76, 77, 78, tres nous alabatres
mineralitat urbana, energia onírica i alquimia viatgera,
un combinat d'alt contingut energètic i densitat poètica extrema.
cap concessió.
imprescindible en aquest pre-sant-jordi-diada-del-marqueting-que sovint ens dona gat per llibre
Escolteu:
vull sentir el cant de les esquerdes
l'udol de la lluna llepant marbres
la remor dels insectes
el vent del silenci.
(Vigó)
El vent arrossega aquella olor
àcida tan
pròpia dels sudaris.
(Vicens)
S'encén el temps
i vola el cos.
Qui fuig, qui crida?
qui roman?
Només el foc respon.
Som intocables.
(Calvo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada