firmeu, firmeu, maldits!

Bona diada a tots, llegidors habituals i ocasionals, fetitxistes del llibre, grafómans i cleptòmans: Benvinguts al biblio-carnaval, però sobretot

bona diada pels que fan llibres ben fets,

editors/es suis-cides en general,

que feu meravelles

amb les engrunes del mercat.

Llarga vida! Miquel Plana, La Breu, Mediavaca,

Emboscall, Eloisa Cartonera, La Olla exprés,

i tants altres que se la juguen tot l'any

editant títols de menys

d'un milió d'exemplars.

(M'agrada aquest San Jordi anti-heroi den Joan G. Junceda, lluny de la iconografia triomfalista i tòpica. Disculpeu la mala qualitat de la imatge)


----------------

Finalment les pre-visions queden així:

Dilluns 28 d'abril a les 19,30: RECITAL/FESTA PER DIR ADÉU A 'LA VIDA DESPRÉS DE DÉU' amb Jordi Puntí, Cinta Massip i Matthew Tree ( i Joan Alavedra tocarà l'acordió)

Dimecres 30: Pepa Cantarero (+Jade+Carme Deltell) Conversacion con el nicho 612

Dimecres 7 de Maig: els nous Alabatre's: Joan Vinuesa i Miquel Izquierdo

Dimarts 13: Participants al Seminari de traducció de Farrera (ILC)

Dimecres 14: Rosa Grau

Dimarts 20: Ferran Aisa presenta el seu llibre sobre les Avantguardes

Dijous 22: La pestapoètica es presenta.

Dimecres 28: Festival Intercomarcal de poesia (Editorial Fonoll)

(i mentrestant el Pla B (de Bolaño) va endavant)

vida precària

(Tu) Vida Precaria

DIMARTS 22 d' abril, 20.00h (Bar Horiginal, C/Ferlandina 29)

3ª trobada d'Espai en blanc

Hoy vivimos una vida precaria. Vivienda hipotecada, trabajo inseguro… la precariedad no es solamente laboral sino que alcanza cada vez más todos los ámbitos de la existencia. Incluso nuestras relaciones con los demás se han hecho precarias: la amistad, el amor… La precariedad no es algo que nos pasa y que un buen día dejará de pasarnos, sino que define cada vez más la propia condición humana. La imposición de la precariedad por parte de esta sociedad capitalista se lleva a cabo bajo la amenaza de exclusión, de muerte social. El chantaje de la incertidumbre - ¿qué será de mi vida? ¿sabré salir adelante? – genera miedo. Y, como es conocido, el miedo y la esperanza han sido desde siempre el modo como el poder se impone y gobierna. La novedad reside en que esta interiorización del miedo socava las propias ganas de vivir ya que nos aboca a la impotencia de una vida privada. Porque esta es la cuestión fundamental: la precariedad tiene una dimensión social, y en cambio, se vive y trata de resolver individualmente. De aquí surgen todas las patologías que hoy son las nuestras: la depresión, la ansiedad, los estados de pánico… ¿ Son ellas las causas del malestar social? ¿El malestar social es politizable? ¿Puede la precariedad ser hoy la palanca de nuevos procesos de liberación? ¿Cómo girar sus efectos a favor nuestro?

----------------

el dimecres 23, dia de Sant Jordi,

la poesia és al carrer

i no hi haurà recital

tornarem el dimecres 30, amb el recital de Pepa Cantarero

poetes d'oliva

Vetllada rodona, amb la tranquilitat que dona saber que anem a degustar un bon destil.lat. Reposat i amb cos, vigoritzant.

Alguna cosa festiva en l'ambient. Pre-santjordi?

--------------

Dimecres vinent, 23, ens donem festa. No cal embolicar més la troca en un dia aixi....

L'altre dimecres, 30 d'abril, vindrà la PEPA CANTARERO (poeta i part del Mu.Po.Cat.) que amb JADE i CARME DELTELL ens presentarà textos del seu darrer llibre.

càries i brandàlies

Més presència valenciana, aquesta setmana (Horiginal, dimecres 16, 20,30 h.)

