rafel nogueras oller (I)

1-Le poète Rafael Nogueras Oller dans l'intérieur de Els Quatre Gats [Cabaret antique à Barcelona]Picasso 1899
2-Nogueras Oller et personnages dans Els Quatre Gats Picasso 1900
3-Personnage debout de profil (Rafael Nogueras Oller) Picasso 1899

La publicació a la col.lecció Alabatre de "Les tenebroses" ens fa recuperar el seu autor, Rafel Nogueras, que va tenir el seu petit moment de glòria i després va ser oblidat. Personatge curiós, de tendències anarquistes, en un context d’una Barcelona efervescent i turbulenta de lluites politiques i socials, bullangues i vagues.

Defensor arrabatat dels treballadors, dels oprimits a qui considera degradats per les dures condicions de treball (la jornada de vuit hores no era ni tan sols un somni) la manca d’instrucció, i pel que ell anomena “el vici”, la degradació per l’alcohol i el joc En aquest aspecte, la seva lluita s’encara a redimir aquesta gent en la linia de J.Anselm Clavé intentant despertar la consciència social i apartar la gent de les tavernes.

Després de Les Tenebroses, publica els "Poti-Poti" (1906) un interessant intent de renovació de la literatura popular posant lletres de contingut "subversiu" a les melodies de moda en format de romansos setmanals.
 

Una altra dada curiosa: en Nogueras Oller era gendre de l'Albert Llanas (Albert de Sicília Llanas i Castells grandíssim personatge d’abundós anecdotari, escriptor i autor i empresari teatral arruïnat diverses vegades) Es casà amb Antonieta Llanas, mestressa municipal i diu Tomàs Garcés(*) : "...i semblà com si a partir d'aleshores la terra l'hagués engolit."

"...el llarg silenci d'un escriptor l'obra del qual podem dir que s'estronca als 25 anys, i que se sobreviurà, ignorat de tothom, fins als 68. Per què calla Nogueras Oller? Es donà per vençut? ¿O el va aclaparar un sentiment de culpabilitat i de por davant els fets del 1909? En tot cas no penso pas que el seu silenci fos degut a un benestar econòmic."

En Tomàs Garcés parla del personatge com a escriptor / agitador,  però el considera un mal poeta, o més ben dit, no vol ni dornar-li el nom de poeta; un talent malaguanyat que tenia "pasta" de poeta però li escau més el titol d' "exaltat periodista".

(*) Tomàs Garcés. Prosa completa II. Columna 1991. pp 255 "Amb Nogueras Oller, del pamflet a l'idil·li"

i més encara:

J.Ll.Marfany. (Aspectes del Modernisme. Curial 1978. pp205):

"No trobem en la nostra literatura gaires casos de crítica directa, moral, social i estètica, de la societat industrial, de la seva lletgesa, de les seves relacions deshumanitzades per la dependència de les lleis del mercat, de la seva brutalitat, opressió i misèria. Hi ha alguns casos, no els oblido: Ignasi Iglésias, Nogueras Oller, etc. Són pocs, ocasionals i relativament poc importants."

gresca alabatresca

 el DIMARTS 29 de juny, diada de Sant Pere i Sant Pau

a les 20,30 al menjador de l'horiginal

(l'altre espai desmentint pronòstics benintencionats, encara és impracticable)

LaBreu edicions, presenta els

 4 nous títols de la col.lecció ALABATRE,

quatre grans llibres de cop,

quatre nous colors del pantone poètic

i quatre cuques més pel nostre bestiari.

amb assistència dels autors i traductor vius

i invocació dels difunts.

lluís, roda!

Lluís Roda: Primer recital a Barcelona, a l'Horiginal (seu vella).

Un repàs a 35 anys de feina, als llibres anteriors a Nadir (que vindrà a presentar més endavant)

Neguitós el poeta, se la juga en una tria de poemes sense concessions,

amb moments d'emoció, es passeja per una obra amb moltes facetes, amb moments durs

i moments aparentment lleugers; sempre amb rigor i ofici.

Felicitem-nos per haver-lo pogut escoltar i felicitem-lo per la seva poesia,

que esperem que el premi d'enguany li doni la difusió que es mereix!

recital de Lluís Roda

el dimecres 16 de juny a les 20.30h,

en una etapa més de la travesia del desert, tornem a l'activitat i tornem als horígens:

recital del poeta Lluís Roda
al menjador de l'horiginal (lloc absolutament legal) com al principi, com ja fa uns anys.
Recomencem i ens anem apropant al forat negre, tot esperant que Sant Godot i Sant K.
advocats patafísics de l'espera i la burocràcia,
ens amparin i il.luminin en el feixuc camí de retorn.Anem!.

i ara parlem d'en Luís Roda (València, 1961):
poeta amb qui ja fa temps haviem previst de fer aquest recital.
Mentrestant hi ha hagut els fets de l'horinal i també que en Lluís ha esdevingut "Poeta de la Ciutat"
en guanyar els Jocs Florals 2010 amb el seu poemari  "Nadir".

El seu recital de dimecres però, no versarà sobre Nadir i el Premi.
Serà una mostra de la seva obra publicada en els seus llibres anteriors:
La fi de l’hemicicle (Gregal, 1988),
Sobre l’hamada (Tres i Quatre, 1989),
Buirac d’amor (Bromera, 1998),
Elogi de la llibertat (Bromera, 2001) i
De l’ànima (2006).

Apa doncs, salut i fins dimecres!

els papers de tomàs arias

com que l'espera es fa llarga, aprofitem el temps mentre maldem per tornar a una normalitat. Res millor que aprofitar per recomanar una meravella: els "Papers de diaris" d'en Tomàs Arias. Un recull d'articles publicats en mitjans de premsa comarcal  i d'una qualitat extraordinària (els articles, vull dir)

Carregats d'ironia, d'irreverència i de lucidesa. Com en els seus poemes (mestre Arias també poeteja) feina ben feta i humor implacable, demolidor.

Deixeu-vos de best-sellers, d'autoajudes i productes mediàtics i busqueu aquesta joia.

Degusteu-lo d'amagatotis com els plaers més secrets. (una repassada a l'índex ja us farà perdre l'alé)

Recomaneu-lo a cau d'orella als no-iniciats (però no el presteu: que se'l comprin!)

poesia i caves

avui divendres,14 de maig:

Santi Borrell

Francesc Garriga

Joan Tomás Martínez

El text de l'assemblea

AMICS!

Hem convocat aquesta assemblea amb una doble motivació:
aclarir
i aclamar

Primer, els aclariments:

Fa quasi 10 anys, va obrir l’Horiginal cafè+poesia, local que, com el seu nom indica, naixia amb la voluntat d’esdevenir un espai on la poesia fos part essencial del menú. Els recitals, per tant, han estat vida d’aquestes parets. Tanta vida, que el part mateix s’aixoplugava en dos auspicis legals: la llicència d’hostaleria i la llicència de llibreria, per a poder aconseguir aquesta barreja ideal que ha estat el fet d’assentar càtedra en la bodega!

Per unes qüestions necessàries al negoci que sustenta econòmicament la conservació de l’espai, es va fer una ampliació per la part posterior que va permetre redistribuir les zones més eficientment, quedant un espai per al bar, un altre per al restaurant i un tercer per a fer-hi les activitats de caire cultural.

Aquest tercer espai és el que ara roman clausurat.

Al llarg d’aquests anys, tot i les adequacions que s’hi han anat fent, la sala del fons seguia en els llimbs de la legalitat, en un espai legal inexistent.

Ara, que l’Ajuntament s’ha decidit a posar-ho en regla, sembla ser que els recitaires no cabem en cap regla!

Per què?

Per una qüestió de llicències!

L’espai en litigi s’ha d’atendre a una de les dues llicències de les quals disposa l’Horiginal: restaurant o llibreria. I, en qualsevol dels casos, es consideraria com una ampliació d’una d’aquestes llicències.

El problema rau en el fet que tot aquell espai es considera com una unitat. Per tant, com que està partit entre la cuina i la sala cultural, a efectes legals, la cuina mana i obliga a considerar-ho tot com una ampliació d’una llicència d’hostaleria.

A partir d’aquest moment, doncs, la llicència de llibreria ja no juga.

Quin és el problema?

La nova normativa del Districte de Ciutat Vella!

Ja no es concedeixen noves llicències d’hostaleria, ni ampliacions!

Per tant, la cuina es pot quedar on era, però la “nostra” sala s’ha de considerar “ZONA DE SERVEIS”, és a dir, un magatzem, un espai de càrrega i descàrrega, etc.

Nosaltres demanem a l’Ajuntament que tingui en compte que aquella sala ha esdevingut un temple de la poesia, un espai privilegiat per a la invocació de les muses, i li demanem una LLICÈNCIA POÈTICA!!!

Demanem que, si el local s’ha atès sempre a aquesta conjugació de llicències, de donar aliment pel cos i aliment per a l’esperit, que considerin aquesta ampliació com la simbiosi perfecta!

I si no els serveix considerar com una “llibreria tradicional” l’espai on la gent va a escoltar versos, que se la formulin com una “llibreria oral”, com una “biblioteca viva” o com una “reserva per a la conservació del patrimoni oral”.

Perquè nosaltres som els primers amb voluntat legal, però necessitem que la llei ens hi deixi cabre!

Quanta gent ha viscut aquí dins la revelació de la poesia? Quantes ànimes han vibrat amb la paraula dita, aquí? Quants arravataments han fet néixer coneixement, aquí?

Si la Poesia va venir AQUÍ, d’AQUÍ no cal que la moguin!

Segon: les aclamacions!

Donem les gràcies a tots els que s’han adherit al Manifest que hem escrit per a reivindicar la conservació d’aquest espai amb les seves particularitats. Us fem saber que farem arribar el manifest i la llista d’adhesions al flamant regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, per a sensibilitzar-lo amb els afers poètics del dia a dia de la ciutat.

A tots els que sou aquí, us proposem que, al llarg de la setmana Barcelona Poesia 2010, feu sentir d’alguna manera subtil i poètica, és a dir, sense cap ànim rebentaire, la vostra adhesió a la campanya per a la supervivència del cicle poètic de l’Horiginal a l’Horiginal.

Marko Pogačar i Dinko Telećan

com cada any, heus aquí la presentació de la feina feta al Seminari de Traducció poètica de Farrera de Pallars:

La Institució de les Lletres Catalanes i l’Horiginal

us conviden a la lectura bilingüe de poesia croata amb els poetes

Marko Pogačar i Dinko Telećan

Dimarts 11 de maig, a les 21h. a MAILUNA (carrer de Valldonzella 48, de Barcelona)

(XIX Seminari de traducció poètica de Farrera de Pallars)

el manifest

AMICS visitants ocasionals d'aquest racó: si heu anat seguint les informacions sobre el cicle de poesia, ara podeu visitar el blog

hindignats

on es canalitzen informacions i adhesions a aquest manifest:

DENUNCIEM que Barcelona ha perdut l’espai capdavanter dels recitals poètics, l’anomenada per molts "Catedral" de la poesia a la ciutat. Des de fa 9 anys, amb l’obertura del bar-llibreria “l'Horiginal”, Barcelona ha gaudit d’un espai sociocultural inèdit que ha dinamitzat el teixit urbà del Raval. De llavors ençà, el barri ha disposat d’un punt de trobada on s’han trenat sinergies literàries provinents del món acadèmic, institucional, editorial i contracultural. Durant tots aquest anys l'Horiginal mai no ha demanat cap subvenció pública ni privada, mai no ha estat objecte de denúncies per aldarulls i mai no ha cobrat per l’assistència de cap acte ni ha remunerat les actuacions dels artistes. Amb el temps i gràcies a una programació de poesia setmanal i ininterrompuda, l'Horiginal ha esdevingut un referent clau en la vida literària barcelonina, un punt de trobada poètica obert tant al nou planter com a les veus poètiques més consolidades, obert a tots aquells que fan de la paraula la millor eina de cultura possible al servei de la societat.

DENUNCIEM que l’expedient administratiu que clausura l’espai dedicat a les activitats artístiques ha estroncat una programació poètica amb vora 300 recitals a l’esquena. Tècnicament, ni acatant la normativa vigent segons llicència atorgada, no es permet la realització dels cicles poètics a l’espai esmentat. Només la regidoria de Ciutat Vella podria normalitzar la situació si, de mutu acord i realitzant-hi les reformes necessàries, accedís a permetre l’ús del l’espai per a activitats culturals. Atesos certs precedents on l’administració pública ha vetllat per la normativa i alhora l’ha aplicada segons les circumstàncies particulars del cas, els sotasignats MANIFESTEM la nostra adhesió a l’Horiginal i RECLAMEM a l'Ajuntament que estudiï el cas i que, atenint-se a l'excepcionalitat de la nostra activitat i al caràcter minoritari però essencial de la poesia, atorgui la llicència necessària per a reobrir l'Horiginal.

que hay de lo nuestro?

A Barcelona hi perviuen alguns locals que organitzen recitals de poesia amb voluntarisme i sense subvencions


• L’ajuntament manté congelades les activitats de L’Horiginal

OLGA MERINO

Alguns bars de Barcelona aspiren a alguna cosa més que a servir tapes de suro als guiris i organitzen assíduament recitals de poesia amb voluntarisme i sense més extra que les consumicions. I això que els temps contradiuen la lírica. Encara que hi ha diversos establiments que congreguen la bohèmia, aquesta crònica s’ha de cenyir només a dos: el Nostromo (Ripoll, 16) i L’Horiginal (Ferlandina, 29). Quan el passejant penetra dintre del cau poètic dels dos locals, queda atrapat per la sensació de trobar-se en algun d’aquells tuguris clandestins que van funcionar als Estats Units durant la llei seca, els speakeasy. Però s’equivoca del tot: en aquestes dues cantines el súmmum de la transgressió és prendre’s una cervesa escoltant versos.

Cecilio Pineda és el cap de màquines del Nostromo, una taverna que va agafar el nom de la novel•la homònima de Joseph Conrad, la que transcorre en un país imaginari d’Amèrica Llatina anomenat Costaguana. Pineda, autor de dues novel•les i un parell de poemaris –«cançons burlesques, acudits satírics», diu ell–, va ser capità de la Marina Mercant, i com acostuma a passar amb la gent de mar, en la seva conversa afloren ports llunyans i el record d’alguna mulata. Des de fa tres anys, el Nostromo acull l’últim dimecres de cada mes, a dos quarts de vuit del vespre, un recital que s’encarreguen de coordinar els poetes Agustín Calvo Galán i Goya Gutiérrez, també directora de la revista literària Alga. Durant l’última sessió, el dimecres de la punxada del Barça contra l’Inter, el ple va ser considerable. Sembla que futbol i poesia no s’usurpen clientela.

Veterà cafè literari

La de L’Horiginal, just davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), és potser la més veterana de totes les soirées poètiques que se celebren a la ciutat, sense cap subvenció i amb una trajectòria d’admirable continuïtat. Cada dimecres, cada setmana, durant els últims nou anys. Aquest cafè literari va néixer amb la voluntat d’impulsar projectes que dinamitzessin la vida cultural del Raval, i des del 2001 acull un cicle poètic amb un esperit avantguardista i canyer que ja s’insinua des del mateix títol: ORINAL (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries).

Els responsables de l’invent són el poeta i recitador Josep Pedrals i l’escultor Ferran García. «Els lletraferits hi van per trobar-se, conversar i establir contactes. Aquestes vetllades s’han convertit en un espai per ordir conspiracions creatives», diu García. Durant l’última dècada han recalat a L’Horiginal des de poetes consagrats, com Enric Cassases, fins a novíssims rapsodes; des d’organismes com la Institució de les Lletres Catalanes, fins a editorials que encara caminen a quatre grapes. El mes de març, no obstant, l’ajuntament va posar la tertúlia de L’Horiginal en quarantena. Clausurada fins a nou avís. El problema va sorgir perquè el propietari va aprofitar la disponibilitat d’un local annex, al carrer Joaquim Costa, per destinar-lo a les activitats culturals, quan la llicència no ho permet. Si em posés a explicar l’embolic burocràtic, em menjaria totes les línies i seguiria sense aclarir res. «Ens costa comprendre per què no podem continuar amb el nostre cicle poètic mentre els tècnics municipals deliberen –suggereix Pedrals–. Els horaris són racionals, no fem soroll ni molestem els veïns».

Ara, els poetes de L’Horiginal viuen de la bona voluntat dels altres, de mà en mà com la falsa moneda, i han hagut d’arrossegar les seves coses i recitals fins a altres locals del Raval, com Almazen i Mailuna. Seria desitjable que l’embolic se solucionés. I com més aviat millor. Resulta una mica estrany que Barcelona presumeixi de moderna i rebel, mentre posa pals a les rodes de les ments més creatives.

Olga Merino
El periódico, dissabte 1 de maig 2010

Eduard Ramírez Comeig

acte 29 de la novena temporada,

any de la precarietat,

fastuosa sonorització karaoke domèstic,

poca gent, canvi de dia (per motius futboleros, inútils al capdavall)

canvi d'espai: decididament, no és el mateix. deia en Boldú que "el lloc és la gent", afegirem que almenys en aquest cas, "la gent també és el lloc".

