divendres, d’abril 30, 2010

Eduard Ramírez Comeig


acte 29 de la novena temporada,
any de la precarietat,
fastuosa sonorització karaoke domèstic,
poca gent, canvi de dia (per motius futboleros, inútils al capdavall)
canvi d'espai: decididament, no és el mateix. deia en Boldú que "el lloc és la gent", afegirem que almenys en aquest cas, "la gent també és el lloc".
Les coses de l'Horiginal, només tenen sentit a l'Horiginal amb el cúmul d'improbabilitats que l'han fet possible.
(I que consti l'agraiment a Mailuna per la bona acollida)

i en aquest context de provisionalitat, Sebastià Alzamora presenta amb rigor,  la poesia de l'Eduard (que ve expressament de València) i parla de vitalitat i de Catul i de l'Usdefruit, i l'autor, llegeig/recita bons poemes dels seus llibres i algú comenta que aquests bons poemes guanyarien amb una recitació més intensa, però l'autor és l'autor i els diu a la seva manera i una cosa és fer els poemes i una altra cosa l'espectacle. M'embolico ja ho veig, em faig ressó de comentaris sentits, però sempre, sempre val la pena veure-conèixer junts, poemes i autor.

versió (H)original, de l'avui del dijous 22

http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0422/100422sup_a006.pdf
http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0422/100422sup_a007.pdf



Gràcies Xènia i gràcies Avui per parlar-ne.
Un ajut important per fer arribar el nostre "cas" a les orelles que en poden facilitar la solució.

dilluns, d’abril 26, 2010

fonseca.cat


segueix l'espera i mentrestant passa l'huracà Fonseca/Breu/Intrusa;
i diuen que aviat la Cicu(r)ta?
i entretots renovem ánims.
(després ens furten el nostre entranyable equip de so amb nocturnitat i traidoria. algú posseeix ara mateix un micro shure bonyegat amb mostres d'adn de dotzenes de poetes!
que el mossegui un mico, que el mosseguin cent micos i li devorin lentament les entranyes)
no descartem contractar el cobrador,
no descartem fer-nos cobradors.
i passa Sant Jordi,
i aquesta setmana hi tornarem peti qui peti
però serà el DIJOUS, que el dimecres és sant futbol i amb aquests no s'hi juga,
i vindrà un poeta valencià que es diu
i el coneixerem i l'escoltarem a can Mailuna (Valldonzella 48) a dos quarts de nou aquest cop molt puntualment!

divendres, d’abril 16, 2010

Rubem Fonseca: "El cobrador"es presenta

Que em mossegui un mico!
Presentació d'"El cobrador", de Rubem Fonseca



Dimecres 21 d'abril  (20,30h.)
presentem en societat El cobrador, de Rubem Fonseca,
el darrer número de la col•lecció de narrativa La intrusa,
i ho fem en ple exili (h)indignat, al bar MAILUNA, mooooolt a prop de l'Horiginal.

En Pere Comelles, professor de filologia portuguesa de la UB ens explicarà qui és aquest Rubem Fonseca, de qui es declara fervent lector des de fa molts anys.

La Joana Videira ens llegirà fragments escollits en la bella llengua portuguesa
i en Max Besora abocarà la seva ira llegint la traducció d'El cobrador al català.

Hi haurà musiqueta i caipirinha.

dimecres 21, "el cobrador"

diumenge, d’abril 11, 2010

elies a mailuna

Elies Barberà, recitant a Mailuna

1- Seguim fora de lloc, refugiats ens anem adaptant a l'espai Mailuna, on gaudim del recital d'Elies Barberà, poeta i actor, actor i poeta i per tant, poesia de qualitat i poesia ben dita

2- El dijous 8, també a Mailuna, hi ha hagut presentació del nou poemari de Jordi Llatje "DOSunits" (amb José Miguel Galera a la guitarra)

3- Esperem informar aviat del lloc i data de la presentació de Garabattage (que inicialment estava programat a l'horiginal....)

4- La propera cita  ja serà novament a Mailuna el proper dia 21 amb la presentació de "el cobrador" de Rubem Fonseca. (LaBreu edicions, col. La Intrusa)

dilluns, d’abril 05, 2010

Elies Barberà


tornem, després del descans de la setmana més o menys santa,
amb recital d'ELIES BARBERÀ,
(i hi tornem al MAILUNA del carrer de Valldonzella, 48)
el dimecres 7 d'abril a les 20,30

Poeta i actor (avui us estalviem la wiquipèdia):
Elies Barberà Bolinches (Xàtiva, 1 de maig de 1970) és un poeta i actor valencià.


Llicenciat en Filosofia, després de treballar a Vall-de-roures i Alcoi com a professor, abandonà l'ensenyament i marxà a Barcelona on estudià i es llicencià en Art Dramàtic. Com a narrador publicà Quaranta contes breus i un llarguíssim poema d'amor (2000), i com a poeta ha publicat Mata-rates (i altres vicis) (2003), Equilibrista (2004), Zoo (2006), Aixàtiva, Aixàtiva (2008) i Allà on les grues nien (2009). Per les seues obres ha rebut diversos premis i guardons. Com a actor, entre d'altres obres ha participat, en Phöebon i El Gran Paulo de Tadeus Calinca; Contes estigis o el cabaret dels morts d'Albert Mestres i direcció d'Iban Beltran (2004); La torna de la torna (2005) direcció d'Albert Boadella; diverses produccions del col•lectiu ÀreaTangent; Un altre Wittgenstein, sisplau, text i direcció d'Albert Mestres (2009); Músiques de l'Holocaust, amb el Brossa Quartet de Corda; El casament d'en Terregada de Juli Vallmitjana i direcció de Joan Castells (2009). Forma part de les companyies Teatre de l'Enjòlit i La Soga.

vonnegut


Peixos fora de l'aigua, amb Kurt Vonnegut a Mailuna.
Vonnegut hi era. I el "Bala Perduda" directe, cru i descarnat que ens proporciona
"una quantitat indecent de plaer"
(com al protagonista el seu Mercedes; pp.252)
Tan amarg, estimulant i imprescindible com "Escorxador 5", a mi em recorda l'Agota Kristoff.

Un altre encert de "Fonoll".
De com els franctiradors de la perifèria poden fer grans aportacions.

dilluns, de març 22, 2010

el bala perduda



ja ho veuen...,
seguin itinerant pel Raval.
Aquest dimecres, ens acolliran a MAILUNA, carrer de Valldonzella, 48
l'hora, les 20,30
i l'amfitrió, Editorial Fonoll
amb Kurt Vonnegut!

divendres, de març 19, 2010

magrana amb xocolata


Com cada dimecres, em venia de gust deixar-me caure per la plaça dels àngels i esquivant skaters i pidolaires del càmping urbà, entrar a l’horiginal, on podria introduir-me, fent previament un discret senyal de complicitat i sota la mirada esbiaixada d’alguns japonesos menjant paella, fins al forat negre, el no-lloc-mes-enllà-de-la-màquina-de-tabac, el catau on conspiren els lletrafregits i s’abandonen al plaer prohibit , al paradís artificial de versos, croquetes i fum, (cuques de llum en la foscor de la ciutat-botiga) entre converses sovint erudites, sovint banals, lluïnt l’últim descobriment i mostrant projectes impossibles que acabaran fent-se realitat o iniciant prometedors rituals d’aparellament.


Em venia de gust però a la porta fatídica, un hereu emprenyat, vestit d’esquiador, em tustà la closca amb l’espasa de foc (o era una torxa?) que engrapava tot cridant: “Fora d’aquí, aquest lloc no existeix! aneu a caçar a la selva!” mentre em ruixava amb dotzenes de fulletons de la carpa dels Rambleros municipals.

Em vaig despertar dues cantonades mes enllà i seguint una flaire intensa de xocolata (de xocolata diferent de la que sovintegem respirar per aquells verals) vaig arribar al Magatzem on, ara sí, vaig trobar aixoplugats els altres expulsats, participant en el ritual que oficiava en Joan-Lluís Lluís, presentant-nos,ajudat per amics-amics, fins i tot mediàtics que diuen, però no únicament mediàtics, el seu brillant Exercici d’espill, les seves 123 maneres de jugar amb un text, un desplegament vervíbor. Amb rigor i amb el millor humor; presentació planera i sense concessions. Aquesta xocolata (i aquest autor) es guanya un lloc al rebost, a la lleixa de les delicatessen fent companyia als Verbàlia, Pèrec, Queneau, i GCI.

Sense fum, sense croquetes, seguim entre amics. La setmana entrant seguirem on the road, cremant etapes per tornar al forat horiginari quan un altre gènere literari, la prosa administrativa, ens ho permeti.


(propera cita: dimecres 24 de març a les 20,30 a MAILUNA, al carrer de Valldonzella 48, al costat de l'Estevet.
Editorial Fonoll presenta "El bala perduda" de Kurt Vonnegut
Lectura dramatitzada a càrrec del grup de teatre “La Gresca”

Presentació de Pepa Rosiñol, traductora de l’obra; i Jordi Quer, editor)

diumenge, de març 14, 2010

xocolata desfeta!

degut als esdeveniments que afecten la normal programació de l’horinal/horiginal:



el recital presentació del llibre de Joan-Lluís Lluís
es produirà al local de
l’associació ALMAZÉN,
al carrer Guifré, 9 baixos, molt aprop de l’Horiginal,
el dimecres 17 de març a les 20 hores.


La regla del joc: cada convidat llegirà un fragment escollit lliurement i un altre suggerit per Joan-Lluís Lluís...

Convidats lectors:

Enric Casasses
Emilio Manzano
Josep Pedrals
Isma Prados
Màrius Serra
Matthew Tree

(Reunida la estranya parella, Filopoeta i Poetòfil, en sessió solemne del Comité de Crisi i sota els efectes de la sobredosi d'autoestima del dijous, decidim engegar la itinerància del cicle de l'Orinal per diferents espais del Raval fins que passi la borrasca administrativa.)

divendres, de març 12, 2010

màrius no s'erra

En Màrius Serra, es fa ressó del nostre cas a la seva columna de La Vanguardia del dijous 11 de març, explicant les coses amb precisió i seny i posant en solfa les contradiccions de l'Autoritat Municipal. Li agraïm infinitament la seva solidaritat. Desitgem que no sigui en va (més aviat paret mestra):


¿Hay dos tamientos?

Diría que en mi ciudad sólo hay un ayuntamiento. A veces, escuchando a los dos socios que lo gobiernan, podría parecer que hay dos, pero siempre que intento contrastar esta percepción inquietante topo con los hechos (tozudos como helechos). Y con quienes los ejecutan, claro, desde el poder municipal. Cierto, admiten con franqueza, que puede haber alguna disensión entre socios de consistorio, como por ejemplo en la polémica apuesta por los Juegos Olímpicos de un invierno que parecía lejano hasta la nevada del lunes. Cierto, vuelven a admitir, que el futuro de la Diagonal provoca más de un sarpullido. Pero en general, nada hay que no se pueda solucionar con buena voluntad. Así las cosas, ya me estaba resignando a creer que mi visión doble tenía orígenes puramente etílicos cuando, en plena nevada, leí un apunte titulado Hivernació en uno de los blogs que suelo seguir: horinal. blogspot. com.La hibernación a la que alude el apunte, amargo y educado, es la congelación (temporal) de las actividades poéticas que organiza desde el simétrico año de 2002 la asociación cultural H. O. R. I. N. A. L. (obrador de recitacions i noves actituds literàries),coordinada por Josep Pedrals (filopoeta) i Ferran Garcia (poetófilo) en el bar restaurante HOriginal de la calle Ferlandina, ante el Macba. Todos quienes tienen una cierta querencia por la poesía saben que cada miércoles el HOriginal les ofrece un recital, una lectura, una performance o una presentación de alguna iniciativa literaria en cualquier formato sin ningún tipo de concesión a la censura. Es decir, que esta programación poética da cabida a todas las familias estéticas, lenguas, orígenes y formatos creativos basados, de algún modo, en la palabra. Uno de los últimos creadores en pasar por su pequeño escenario ha sido el gran Stefano Benni, flanqueado por sus traductores al catalán Salvador Company y Anna Torcal. Con los años, el HOriginal ha conseguido fraguar un mensaje notable de permanencia desde algo tan frágil y aparentemente efímero como la poesía. En Barcelona, los poetófilos podrían llegar a decir "si hoy es miércoles, esto es el HOriginal".
Hasta ayer. Ayer fue el primer miércoles sin programación poética en el HOriginal. Tal como explican desde el blog, tras diversas inspecciones (presuntamente aleatorias) la autoridad municipal ha detectado irregularidades en la situación legal de la sala interior utilizada para los actos culturales. La cuestión no guarda relación alguna con las instalaciones ni con la seguridad, ni tampoco se molesta al vecindario. Se trata de una simple adecuación de la licencia de actividades. Por lo visto, hay vías legales para resolverlo y en eso están, pero de momento, las actividades poéticas deben cesar. ¿Cesar? Al césar lo que sea del césar, pero el HOriginal sólo pide diligencia municipal (caballos veloces, vaya). Los poetas ya han creado el grupo de Facebook hIndignats.Tienen razón. Mientras detiene las actividades poéticas de los creadores actuales el HAyuntamiento promueve una carpa magnífica al final de la Rambla con una gran programación que, en un ejercicio de nostalgia, reivindica la rebeldía de la generación innominada de músicos y poetas de los setenta, algunos de quienes, como Pau Riba, siguen vivitos y coreando sus versos en los pocos espacios que, como el HOriginal en el Raval o el Heliogàbal en Gràcia, aún apuestan por los recitales. ¿Soy yo que veo dos ayuntamientos distintos o es el mismo el que programa Rambleros e hiberna los recitales del HOriginal? The piano has been drinking, not me.

dimarts, de març 09, 2010

...hi ha vida fora de l'H

dimecres,


divendres,
Divendres 12 de març, a les 7 de la tarda, a la llibreria Pròleg

(Sant Pere més alt, 46).
Laia Noguera
Presentació de Triomf a Barcelona
Presentació a càrrec de l'escriptor Lluís Calvo.
La Laia llegirà poemes.
Col·laboració musical de Celeste Alías i Pablo Selnik.



http://www.myspace.com/celestealias

e la nave va!

Hi ha novetats esperançadores:

No és la solució definitiva, però hem iniciat contactes amb un altre departament del Districte i l'actitud és positiva. I ha la bona disposició i sensibilitat tocant als temes culturals i hi ha la possibilitat d'utilitzar algún dels seus equipaments per a continuar amb els recitals mentre es regularitza la situació a can Horiginal, que és el nostre espai natural, i hi puguem tornar.



Una cosa és aquest procès de regularització de l'espai H i una altra el Cicle de Recitacions de l'associació O.R.I.N.A.L. que mirem de mantenir, encara que per un temps haguem de migrar o fer-nos itinerants.


Ara doncs, seguirem els contactes amb els tècnics per a concretar les possibles alternatives.


Anirem informant i un cop més gràcies a tothom per les mostres de suport!

dilluns, de març 08, 2010

hINDIGNATS


Tal i com ja hem anat explicant, hem hagut de congelar temporalment la programació del cicle de recitacions.

Molta gent  està mostrant el seu suport i "Hindignació" especialment a travès de la xarxa facebook:


i ja se'n parla en alguns blogs:




dissabte, de març 06, 2010

hivernació




Intentaré explicar el cas sense escarafalls tot i que a mesura que passen les hores cada vegada em va costant més fer-ho de manera raonable,


La situació és la següent: després de diverses inspeccions (vull creure que aleatòries) l’autoritat municipal ha detectat irregularitats en la situació legal de l’horiginal, concretament en relació a la sala que utilitzem pels recitals de poesia i actes culturals.


El “problema” no està relacionat amb les instal•lacions ni la seguretat ni molèsties al veïnat etc sinó amb l’adequació de la llicència d’activitats.


L’actuació municipal en principi no va contra les activitats culturals que s’hi porten a terme sinó contra la situació administrativa.


Hi ha camins legals per a regularitzar el nostre “cas” i en això estem. Presentem el projecte de les reformes adients. Si l’ajuntament l’aprova, es porten a terme les dites reformes i ens adaptem a la nova situació.


De moment, mentre s’ìnicia aquest procès, cessament de les activitats.


