Aquesta setmana tindrem
l’oportunitat poc freqüent (podríem dir única) de conèixer
l’obra dels ‟poetes inèdits torredans”
Ens agrada, quan podem,
recolzar la feina cultural que es fa lluny dels focus i al marge
del ‟forat negre barceloní que tot ho engoleix”
En aquest cas, el seu terreny
de joc és
interessant treball al
voltant de l’estudi i recuperació dels ‟anjubs” (construccions
de pedra seca per a recollir aigua...)
Ara és l’ocasió d’escoltar
i sentir la seva producció poètica!
Un poema de Xavi Surenyo:
25
Un
lloc vora el riu
De
calmes quietes
Silencis
amb espais
Pins
i xops a tocar-se
Roques
que fiten
Torres
elèctriques
De
reflexos verds
A
sobre de l’aigua
Milions
de canyes
Trossos
abandonats
Pruna
préssec i nectarina
Vinyes
de la nuclear
I
una gran penya
Damunt
del tren.
M’hi
he deixat la pell
Per
fugir-ne lluny
Ascó
I Ascó II
Veus
dels empleats
Pilars
de moixons
Brogit
del mestral
La
calma humida
De
gebre i boira
I
ara hi torno assedegat
Renovades
força i ganes
Els
anys continuen
El
temps no passa
Malgrat
que passi
I
a voltes te n’adones:
Per
aquest món
Val
la pena esperar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada