divendres, de juny 13, 2008

abracadabra


autoretrat
amat baró


13 de març, un jorn fred i ventós,
cobria el glaç els camps de matinada,
l’hostil Segrià era un vel boirós,
ferrats els panys, fum a cada teulada:
Més que el batall va ressonar el meu plor!

Aviat, però, refilà una oreneta
i el sol ruixà els ametllers en flor,
vaig fer un somrís: primera tonadeta.

Aquest encís, em féu perdre la por,
em vaig fixar l’horitzó com a meta:
pluja d’abril, flors de maig i el ressò
que ha fet cantar l’ànima del poeta.

Més el camí es va tornar laberint
i la il·lusió fou feixuga escomesa;
el fred al cor, m’oblidava sovint
de viatjar cap a Terra Promesa.

I així he viscut, avui no és gaire distint,
o malastruc, o mancat de destresa,
no he sabut pas collir el llir o el jacint;
sóc, com l’Home Estàtic,
pres de la tristesa.... ...