Josep Lluís Roig

presenta "Càries" PREMI DE POESIA IBN JAFADJA 2007 (Bromera)

«Càries és una metàfora que defineix el nostre món actual, que pot posseir la perfecció externa, la de l’aparença, la dels centres comercials i el benestar, però que pot amagar –que amaga– tot allò que no és bell, com l’esmalt pot covar un queixal podrit.»

i Àngels Gregori

presenta "Llibre de les brandàlies" Premi Ausiàs March de poesia 2007 (62)

"Llibre de les Brandàlies expressa l’ànsia, el dolor i el goig del trànsit de l’adolescència cap a la maduresa a través de dues geografies ben diferents: els hotels, els grans carrers, els cafès i la soledat de les grans ciutats, d’una banda, i de l’altra, la quotidianitat del poble."

----------------------------

més poesia escampada:

- Primavera poètica de La Garriga

- Poesia als parcs

- Poesia i cava

víctima i botxí

Oscar Rocabert i Maat i Fontanet,

ens porten un Brossa que sona flamenc,

ara que fa deu anys de la seva mort.

I sona força bé.

L'espectacle està girant per diversos espais.

Encara el podeu degustar.

Contractació oberta!

----------------

SEGON. AL PARE
Per a Francesc R. S. i Josep Ll. B. i F.

No ho negaré pas, mon pare és en Brossa,
primer dels poetes dels meus tendres anys:
una Antologia que serví de crossa
per obrir l’armari. I va ser un bon pany,
que permet obviar poesies mortes,
odiar verborrea i dir el que s’escau,
defugir els que fan “retallada prosa”
i anar a l’essencial: encertar en el trau.
I després, més d’ell, que esdevé la base
de tot el que he fet, p’rò de rima, res.
Mes arriba el dia d’una nova fase
en què he tingut por de no ser prou net
i no dominar forma de cap classe,
i és quan decideixo començar un sonet.
Si el model és Brossa, ¿per què no complet?

I el dimecres vinent 16 d'abril, seguim en sintonia valenciana:

Àngels Gregori amb el seu "llibre de les brandàlies"

i Josep Lluís Roig amb "Càries"

tres en una

Les tres queixones es queden en una.

Dificultats “tècniques” (un casament per impuls i un embaràs sobtat) van impedir l’altra nit la presentació del show d’aquesta companyia valenciana. Maria Juan es va vore obligada a improvisar ella soleta per entretenir el nombrós públic que esperava pacientment la “resolució del conflicte” que diuen ara.
Nerviosa i insegura al principi ,va defensar dignament el “bolo” malgrat la informalitat de les seves pressumptes companyes. Durant una hora llarga ens va posar al dia, amb humor directe i intel.ligent, de les seves experiències escèniques i vitals, la seva formació teatral i la seva visió demolidora de les coses, del món i de la vida...
La vetllada (que forma part del programa de la setmana cultural que organitza l’Espai Pais Valencià) no cal dir que es va salvar amb escreix i ningú va trobar a faltar les queixones desertores.
Mariua: t’ho pots fer sola, envia-les a fer la mà!

horiginal dimarts i dimecres

Dimarts 8 d'abril, 20,30:
"Sense penes ni glòries" l’actriu Maria Juan presentarà un espectacle ple d’humor i d´ ingeni.
(Una proposta de l'Espai Pais Valencià)

Dimecres 9 d'abril a les 21,30 (atenció al cavi d'horari!)
Victima i botxí presenta
JOAN BROSSA: EL SECRET ÉS DINS LA MASSA
Textos de Joan Brossa i altres autors
dits per Òscar Rocabert

amb música de Maat i Fontanet

poesia i cava

Ja ha començat el cicle de poesia de Sant Sadurní amb una programació de superluxe...i cava!

la propera:

Poesia i Cava

Divendres 11-04-2008

Hora: 22.30

Activitat: Poesia i Cava. Anna Aguilar Amat, Laia Noguera, Carles Sanuy i Pau Vadell

Lloc: Caves Conde de Valicourt al carrer Sant Antoni, 39

Organitza: Punt i coma.

Col.labora: Ajuntament. Regidoria de Cultura i Institució de les Lletres Catalanes

la realitat no existeix

Obre el joc Hac Mor presentant els presentadors: Gómez, Ripoll, Xargay, Andriy i Catalina (Castillo lesionat avui no jugarà) Després d’uns tocs d’escalfament a base de currículums, fa una passada al davanter Gómez que avança amb entusiasme en una jugada brillant que acaba amb un passi al seu company Ripoll que, més contingut, de joc més conservador, defensa amb eficàcia un discurs acurat. Xargay controla (avui no canta) i segueix amb uns fragments escollits. Totseguit entren en escena la jovenalla (els llampants fixatges ucraïnesos) que, ara sí, ataquen a fons amb joc agosarat, directe i fulminant i deixen el respectable bocabadat.
A la segona part, Hac Mor surt embalat, interpel.lant al públic amb noms i cognoms. Al primer toc (amb fina visió de la jugada) s’encara amb la noia de la primera fila que somriu per sota el nas, i segueix triangulant les dedicatòries. Benet Rossell, recull la pilota i porta el discurs cap a terrenys insòlits amb imatges estimulants com la d’una banyera plena de plats bruts. Carles M. Sanuy, intervé i puntualitza aclarint conceptes i Paneros i Rosales. Lladó (?) invoca Valery i Hac Mor treu el sancristo gros i fa aparèixer Eugeni d’Ors Cantant la “Vaca lechera” a can Peixerot.
Contraataca Joan Vinuesa des de la banda, questionant amb delicadesa la manca de combativitat d’aquestes avantguardes i posant en solfa una certa autocomplaença curricular, en l’única jugada una mica perillosa del partit.
Una floritura d’en Florit: "L'assedegat pateix set-de-moix. L'assedegós pateix set-de-ca". fa sortir cans i moixos a la palestra i és contestat amb granotes. Pijoan llença pilotes fora, Pedrals inicia un moviment cap als “ANTI” que no progressa. De la banqueta estant Gelonch (en nom d’Andriy) llença una andanada crítica-afectuosa una mica en la línia Vinuesa: Que estem fent? una reunió d’alcohòlics anònims? El joc s’acaba i la noia que somreia (Iria) tanca el cercle amb una citació de Nietzsche.

Un piròman, dona la seva versió: Aixó sembla un karaoke erudit...!

---------------

properes atraccions:

Dimarts 8 d'abril, 20,30:

"Sense penes ni glòries" l’actriu Maria Juan presentarà un espectacle ple d’humor i d´ ingeni.

(Una proposta de l'Espai Pais Valencià)

Dimecres 9 d'abril a les 21,30

Victima i botxí presenta

JOAN BROSSA: EL SECRET ÉS DINS LA MASSA
Textos de Joan Brossa i altres autors
dits per Òscar Rocabert
amb música de Maat i Fontanet

vindrà l'hac mor i...

( 2 generacions dadaistes)

Carles Hac Mor, el nostre agitador i avantguardista més professional

(i sense ser funcionari!)

ens convoca de nou amb complicitats de categoria,

i diu que...

Sou convidats a l'

ÀGORA INDISCIPLINÀRIA

que, amb motiu de la presentació del poeassaig de

Carles Hac Mor,

ENDERROC I RECONSTRUCCIÓ,

publicat per Arola editors

i amb coberta i solapes de

David Ymbernon,

s'escaurà dimecres, dia 2 d'abril, a 2/4 de 9,

a la gran i cèlebre rebotiga kabaretaire del bar Horiginal

(carrer Ferlandina, 29, davant el macba).

Els atiadors de l'enderroc indisciplinari que serà fet per tots els assistents a l'àgora, al tumult on les idees es faran carn i s'atabalaran entre nosaltres,

seran

Andriy Antonovskiy, David Castillo, Catalina Girona, Valentí Gómez i Oliver, Carles Hac Mor, Ricard Ripoll i Ester Xargay.

Us hi esperem, perquè un cop més han estat superats tots els límits i novament s'imposa un retorn urgent al desordre!

-------------------------

miquel plana

(plana, pedrals, núria m. vernis en plena feina)

L’atzar (o potser no tant) dels dimecres ens regala el privilegi de conèixer en Miquel Plana, el bibliòfil olotí, editor, gravador, fabricant de meravelles en forma de llibres ben fets. Arriba carregat amb “24 poemes d’amor” darrera aventura. Gravats, tipografia i relligat exquisits. El paper adient, gravats originals, signatures dels autors, les pàgines amb els blancs exactes, fan bells objectes que son un prodigi d’harmonia i sensualitat. Tiratges curts evidentment i preus en conseqüència (ja se sap, les joies son cares. Si teniu calers recolzeu-lo!)

Miquel Plana d’Olot estant, fa feina, callada, gairebé secreta, en solitari i amb passió (i s’hi deixa la pell amb tot el plaer). Elabora llaminadures gràfiques minoritàries però de primera necessitat, lluny de la gasòfia perepetrada pel marketing massiu.

(Enveja i admiració infinites: jo de gran no vull ser com ell; jo de gran vull ser ell!)

24 poemes d'amor

ea, ea, ea!

Celebrem el retorn d'en Santi Borrell, un històric de la Kinzena de Vilafranca.

(ja havia recitat aquí la primera temporada del cicle)

Avui, finalment sense guitarrista, ens proposa un sol poema, llarg. No és un poema-riu, és un poema autopista amb incrustacions lluentes de l'entorn inmediat.

L'autopista, ja se sap, cansa i la segona part es completa amb un grapat d'intervencions sense peatge, dels còmplices presents, amb versos nous, versos reciclats, fonemes ucrainesos i un Verdaguer, un intrús fragment de narrativa, i invocacions a Latung-la-la

més tard, el tercer temps s'allarga entre birres i fum i rialles

i sento veus empenyent el Pla B,

i anunciant una formosa tanda de recitacions a Sant Sadurní entre efluvis de cava,

i una expedició poètica al Masnou (que em perdrè)

i

invocant l'"Àgora indisciplinària" que la setmana entrant ens portarà en Carles Hac Mor

tot presentant el seu poeassaig

"Enderroc i reconstrucció"

ja n'anirem parlant

recerques

el nostre estimat Institut de Recerques Inútils, ens tramet una aportació erudita al Dia de la Poesia (naturalment amb retard)

"Caritat caritat senyora,

caritat pel meu germà,

que va nèixer sense braços

i no se la pot pelà!"

es tracta d'uns versos que Juan Marsé fa cantar a uns personatges durant un viatge en tren cap a la costa en un dels seus primers llibres.

Juan Marsé. Encerrados con un solo juguete.
Ed. Bruguera 1978 Libro amigo 561. pp. 55

(les reclamacions, el dimecres)

projecte manhattan

El círculo de Gilgamesh
Pintures de Samuel Salabarria
Horiginal Març-Abril 2008

Un projecte plàstic al voltant de la figura de l’heroi i les seves relacions amb el poder.

El pintor SAMUEL SALABARRIA (La Habana, 1964) planteja un paralel.lisme entre l’heroi Gilgamesh -protagonista del gran poema èpic- i un heroi dels nostres temps: John Wayne i la seva mort lligada a les primeres proves nuclears al desert de Nevada.

Openheimer, Howard Hugues, el projecte Manhattan, el film “The Conqueror”, les primeres proves nuclears d’efectes devastadors entre les tropes que les van presenciar de massa aprop i les consequències de la radiació sobre els actors i treballadors de ”The Conqueror” conflueixen en una història sorprenent i poc coneguda.

