princesa inca

Hem compartit poesia amb  Cristina, coneguda de fa anys amb el nom literari de princesa inca i que tal vegada recordin com a integrant del col·lectiu Radio Nikosia. Nosaltres la recordem, per exemple, de la presentació aquí mateix del fanzine “Haloperidol” un títol que en ell mateix ja és una declaració d’intencions..

Es una veu que s’ha fet escoltar sempre fent-se ressò de tots aquells que la nostra societat tan llepafils i políticament correcta, enterra i amaga sota l’etiqueta de malalts  i que ens posen davant els ulls coses tan elementals com ara el concepte de normalitat,  coses que neguitegen i que  ens fa tanta mandra d’enfrontar fins que no ens toquen de prop, instal·lats com estem en la nostra confortable “normalitat”

Avui ens ha presentat els textos que ha publicat amb el títol de “dormidos en el nunca” conjuntament amb els dibuixos de Francesc de Diego, un artista plàstic que expressa el seu món de manera gens convencional. Ell també ens convida amb la seva obra, a reflexionar sobre l’art i els seus camins.

I ha volgut compartir (agradable sorpresa) escenari amb la poeta i actriu Henery i els seus poemes eròtics.