fa temps que gaudim de les intervencions de l'andrii colaborant amb generositat
en diferents actes poètics i fa temps que li devem una vetllada sencera per a presentar d'una manera més extensa, la seva poesia.
l'atzar ens ha posat a l'abast (i molt oportunament) la data del
dimecres 21 de març (horiginal 20,30)
per a que ens mostri que està cuinant per al seu proper llibre
aquest poeta (i artista plàstic) i recitador apassionat:
andríi antonovskyi (ucraïna, forat negre de l’espai)
es cou a altes temperatures (a suc propi? al forn de pa? al reactor d’una central
nuclear?) i està constantment/atzarosament a punt d’esclatar/petar/rebentar
amb crits ferotges d’un salvatge/cosac/poeta lampistèric. Àcids fonemes
s’aparellen amb morfemes autodestructius a la gola estanyada enmig de
processos bioquímics al laboratori clandestí d’ultraliteratura pòst(h)umana. És
altament contagiós principalment via BOCAABOCA, i nociu, tant per a l’aparell
auditiu com per al digestiu. Es classifica com un bioperill. Posseeix tres o més
llengües sovint cobertes de pells/pues/espines/nafres o altres artefactes de
destr(u/a)cció massiva. Malgrat les petites fugues de putrefaccions de floridura
lírica és bucòlic urbà al bocatruculent antre de carrerons i clavegueram.
pornogràfic, luciferí, agre i aspre producte de l’imperi del mal de l’altra banda
del teló d’acer transgalàctic.... els ciborgs ens respiren al clatell, o què?
es cou a altes temperatures (a suc propi? al forn de pa? al reactor d’una central
nuclear?) i està constantment/atzarosament a punt d’esclatar/petar/rebentar
amb crits ferotges d’un salvatge/cosac/poeta lampistèric. Àcids fonemes
s’aparellen amb morfemes autodestructius a la gola estanyada enmig de
processos bioquímics al laboratori clandestí d’ultraliteratura pòst(h)umana. És
altament contagiós principalment via BOCAABOCA, i nociu, tant per a l’aparell
auditiu com per al digestiu. Es classifica com un bioperill. Posseeix tres o més
llengües sovint cobertes de pells/pues/espines/nafres o altres artefactes de
destr(u/a)cció massiva. Malgrat les petites fugues de putrefaccions de floridura
lírica és bucòlic urbà al bocatruculent antre de carrerons i clavegueram.
pornogràfic, luciferí, agre i aspre producte de l’imperi del mal de l’altra banda
del teló d’acer transgalàctic.... els ciborgs ens respiren al clatell, o què?
els 21 poemes de Josep Maria Uyà,
Entrades
