dijous, d’abril 21, 2016

gràcies Tonina



poeta massa, secreta,  
sense conservants, colorants ni edulcorants,
versos com sagetes energètiques  directes a la consciència baixen per totes les escales.
concentrats de poesia implacables i contundents
no aptes per a llepafils putrefactes i consumidors d’autoajudes diverses

quan et distreus et clava una fiblada que et congela el somriure
i t’obre totes, totes, totes les finestres

                                                   Després de tant i de res
                                                   ve el laberint.
                                                   Després del laberint, un camí llarg.
                                                   Després d'aquest camí,
                                                   ni cel ni infern.
                                                   Res.
                                                   El buit.

                                                   He anat fent la vida
                                                   amb temps robat al temps.
                                                   Lladre som i res tenc a les mans.
                                                   Perquè el temps no és res
                                                   i res és justament això que escric,
                                                   que escric per no morir-me tant,
                                                   per no morir-me tant.

Cap comentari: