poesia

És una ombra tenaç. Tant li fa la misèria com la riquesa. Resisteix el desordre i la tirania. El dubte no l'abat. Ni el llot que corre, lent, per sota les ciutats baladreres, ni el pes del treball feixuc que acota els fronts. Res no preval contra ella. És una enyorança invencible, un fil d'aigua que no s'estronca, una flor oblidada que us sorprèn, una ombra que torna. És la poesia.

(Tomàs Garcés. Pròleg de "Per entrar en el regne" de Josep Mª Andreu. Ossa menor, poesia/32. 1957)

cotxes nous, cotxes d'ocasió...

Darrerament sovintegem escriptors de diferents indrets dels Paisos Valencians.

Aquest dimecres ens acompanyarà en Francesc Bononad (Tavernes de la Valldigna), creador d'obres que fan de mal classificar (de fet, tampoc no cal). Fetes amb ingredients de gèneres diversos que confegeixen un conjunt coherent. Una obra diferent, arriscada, suggerent i inquietant

Temps enrere quan va publicar "Empremtes en la neu" (ed. Laertes ) va deixar alguns rastres a la Perifèria.

Ara (2008) ha publicat aquest "cotxes nous, cotxes d'ocasió, cotxes de quilòmetre zero" (El cep i la nansa edicions)

Fem un cop d'ull a l'índex:

COTXES D'OCASIÓ:

L'inspector Gadget

Rovellada armadura del cavaller

Kit, et necessita

Cara a cara amb KARR

Pas de vianants

Lector de CD

Diabòlids

El velocíman

Carnet per punts

Permís de conduir

Ràdio-cassete

Goodyear

Breathless

COTXES NOUS:

Si, encara les mateixes preguntes heideggerianes

El planeta Marinetti

Circular Ronda Trànsits

Rotonda enjardinada

Pas de vianants

Victòria de Samotràcia tunejada

Els cavallets

Fusters del Pequod

Turismes de la factoria Cook

Cavall de ferro

Pilots de muda a GASCAR

Vehicles en estoc

Llums de posició

Revoltes perilloses

GPS

......

Tot això i més el dimecres 1, a la graella de sortida de la fòrmula H...

llunari

Només és una mala foto. Els poetes no s'estan desenfocant ni son ectoplasmes de lírica difusa.

En P(drals) hi és sense ser-hi.

Amb Andreu Galán com a mèdium, planteja dubtes al poeta de Manacor que és poeta de Barcelona. El poeta de Barcelona escolta somrient les pedraleries que donen peu a cada poema.

De monstres i llunaris, n’explica els orígens.

"poesia només és el que restarà en nosaltres molt després d'oblidar aquest poema" afirma.

Alzamora s'hi afegeix i recorda la coneixença llur.

I revela la dèria del poeta pels cotxes antics.No és debades que dedica poemes als seus tres Pakcards.

(Cada poema de Llunari
gira al voltant d’una obsessió,
que jo, escrivint, intent investigar
i aclarir per a mi mateix
i per als altres."

i ens il·lustra de passada sobre les peculiaritats de l'ésser manacorí.

Forcano remata recitant "el poema del pop" (kraken, de Monstres)

Ès la fam cega.

El que devora.

El pare dels tentacles.

L'espiral.

La runa de les vuit cames.

La nèmesi dels vaixells.

La força sense raó.

El tall sense fil.

El que regna als fondals de la mar.

La llegenda.

Un motiu per navegar.

En la fosca, diríeu que se sent el rauc llunyà del fill de Minos.

No hi ha debat. La poesia no s'explica.

poeta de la ciutat

Josep Lluís Aguiló,

Premi Jocs Florals de Barcelona 2008

i per tant, actual Poeta de la ciutat,

ens presenta el seu

Llunari

alcoians universals

Hugo Mas i Manel Rodríguez-Castelló

efectivament, vetllada tranquil.la amb la mesura justa de públic i de caliu per seguir amb devoció la paraula del poeta, compartida amb la paraula cantada per Hugo Mas (que no venia com a músic acompanyant, que ha vingut com a cantautor i amb entitat pròpia)

L'Hugo, amb regust d'Ovidi canta un poema d'en Manel :

CANÇÓ DE L'ALBA (Per a l'Ovidi)

La brisa s'abeura

en els cristalls de l'heura

quan el cortinatge de la nit encara en vetla

la transparència

Hi ha estels dalt dels terrats

i l'aire és el perfum d'una flor negra

Ja empunya l'alba el seu glavi

i signa el llavi que libava el seu nèctar

L'amor s'escola avall

per les andrones de l'alba

Vénen les ones

i la lluna

de la mar es desatansa

No vull partir amor amb l'ombra amarga

Sonàmbul de les cordes de l'arpa

del vent de l'alba

t'està rosegant el moll de l'os

tot el fred de l'alba

Fes-me créixer de la llavor de l'ombra amarga

Camines vora via

ravals enllà

ferit per la llum que sagna

Sol amb el teu germà

vas entonant

la cançó de l'alba

No vull partir amor amb l'ombra amarga

(Manel Rodríguez-Castelló. Humus. Bromera poesia, 53)

mentrestant, no gaire lluny, a l'altra banda de l'hiperespai, alguns celebraven la seva particular i lamentable "nit del foc"

Hi ha un disc: “Hugo Mas” SNIBOR RECORDS

i dimecres vinent (25 de març): recital de Josep Lluís Aguiló

un dimecres normal!

Desprès de dos setmanes d’actes multitudinaris, tornem a una certa normalitat.

Aquest dimecres 18 de març (tot i sent setmana de Falles) sentirem la poesia, tranquil·la i reposada

d’en Manel Rodríguez-Castelló, poeta alcoià de llarga trajectòria.

En Manel vindrà amb la bona companyia de la música en directe

de l'Hugo Mas,

jove cantautor alcoià (escoltin, escooltin aquest "Daltabaix d'una sextina"...) que acabem de descobrir

i del que serem seguidors des d'ara.

Entre altres coses ha musicat algun dels poemes del Manel.

post post-part

aquí les fotos bones (made in *ea*)

Mijhaïl
Yuri i M.Cabal

Ricard San Vicente

Dovlatòfils conversos


Danys col·laterals:

Feia dies que no passava per la Nau Argos que condueix Jaume Puig. Hi trobo una entrada sobre el nostre heroi Dovlàtov i un enllaç amb uns documentals sobre ell. Són aquests:

Primera Part

Segona Part

No s'entén res, però com que "hay gente pa tó" potser algú ho pot gaudir.

Ara, per riure una estona, demaneu-li al traductor dadaista de l'oncle Google que us faci la seva versió dels textos de la web...

la part del part

la intrusa tremolosa

informe al comité central

músics, traductor i editor vigilant el camp (de sègol)

ni les mítiques males fotos de costum ni les nostres limitades paraules, poden transmetre l'ambient de la darrera "gran nit de la Breu". Ho han tornat a fer! cada vegada que hi ha cerimònia de presentació dels seus llibres la casa sen's queda (més) petita.

I aquest cop l'efecte Dovlàtov ha superat les expectatives iniciant el camí del best-seller d'un llibre treballat amb il.lusió infinita i qualitat acurada fins als límits. La feina ben feta si que te recompensa: ahir es veia en l'aura de justa satisfacció de tot l'equip implicat.

Que tinguin moltes mosques i que Sant Dovlàtov ens beneeixi (preferiblement amb vodka)!

el Pla D!

per raons inconfessables, el dimecres d'aquesta setmana

SERÀ DIJOUS (12 de març)

i tal dia com dijous s'esdevindrà l'esdeveniment

de l'adveniment del

SERGI DOVLÀTOV

al món literari, per primer cop en la nostra nostrada llengua,

amb el seu llibre intitulat

LA ZONA

(apunts d'un vigilant de camp)

primer fill de La Intrusa i en Mijhail Subalov,

net de La Breu

i nebot predilecte d'en Miquel Cabal (traductor)

que oficiarà la cerimònia juntament amb

Ricard San Vicente

i amb la

sonora presència de

YURI I ELS COSMONAUTES

tots els camins duen aroma

la banda assajantamb el clatell de mestre Casellas en primer terme
vista de l'staff tècnic

Finalment els camins d’a-manta i el nostre (que ja feia temps que es festejàven) s’han trobat. La topada ha deixat aromes de l’horta i de la terra i també aromes de la feina feta amb ganes i amb plaer.

La vetllada prometia ser moguda i ho va ser. Amb l’espai perillosament ocupat per la multitud d’amics i còmplices (lamentem les possibles incomoditats..) les “A manta” han presentat el seu treball “Deixeu parlar la terra” amb tots i cada un dels “artistes convidats”.

Un projecte amb música d’arrel tradicional i continguts vius i contemporanis, reivindicació i poesia incorporant bases pre-gravades i imatges, amb la mesura justa d’espontaneitat perfectament dosificada que ens ha proporcionat una d’aquelles vetllades d’alt voltatge poètic, musical i emocional, que deixen un bon regust, dificil de superar.

Aquí hi ha un treball rigorós de recerca, de concepte i també qualitat musical, i el van presentar en un clima de complicitat, de proximitat, embolcallades pel caliu del públic i amb convidats (poetes i músics) de luxe.

El nucli dur d’A manta son: Laia Carreras, Irene Ferrero i Maria Carreras a l’escenari i l’eficàcia tècnica de Cristina i Josep al darrera i la saviesa musical d’en Marcel Casellas que em sembla que hi té alguna cosa a veure...

(Dispensin que em posi... diguem-ne cursi, però jo quan veig gent que fa les coses amb aquesta netedad , il·lusió i frescor....en fi, els envejo i els hi desitjo tota la sort del món i els agraeixo que hagin triat casa nostra per a mostrar el fruit del seu treball)

I senyora: si s’ho va perdre, segueixi la cartellera, miri el seu my space i busqui el disc i la seva propera actuació, que s’ho val. I si encerta un ambient com el que varem viure el dimecres, eufòria total.

I properament......

EL DIJOUS 12 (QUE, MIRA TÚ, CAU EN DIJOUS) adveniment DE "LA ZONA" DE SERGUEI DOVLÀTOV, culminació del PLA DOV. després d'una llaarga gestació assistida pel doctor SUBAL QUININA

deixeu parlar la terra

doncs aixó, "A manta" presenten disc acompanyades d'una multitud de poetes i músics que recolzen la seva proposta, en el que promet ser una d'aquelles nits mogudes. Més que un recital.....