Les coses de l'Horiginal, només tenen sentit a l'Horiginal amb el cúmul d'improbabilitats que l'han fet possible.

(I que consti l'agraiment a Mailuna per la bona acollida)

i en aquest context de provisionalitat, Sebastià Alzamora presenta amb rigor,  la poesia de l'Eduard (que ve expressament de València) i parla de vitalitat i de Catul i de l'Usdefruit, i l'autor, llegeig/recita bons poemes dels seus llibres i algú comenta que aquests bons poemes guanyarien amb una recitació més intensa, però l'autor és l'autor i els diu a la seva manera i una cosa és fer els poemes i una altra cosa l'espectacle. M'embolico ja ho veig, em faig ressó de comentaris sentits, però sempre, sempre val la pena veure-conèixer junts, poemes i autor.

versió (H)original, de l'avui del dijous 22

http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0422/100422sup_a006.pdf
http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0422/100422sup_a007.pdf

Gràcies Xènia i gràcies Avui per parlar-ne.

Un ajut important per fer arribar el nostre "cas" a les orelles que en poden facilitar la solució.

fonseca.cat

segueix l'espera i mentrestant passa l'huracà Fonseca/Breu/Intrusa;

i diuen que aviat la Cicu(r)ta?

i entretots renovem ánims.

(després ens furten el nostre entranyable equip de so amb nocturnitat i traidoria. algú posseeix ara mateix un micro shure bonyegat amb mostres d'adn de dotzenes de poetes!

que el mossegui un mico, que el mosseguin cent micos i li devorin lentament les entranyes)

no descartem contractar el cobrador,

no descartem fer-nos cobradors.

i passa Sant Jordi,

i aquesta setmana hi tornarem peti qui peti

però serà el DIJOUS, que el dimecres és sant futbol i amb aquests no s'hi juga,

i vindrà un poeta valencià que es diu

Eduard Comeig

i el coneixerem i l'escoltarem a can Mailuna (Valldonzella 48) a dos quarts de nou aquest cop molt puntualment!

Rubem Fonseca: "El cobrador"es presenta

Que em mossegui un mico!

Presentació d'"El cobrador", de Rubem Fonseca

Dimecres 21 d'abril  (20,30h.)

presentem en societat El cobrador, de Rubem Fonseca,

el darrer número de la col•lecció de narrativa La intrusa,

i ho fem en ple exili (h)indignat, al bar MAILUNA, mooooolt a prop de l'Horiginal.

En Pere Comelles, professor de filologia portuguesa de la UB ens explicarà qui és aquest Rubem Fonseca, de qui es declara fervent lector des de fa molts anys.

La Joana Videira ens llegirà fragments escollits en la bella llengua portuguesa

i en Max Besora abocarà la seva ira llegint la traducció d'El cobrador al català.

Hi haurà musiqueta i caipirinha.

dimecres 21, "el cobrador"

elies a mailuna

Elies Barberà, recitant a Mailuna

1- Seguim fora de lloc, refugiats ens anem adaptant a l'espai Mailuna, on gaudim del recital d'Elies Barberà, poeta i actor, actor i poeta i per tant, poesia de qualitat i poesia ben dita

2- El dijous 8, també a Mailuna, hi ha hagut presentació del nou poemari de Jordi Llatje "DOSunits" (amb José Miguel Galera a la guitarra)

3- Esperem informar aviat del lloc i data de la presentació de Garabattage (que inicialment estava programat a l'horiginal....)

4- La propera cita  ja serà novament a Mailuna el proper dia 21 amb la presentació de "el cobrador" de Rubem Fonseca. (LaBreu edicions, col. La Intrusa)

Elies Barberà

tornem, després del descans de la setmana més o menys santa,

amb recital d'ELIES BARBERÀ,

(i hi tornem al MAILUNA del carrer de Valldonzella, 48)

el dimecres 7 d'abril a les 20,30

Poeta i actor (avui us estalviem la wiquipèdia):

Elies Barberà Bolinches (Xàtiva, 1 de maig de 1970) és un poeta i actor valencià.

