dijous, d’abril 20, 2017

una altra alabatrada






76, 77, 78, tres nous alabatres

mineralitat urbana, energia onírica i alquimia viatgera,
un combinat  d'alt contingut energètic i densitat poètica extrema.
cap concessió.

imprescindible  en aquest pre-sant-jordi-diada-del-marqueting-que sovint ens dona gat per llibre


Escolteu:
vull sentir el cant de les esquerdes
l'udol de la lluna llepant marbres
la remor dels insectes
el vent del silenci.
(Vigó)

El vent arrossega  aquella olor
àcida  tan
pròpia dels sudaris.
(Vicens)

S'encén el temps
i vola el cos.
Qui fuig, qui crida?
qui roman?
Només el foc respon.

Som intocables.
(Calvo)