Només esperem que tot es produeixi en el termini més breu possible i amb la màxima diligència


Fins aquí la part correcta. punt.

diumenge, de febrer 28, 2010

enemigos de jardín


es presenten així:
ENEMIGOS DE JARDÍN está compuesto por cuatro miembros (tres y medio, para ser exactos). Sus influencias son el Stand-up Comedy británico, Jimmy Hendrix y Emilio Aragón en sus peores tiempos.



Hacen reír y no saben por qué. El caso es que escriben textos ad hoc (sin que este latinajo sepan qué significa) para los propios bolos. Ya son célebres sus opiniones y tesis sobre la posmodernidad, Amaia Montero, sus primeros amores, las sandalias cangrejeras, Pachá Ibiza y las relecturas historiográficas partiendo de seísmos culturales como la grabación del disco de Jesulín de Ubrique o la invención del Frenadol.


ENEMIGOS DE JARDÍN son esencialmente bélicos y están bastante verdes.


son els nostres cosins de Salamanca i ja "han fet un horiginal" la temporada passada.
Ara, el dimecres 3 de març,
esperem  noves aportacions del seu univers delirant

divendres, de febrer 26, 2010

la nit bohemia


Roger, Sebastià, Oriol, Hara, Marginalia, Andrea
son un colectivo, que ens ha passejat amb textos escollits, imatges i músiques,
per la Bohèmia més genial i desastrada.
(Un recorregut per  la bohèmia del París d'Henry Murger, el Madrid  d'Emilio Carrere, les barbes de Valle-Inclán i les tertúlies als Quatre Gats, entre d'altres.)
Un treball rigorós i evocador
d'aquells artistes que van aconseguir viure de l'aire
i al mateix temps, fracassar de la manera mes estupenda.

Glòria a la pirueta i al cafè con media tostada!

diumenge, de febrer 21, 2010

dimecres 24: ud. es un colectivo

dimecres 24
(horiginal, 20,30h)


La Nit bohèmia

 
Un recorregut per textos i cançons de la vida de bohèmia del París d'Henry Murger, el Madrid 'del café y la media tostada' d'Emilio Carrere, les barbes de Valle-Inclán i les tertúlies als Quatre Gats, entre d'altres.

divendres, de febrer 19, 2010

stefano benni

benni, pons i vadell

un veritable regal la presència d'en Benni,
un escriptoràs que presenta aquests dies la traducció al català d'Elianto
(Anna Torcal i Salvador Company. Editorial Moll)

Un regal els seus poemes, recitats amb força escènica i humor.

I un regal la plaquette que els eufòrics de "pèl capell"
improvitzaren amb la nocturnitat  i empenta
que els caracteritzen.

 
Les petites coses

Les petites coses
que estim de tu
aquell somriure teu
un poc llunyà
el gest lent de la mà
amb que m'acarones els cabells
i dius: voldria
tenir-los jo també tan bonics
i jo dic: vida
estàs un poc sonat
i en el llit
despertar.se
amb el teu alè a prop
i damunt la tauleta
el diari de la nit
la teva cafetera
que canta a la cuina
l'olor de la pipa
que fumes dematí
el teu perfum
un poc blasé
el teu guardapits ridícul
les petites coses
que estim de tu

Aquell somriure teu
estrany
el gest continu de la mà
amb que m'acarones els cabells
i repeteixes: voldria
tenir-los jo també tan bonics
i jo dic: vida
ja m'ho has dit
i en el llit
estàs desperta
sentint el teu alè
un poc ofegat
i sobre la tauleta
el bicarbonat
la teva cafetera
que xiula a la cuina
l'olor de pipa
també de matí
el teu perfum
un poc demodé
les poetites coses
que estim de tu

Aquell somriure teu
beneitó
la mania idiota
d'estirar-me els cabells
i dius: voldria
tenir-los jo també tan bonics
i jo te dic: cretí
compra't un perruquí!
i en el llit
estàs desperta
i sentir-te roncar
i damunt la tauleta
un mitjó teu
i la teva cafetera
que esclatà
finalment a la cuina!
la pipa que fot una pudorada
de bon matí
el teu perfum
 de ximpanzé
aquell horrible guardapits
les petites coses
que estim de tu