dol al sol d'agost

horiginal feb. 2015

El gest és viu

Cec sóc

i mut

i millor dir

només

el que cal dir.

Mut no ho sóc

i cec

tampoc

només sóc

el que sóc

nit de memòria.

I quan faig

qualsevol gest

d'aquests que també sóc

sempre acabo

trencant

un mirall mut.

Els qui es parlen

no es miren.

Els qui es miren

no es parlen.

Els miralls resten muts

i n'hi ha tantes de paraules cegues

que quan sóc cec

veig la memòria

sense embulls

i els muts

l'escolten

amb la punta dels dits.

(Benet Rossell. Road Poetry)

Anem perdent referents. Ens queda el privilegi d'haver compartit espais i moments únics,

de gran volada creativa i enorme intensitat humana amb aquest "homenot"

agerenc universal.

Gràcies Benet, per tot i per sempre.