concentrat de poesia

diguem-ho clar: viure actes com el d'aquest dijous és la nostra sort i el nostre privilegi;

Aquest destil·lat d'ironia finíssima, aquesta aparent ingenuitat carregada d'ofici i d'intenció,

aquesta artesania pessebrística, que amb l'artifici mínim del llum d'una espelma ens commou

i ens fa somriure, aquest degoteig de màgia i poesia i, sobretot, que encara hi hagi gent capaç

de dedicar el seu art, enginy i esforços a servir-nos històries i sensacions d'aquesta qualitat com aquests
Pep Gómez, Andrea Lorenzetti i Pep Pascual,
(i el seu còmplice el druida de la queimada)
desactiven fins i tot el pessimisme dels més escèptics.
Poesia visual, poesia ambiental, sonora, conceptual.
I poesia al "tercer temps": papiroflexia, pitos i reclams, ninots i ginys de titellaire
que tornen al bagul en una sala absurdament buida per imperatiu sanitari-legal.
(l'aire és net, però tothom se n'ha anat a fora...)