Ens apuntem una altra nit gran.1. Del poema al poemari, del poemari a la poètica, de la poètica a la poemàtica, de la poemàtica a l’errada del menys literal que es vol sabedora de l’origen a què ens aboquem sense saber-ne cap endreça. I tot açò, per a què? Rhapsody is the subject of the poet.
2. Aut Orfeu aut nihil... Idò, triï el no-res: seré Brutus, the dirty criticize... Sóc un crític literari frustrat, sols em resta la poesia. El meu comentari de text és un altre poema; la meva ressenya, la guillotina del teu coll-text mediocràtic, un fusell apuntant-te a l’estupidesa tal com els vostres ulls m’encanonen amb instantànies de patibulari... No em cal fer cap altra Vida. Ho voleu entendre o no en sabeu més?
13. Què no vos ha agradat? O, tal com Puck, ombres vanes, fembres fades, vos deman el perdó per poder resubstituir-me? D’aquesta fisiocomèdia exposada a les riotes espasmòdiques per irreversibles, vet aquí ma exhibició psicodramàtica, la tragèdia de l’esperit agònic, moralina empallegosa com melassa escandida. ¿Què no vos vagava la unció extrema que comporta la poesia de la crueltat?¿ Què no us plau el plec de piulos, plors i plusos d’Artemisa i Artaud? Volíeu festucs furiosos?
Postres: La tapa perfecta
marín
Entrades