Samuel, presenta així el seu treball:

--------------

Gilgamesh es un despótico rey de Babilonia que gobernó en la ciudad de Uruk, conocida en la Biblia como Erech (actual Warka, en Irak). Según la leyenda, los dioses escuchan las oraciones de los oprimidos ciudadanos de Uruk y envían a un hombre salvaje y brutal, Enkidu, que reta a Gilgamesh a una lucha sin tregua. Concluida la batalla, sin que ninguno de los contendientes resulte claramente victorioso, Gilgamesh y Enkidu se hacen grandes amigos, emprenden viaje juntos y comparten numerosas aventuras. Los relatos sobre su heroísmo y valentía al enfrentarse con bestias peligrosas se difundieron profusamente hasta llegar a nuestra época en forma de una de las más antiguas historias épicas.

La causa
Un informe desclasificado ha dado la cifra y ha cundido el espanto: 15.000 muertos, 2.000.000 de afectados, los héroes convertidos en víctimas, y las víctimas en héroes. Todo bajo la máscara del silencio mortal. La guerra fue y seguirá siendo un alimento codicioso y rentable para las naciones.

John Wayne, El HÉROE, el coloso de la imagen cinematográfica, inspirador del proyecto ideológico del poderoso imperio, símbolo visual, aquel que siempre representó la ley, el orden, la fuerza ante la justicia “…se adentraba en una tormenta de arena vestido de Mongol. Unos ventiladores gigantes simulaban una tormenta de arena y el actor fingía, actuaba y representaba la fuerza de la historia con la imagen de Genghis Kahn. Corría el año 1954 y en el Snow Cayon, Utah, se rodaba The Conqueror (El Conquistador de Mongolia). Unas 60 toneladas de tierra se removieron para recrear el paisaje asiático sobre un territorio ubicado a 150 Km. del desierto de Nevada, donde se llevó a cabo el mayor número de experimentos nucleares en los años cincuenta. En 1979 John Wayne murió de cáncer. También murió el director Dick Powell y la protagonista Susan Hayward. En 1980, 81 de las 220 personas que participaron en el rodaje habían muerto de cáncer.

Cuando los dos viajeros regresan a Uruk, Astarté, diosa protectora de la ciudad, proclama su amor por Gilgamesh. Éste la rechaza, y la diosa envía al Toro del Cielo (Toro de las Tempestades) para destruir la ciudad. Gilgamesh y Enkidu dan muerte al toro pero como castigo por participar en esta hazaña, los dioses condenarán a muerte a Enkidu.

Un científico declaraba a la revista The Defense Nuclear Agency People: “Por favor, Dios, que no hayamos matado a nuestro héroe John Wayne”. Casi un mes antes de la explosión de la bomba de Hiroshima, en la madrugada del 16 de julio de 1945, una zona desértica de Nuevo México recibió el estallido bautismal de la primera detonación nuclear en suelo estadounidense, era el comienzo de la epopeya del Gilgamesh de nuestro tiempo.
Más de 600 personas entre civiles y militares murieron debido al hongo atómico durante la operación Trinity. La bomba había sido construida en Los Álamos, por el físico Robert Oppenheimer. Horas después, el Coronel Stafford L. Warren, Director de Seguridad Radiológica del proyecto, escribía un memorando al General Grove, Director General del secretísimo Proyecto Manhattan: “La explosión se produjo a las 5:30 h. del día 15 de julio de 1945. La energía atómica fue mucho mayor que la esperada”. Entre los daños causados se reconocía la ceguera parcial de los observadores cercanos, innumerables daños materiales, muertes de animales, etc. El texto lleva el sello “Top Secret” y fue desclasificado en el año 1974.

Para entonces, leucemia, cáncer de tiroides, tumores antes no conocidos indicaban que algo no había salido como se esperaba: No conocían las consecuencias que provocaría la energía atómica desprendida por el invento asesino (el gadget, como lo llamaban los científicos) del Dr. Oppenheimer. La imagen del héroe fue destruida por la serpiente, por ese poder silencioso que hizo que nadie sospechara que más tarde provocaría la caída del héroe. Los dioses no escucharon al científico que rogaba por John Wayne y mataron al héroe.

