Eufòria alabatrenca
amb Lluís Calvo, Vicenç Altaió, Josep-Ramon Bach,
Jaume C. Pons, Anna Gual, David Caño, Marc Romera,
Benet Rossell, Ester Andorrà, Miquel Adam, Clara Font, Max Besora, Paul Verlaine,
i un fum d'amics i/o còmplices de la benemèrita obra de laBreu edicions.
Arribar als trenta-tres títols de poesia, ha de servir per a prendre nou impuls
i ànims per a continuar. Ens cal a tots.
Una alabatrada ben sonada, d'abundosa i fina convocatòria, (es coneix que son tres pesos pesants els que avui es presenten). Contactes, propostes, reaparicions, conspiracions...
Benet Rossell reapareix acompanyant en Lluís Calvo i en Jaume C. Pons "l'epilogador" euforitza l'ambient amb la seva verba desmesurada. (Lluís Calvo va ser un dels primers poetes del nostre cicle allà cap al 2002, amb "L'acordió és l'orgue dels pobres")
En Bach, presentat per Vicenç Altaió, llegeix els seus poemes d'un sol vers, píndoles d’escepticisme-aparentment ingenu-i d'alta concentració poètica. (em venen ressonàncies de Carles Sindreu i de les Greguerias de Ramón) D'en Bach -"illot solitari dins la poètica catalana"-en coneixia un llibre "Reliquiari" imperdible, il·lustrat i amb coses com un "Receptari festiu per lligar els gossos amb llonganisses":
TRUITA DE VENTS
Plomes de marbre.
Remor de poeta.
Singlots, bufecs,
perfums de vi,
sal i enveja.
En Verlaine no ha vingut, i en Llovet tampoc. Però en Romera es llueix, feliç amb raó, d’haver-se atrevit a publicar la traducció llovetiana de la lírica homoeròtica de culs i polles d’en P.V. Perfecta la introducció amb el punt just de sarcasme i de la que no en quedarà constància per part meva (memòria plena del video) ni tampoc de la lectura abrandada d'en Max (Vulcano) Besora.
(notes extretes del "diari d'un poetòfil sense criteri")
Deixem-ho aquí. El dimecres 7 farem pont (fer pont és de pobres) no hi haurà recital, però l'altre dimecres, és a dir el 14 de desembre, hi haurà una altra vetllada gran:
la presentació de l'antologia dels poetes emprenyats "Ningú no ens representa".
Entrades
