Molta gent compartint el privilegi d'escoltar un dels seus escassos recitals.
Descobrir de primera mà, la poesia propera, viscuda i sovint juganera de la Montse Gort.
Talents ocults, tresors amagats que no transiten pels camins convencionals, però que hi són.
Música callada i veu pròpia. Sonets sonats. Visca!
es per ansa
(una de les imatges que no vam poder veure)
Fluïdesa verbal
Aboco aquí el que penso tal
com raja.
El primer raig conté més
veritat
i els mots premsats en fred
una vegada
desprenen una flaire a
concentrat
que amara tot el text i
regalima
sobre el sentit profund del
què he de dir.
De vers en vers degota en
brut la idea
vessant sobre el paper tot
l’esperit.
El suc final serà sense
impureses,
espès, enganxifós i
consistent.
Difícil d’aclarir, com la
certesa
que impregna el contingut:
Vull fer saber
l’essència de l’escrit que em
raja verge:
Que no hi ha res a dir i que
no callem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada