recerques

el nostre estimat Institut de Recerques Inútils, ens tramet una aportació erudita al Dia de la Poesia (naturalment amb retard)

"Caritat caritat senyora,

caritat pel meu germà,

que va nèixer sense braços

i no se la pot pelà!"

es tracta d'uns versos que Juan Marsé fa cantar a uns personatges durant un viatge en tren cap a la costa en un dels seus primers llibres.

Juan Marsé. Encerrados con un solo juguete.
Ed. Bruguera 1978 Libro amigo 561. pp. 55

(les reclamacions, el dimecres)

projecte manhattan

El círculo de Gilgamesh
Pintures de Samuel Salabarria
Horiginal Març-Abril 2008

Un projecte plàstic al voltant de la figura de l’heroi i les seves relacions amb el poder.

El pintor SAMUEL SALABARRIA (La Habana, 1964) planteja un paralel.lisme entre l’heroi Gilgamesh -protagonista del gran poema èpic- i un heroi dels nostres temps: John Wayne i la seva mort lligada a les primeres proves nuclears al desert de Nevada.

Openheimer, Howard Hugues, el projecte Manhattan, el film “The Conqueror”, les primeres proves nuclears d’efectes devastadors entre les tropes que les van presenciar de massa aprop i les consequències de la radiació sobre els actors i treballadors de ”The Conqueror” conflueixen en una història sorprenent i poc coneguda.

Samuel, presenta així el seu treball:

--------------

Gilgamesh es un despótico rey de Babilonia que gobernó en la ciudad de Uruk, conocida en la Biblia como Erech (actual Warka, en Irak). Según la leyenda, los dioses escuchan las oraciones de los oprimidos ciudadanos de Uruk y envían a un hombre salvaje y brutal, Enkidu, que reta a Gilgamesh a una lucha sin tregua. Concluida la batalla, sin que ninguno de los contendientes resulte claramente victorioso, Gilgamesh y Enkidu se hacen grandes amigos, emprenden viaje juntos y comparten numerosas aventuras. Los relatos sobre su heroísmo y valentía al enfrentarse con bestias peligrosas se difundieron profusamente hasta llegar a nuestra época en forma de una de las más antiguas historias épicas.

La causa
Un informe desclasificado ha dado la cifra y ha cundido el espanto: 15.000 muertos, 2.000.000 de afectados, los héroes convertidos en víctimas, y las víctimas en héroes. Todo bajo la máscara del silencio mortal. La guerra fue y seguirá siendo un alimento codicioso y rentable para las naciones.

John Wayne, El HÉROE, el coloso de la imagen cinematográfica, inspirador del proyecto ideológico del poderoso imperio, símbolo visual, aquel que siempre representó la ley, el orden, la fuerza ante la justicia “…se adentraba en una tormenta de arena vestido de Mongol. Unos ventiladores gigantes simulaban una tormenta de arena y el actor fingía, actuaba y representaba la fuerza de la historia con la imagen de Genghis Kahn. Corría el año 1954 y en el Snow Cayon, Utah, se rodaba The Conqueror (El Conquistador de Mongolia). Unas 60 toneladas de tierra se removieron para recrear el paisaje asiático sobre un territorio ubicado a 150 Km. del desierto de Nevada, donde se llevó a cabo el mayor número de experimentos nucleares en los años cincuenta. En 1979 John Wayne murió de cáncer. También murió el director Dick Powell y la protagonista Susan Hayward. En 1980, 81 de las 220 personas que participaron en el rodaje habían muerto de cáncer.

Cuando los dos viajeros regresan a Uruk, Astarté, diosa protectora de la ciudad, proclama su amor por Gilgamesh. Éste la rechaza, y la diosa envía al Toro del Cielo (Toro de las Tempestades) para destruir la ciudad. Gilgamesh y Enkidu dan muerte al toro pero como castigo por participar en esta hazaña, los dioses condenarán a muerte a Enkidu.

Un científico declaraba a la revista The Defense Nuclear Agency People: “Por favor, Dios, que no hayamos matado a nuestro héroe John Wayne”. Casi un mes antes de la explosión de la bomba de Hiroshima, en la madrugada del 16 de julio de 1945, una zona desértica de Nuevo México recibió el estallido bautismal de la primera detonación nuclear en suelo estadounidense, era el comienzo de la epopeya del Gilgamesh de nuestro tiempo.
Más de 600 personas entre civiles y militares murieron debido al hongo atómico durante la operación Trinity. La bomba había sido construida en Los Álamos, por el físico Robert Oppenheimer. Horas después, el Coronel Stafford L. Warren, Director de Seguridad Radiológica del proyecto, escribía un memorando al General Grove, Director General del secretísimo Proyecto Manhattan: “La explosión se produjo a las 5:30 h. del día 15 de julio de 1945. La energía atómica fue mucho mayor que la esperada”. Entre los daños causados se reconocía la ceguera parcial de los observadores cercanos, innumerables daños materiales, muertes de animales, etc. El texto lleva el sello “Top Secret” y fue desclasificado en el año 1974.

Para entonces, leucemia, cáncer de tiroides, tumores antes no conocidos indicaban que algo no había salido como se esperaba: No conocían las consecuencias que provocaría la energía atómica desprendida por el invento asesino (el gadget, como lo llamaban los científicos) del Dr. Oppenheimer. La imagen del héroe fue destruida por la serpiente, por ese poder silencioso que hizo que nadie sospechara que más tarde provocaría la caída del héroe. Los dioses no escucharon al científico que rogaba por John Wayne y mataron al héroe.

Tras la muerte de su amigo, Gilgamesh recurre al sabio Utnapishtim para descubrir el secreto de la inmortalidad. El sabio, tras muchas vacilaciones le revela a Gilgamesh que en las profundices del mar hay una planta que confiere la eterna juventud. Gilgamesh se sumerge en las aguas y encuentra la planta. Pero, de regreso, una serpiente se la roba y el héroe, desconsolado, regresa a Uruk donde muere.

¿Qué pasó con el héroe y su gesta? Puesto que nada es fortuito, debe señalarse que la última imagen que vio el héroe, antes de reventarse contra el doloroso y macizo colchón de arena, fue una repetición, replicadas en un nivel máximo de significaciones, de aquella que había divisado justo antes de comenzar la caída: Los límites del desierto de arena que se perdían entre los brumosos contornos, las hermosas líneas de dunas que prometían una salida del sol que nunca llegaría desde el suelo abrasador y el gélido viento del paisaje del desierto; en tanto que, hacia el lado opuesto, en dirección al Sur, se multiplicaban los cascos de los hombres parados frente al fortísimo destello de los cien soles de luz y quedaban ciegos a su condición de héroes de primera fila. Todos estos héroes se multiplicaron a lo largo del tiempo. De hecho, jamás un grupo de soldados había estado tanto tiempo frente a la Tormenta del Cielo, pero la tormenta veraniega de aquel mes había desbancado todos los cálculos y los de Reparaciones trataban de adecentar las comunicaciones que habían enmudecido. De las tormentas nada se sabía en la proximidad de la tranquilidad, sin embargo, a medida que se aproximaban a la raíz del problema, los desastres se hacían más visibles. A veces, cinco minutos es demasiado tiempo, sobre todo cuando te ves obligado a pasarlos con algo tan inquietante como una nube arenosa delante de tus ojos, irritados todo el tiempo. La mejor manera de explicarlo es sugerir un paisaje repleto de amarillos desérticos, apagados por la noche, luz de luna, inmenso cielo estrellado. Un paisaje nocturno que ocupe casi la mitad del espacio, como si se estuviese observando una fotografía.. A continuación un estallido ensordecedor y todo se torna en luz de miedo, el viento trae la onda expansiva, absolutamente arrasador y, luego, un hongo maligno que va viajando lentamente, de altura igual que el cielo, sin término hacia izquierda o derecha: La Niebla y luego el ahogo, el malestar y la muerte.

sara gorza

Sara Gorza,

ens va apropar el dijous passat la poesia de les cançons de Fabrizio de André amb la guitarra de Javi Alvarez puerto. Les canta per que li agraden i l'emocionen; les viu i les diu i les recrea amb sensibilitat. Un com més, hem tingut aquell plaer del descobriment de petites joies, treballs honestos i sensibles lluny del soroll friki-mediàtic.

I a tots aquells que s'ho van perdre, si en teniu ocasió, no la deixeu escapar. La feina ben feta ha de tenir ressó...

-----

Pre-visions Horiginal:

aquest dimecres (sant, i sant josep) no hi ha recital

tornem el dimecres 26 amb Santi Borrell ( amb Frank Moliner a la guitarra)

dimecres 2 d'abril: Carles Hac Mor amb "Àgora indisciplinària" presenta el seu poeassaig "Enderroc i reconstrucció"

dimarts 9 d'abril: Monòlegs (setmana cultural pais valencià)

dimecres 10: Àngels Gregori presenta "Llibre de les brandàlies"

dimecres 16: Pep Roig: "Ara és demà"

dimecres 23: Sant Jordi

dimecres 30: Pepa Cantarero

la mascletà de la pesta

(les roïnes fotos de sempre)

Ja hi ha altres cròniques magnífiques que ressonen encara al voltant d’aquest Estellés encés. Però la satisfacció hi és igualment o més encara, pel merescut homenatge al poeta i per haver estat còmplices de la primera gran facècia de la PESTAPOÈTICA. Carmona i companyia han aconseguit aplegar al seu voltant sota el paraigua d’Estellés, els poetes dels 23 anys (ardits, gloriosos, insolents 23 anys!) i els poetes de llarg recorregut (Hac Mor, Casasses, Vinuesa, Caballero, Orlando Guillén...) els que fa anys que piquen pedra i els que han de cremar Barcelona...
Ja ho haviem avisat: aquesta gent son nitroglicerina eufòrica, febre i passió poètica i de l’altra, vida i poesia en estat pur, lo millor de cada casa. Aquest cop sí. Està quallant alguna cosa gran. Una generació? una certa manera de traspuar poesia? sigui el que sigui se’n parlarà. I naltros tindrem l’urc d’haver-hi estat aprop.

ara torno!

mentrestant, no oblidin que el dissabte,

els nens d'en JP van a l'helio....

encén estellés!

VII
direu de mi: retòric, propens a la mollesa, atent a les efusions

eròtiques, parlareu de mi menyspreant el meu brillant llatí.

direu: no ha aportat res, com no siguen certes amenitats del catre.

però jo us assegure, solemnes fills de mala mare, que deixaré

un senyal molt amarg i perdurable en la nostra literatura: aquell

que clama contra l'excés del poder i deixa

inerme la criatura, sota els turments de l'exili.

aneu a mamar tots!

estellés, sempre estellés,

(sempre lligat a la veu de l'Ovidi)

dels incendiaris empestats, en surt un homenatge,

amb extensa participació...

aquest dimecres 12 de març a les 20,30 a l'horiginal

----------------

i el dijous 13, sessió extra:

Sara Gorza (amb Xavi Alvarez Puerto a la guitarra)

ens porta les cançons de Fabrizio de André.

Cançons d'amor, que no de guerra:

Se ti tagliassero a pezzetti - Fabrizio de André
Fila la lana - Fabrizio de André
Il mio amico ingrato - Vinicio Capossela
Prado - Xavi Alvarez Puerto
La ballata del Miché - Fabrizio De André
Hotel Supramonte - Fabrizio De André
Amore che vieni, amore che vai - Fabrizio de André
Stanco e perduto - Vinicio Capossela
Foc - Xavi Alvarez Puerto
Il disertore - Ivano Fossati
La canzone dell’amore perduto - Fabrizio De André

-------------------

i recordin....

el dissabte 15, a can Heliogàbal

es presenten en Pedrals i els Nens Eutròfics!!!!!

encén estellés

No cal no dir que esteu totes i tots convidats!
Intervindran...

fonollywood

El so blanc de l'aigua

damunt la pell encesa,

respires obrint

els cabells fondos,

filaments que senten.

del Punjab a Les Garrigues, del poble al món, l'editorial fonoll apadrina escorça i mel.

Mel i escorça a les fosques,

paraula, ombres, cossos i moviment.

un primer recital, breu, amb voluntat de conectar

jugant amb les imatges i la dansa.

Sorpresa bhangra i molts amics....

-------------

dimecres vinent 12 de març: encén Estellés

dijous vinent 13 de març: Sara Gorza amb les cançons de Fabrizio de André

l'escorça i la mel

low post

Ha vingut:

Dídac Rocher i hem pogut degustar la seva feina (una feina molt digna recitant i cantant poemes propis i d'altri) Que en quedi constància.

Vindrà:

el dimecres vinent (5 de març, 20,30, horiginal, 2,10)

JORDI CARULLA-RUIZ que recitarà poemes del seu llibre "L'escorça i la mel" publicat per Editorial Fonoll. L'acompanyaran ballarines de bhangra, dansa provinent de la regió india del Punjab.
La presentació de l'acte anirà a càrrec de l'editor Jordi Quer.

L'escorça i la mel, és el seu primer poemari i recull 48 poemes escrits entre el 2004 i el 2007 És l'onzè volum de la col·lecció de poesia Joan Duch de l'Editorial Fonoll.

Jordi Carulla-Ruiz (bcn 1972) ha cursat estudis de fiosofia i belles arts i participa en l'escenari underground d'acció i de performance de la Barcelona postolímpica. Actualment presideix l'Associació Joan Ponç, amb l'objectiu de reivindicar i recuperar l'obra d'aquest pintor.

i les nostres pre-visions:

dimecres 12 de març: Homenatge a V. A. Estellés (coordina Eduard Carmona)

dijous 13 de març: Les cançons de Fabrizio de André amb Sara Gorza

dimecres 26: Santi Borrell (amb Frank Moliner a la guitarra)

dimecres 2 d'abril: Carles Hac Mor

dimecres 9 d'abril: Àngels Gregori

.....i així

aquesta setmana,

poesia i música amb Dídac Rocher el dimecres a les 20,30

---------------

I el dijous a les 20...

"ya ha salido la publicación de Espai en Blanc nº3-4, que este año hemos dedicado a la La sociedad terapéutica. En ella encontraréis artículos, entrevistas, reseñas y materiales sobre el giro terapéutico que ha dado el poder en los últimos años.

PRESENTACIÓN: jueves 28 de febrero en el Bar Horiginal a las 20.00h

ENCUENTROS 2008: La sociedad terapéutica

Con motivo de los trabajos que contiene este año la revista, hemos decidido retomar los encuentros del Bar Horiginal, para tener un tiempo y un espacio en el que pensar juntos todas las cuestiones que nos han quedado abiertas y desarrollarlas colectivamente.

Como en la anterior convocatoria, los encuentros serán cada último jueves de mes a las 20.00h en el Bar Horiginal.

Hay un blog en el que se puede seguir tanto la preparación como la discusión y resumen de cada encuentro:http://www.trobadesespaienblanc08.blogspot.com/

28 de febrero: Política y terapia

27 de marzo: Cárceles terapéuticas

24 de abril: (Tu) vida precaria

29 de mayo: ¿Se puede hacer de la enfermedad un arma?

Aprovechamos para dar una buena noticia: después de cinco años, tenemos web nueva. Podéis encontrarnos, como siempre, en http://www.espaienblanc.net/

Una forta abraçada i us esperem!

un deute...

la imatge d'Oriol Ponsatí-Murlà el dia de la Ursonate a l'Horiginal (foto Sonia R.)

la taronja poètica

La pintura poètica, escènica, màgica, humana dels Ymbernon.

Una posada en escena meticulosa per a definir un espai creatiu i lúdic.

Una experiència gairebé única de la mà de Latung La la....

---------------

I el dimecres que ve (27 a les 20,30...), per fi, el recital de Didac Rocher, un cantador que treballa amb l'obra dels nostres poetes.

-------------------

perill, pestapoètica!

horinalaires tots, saludem l’arribada a la catosfèria dels nostres nebots, dels nostres amics, dels nostres fillols eufòrics, illencs, exiliats, adúlteres crapulístiques, bous i bouetes, calamars incendiaris, pelcapellans i encapellades... La poesia viu en ells i ells escampen la pesta poètica per la xarxa i pels racons de la nit de la ciutat-pastera del pais escleròtic. Aquí hi ha el pinyol compacte d’una generació, el bruc que tot ho escombra, el gargall a les closques pelades, el cop de puny que sorolla els fonaments i

són perillosos, la pesta s’encomana. abracem-los i que ruli la infecció

dimecres, David Ymbernon

performance, espectacle, proposta visual, imatge, so, màgia, teatre, provocació, reflexió...tot i més de la mà de Latung La la.

JUGUEM a poesia amb Dadà (el nostre artista més jove) i David Ymbernon

Amb taronja i blanc,

feliç s'inventa un món.

Juga Dadà.

copacabana?

Club Editor presenta llibre el dilluns, amb Matthew Tree i companyia.

Per descobrir que no ho sabem tot de COPACABANA..............

(Postal de Copacabana.Stefanie Kremser)

URSONATE!

EN LA VEU D'ORIOL PONSATÍ-MURLÀ

ens arriba ara la Ursonate, el poema fonètic més important del DADÂ, de Kurt Scchwitters, figura llegendària de les avantguardes artístiques, creador plàstic i poètic, innovador, provocador, i bla, bla bla, que no no no necessita presentació i a més, és impossible de resumir la inmensitat de la seva obra, sempre de bon retrobar

(dimecres 20,30H. Horiginal)

(en relació a Schwitters, apareix un personatge força interessant: Jack Bilbo. Trajectòria novel·lesca: de l'entorn d' Al Capone a l'art dadaista, passant per Mallorca i Sitges. A Sapiens (Maig 2004) en van publicar un reportatge. )

i la recomanació de la setmana:

a l’espai mallorca, magnífica exposició de “Juguetes espanyades” exposició itinerant de joguines trencades hàbilment intervingudes per Miquel Àngel Juan

ei hippy, fes-te soci del barça!

Ei hippy! fes-te soci del Barça!

Amb en Vinuesa i la Ivette (en forma tots dos, valors segurs, és un gust retrobar-los) ens arriba en Quico Palomar, que faltava a la nostra llista. Personatge amb molta història, al darrera i ( si que he fet història–diu-, el que passa es que no me l’han pagat!) i molta encara per endavant ( el meu supergrup ideal, encara està per fer, afirma mentre reivindica els Mody Blues i Michel Polnareff).

En Quico Palomar va ser part del nucli fundador de La Fura dels Baus i ha treballat amb la Tribu de Santi Arisa entre una infinitat d’altres activitats. Sempre ha anat de cantautor, de cantautor atípic, satíric, sarcàstic (sovint també incòmode) capaç de versionar i estrafer i donar nou sentit als hits mes diversos, de Lou Reed a La trinca, amb sana (santa?) i lúcida irreverència. La seva obra és ell i les seves facècies i seria injust quedar-se només amb la seva imatge de gnom que intenta vendre (o regalar) els seus dibuixos als bars de la plaça del Pi. Si que estaria bé, incriure’l com a hereu dels llegendaris Peius, Abert Llanas, Rusiñol, Pitarra i companyia que han donat color a altres moments de la ciutat-pastera...

--------------------

Dos imatges dels poemes d’Armand Obiols em sedueixen i m’encalcen. (Un cop d’ull colateral a l’any Rodoreda. Punt)

una:
entre el nacre i el gargall
s’infla la perla polida

una altra
els llençols a cop de gira
decapiten els dorments

--------------------

Joan Vinuesa exposa les seves pintures a la Serilla (Ferlandina 39) i el dimarts 12 a les 21 hi ha inauguració i performance (amb Lina Giralt)

--------------------------

I el dimecres 13, a l’horiginal (20,30 com sempre)

l’Oriol Ponsatí-Murla ens presenta la

URSONATE de Kurt Schwitters

Vinuesa/Nadal/Palomar

Dimecres 6 de febrer a horiginal:

al duet Joan Vinuesa + Ivette Nadal que ja hem degustat anteriorment, ara s'hi afegeix un altre supervivent: en Quico Palomar, polifacètic satíric de llarga trajectòria i figura emblemàtica del underground barceloní. (segur que alguna vegada us ha volgut vendre un dibuix seu...)

Tres sensibilitats diferents al voltant de la poesia, la revolta d'en Vinu, la tendresa de la Ivette i el sarcasme d'en Quicu..

El que dèiem, estem decobrint un supergrup ? La resposta el dimecres

--------------------

RECTIFICACIÓ, ANUNCI EQUIVOCAT!!!!!!

AVUI DIJOUS NO ES FARÀ L'ACTE ANUNCIAT D'ESPAI EN BLANC (PASSA AL DIJOUS 28)

(I el DIJOUS 7, presentació de la nova revista d'Espaienblanc, dedicada aquest cop a "La societat terapèutica")

a mi libia

Dimecregem de nou. Amilibia es poesia fresca. Free style. Sense prejudicis, sense manies. Et deixa anar així, com si res, amb les seves veus, els seus poemes radicals, irònics, un punt amargs i lúcids. I s'ho passa bé; disfruta del moment, diu el que vol dir i ben dit (no és un poeta maldit!) i té un públic fidel, en la seva sintonia. "Nunca perseguí la gloria" podria dir, ni fer carrera ni buscar premis, però ja té força obra i recitals al seu darrere.

Dimecregem, plouen propostes, neixen idees, l'espectre de Bolaño ens sobrevola. Poetes buscant-se la vida. Dic que no a uns pressumtes cracs ( després mel's imagino com a infrarrealistes enfebrits i afamats, uns Belano i Lima navegant per les nits del DF...) No encaixen. Bolaño hauria encaixat? Sudaca buscant-se la vida...uf! Els mites guanyen amb la distància. Un poeta emboirat m'explica que és l'aigua de bcn la que espatlla l'absenta.

Maduixes. Dosdeu. Gràcies. Plou.

Dimecres que ve (que bé)

Un supergrup: Joan Vinuesa, Yvette Nadal i Quico Palomar !

Mentrestant, dos paraules: CORAL ROMPUT

I LA TROBADA DE POETES I TITELLAIRES AL r.a.i. DEL CARRER DE cARDERS, DIVENDRES 1, A LES 21 H. AMB Silvia trinxet, Carles Sanuy, Eduard Carmona, Santi Borrell, Andriy Antonovskiy i Catalina Girona. I Joan Vinuesa, Pep Gómez....

dimecres programa doble

Aquest dimecres a l'Horiginal, doble ració de poesia:

a les 19,30 Juan Carlos Beneyto i Joan-Ignasi Elias presenten SIMETRIES. Poemes i dibuixos que restaran exposats a la nostra sala tot el mes de febrer.

i a les 20,30 JAVIER AMILIBIA (un poeta reincident a casa nostra) recitarà els seus nous poemes. El títol:

palabras y voces
manipulaciones
silencio

(lubricantes Peláez, para toda la familia)

poemes desacomplexats en una veu excepcional......

transformació i altres

Puig, Miss Carrusel, Herr Direktor, Adam

Voilà, la transformació s’ha materialitzat. Per obra d’alquimia o per art de cirurgia (mes aviat per les "manetes" del guebmaster...) un paper de vidre cada vegada de gra mes fi.

No és només un lifting, no, que s’ha transformat l’estructura del Pdv fent-la més àgil i accessible.

I de passada ens han fet coneixer la Miss Carrussel. Una altra veu a tenir en compte; retinguin aquest nom i no la perdin de vista!

I ara coooses per sentir i veure,

aimadors de la poesia, coleccionistes de moments, fetitxistes del “jo hi vaig ser”, tastadors de menges de culte, boletaires exquisits, engegueu el GPS i seguiu aquestes pistes:

Divendres 25 a les 20 h. Martí Sales al Sortidor

Martí Sales ens recitarà una tirallonga curiosa que mai no ha fet i una peça d’altri fantàstica per ser dita.

25, 26, 27 de gener: Cabaret Voltaire al Teatre Kaddish (el Prat de Llobregat) Ursonate + poemes de Tristan Tzara

Dissabte 26 17,30 Dadà i David Ymbernon a Vilafranca"De la mà de Latung La Là", una proposta de poesia visual . Al VINSEUM de Vilafranca del Penedés

i també

Exposició de CHEMA MADOZ a la Tecla Sala (imatges perfectes, suggeridores, estimulants, brossejants... un plaer)

més paperdevidre

El senyor Paper De Vidre ens fa arribar aquest missatge aclaridor sobre la seva inminent transformació:

Benvolguts i soferts paperdevidrers,
Com ja deveu saber de memòria, del dret i del revés, dimecres el Paper deVidre es transformarà en directe al bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29, al costat del MACBA, Barcelona), a les 20.30 h, i acte seguit la cantant Miss Carrussel (http://www.myspace.com/misscarrussel) hi donarà el toc musical.

Per als més curiosos o impacients, sapigueu que avui, a les 23 h, uns quants col·laboradors de Paper de Vidre faran un avançament de la transformació al programa d'iCat FM (www.icatfm.cat) "Cabaret elèctric", conduït per TxellBonet. Aquest és el darrer correu que us enviem des d'aquesta adreça, ja que la transformació que intriga tant a alguns també ha arribat a aquest butlletí. (ho sento però aixó ja ha caducat)

El dimecres us enviarem els continguts del nou número des del nou butlletí (i de fet el targetó d'invitació a la festa ja el vau rebre des del nou butlletí --aleshores encara en fase de proves). Si teniu cap problema amb larecepció del butlletí, o voleu canviar d'adreça o el que sigui, podeu escriure'ns a pdv@paperdevidre.net i intentarem resoldre-ho ben aviat.

Aprofitem per agrair-vos la paciència i l'elegància amb què suporteu els nombrosos anuncis sobre la transformació darrerament, esperem estar-hi al'alçada el dimecres, i esperem comptar molt de temps més amb la vostra presència (real o virtual) i suport.

Moltes gràcies!
L'equip de Paper de Vidre
info@paperdevidre.net
www.paperdevidre.net


Queda clar doncs, Oi?
doncs fins dimecres!

la transformació

Dimecres 23 es desvetllarà l'anunciada transformació del PDV!!!

POEPERIDOL

Amb la jam de l'Haloperidol una altra cara de la poesia.

Cris (Princesa Inca) David Campos, Jaume Garcia, Arnau Company, Joan Garcia, Roberto Tàbano (Bob) Hildegard Muntané, converteixen la seva experiència, la seva vivència al voltant de la malaltia mental i la medicina, les seves reflexions, el coneixement dels viaranys mes profunds... en Literatura. Aquest és el camí que han triat per a expressar-se. No és terapia, és Poesia.

I no cal esmentar la llarga llista dels "bojos" (perdem-li la por a aquesta paraula...) insignes que han fet aportacions fonamentals al món de l'art i la literatura i de lús que s'ha fet de la figura del boig, del diferent i les seves relacions amb el seu entorn. Sovint han sigut ells els qui han gosat sense prejudicis, posar en questió els dogmes de la hipocresia social majoritària.

En fi, estavem parlant de poesia oi?

Noche del camino ondulado / 1

Comprender explota.

Despierta.

Llueven pequeñas dificultades.

Hilo de incomprensión

tiene al aquí atado,

el aquí que quiere volar.

El aquí explota.

El algo explota.

El hoy explota.

El mañana despierta

con las mismas pestañas.

haloperidol!

Presentació del fanzine poètic

Haloperidol

amb Radio Nikosia,

en directe

Una Haloperidol-session

anomenada

"El revés del tapiz de la locura"

(dimecres 16, horiginal, 20,30)

Finalment, presentació (fa temps esperada) al nostre cicle de la poesia, de la gent de Radio Nikosia. Poesia viscuda i apassionada. Segur que no ens deixarà indiferents.

Els podem conèixer una mica als seus blogs

pope

EL CRIT PLATEJAT

Só el nen en les entranyes de la Putrefacció

Só aquest soroll de Baix que no és el meu

Só les agulles dels forats del Nas

Só el Vestit d'assaig

Só l'astúcia Diabòlica dels Éssers Creats

Só el Maillot de llana, l'Estaca esmolada

Só les precaucions que tu oblidares prendre

Só la maledicció de la Mare, la Campana Passatgera

Só el descobriment de Mitjanit en el Laboratori

Só la Nit anterior, el Matí següent

Só l'eco de la Rialla

Só la Boira arrissada, la Boira enganxosa

Só "Estimada era només un gos"

Só la desproporcionada Prominència

Só "Estimada era només un somni"

Só el Llampec lluminós, el Xiscle xiulador

Só Rabós d’Empordà

Só sense Respiració

Só pitjor que la Mort

Só la Natura ultratjada que t’avorreix

Só el Ressó del Tro

Só el Fossat oblidat

Só les Passes ulteriors, l’embolcall Proper

Só la cruel Transformació

Só l’enterramorts de l’Espasa, l’Argila recent tirada

Só el que resta dels que se n’anaren

Só el Taüt d’Ivori, la línia de Setí

Só els llavis Pàl·lids i prims Rogencs

Só el Paradís etern, la clara Al·lusió

Só la visió aparent sense mirall

Só el Matalasser genial i determinant

Só l’espina dorsal, el flotó desmembrat

Só la Fortuna que la gitana no volgué dir

Só la Dualitat arrissada enfre matrassos

Só la Bóta plena de formes Desesperants

Só la Lluna convexa, el cofre Buit

Só el Llit dels quatre Canelobres

Só el Cabell al vent

Só la petita Creu que oblidares portar

Só el Més Alt Voltatge, la lluent Llosa

Só el paper per a interpretar el Buit

Só l’esposa del Baró, la concubina del Comte

Só a la vegada fill de la Bogeria i de l’Horror

Só la Cripta ajaguda, el sepulcre de la Mare

Só la Mort, la que Vola per la Nit!

Só lo Vertaderament Darrer de la llum capriciosa

Só la Porta infranquejable, la Finestra oberta

Só les Escales que davallen fins al Soterrani

Só el Rostre irrefutable, l’agonia Ardent

Só el "no te reflex" , la Riallera Ganyota

Só la Bisecció

Só els ossos Antics

Só Més estiueig a Xert

Só el Castell del Palau d’Anglesola

Só "Ta muller té un coll abellidor"

Só la fruita Visceral, el seu frenètic Córrer

Só "tu estàs ací i jo aviat tornaré"

Só la Pissarra cruixidora, l’espelma Hissada

Só el rest d’Alls, la branca de la Maledicció del Llop

Só "És el senyor Gonzàlez"

Só el Rostre sense…, els llavis tallats

Só l’Hostaler sense pa, l’excrement en Dejú

Só la Maleta destripada, el Plat Buit

Só la Decadència absoluta i necessària

Só el Servei Funerari, el desconegut dolençós

Só el Mastí agotnat a la cantonada

Só l’esglaó de la Tela d’aranya

Só les ombres que rompen els còdols

Só el departament de Maquillatge Sensual

Só el Cercle del Druida, l’Altar en Sang

Só la Vedette del Ronsal esberlat

Só el cosset dels Penjats, la Mortalla del seu Farcell

Só el Darrer Viatge, el fetorós alè

Só la foscor esperant-te

Só l’aire joiós de la Nit Tardívola

Só l’Òbit perfecte

Só "Sia el que sia és Gran"

Só el que escolta a través de les Clivelles

Só el tràngol dels Deportats

Só l’esguard hipnòtic del Comte

Só el Virós pantà, la Negra Llacuna

Só les branques que esgarrapen la Lluna

Só l’impotent Silenci

Só la parròquia tafanera de la Vella Taverna

Só Bela Lugosi, el màgic actor

Só l’Hospital, l’Albor celestial

Só la Mort embenada, el Blanc perfil

Só la Mestressa de casa

Só "no miris descarat", el rostre sense ulls

Só "Més val que sigui així"

Só la més gran i més Alta que tu

Só la no Reflexió, la nuesa del vòmit

(Escrits, Jordi Pope)

(via propost.org)

aquesta matinada (10 de gener) ha mort una peça imprescindible de la poesia a barcelona des dels anys setanta. company de joan vinuesa, enric casasses, david castillo i molts més, fundador del grup “o així”, poeta de la investigació, personalitat arraconada de la contracultura, la incomoditat feta vers, la fragilitat feta cos...

alguns links:
http://www.xtec.es/~rsalvo/articles/pope.htm http://www.propost.org/escoffet/articles_pope.htm http://www.elpais.com/articulo/cataluna/MIQUEL/_DOLORS_/ESCRITORA/POPE/_JORDI_/ESCRITOR/EDITORIAL_EMPURIES/EDICIONS_62_/EDITORIAL/lirica/Pegaso/elpepuespcat/20000121elpcat_18/Tes
http://www.cyberpoem.com/poets/pope.htm

un còdol rodola

Un espectacle rodó, compacte que amb paraula, so i imatges recrea la poesia de Sampere.

Un còdol que roda gràcies a l'esforç d'aquests reincidents enganxats a la poesia. I que sigui per molts anys!

Per a veure un petit fragment...http://www.youtube.com/watch?v=Fth6oQu2-cs

P.S.C.(*)

(*) Pagant, Sampere Canta!

aquest proper dimecres, 9 de gener, (horiginal, ferlandina 29, 20,30 h.) un muntatge ja estrenat amb gran èxit al cicle CÒDOLS de Cerdanyola...... ells mateixos es presenten:

PAGANT SAMPERE CANTA

Kippelboy, Manel Salas i Jordi Condal presenten Pagant, Sampere canta, espectacle antològic sobre l’obra poètica de Màrius Sampere.

Sampere, mestre d’ell mateix, ha après a bastir un món complex només amb les paraules. Pagant, Sampere canta aprofundeix en aquesta complexitat, l’esmicola i en projecta les engrunes als morros de l’espectador.

Recita Jordi Condal sobre videoprojeccions i banda sonora de l’artista multimèdia Kippelboy i el violí del mestre Manel Salas.

Absolutament oníric i irreal com una croqueta de caviar.

aquí en podeu fer un tast

l'hora de les pre-visions

escalfem motors* per tornar-hi; aquí va una mica d'agenda:

dimecres 9 de gener, 20,30: "Pagant Sampere canta" Jordi Condal, Kippelboy, Manel Salas

dimecres 16 : HALOPERIDOL Presentacio del fanzine poetic Haloperidol amb Radio Nikosia. Farem en directe una Haloperidol-session anomenada "El revés del tapiz de la locura"

dimecres 23: Paper de Vidre: LA TRANSFORMACIÓ

dimecres 30: Javier Amilibia

dimecres 6 de Febrer: Joan Vinuesa/Yvet Nadal/Quico Palomar

Dijous 7: Presentació nou número de la revista ESPAIENBLANC

dimecres 13: Oriol Ponsatí-Murla presenta URSONATE de Kurt Schwitters

dimecres 20: David Ymbernon

dimecres 27: Didac Rocher

i més coses......

(*aixó dels motors no es refereix nessariament a la remor que ens acompanya durant els recitals...)

Una cosa més: En Panadès no para: ara ja el podem trobar a la Catosfèria

http://xpanades.blogspot.com

xavier panadès: replay

el passat octubre en X. Panadès (& the Cat) va fer a l'horiginal la primera actuació de la seva mini-gira per terres catalanes. Ara, sempre a cavall de la polèmica, ens tramet les seves reflexions en forma de manifest. Tal i com l'hem rebut el publiquem. No ens veiem amb cor d'afegir-hi ni una paraula:

La Gira del Zoorealisme

“La facultat d’establir relacions i de sintetitzar-les és filla de la maduresa del pensament” Francesc Pujols

Onze anys després de combinar rapsòdies en català arreu del món, per primera vegada vaig aterrar a l’Horiginal del carrer Ferlandina de Barcelona, una terra on entenen el que gemego. Entre angles, places, artistes, i humans de tots els colors, a l’interior del recinte va ser grata la presència de diversos poetes com el Pau Riba o l’Enric Cassases, que només coneixia d’il·lusions mediàtiques i llibres de contracorrents. La gira de tardor de finals d’octubre va significar un reeiximent emocional, que ha fet espetegar sentiments profunds, atrapats des de la infantesa de la nostra curta cultura democràtica. De fet, l’entenc com a un happening esglaonat i sense rumb, però guiada per l’interacció d’emocions i sacseigs entre el públic desterrat i l’emigrant artista català.

Tanmateix els nous catalans ens abraçaven al final dels concerts, després de dedicar una cançó als nois avorrits que “apallissen emigrants als transports públics, quan funcionen”. Com els autèntics ...... ells marxaven indignats, creuant la cara cap un cantó o l’altre, perquè quan estan de gresca ningú els hauria d’emprenyar amb les deficiències socials i personals del país.

Als carrers de Barcelona, el català és com el Nou Camp, una relíquia turística. De fet la cara perplexa del policia municipal quan s’adona que els músics que expulsava de les Rambles aquella tarda per tocar il·legalment cantaven en català; delata la descendència de la nostra cultura popular, el decreixement etern de la nostra subsistència?

La fallida com a cultura popular, sempre és paral·lela al començament d’una crisi econòmica. De fet els signes ja neden entre nosaltres. Els productes de primera necessitat pugen de preu bestialment, a l’hora que els nivells d’educació a Catalunya són els més baixos de l’estat espanyol i d’Europa.

Conseqüentment, no és d’estranyar que en una societat de llibertats menors, els que s’ho poden permetre (com els governants del país), enviïn els seus fills a escoles estrangeres. Ni que la cultura catalana fos una minoria al seu propi territori.

Aquesta situació actual és producte de la ceguesa voluntària dels catalans, per preservar la “societat de benestar”. Un paradís, consumista, virtual i postís, on els problemes socials són contes diluïts en el gaudiment personal.

Som tan cecs que no ens adonem que la nostra cultura segueix en perill d’extinció. Els signes són evidents: en deu quioscs de poblacions vallesanes i de Barcelona ciutat, no vaig poder comprar cap llibre en català. Només hi havia còpies del codi Da Vinci, seriosament un gran clàssic de la literatura americana traduït al català.

Des del punt de vista econòmic Catalunya és arriada pels emigrants, encara que feudalitzada per una crosta de famílies funcionàries. Els catalans viuen en una perduda concepció única en el món. Els miralls mediàtics, pagats amb els nostres impostos, presenten el nou model social, el més avançat del món, no basat en el realisme o en el surrealisme, però sí en el ZOOREALISME!

Xavier Panadès, rapsode català resident a Bristol (UK)

gener i sindreu

GENER

CANTO LA JOIA DEL DIA CLAR...

Canto la joia del dia clar
Canto la joia pura i serena
Escampadissa per terra i mar
Canto la joia del dia clar

Canto la joia que vessa tot
Joia lluenta glassa lleugera
Que cobricela la pols i el llot
Canto la joia que vessa tot

El fred avui fins se'm fa plaent
Car té la gràcia minsa i lleugera
Que és per la galta l'abrandament
El fred avui fins se'm fa plaent

Tenen les coses un nou encís
Com de besada molt esperada
I dins un ritme dolç i precís
Tenen les coses un nou encís

Canto la joia del dia clar
Claror i mel -transparència oliosa-
Entre genives el vi preclar
CANTO LA JOIA DEL DIA CLAR

(Carles Sindreu. El gira-sol. 1922)
a:Obra poètica I. Llibres del Mall 1975

Aprofitant que som al gener, el poema de Carles Sindreu ens ve bé per donar notícia d'un nou lloc a la xarxa dedicat a aquest poeta molt vinculat a les avantguardes de començaments del s.XX. Escriptor, esportista, humorista, publicitari, pioner de la poesia visual.... En aquest nou portal s'hi presenta, entre altres recursos, la seva exposició de retrats infantils de diferents escriptors i artistes. N'informa de La Garriga estant, l'Albert Benzekry ( verb i barba de precisió) que hi està implicat.

bon any vuit!

2008

(Rellegir la genial “Les històries naturals”. de Joan Perucho em regala la necessària llista de bons desigs per l’any nou: que al 2008 se senti d’una vegada el cant inaudible de l’aura picuda!)

“L’aura picuda –la negligida, la manyaga, la tímida- eixí d’algun lloc amagat, inaccesible a la mirada traïdora i baixa dels homes. S’allisà unes plomes que esdevingueren noves, lluents. Llavors, entonà el cant. El cant d’harmonia i de pau, d’amor i de llibertat, de justícia i d’honor. El cant inaudible.”

Tot Blai

joana gomila i miquel perelló

la llista (al darrera hi ha en Subal llegint la seva solapa)

una altra fita, una nit esplèndida al voltant de la figura inmensa i la poesia d'en Blai Bonet (obra completa, ja!) llargament reivindicat pels energètics promotors de Pèl Capell,

(algún dia, i nosaltres comencem ara, es valorarà el paper oxigenant dels joves poetes mallorquins pelcapellencs, incontinents eufòrics, entusiastes, rigorosos i també festers... que es mouen per la ciutat-hotel escampant vida i poesia...)

Ei!, no us perdeu la CRÒNICA SUBALÍTICA!

El cicle de l'horiginal amb aquesta vetllada, tanca un primer trimestre intens i fa una pausa solsticial. Tornem el 9 de gener amb la gent de Cerdanyola: Jordi Condal i Kippelboy diuen "Pagant Sampere Canta"

El blog segueix però... si no ens veiem, bones festes!

BB, 10 anys

Jo crec en la justícia i en els justos,

però, com que l'autoritat és mútua o no és,

a canvi de la meva fe en la justícia,

que cap jutge d'aquí en català ni de la terra no gosi

posar la seva firma, o signatura..., sota una pena de 12 bales,

si no ha de ser ell mateix, amb la pròpia mà,

qui posi el garrot, la forca o la bala al condemnat,

perquè la forca, la bala i la firma han de tenir la mateixa lletra.

Si no, és que ets

com aquells que estimen just el seu temps

i certes imatges tradicionals de l'home,

perquè s'han colgat més o menys amb Alemanya,

i això és el pitxer de cervesa

que aida a empassar-se el pa florit.

(Blai Bonet: has vist algun cop, jordi bonet, ca n'amat a l'ombra )

inmersió polipoètica

ricardo, ann, sebastià, pedrals, nora i monika (fotos cedides per ea*)

un(a) cop(a) a la poesia!

per sort ja no podem anar repetint allò de la vetllada excepcional i la nit única, però podem dir gràcies al sr Propost i el seu equip per aquesta transferència estimulant i valenta. Quatre dies escampant poesia per la ciutat-botiga, omplint tots els actes, no està gens malament.

Aquest text no existeix

Aquest text no diu res

Aquest text no es multiplexa

No es rebel.la i amb prou feines rondina

Arriba en el silenci en què viu

Surt d'escena com si mai no hi hagés estat

El seu autor és mort, el seu missatge inaudible

Aquest text té un problema

No té so, és aspirat i massa lleu

La gent gran no pot sentir-lo, la gent jove és impacient

És un text sense rimar, cal que l'enterrem

fragment de "Xiuxiueig" de Nora Gomringer

(que gran la gomringer!)

I ara, un altre enllaç de regal: http://www.lyrikline.org/

blau bonet

Setmana de multituds a l'H, el dimarts amb el llibre del Wenceslao Galán i el dijous amb la nostra part de les jornades Barcelona-Berlín que segueixen a tota màquina el divendres i el dissabte.

Propost, els instigadors de les jornades, ens regalen un superenllaç polipoètic im-pres-cin-di-ble

i amb aquest cartell tan estupendu us convoquem a l'homenatge a BLAI BONET, sota l'advocació dels agitadors baleàrics de la revista Pèl Capell. El dimecres 19 de desembre a quarts de nou a l'Horiginal.

Es tracta d'un acte participatiu:

(per participar-hi enviau
un correu electrònic a la
revista indicant quin
poema llegireu-
recitareu -cantareu).

WENCESLAO GALAN +BERLÍN-BARCELONA

dimarts 11 de desembre: presentació del llibre:

a les 20,30

Presentarán: César de Vicente, Imma Monsó i Santiago López Petit

Copa i música en directe amb Vapor Nou Hot Swing

---------------------------------

i el dijous 13 (santa Llúcia gloriosa!) dins de les jornades:

Durant quatre dies, Barcelona acollirà els representants més destacats de l’escena poètica experimental de Berlín. Quatre dies de recitals, d’intercanvi, de col·laboracions especials entre poetes i artistes, de projeccions i de complicitats literàries entre totes dues ciutats. La poesia de Berlín puja a diferents escenaris de Barcelona mesclada amb música, performance, vídeo, electrònica i cinema.

DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS !!!

Horiginal (cafè+poesia), 21h:Barcelona-Berlín: cabaret poètic.

Una copa a la poesia.

Lectura de poemes alemanys d’avantguarda i de la tradició oral, amb incursions a l’avantguarda catalana i brasilera. Orquestrat per Christian Atanasiu

i amb la participació de Nora Gomringer, Ricardo Domeneck, Monika Rinck i Ann Cotten

i la col·laboració especial de Josep Pedrals i Sebastià Jovani.

Textos de Ball, Jandl, Valentin, Morgenstern, Eugen Gomringer, Haroldo de Campos, Hans Arp, Helmut Heissenbüttel, Oskar Pastior, Kurt Schwitters, Oswald Wiener...

Luci in the skype

el retrete de dorian gray

"garabattage" arriba al nº 10 i deixa d'existir reunint a l'afició en un acte multitudinàri (3000 participants segons l'organització i 14 segons l'oposició) amb dansa, poesia, ai-kido i el genial retrete de dorian gray.

Els garabattaires però, no ho deixen i ja estàn embarcats en altres projectes. Encara han de donar molta guerra...

Ah, i la Luci, participant desde les amèriques!

Uns quants enllaços il.lustrats:

hu

do2

tr3s

kuatre

sincu

six

ept

------------

i si voleu poesia....

el dissabte 8, a Àger, a les 6 de la tarda, el supermegakabaret literàri del porcell..

o bé el mateix dissabte a gràcia, a l'Heliogàbal a les 22h. els temibles INCONTINENTS EUFÒRICS en faran de les seves

garabattage

amics i reconeguts seguidors del cicle interminable, del cicle re-ciclat o del cicle viciós (i de la poesia): ja som aquí amb més recomanacions:

Primer, la nostra:

GARABATTAGE, revista dedicada a la il.lustració, arriba al nº 10 que serà l'últim i fa el seu acte de comiat inaugural, aquest dimecres dia 5, a l'horiginal. Una cerimònia solemne, visual, poètica i multidisciplinar.

PUNTUALMENT a les 20H!

Segon, l'altra (gairebé nostra)

Si els propers dies de pont constitucional us ve de gust deixar-vos caure per la bonica vila d'ÀGER (La Noguera) al peu del Montsec, el dissabte 8, podeu gaudir d'un emocionant Kabaret Literàri altrament dit, Vetllada Poètica del Porcell. Si teniu dubtes vegeu aquí sota la nòmina de participants....

i per anar fent boca, les pre-visions:

el dimarts 11: presentació del llibre: "El fuego en la voz" Apuntes sobre la guerra del discurso. de Wenceslao Galán. Ed. Lengua de Trapo. Col. Desórdenes, biblioteca de ensayo.

el dijous 13 a les 21h.: Cabaret poètic dirigit per Christian Atanasiu. Acte de les jornades Berlín-Barcelona. Una transferència poètica. Imprescindible! Consulteu programació completa áquí!

el dimecres 19:Revista Pèl Capell. Homenatge Blai Bonet. (tothom pot venir a dir la seua)

Álex Chico

Álex Chico a l'Horiginal

Em diuen que amb l'Álex, molt públic nou a l'horiginal, destacant la presència excepcional d'en Jordi Pope...

(Hi haurà crònica pedralística?)