Llicenciat en Filosofia, després de treballar a Vall-de-roures i Alcoi com a professor, abandonà l'ensenyament i marxà a Barcelona on estudià i es llicencià en Art Dramàtic. Com a narrador publicà Quaranta contes breus i un llarguíssim poema d'amor (2000), i com a poeta ha publicat Mata-rates (i altres vicis) (2003), Equilibrista (2004), Zoo (2006), Aixàtiva, Aixàtiva (2008) i Allà on les grues nien (2009). Per les seues obres ha rebut diversos premis i guardons. Com a actor, entre d'altres obres ha participat, en Phöebon i El Gran Paulo de Tadeus Calinca; Contes estigis o el cabaret dels morts d'Albert Mestres i direcció d'Iban Beltran (2004); La torna de la torna (2005) direcció d'Albert Boadella; diverses produccions del col•lectiu ÀreaTangent; Un altre Wittgenstein, sisplau, text i direcció d'Albert Mestres (2009); Músiques de l'Holocaust, amb el Brossa Quartet de Corda; El casament d'en Terregada de Juli Vallmitjana i direcció de Joan Castells (2009). Forma part de les companyies Teatre de l'Enjòlit i La Soga.

vonnegut

Peixos fora de l'aigua, amb Kurt Vonnegut a Mailuna.

Vonnegut hi era. I el "Bala Perduda" directe, cru i descarnat que ens proporciona

"una quantitat indecent de plaer"

(com al protagonista el seu Mercedes; pp.252)

Tan amarg, estimulant i imprescindible com "Escorxador 5", a mi em recorda l'Agota Kristoff.

Un altre encert de "Fonoll".

De com els franctiradors de la perifèria poden fer grans aportacions.

el bala perduda

ja ho veuen...,

seguin itinerant pel Raval.

Aquest dimecres, ens acolliran a MAILUNA, carrer de Valldonzella, 48

l'hora, les 20,30

i l'amfitrió, Editorial Fonoll

amb Kurt Vonnegut!

magrana amb xocolata

Com cada dimecres, em venia de gust deixar-me caure per la plaça dels àngels i esquivant skaters i pidolaires del càmping urbà, entrar a l’horiginal, on podria introduir-me, fent previament un discret senyal de complicitat i sota la mirada esbiaixada d’alguns japonesos menjant paella, fins al forat negre, el no-lloc-mes-enllà-de-la-màquina-de-tabac, el catau on conspiren els lletrafregits i s’abandonen al plaer prohibit , al paradís artificial de versos, croquetes i fum, (cuques de llum en la foscor de la ciutat-botiga) entre converses sovint erudites, sovint banals, lluïnt l’últim descobriment i mostrant projectes impossibles que acabaran fent-se realitat o iniciant prometedors rituals d’aparellament.

Em venia de gust però a la porta fatídica, un hereu emprenyat, vestit d’esquiador, em tustà la closca amb l’espasa de foc (o era una torxa?) que engrapava tot cridant: “Fora d’aquí, aquest lloc no existeix! aneu a caçar a la selva!” mentre em ruixava amb dotzenes de fulletons de la carpa dels Rambleros municipals.

Em vaig despertar dues cantonades mes enllà i seguint una flaire intensa de xocolata (de xocolata diferent de la que sovintegem respirar per aquells verals) vaig arribar al Magatzem on, ara sí, vaig trobar aixoplugats els altres expulsats, participant en el ritual que oficiava en Joan-Lluís Lluís, presentant-nos,ajudat per amics-amics, fins i tot mediàtics que diuen, però no únicament mediàtics, el seu brillant Exercici d’espill, les seves 123 maneres de jugar amb un text, un desplegament vervíbor. Amb rigor i amb el millor humor; presentació planera i sense concessions. Aquesta xocolata (i aquest autor) es guanya un lloc al rebost, a la lleixa de les delicatessen fent companyia als Verbàlia, Pèrec, Queneau, i GCI.

Sense fum, sense croquetes, seguim entre amics. La setmana entrant seguirem on the road, cremant etapes per tornar al forat horiginari quan un altre gènere literari, la prosa administrativa, ens ho permeti.

(propera cita: dimecres 24 de març a les 20,30 a MAILUNA, al carrer de Valldonzella 48, al costat de l'Estevet.
Editorial Fonoll presenta "El bala perduda" de Kurt Vonnegut
Lectura dramatitzada a càrrec del grup de teatre “La Gresca”

Presentació de Pepa Rosiñol, traductora de l’obra; i Jordi Quer, editor)