i com no, amb Sagarra. La poesia d’en Keke va per aquí: sota una apariència senzilla, va farcida de dinamita.

-(Castillo, en algún moment del discurs, esmenta Bolaño, cosa que li val per a, més tard, ésser vilment atracat i incorporat al pla B que fructificarà el 25 de juny)

--------------
-Ja ha sortit la PEDRA FOGUERA! imprescindible l’antologia de poetes menors de 30 anys a qui hem vist i veiem crèixer i bullir ben aprop nostre.

-També ha sortit el llibret de Bcn poesia. I l’acte de la Pestapoètica que hi figura, anunciat pel dia 21 en realitat es farà el dijous 22. Disculpin l’errada!

-L’últim “En/doll”
Dissabte 10 de maig

Guillamino + Pedrals

Hora: 22 h Lloc: Teatre de la Garriga - el Patronat (el Passeig, 42)

Preu: 8€ Taquilles del Teatre i Tel-Entrada

i pre-visions:

Dimarts 13. 20,30:

els poetes suecs Paul Nilsson i Tomas Ekström llegiran els seus poemes i alguns dels participants al seminari de traducció poètica de Farrera de Pallars en llegiran les traduccions, fruit de quatre dies de treball en aquest poble dels Pirineus.

Dimecres 14: Rosa Grau amb el seu recital (audiovisual) "Sota el sol a Barcelona"

alabatre fa camí

vinuesa, izquierdo, alabatre

dimecres a l'horiginal a les 21H. (amb passadis?)

-----

i les previsions variables?:

Dimarts 13: Participants al Seminari de traducció de Farrera (ILC)

Dimecres 14: Rosa Grau: “Sota el sol de Barcelona”

Dimarts 20: Presentació del llibre "LES AVANTGUARDES. SURREALISME I REVOLUCIÓ" (Editorial Base) DE FERRAN AISA, A CÀRREC DEL SEU AUTOR. I LECTURA DE TEXTOS DADAISTES, SURREALISTES, ETC. (Tzara, Janco, Picabia, Breton, DALÍ...), a càrrec D'ANDREU AISA I DE JEP I JOLL.

Dijous 22: La pestapoètica es presenta.

Dimarts 27: Progula (Joan Vigó)

Dimecres 28: Festival Intercomarcal de poesia (Editorial Fonoll) (+ Le Cafard)

Dijous 29: espaienblanc 4

i mentrestant el Pla B (de Bolaño) va endavant. En principi el 25 de juny fi di cicle i nit bolañera.

(acceptem aportacions)

alabatre de primavera

Us convidem al recital-presentació dels dos darrers poemaris de la col·lecció poètica alabatre

Alè per a un drac de Joan Vinuesa
presentat per David Castillo

Mi-te-les de Miquel Izquierdo
presentat per Andreu Subirats

"Tinc la capsa de poemes
Agrada als bous l'epidermis del ras
plena d'uns escrits en brut
i arran de pell esguarden les ones del mar:
que agafaré un dia"


Serà el proper dimecres 7 de maig a les nou del vespre al Bar Horiginal (c/Ferlandina, 29 )bcn

http://labreu.wordpress.com/

nicho 612

avui, passeig per la cara obscura

de la poesia i de la vida.

la veritat definitiva,

irreversible,

de la mort,

posada en escena amb paraules de poeta

la conspiració

En Matthew amb rigor i amb humor, ens dona arguments,

que compartim, en contra dels déus i dels muntatges dels seus seguidors.

Ara, per allà dalt hi ha algú que fa ploure quan no toca,

especialment si es tracta de boicotejar un acte

al voltant del llibre que ha arribat a la

tercera edició sense ni una ressenya de premsa.

Erem pocs però es va fer el que cal en aquests casos:

fer-ho tant bé com sabem, no importa si som quinze o quinze mil.

dimecres 30: Pepa Cantarero

La poeta Pepa Cantarero, amb l'ajut de Jade i Carme Deltell, presenta el seu llibre "Conversaciones con el nicho 612"

(Devenir/poesia, nº 215. Madrid 2007. Amb pròleg de Feliu Formosa)

Alternant prosa i versos, P.C. reflecteix un recorregut

per moments intensos i durs.

Crea a partir de la seva "baixada als inferns"

i no es només un exorcisme personal: en fa literatura.

CONSUMATUM EST

Era difícil, créeme, vivir a tu sombra

impregnada de rencor a la vida.

En la espiral de tu negación a lo que

representa goce, ilusiones, proyectos, ilusiones...

Todo penado en tu presencia.

Era angustioso, lo sé, sobrevivir en la arista de mi desapego, de mi frialdad, de mis reproches.

Un encargo mezquino y tortuoso el que nos fue asignado

Los dos personajes ariscos del drama

¿No te parece?

dilluns 28: la festa després de Déu

en Matthew ho anuncia així:

28/4/08:

RECITAL/FESTA PER DIR ADÉU A 'LA VIDA DESPRÉS DE DÉU'

A 19.30, a l'Horiginal, un local acollidoríssim amb barra, escenari i restaurant que es troba a carrer Ferlandina, 29, a Barcelona, recitarem fragments de 'La vida després de Déu' el Jordi Puntí, la Cinta Massip i jo. Tocarà l'acordió en Joan Alavedra. Tot plegat no durarà més de mitja hora o potser 40 minuts.

Tothom és benvingut a La Festa Després De Déu. Com van dir els Talking Heads: 'Tothom vol arribar al bar/El nom del bar és el Cel'. Entrada gratis.