L'alabatrada

Pau Gener Galín: "Tancat per mancances"

Anna Gual: "Implosions"


Daniel Busquets: "La trama perfecta"


Postres: La tapa perfecta

Amb tres nous volums, LaBreu s'eixampla per la seva branca poètica Alabatre i va deixant de ser breu. Si ens hem d'orientar per l'èxit de les seves convocatòries a casa nostra (a casa seva, de fet) la "editorial suïcida", ja amb 11 títols publicats i una feinada inmensa de presentacions, promoció i distribució manual, va deixant de ser-ho i consolida una trajectòria rigorosa, apostant per la qualitat i la feina ben feta (si, eixelabrats però noucentistes) sense concessions. Gràcies per ser-hi i no afluixeu!

Presentació de luxe amb els editors, els autors, els blocaires Feliu Roset i Santi Pocurull presentant els poemes de l'Anna Gual, i l'espectacular treball de Fèlix Pons i Nú Miret amb els poemes de Daniel Busquets.

(I una atmosfera diferent, fruit de la bona i eficaç intervenció tècnica de l'Anna...i del càmara Andreu)

master en poesia cubana

En una vetllada d'aquelles per recordar, Mauricio Calzadilla ens ha fet una inmersió en la poesia cubana de tots els temps. Una panoràmica rigorosa i documentada, allunyada dels tòpics de postal i del "azúcar".

Aquí teniu uns quants dels noms que es van esmentar i els corresponents enllaços per a qui vulgui completar la informació i aprofitar el llarg cap de setmana...:

http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0718-04622008000100003&script=sci_arttext

José Martí
http://www.josemarti.org/
http://www.josemarti.cu/http://amediavoz.com/marti.htm

Emilio Ballagas
http://www.artepoetica.net/Emilio_Ballagas.htm
http://www.poemaspoetas.com/emilio-ballagas

Dulce Maria Loynaz
http://www.los-poetas.com/m/dulce1.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Dulce_Mar%C3%ADa_Loynaz

José Lezama Lima
http://amediavoz.com/lezamalima.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Lezama_Lima

Eliseo Diego
http://www.los-poetas.com/e/diego1.htm
http://www.cubaliteraria.com/autor/eliseo_diego/index.html

Nicolás Guillén
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/Guillen/
http://patriagrande.net/cuba/nicolas.guillen/index.html

Virgilio Piñera
http://es.wikipedia.org/wiki/Virgilio_Pi%C3%B1era
http://www.sololiteratura.com/berti/bertivirgilio.htm

Grupo-Revista Orígenes
http://www.lajiribilla.cu/2006/n261_05/261_11.html
http://www.cubaliteraria.com/autor/lezama_lima/bibliografia_revistas.html
http://blocdelletres.wordpress.com/2007/04/17/grup-i-revista-origenes/


Gastón Baquero
http://amediavoz.com/baquero.htm
http://www.otrolunes.com/hemeroteca-ol/numero-01/html/sumario/este-lunes/este-lunes-n01-a09-p01-200705.html

Roberto Fernandez Retamar
http://amediavoz.com/fernandezRet.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Roberto_Fern%C3%A1ndez_Retamar
http://www.literatura.us/roberto/russo.html

Heberto Padilla
http://www.literatura.us/padilla/
http://es.wikipedia.org/wiki/Heberto_Padilla

Luis Rogelio Nogueras
http://www.cubaliteraria.cu/autor/luis_rogelio_nogueras/bio.htm


Angel Escobar
http://www.habanaelegante.com/Spring2002/Azotea.html

Luis Marimón
http://libros.linkara.com/libro/el_bibliotecario_del_infierno

Sigfredo Ariel
http://www.eforyatocha.com/2008/11/sigfredo-ariel-poemas.html
http://www.artepoetica.net/Sigfredo_Arial.htmhttp://www.youtube.com/watch?v=Hq7TTNCITB4

Maria Elena Cruz Varela
http://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Elena_Cruz_Varela

Juan Francisco Pulido
http://www.cartadecuba.org/otra_victima_de_castro.htm

i el dijous ALABATRE

una altra Cuba

Aquest cop, un recital en solitari d’en Mauricio Calzadilla,

que ja va debutar el curs passat a l’H compartint recital amb la Laia M i L.

Poeta, cubà, darrerament mediàtic al protagonitzar un dels reportatges de ”Tot un món” de TV3, ens ofereix ara el seu treball sota el títol:

"Poesia Cubana Sin Azúcar"

Dimecres 3 de desembre a les 20,30 a l'horiginal

Los milagros de Chao

Ramón Chao + René Vázquez + Miquel Adam + els músics

Mojitos, música i l'amenitat dels dos conversadors: René Vázquez i l'autor, Ramón Chao.

Un llibre atractiu amb imatges plenes de vida.

Una visió humana i amable però fermament compromesa amb la Cuba fidelista, valorant els aspectes positius de la Revolución.

Sense oblidar les meravelles del PPG!

Mezquita-Badal

Un recital, magnífic, intens, net, que mereixia més audiència

(sembla que el Barça va guanyar; bon profit!)

(Begonya, anuncia crònica pel dissabte...)

Servei de Pre-Visions:

dimecres 3: Poesia cubana Sin Azúcar amb el poeta Mauricio Calzadilla

dijous 4: Festival Alabatre. Presentació dels tres nous alabatrencs

dijous

presentació a les 20h.

(Ramón Chao! Els que tenim una edad, o més, el recordem com a mític corresponsal de Triunfo a París...)

dimecres:

Recital de

Begonya Mezquita

i

Josep Lluis Badal

(horiginal, 20,30 h)

Ull de gel

Ull de gel et diré,
rec fresquíssim a les faldilles,
pupil·la, fas fred a l'hora bruixa,
bosc ple de llops, ametlla oberta.
Ombra et diré,
cames que deixen rastre
i llibre en blanc, després de tot,
assaig de llum que abraona.
Porta oberta et diré,
intèrpret sense horitzons,
torsimany que nega les cendres,
hereu i vampir sense brides.

begonya mezquita, una illa. Ed.96

Persona

Fum de l'hivern: azalea, begònia,
i papalló sense ble. Llac mut! Parlo
com fa mil anys: tornar al país on mai
no vam ser, flor només del comiat.
Sense l'arrel. Aquí els amics es moren.
Ser un sol hivern no consola gens, sort!
-Oh, on el cor no demana l'amic,
el llac ve sol i la lluna fa dobles
pare i fill, nit, els contes de la mare
i el casalot, i doble el pa de figa...-.
Aquí s'hi riu bé. Tenyida ponsètia,
no cal consol! Un conte de Nadal.
Ple de fum, nens, de cascall i de fúria.
-Allí, amic, guardem el pa i la gana.

josep ll. badal. o pedra. Ed.Proa

rastres a la xarxa

Afegim un quants enllaços que parlen d’algunes de les nostres activitats darreres, concretament les relacionades amb

l’homenatge

a Josep Piera

i la presentació de “La piel de La Boca”

de Jordi Carrión,

totes ben amables i correctes excepte una: l’estirada d’orelles que ens administren en aquest blog, com sempre amagant-se en l’anonimat de la xarxa (segurament un grupuscle d’estudiants desvaguerats i rebentaires) Troben massa institucional i ensucrat l’homenatge a Piera, i fins i tot indigne d’un cicle que afirma que aposta per les Noves Actituds Literàries. Pensi senyor Bau que en pocs llocs, poden vantar-se (si aquest fos el nostre tarannà) d’haver donat espai, veu i projecció a tants poetes novells com a casa nostra. No ens agrada que per una mica d’imparabilitat, vulguin enterbolir una trajectòria arriscada, independent i honesta. A més, en un cicle tan caòtic i eclèctic com el nostre, molèstia apart, hi cap tothom. Fins i tot els poetes premiats, reconeguts i adhuc mediàtics hi tenen el seu raconet. I si nosaltres tenim febleses de Chiquipark, vostés practiquen un bloguisme d’abocador de xafarderies esbombant les suposades vergonyes del món literari. Malgrat tot, senyors (?) del Cau, els hi agraïm l’esperó dels seus comentaris biliosos: que en parlin encara que sigui bé.

-------

Apa, i un cop desfogats, les pre-visions:

Dimecres 26: Begonya Mezquita i Josep Lluis Badal

Dijous 27: "Los milagros de Cuba" de Ramón Chao (Icària editorial)

Dimecres 3: Mauricio Calzadilla: Poesia Cubana sin azúcar

Dijous 4: Presentació dels nous ALABATRE

en joan de ses illes

en Joan Adrover, trans-substanciat en el joglar i trobador

Joan de ses Illes, ens ha passejat per la

KRONOSFERA,

un viatge poètic per la seva obra.

Aquí n'hi han rastres

i aquí també.

joan adrover i duran

FLOR SECA DE TEMPESTA EN LA TARDOR DE PORPRA IXENT

L'anguniosa figura del genet perseguit
Sota l'alba riallera de la fada nupcial
Agermana ensucrades ambicions de fadrí
Capgirades ventures de desig malferit.

Putxinel·lis de bronze regalava altre temps
A precioses donzelles qui sovint en privat
Prometien-li eternes atencions com present
Que pogués emportar-se tal com si fos un segrest.

Les paraules semblava tenir-les dintre el cor
De tan tendres sonaven quan parlava animat
Per impúdiques ombres de traidores qui amb poc
Feien munts de malsanes perversions i perbocs.

Fins que un dia el seu astre fred caigué dintre el mar.
Quan més aprop creia fer-se de la vida nupcial
Una meuca vestida de sol·lícita amant
L'oferí al diable en una orgia de sang.



de "Q" .
(Recerca Editorial. Manacor 1997)

Joan Adrover, poeta, aimador, antiquari, artesà del paper i nòmada

dirà els seus poemes a l'Horiginal el dimecres 19 de novembre a les 20,30

i les pre-visions per la setmana entrant:

dimecres 26: Begonya Mezquita i Josep Lluís Badal

dijous 27: presentació del llibre "Milagros de Cuba" de Ramón Chao

la piel de La Boca

en la penombra d'una mala foto, Jordi Carrión i el Chejua ens aproparen La Boca i el tango

Piera:l'homenatge

Josep Piera, 40 anys de vida literària i un munt d'amics.

Felicitats!

una setmana diferent

per aquelles coses que passen, la programació ens queda finalment així:

El dimarts 11 de novembre ( a les 20,30):

"De la Drova a l'Horiginal"

Poefesta poètica

en homenatge a Josep Piera

I el dijous 13 de novembre (a les 20 h)

presentació de "La piel de la Boca" de Jordi Carrión

la crónica-nouvelle sobre Buenos Aires que ha publicado en Argentina Libros del Zorzal

és a dir: dos actes però ens saltem l'habitual dimecres....

josé eugenio sanchez + judith téllez

la felicidad es una pistola caliente

j.e. sanchez i judith téllez: poesia i molt més.

-son genials, son inmensos

-hem d'aprendre d'ells

-volem que tornin

Balada de las últimas bombas

ron es un viejo actor del blanco y negro

que hacía dinero con cualquiera vendiendo entrevistas y pistolas

mientras

en el mundo caían varias bombas

george por su parte

es un ranchero petrolero que montaba una gran troka con un longhorn en el frente

junto a su mujer que masticaba una mazorca y escupía los pellejitos por la ventanilla

y en el mundo caían más bombas

bill en cambio

fumaba mariguana y le encantaba que sus amigas se la mamaran

no por eso dejaban de caer más y más bombas

pero era diferente a la época de georgy —el hijo de george— que buscaba afanosamente el cariño de su padre

entre las bombas que caían sobre el mundo -

andreu, 28

l'orquestra

galán creixent, estrenant anys recitant a soles i entre amics;

poemes per xiquets i per grans, poemes poc coneguts i també els seus grans hits. digueu-ne endogàmia o bé coherència, Galán fa un any que és part important del paisatge humà dels nostres dimecres i després de participar en diferents actes col.lectius, li havia d'arribar la seva hora. Bon poeta i gran persona humana, no ens ha decebut.

Ell però insisteix a demanar un lleó.

