Hugo Mas i Manel Rodríguez-Castellóefectivament, vetllada tranquil.la amb la mesura justa de públic i de caliu per seguir amb devoció la paraula del poeta, compartida amb la paraula cantada per Hugo Mas (que no venia com a músic acompanyant, que ha vingut com a cantautor i amb entitat pròpia)
L'Hugo, amb regust d'Ovidi canta un poema d'en Manel :
CANÇÓ DE L'ALBA (Per a l'Ovidi)
La brisa s'abeura
en els cristalls de l'heura
quan el cortinatge de la nit encara en vetla
la transparència
Hi ha estels dalt dels terrats
i l'aire és el perfum d'una flor negra
Ja empunya l'alba el seu glavi
i signa el llavi que libava el seu nèctar
L'amor s'escola avall
per les andrones de l'alba
Vénen les ones
i la lluna
de la mar es desatansa
No vull partir amor amb l'ombra amarga
Sonàmbul de les cordes de l'arpa
del vent de l'alba
t'està rosegant el moll de l'os
tot el fred de l'alba
Fes-me créixer de la llavor de l'ombra amarga
Camines vora via
ravals enllà
ferit per la llum que sagna
Sol amb el teu germà
vas entonant
la cançó de l'alba
No vull partir amor amb l'ombra amarga
(Manel Rodríguez-Castelló. Humus. Bromera poesia, 53)
mentrestant, no gaire lluny, a l'altra banda de l'hiperespai, alguns celebraven la seva particular i lamentable "nit del foc"
Hi ha un disc: “Hugo Mas” SNIBOR RECORDS
i dimecres vinent (25 de març): recital de Josep Lluís Aguiló
Entrades
5 comentaris:
Terra de poetes l'Alcoià, i de Café-licor. Un dia es pot fer un recital de poesia alcoiana. Hi ha material.
I què vol que li digui? Una mica fredots, avorridots, lentots, complagudots, innocentots... Massa xerrameca i poca teca: "el cuc del temps" i coses així, com que no... Del cantant, què vol que li digui?, es ve afinat de casa i que sí, que el daltabaix de la sextina m'agradà i el xicot tenia bona veu, però massa explicacions. Se'm feren pesats, sincerament.
Però no em faci cas, que no tinc criteri
M'agrada la foto! Supose que el Manel en farà un post a LPN en acabr feines urgents i endarrerides. Salut, quirky!
Huri-ol: que vol que li digui! aquests valencians se mos posen solemnes però aixó no els fa roïns!
(i tan festers i afables com son..)
Per cert, vegi la seva crònica a
http://laparaulaesnostra.blogspot.com/2009/03/poemes-i-cancons-barcelona.html
Valga'm Déu!, que en cap moment no els volia fer roïns, ni negar-los l'afabilitat o l'alegria, però què vol que li digui? no m'arribaren a frapar... però no em faci cas, que no tinc criteri
Publica un comentari a l'entrada