Tras la muerte de su amigo, Gilgamesh recurre al sabio Utnapishtim para descubrir el secreto de la inmortalidad. El sabio, tras muchas vacilaciones le revela a Gilgamesh que en las profundices del mar hay una planta que confiere la eterna juventud. Gilgamesh se sumerge en las aguas y encuentra la planta. Pero, de regreso, una serpiente se la roba y el héroe, desconsolado, regresa a Uruk donde muere.

¿Qué pasó con el héroe y su gesta? Puesto que nada es fortuito, debe señalarse que la última imagen que vio el héroe, antes de reventarse contra el doloroso y macizo colchón de arena, fue una repetición, replicadas en un nivel máximo de significaciones, de aquella que había divisado justo antes de comenzar la caída: Los límites del desierto de arena que se perdían entre los brumosos contornos, las hermosas líneas de dunas que prometían una salida del sol que nunca llegaría desde el suelo abrasador y el gélido viento del paisaje del desierto; en tanto que, hacia el lado opuesto, en dirección al Sur, se multiplicaban los cascos de los hombres parados frente al fortísimo destello de los cien soles de luz y quedaban ciegos a su condición de héroes de primera fila. Todos estos héroes se multiplicaron a lo largo del tiempo. De hecho, jamás un grupo de soldados había estado tanto tiempo frente a la Tormenta del Cielo, pero la tormenta veraniega de aquel mes había desbancado todos los cálculos y los de Reparaciones trataban de adecentar las comunicaciones que habían enmudecido. De las tormentas nada se sabía en la proximidad de la tranquilidad, sin embargo, a medida que se aproximaban a la raíz del problema, los desastres se hacían más visibles. A veces, cinco minutos es demasiado tiempo, sobre todo cuando te ves obligado a pasarlos con algo tan inquietante como una nube arenosa delante de tus ojos, irritados todo el tiempo. La mejor manera de explicarlo es sugerir un paisaje repleto de amarillos desérticos, apagados por la noche, luz de luna, inmenso cielo estrellado. Un paisaje nocturno que ocupe casi la mitad del espacio, como si se estuviese observando una fotografía.. A continuación un estallido ensordecedor y todo se torna en luz de miedo, el viento trae la onda expansiva, absolutamente arrasador y, luego, un hongo maligno que va viajando lentamente, de altura igual que el cielo, sin término hacia izquierda o derecha: La Niebla y luego el ahogo, el malestar y la muerte.

sara gorza

Sara Gorza,

ens va apropar el dijous passat la poesia de les cançons de Fabrizio de André amb la guitarra de Javi Alvarez puerto. Les canta per que li agraden i l'emocionen; les viu i les diu i les recrea amb sensibilitat. Un com més, hem tingut aquell plaer del descobriment de petites joies, treballs honestos i sensibles lluny del soroll friki-mediàtic.

I a tots aquells que s'ho van perdre, si en teniu ocasió, no la deixeu escapar. La feina ben feta ha de tenir ressó...

-----

Pre-visions Horiginal:

aquest dimecres (sant, i sant josep) no hi ha recital

tornem el dimecres 26 amb Santi Borrell ( amb Frank Moliner a la guitarra)

dimecres 2 d'abril: Carles Hac Mor amb "Àgora indisciplinària" presenta el seu poeassaig "Enderroc i reconstrucció"

dimarts 9 d'abril: Monòlegs (setmana cultural pais valencià)

dimecres 10: Àngels Gregori presenta "Llibre de les brandàlies"

dimecres 16: Pep Roig: "Ara és demà"

dimecres 23: Sant Jordi

dimecres 30: Pepa Cantarero

la mascletà de la pesta

(les roïnes fotos de sempre)

Ja hi ha altres cròniques magnífiques que ressonen encara al voltant d’aquest Estellés encés. Però la satisfacció hi és igualment o més encara, pel merescut homenatge al poeta i per haver estat còmplices de la primera gran facècia de la PESTAPOÈTICA. Carmona i companyia han aconseguit aplegar al seu voltant sota el paraigua d’Estellés, els poetes dels 23 anys (ardits, gloriosos, insolents 23 anys!) i els poetes de llarg recorregut (Hac Mor, Casasses, Vinuesa, Caballero, Orlando Guillén...) els que fa anys que piquen pedra i els que han de cremar Barcelona...
Ja ho haviem avisat: aquesta gent son nitroglicerina eufòrica, febre i passió poètica i de l’altra, vida i poesia en estat pur, lo millor de cada casa. Aquest cop sí. Està quallant alguna cosa gran. Una generació? una certa manera de traspuar poesia? sigui el que sigui se’n parlarà. I naltros tindrem l’urc d’haver-hi estat aprop.

ara torno!

mentrestant, no oblidin que el dissabte,

els nens d'en JP van a l'helio....

encén estellés!

VII
direu de mi: retòric, propens a la mollesa, atent a les efusions

eròtiques, parlareu de mi menyspreant el meu brillant llatí.

direu: no ha aportat res, com no siguen certes amenitats del catre.

però jo us assegure, solemnes fills de mala mare, que deixaré

un senyal molt amarg i perdurable en la nostra literatura: aquell

que clama contra l'excés del poder i deixa

inerme la criatura, sota els turments de l'exili.

aneu a mamar tots!

estellés, sempre estellés,

(sempre lligat a la veu de l'Ovidi)

dels incendiaris empestats, en surt un homenatge,

amb extensa participació...

aquest dimecres 12 de març a les 20,30 a l'horiginal

----------------

i el dijous 13, sessió extra:

Sara Gorza (amb Xavi Alvarez Puerto a la guitarra)

ens porta les cançons de Fabrizio de André.

Cançons d'amor, que no de guerra:

Se ti tagliassero a pezzetti - Fabrizio de André
Fila la lana - Fabrizio de André
Il mio amico ingrato - Vinicio Capossela
Prado - Xavi Alvarez Puerto
La ballata del Miché - Fabrizio De André
Hotel Supramonte - Fabrizio De André
Amore che vieni, amore che vai - Fabrizio de André
Stanco e perduto - Vinicio Capossela
Foc - Xavi Alvarez Puerto
Il disertore - Ivano Fossati
La canzone dell’amore perduto - Fabrizio De André

-------------------

i recordin....

el dissabte 15, a can Heliogàbal

es presenten en Pedrals i els Nens Eutròfics!!!!!

encén estellés

No cal no dir que esteu totes i tots convidats!
Intervindran...

fonollywood

El so blanc de l'aigua

damunt la pell encesa,

respires obrint

els cabells fondos,

filaments que senten.

del Punjab a Les Garrigues, del poble al món, l'editorial fonoll apadrina escorça i mel.

Mel i escorça a les fosques,

paraula, ombres, cossos i moviment.

un primer recital, breu, amb voluntat de conectar

jugant amb les imatges i la dansa.

Sorpresa bhangra i molts amics....

-------------

dimecres vinent 12 de març: encén Estellés

dijous vinent 13 de març: Sara Gorza amb les cançons de Fabrizio de André

l'escorça i la mel

low post

Ha vingut:

Dídac Rocher i hem pogut degustar la seva feina (una feina molt digna recitant i cantant poemes propis i d'altri) Que en quedi constància.

Vindrà:

el dimecres vinent (5 de març, 20,30, horiginal, 2,10)

JORDI CARULLA-RUIZ que recitarà poemes del seu llibre "L'escorça i la mel" publicat per Editorial Fonoll. L'acompanyaran ballarines de bhangra, dansa provinent de la regió india del Punjab.
La presentació de l'acte anirà a càrrec de l'editor Jordi Quer.

