i el dimecres 9 Carles Andreu i Sam Vila

Dos veus amb accents "perifèrics" ens visiten:

Carles Andreu ( el sénior) amb orígens a la franja

i 

Sam Vila (el joveníssim) poeta ebrenc:

"INTER MEDIA RES"
Era l'aigua pura.
Era l'aire.
Era la línia
corba, molt corba,
discontinua,
transgressora, provocadora,
confusa, ambigua,, perduda, laberíntica,
abominable,
menyspreable,
intoxicada,
bruta, imperfecta,asiètrica,
lliure
per la circumferència
disgregada,
degradada,
invisible...
Era la terra
fèrtil,
eterna,
ferma,
ferèstega.
S'aixecava,
s'allargava i s'escurçava,
sense cordes ni cadenes.
Moviment.
Era el dia insomne;
era la nit tranquil·la,
l'ànima, la mà vermella,
el tic nerviós a la parpella,
el punys i la pell,
l'olivera i el vent
acaronant la camisa tacada.
Era la pupil·la tallada
i l'alba imponent.
Era l'efluvi del nenúfar
ingràvid,
suspès al silenci
de l'abisme desèrtic
i la paradoxa.
Era la himitat desvetlladora,
la claror aclaridora,
la foscor,
com sempre i com mai.
Era la sang espessa,
era la lluna encesa
i el foc
i els ulls
i els estels.
Era tot
i no era rés.
Era la muntanya;
era la mar i la muntanya;
era la muntanya a la mar.
Era la finestra
endormiscada, liberal i èbria,
comm la cançó.
Era tot
i no era rés.
Era el principi