Les pre-visions, provisionalment definitives son aquestes:

Dimarts 11: "De la Drova a l'Horiginal" homenatge a Josep Piera

Dijous 13: Presentació del llibre "La piel de la Boca" de Jordi Carrión

Andreu Galán /José Eugenio Sánchez

dimecres 5 de novembre a les 20,30: ANDREU GALÁN

...aquest Andreu, que va aparèixer el curs passat i que de llavors ençà ha participat en nombrosos recitals col.lectius, homenatges i presentacions, aquest Andreu de posat seriós i un pel tímid que amaga un incendi de rauxa valenciana, que deixa anar quan s’arrenca a demanar un lleó, ara ens ve a mostrar (no sense una certa resistència, diguem-ho clar) la seva poesia, la seva producció més íntima i diu ell, més amarga i pessimista, i lúcida,dic jo. Inèdita tota ella excepte els poemes publicats a la Pedra Foguera, cal aprofitar la ocasió...

dijous 6 de novembre a les 20,30: JOSÉ EUGENIO SANCHEZ

José Eugenio Sánchez (Guadalajara Jalisco 1965)

Un germà mexicà d’en Pedrals!

En la nostra habitual falta d’ignorància, d’aquest poeta de Monterrey, no en sabiem res, però en JP que si que en sap diu que és una meravella i que hem d’aprofitar el seu pas per la ciutat-botiga i que l’hem de tenir a l’H sigui com sigui i per aixó li dediquem un dia especial. Per aixó i per les pistes que hem seguit xarxa enllà que apunten que, efectivament, José Eugenio Sánchez és un dels nostres:

"es una fiesta del lenguaje que se coloca con toda deliberación en las antípodas del más aburrido lirismo literario".

"Octavio Paz le concedió a Sánchez el Premio Internacional de Poesía Fundación Loewe a la Joven Creación, fue el último premio que concedió el poeta mexiquense. Acosado por la Fundación, Sánchez tuvo que hablarle a Paz por teléfono. Absorto, Sánchez tomó el auricular y marcó... Contesta el autor de Libertad bajo palabra y Sánchez se presenta y afirma después de una pausa: “No tengo nada qué decirle”. Paz contesta: “Yo tampoco”, cuelga. Una semana después, Octavio moría."

xawi sastre

Sastre, valent, sempre sorprenent,

ens ha portat els seus poemes insòlits, provocadors, poc convencionals.

Aquest cop, ha anat més enllà i els canta.

moments ensardinats

hac mor i caballero
caballero i morales

xargay i gelonch

cata, andryi, lord alorda i vadell

marín

i aquest dimecres:

Xawi Sastre ens porta....

SALIVA

benvinguts...

paco morales i la màquina

javier caballero
(si el voleu sentir...)

i unes jotetes de benvinguda...

Avui ve lo Caballero

carregadet de sardines,

i també Paco Morales

que és un artista cavero.

Venen del pais de l'aigua,

però només volen vi.

Bouetes de la Ribera

grans erudits de la jota,

porten una maquinota

que transforma l'aigua en vi:

és un invent de Morales,

la mare que el va parir!

el dimecres, sardines

PRESENTACIÓ:

MAR DE SARDINES
Des del Coll de Balaguer la mar salta al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l’Almadrava, baix del Cap de Terme.

De JAVIER CABALLERO CID
Ed. Arola, 2008, Tarragona

A L’HORIGINAL, DIMECRES 22 D’OCTUBRE DE 2008 A LES 20,30 h

Il.lustració: DAVID YMBERNON: SENSE TÍTOL (publicat a Bouesia 2007, ed. Arola)


CARLES HAC MOR PRESENTARÀ MAR DE SARDINES.

SARDINADA DE VERSOS PER CATALINA GIRONA, ANDRIY ANTONOVSKIY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, EDUARD SUBIRATS, RUT DOMENECH, EDUARD CARMONA, EDUARD MARGALEF, DAVID YMBERNON, FRANCESC GELONCH, JAUME C. ALORDA, ANDREU GALÁN, ESTER XARGAY...

I LA MÀQUINA QUIMÈRICA DE PACO MORALES.


HORIGINAL, cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
FERLANDINA 29 ( DAVANT DEL MACBA) BARCELONA 08001

sense oblidar......

-KINZENA

-Kosmòpolis

-Sant Cugat (amb espurnes de pedra foguera)

-La rierada a les Borges del Camp

Estellés+Carmona+Rovira

(gràcies andreu galán, per les fotos)

Gràcies infinites per un esdeveniment especial, brutal, una d’aquelles nits que anomenem úniques. Estellés en estat pur. Estellés tendre, salvatge, Estellés sempre, Estellés terrible, Estellés i la vida i la mort.

Una nit realment especial. Un Coral Romput íntegre, oficiat amb devoció per un Eduard Carmona apassionat i lliurat a fer-nos arribar tota la força i el sentiment d’aquest macropoema amanit amb les músiques de la Parker de Joan Rovira i els seus pedals.

Dos hores d’abocar poesia per a un públic que sabia molt bé el que anava a sentir i ho va degustar (eucarísticament, com el pimentó) fins a la darrera gota.

(Qui els vulgui recuperar, ho pot fer el dia 4 de novembre a Tarragona, a la Sala Trono)

la còpula

dimecres 15: coral romput

Eduard Carmona i Joan Rovira

diuen, toquen, suen, Estellés

poeteries

heus aquí un refregit d'enllaços variats d'hiperactivitat poètica:

benvinguda a un nou blog: palumbus columbus

programàció de la KINZENA de Vilafranca

el cicle de La Breu a Girona

el trimestre de l'HELIOGÀBAL

benvinguda a un nou espai a Barcelona

publicació a la xarxa de "Doce poetas catalanes del siglo XX" d' Orlando Guillén

hi ha coses interessants al festival LEM

i a partir del 22 d'oct. un Kosmòpolis 08 amb força poesia

i a casa nostra, el dimecres Òscar Sotillos i el Divendres poetes i titellaires

(i moltes gràcies al santi borrell pels seus versos)

i ara que?

doncs el dimecres 8 d'octubre presentem el llibre "La fruta del tiempo" d'Óscar Sotillos (ed. Baile del Sol, 2008) que llegirà fragments de les seves narracions acompanyat a la guitarra per Javier Molina

“Si pones un termómetro para marcar las páginas de un libro, el mercurio atrasará o adelantará según las sensaciones térmicas de tu lectura. Andrejz y Eva acercaron sus labios para conocer la temperatura exacta el uno del otro. Mientras la fruta maduraba ellos deshojaron la margarita de sus sueños en cada gajo de mandarina. No hay mecanismo más asombroso que el corazón, pero tampoco tan impreciso.”

i si voleu conèixer els seus treballs en el camp de la poesia visual podeu visitar

http://elpixelenelojo.blogia.com/

-------

i no oblidem que el divendres 10,

hi haurà la

CÒPULA DE POETES I TITELLAIRES

tornar

...tornar, tal com ens agrada: amb poesia. Alzamora i Forcano i la seva poesia sense interferències ni sorolls mediàtics. Aquí han estat, com qualsevol dels que ens visiten, recitant, compartint en directe allò que han escrit. L'autor, el poema i el públic (i la remor de fons dels nostres motors maleïts i inefables) . En el recital esclata i fructifica el vers i el vici solitari d'escriure esdevé ritual comunicatiu...

- ei, ei, senyor Q. -em sembla sentir veus perifèriques- aturi el discurs, que s'està fotent en un jardí de retòrica neocursi...!

- uf! raó teniu mestre, però ha estat un bon començament no?
i el retrobament dels poetes dispersos, els contactes, els projectes, les propostes, les eufòries caòtiques...

primer dimecres d'octubre

Horiginal, dimecres 1 d'octubre, a les 20,30

Comencem, ara de debó,

el nou cicle, amb un recital de dos altíssims poetes

(bé, l'un més que l'altre...)

MANUEL FORCANO

I

SEBASTIÀ ALZAMORA

ens ha costat , però després d'aquest inici

segur que ja no hi ha qui ens aturi...

(nota conmemorativa: en Sebastià ara ens visita com a poeta, però ens agrada recordar que ja a l'abril del 2002, va protagonitzar, el primer acte d'aquests cicles: el ja mític debat sobre Carner, de sonada memòria...)

i ja tenim pre-visions i tot:

dimecres 8: Oscar Sotillos

divendres 10: Còpula de titellaires i poetes!

Bolañeries

A tots els còmplices del "Pla B":

El dissabte 4 cap a Blanes!

C20H24N2O2, R.I.P.

mentre anem tornant, un Rèquiem per a un amic que (creu que) ha passat a millor vida:

"194

Hoy, más que nunca, deseo de capitular, de poner mi firma al pie de la página y despedirme de todo. Sin motivo, además, pues ha sido un dia más bien memorable, realmente primaveral: sol, luz, aire tibio, ausencia de malestar, gozo de andar, respirar, observar. Pero entretejido con mis ocupaciones y placeres, en filigrana, una voz, un llamado profundo, el tintineo de la campana que dobla a muerto: abandonar la partida en el juego medio, mandar todo al diablo, tirarle las puertas en las narices al mundo. ¿Por qué? Tal vez porque he llegado al máximo de mi elasticidad, ya nada puedo dar mejor de lo que he dado, no sé que hacer entre las personas y las cosas que me rodean, me aburre tener que escribir una línea más, nada despierta en mí una curiosidad duradera, no hay probabilidad que me retenga. Mientras caminaba aparentemente distraido por los bulevares, escuchaba dentro de mí el estribillo: “Ya está bien, ya está bien, pon un poco de orden en tus bártulos y vete de una vez, sin saludos ni reverencias, como el figurante que ha cumplido decorosamente su papel.”

Julio Ramón Ribeyro
“Prosas apátridas”

orfes de llum sota d'un cel que crema,

amics, socis, simpatitzants i filòlegs tots:

veient que uns quants i successius entrebancs no ens deixen començar el curs del modo que ens feia tanta il·lusió, fem (ara sí) un reset i comencem de nou. Es a dir, que aquest dimecres 17, encara NO HI HA RECITAL a l'horinal i el dimecres vinent dia 24, doncs tampoc, ja que s'escau la diada de la Mare de Deu de la Mercè que a Barcelona, capital mundial de la Xancleta, és festiu i tots estarem molt ocupats anant a les processons i païnt els canalons.

Per tant, que quedi clar que el Toc de Reinici, de la Confraria de l'Horinal serà el

DIMECRES, 1 D'OCTUBRE

--------------------

Com que els amics L' mx ESPAI 1010 ens han contraprogramat amb uns interessants debats+recital al terrat, reproduïm la convocatòria i hi recomanem l'assistència:

Dins el marc de l’any del DESÈ ANIVERSARI de l'MX ESPAI 1010

sou convidats per la

Nora Ancarola i la Marga Ximenezals


DEBATS SOBRE EDICIONS MINORITÀRIES


que s'escauran al terrat de l'Espai,al carrer de la Llibreteria, 7, (a tocar la plaça de Sant Jaume), a Barcelona,els 16 i 17 de setembre, dimarts i dimecres, del 2008, a 2/4 de 8 del vespre.

Dia 16:

Taula rodona amb Barcelona Review, Cafè Central, Emboscall Edicions, Edicions1010, Col·lecció Poesia al Cànter. Moderadors: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Recital de poesia amb Laia Noguera, Esteve Plantada, Antoni Clapés, Víctor Sunyol, Jesús Aumatell, Nora Ancarola, Marga Ximénez, Roger Costa-Pau i Ester Xargay.

Dia 17:

Taula rodona amb Accent Editorial, Editorial Fonoll, Edicions Labreu, Col·lecció Palimsest, Moderadors: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Recital de Poesia amb Oriol Ponsatí-Murlà, Jordi Quer, Jordi Carulla-Ruiz, Esther Andorrà, Marc Romera, Ricard Ripoll i Carles Hac Mor.MX Espai 1010 Llibreteria 7 principal - 08002 BARCELONA . Tel: (34) 933 106577 - 669 517227 http://www.mxespai.com/ – mxespai@mxespai.com

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

massa bo per a ser cert...

Ho sentim moltissim

però, per raons imprevistes, el recital Villon-Subirats l'haurem de deixar per més endavant.

Mantenim la convocatòria pel dia 17 i estem treballant per modificar-ne el contingut.

Seguirem informant

Vinga va, d’acord, ho direm d’una vegada, ara ja ho podem dir: hem aconseguit l’inici de cicle que voliem, una tornada gens tronada, una vetllada excepcional, que ens ho posa difícil, que deixa el llistó molt amunt:

François Villon traduït i recitat per Andreu Subirats!
El dimecres 17 de setembre a les 20,30 a l’horiginal

Ens complau donar a coneixer el treball rigorós de l’Andreu Subirats amb l’obra d’un autor tan fonamental com en François de Montcorbier, una obra de la que fins ara només hi havia versió catalana d’alguns poemes (Feliu Formosa, Jordi Teixidor, Jaume Arnella) ara, la presentem completa incloses les set balades en argot.

obriu les agendes, reserveu els dimecres....

fi de la pau-sa

Costa de trobar el camí de tornada. De la Bouesia ençà, l’estiu ha estat sembrat d’activitats poètiques: al Prat, a La Cava, a Caldes, al museu Picasso, a les Garrigues, a Gràcia, a la Pera entre altres llocs. Ara mirem d’encarrilar el nou curs :

Molt Possible Reinici: dimecres 17 de setembre

amb ganes de retrobar-nos, d'oferir novetats, d'acollir projectes, de descobrir més veus i més cares de la poesia, amb ganes de pastar un cicle tan ple i tan màgic com l'anterior....

bolaño, duchamp, alzheimer

versió per a la capsa verda

versió de la germana (pintura)

M .Duchamp: ready-made malheureux

pla B

Ara que sembla que toca el torn del dadaisme, ara que fins i tot La Vanguardia se’ns torna dadà, vet aquí que me’n vaig cap a montjuïc a veure la inprescindible mostra que el mnac, via Tate, ens regala. Dadà ja és al museu, dadà ja ha estat digerit pel gran estómac, dadà ja no espanta ningú, dadà que va canviar tantes coses en l’art i a fora de l’art, dadà pare i mare de totes les avantguardes, dadà que encara ens nodreix i nodreix als pressumptes innovadors d’ara mateix que només han canviat d’eines i les utilitzen amb l’actitud més rancia i conservadora.. Cal veure que feien aquells entranyables rendistes, rendistes trabucaires, capaços de dinamitar el mercat de l’art al mateix temps que en vivien, i no pendre-hi mal. Dadà domesticat. Dadà devorat pel seny. El gest dadà, l’actitud dadà. Dadà descafeinat, dadà desactivat?

Enmig de l’allau de dades i icones, en plena eufòria dadaistica, submergit en l’època, veient-los, seguint-los inmers en la seva galaxia de gestos, d’idees, de projectes delirants, una imatge m’assalta sense pietat i em fot una puntada de peu al fetge: Hi ha una foto d’un llibre de geometria penjat en un estenedor. Una idea de Duchamp que ni tan sols la va realitzar personalment: va redactar unes instruccions i les va enviar per correu a la seva germana, que va dur a terme l’acció, en va fotografiar el resultat i després fins i tot en va pintar un quadre. (Duchamp era a Buenos Aires jugant a escacs en aquella època).
Una imatge molt potent que em va quedar fixada en llegir a 2666 la parte de Amalfitano.
Un llibre de geometria penjat a l’estenedor. Massa coincidencia. Bolaño saquejant Duchamp? Increible. Bolaño no faria aquesta mena de trampes. Massa fàcil, que ha passat? En cas de dubte preguntar als natius. Cal anar a les fonts. I les fonts em plantifiquen la segona puntada de peu, però aquesta m’engega directament a la tomba del Dr. Alzheimer: La imatge hi és, explicant amb luxe de detalls el seu origen i circumstàncies. A la Pp.245. una línea solitària destaca enmig de llargs paràgrafs:

“La idea por supuesto, era de Duchamp.”


Juro sobre el manual d’instruccions del pla B, que vaig llegir 2666 al seu moment, i que la imatge del llibre estés, es va fer un lloc entre moltes altres (el pla B ho certifica) però el seu origen duchampià es va escolar per algún forat negre fins que la va rescatar la visió fugaç al museu. El ready-made malheureux, m’ha fet creure que estava descobrint un vincle secret entre dos personatges extraordinaris. No hi ha secrets, ni recerca ni intuició. Gràcies herr doktor, ara sé que puc rellegir 2666, amb la garantia que a cada nova lectura hi descobrirè coses noves. I tornar al museu. I fer tantes coses com si fos la primera vegada...