L'escorça i la mel, és el seu primer poemari i recull 48 poemes escrits entre el 2004 i el 2007 És l'onzè volum de la col·lecció de poesia Joan Duch de l'Editorial Fonoll.

Jordi Carulla-Ruiz (bcn 1972) ha cursat estudis de fiosofia i belles arts i participa en l'escenari underground d'acció i de performance de la Barcelona postolímpica. Actualment presideix l'Associació Joan Ponç, amb l'objectiu de reivindicar i recuperar l'obra d'aquest pintor.

i les nostres pre-visions:

dimecres 12 de març: Homenatge a V. A. Estellés (coordina Eduard Carmona)

dijous 13 de març: Les cançons de Fabrizio de André amb Sara Gorza

dimecres 26: Santi Borrell (amb Frank Moliner a la guitarra)

dimecres 2 d'abril: Carles Hac Mor

dimecres 9 d'abril: Àngels Gregori

.....i així

aquesta setmana,

poesia i música amb Dídac Rocher el dimecres a les 20,30

---------------

I el dijous a les 20...

"ya ha salido la publicación de Espai en Blanc nº3-4, que este año hemos dedicado a la La sociedad terapéutica. En ella encontraréis artículos, entrevistas, reseñas y materiales sobre el giro terapéutico que ha dado el poder en los últimos años.

PRESENTACIÓN: jueves 28 de febrero en el Bar Horiginal a las 20.00h

ENCUENTROS 2008: La sociedad terapéutica

Con motivo de los trabajos que contiene este año la revista, hemos decidido retomar los encuentros del Bar Horiginal, para tener un tiempo y un espacio en el que pensar juntos todas las cuestiones que nos han quedado abiertas y desarrollarlas colectivamente.

Como en la anterior convocatoria, los encuentros serán cada último jueves de mes a las 20.00h en el Bar Horiginal.

Hay un blog en el que se puede seguir tanto la preparación como la discusión y resumen de cada encuentro:http://www.trobadesespaienblanc08.blogspot.com/

28 de febrero: Política y terapia

27 de marzo: Cárceles terapéuticas

24 de abril: (Tu) vida precaria

29 de mayo: ¿Se puede hacer de la enfermedad un arma?

Aprovechamos para dar una buena noticia: después de cinco años, tenemos web nueva. Podéis encontrarnos, como siempre, en http://www.espaienblanc.net/

Una forta abraçada i us esperem!

un deute...

la imatge d'Oriol Ponsatí-Murlà el dia de la Ursonate a l'Horiginal (foto Sonia R.)

la taronja poètica

La pintura poètica, escènica, màgica, humana dels Ymbernon.

Una posada en escena meticulosa per a definir un espai creatiu i lúdic.

Una experiència gairebé única de la mà de Latung La la....

---------------

I el dimecres que ve (27 a les 20,30...), per fi, el recital de Didac Rocher, un cantador que treballa amb l'obra dels nostres poetes.

-------------------

perill, pestapoètica!

horinalaires tots, saludem l’arribada a la catosfèria dels nostres nebots, dels nostres amics, dels nostres fillols eufòrics, illencs, exiliats, adúlteres crapulístiques, bous i bouetes, calamars incendiaris, pelcapellans i encapellades... La poesia viu en ells i ells escampen la pesta poètica per la xarxa i pels racons de la nit de la ciutat-pastera del pais escleròtic. Aquí hi ha el pinyol compacte d’una generació, el bruc que tot ho escombra, el gargall a les closques pelades, el cop de puny que sorolla els fonaments i

són perillosos, la pesta s’encomana. abracem-los i que ruli la infecció

dimecres, David Ymbernon

performance, espectacle, proposta visual, imatge, so, màgia, teatre, provocació, reflexió...tot i més de la mà de Latung La la.

JUGUEM a poesia amb Dadà (el nostre artista més jove) i David Ymbernon

Amb taronja i blanc,

feliç s'inventa un món.

Juga Dadà.

copacabana?

Club Editor presenta llibre el dilluns, amb Matthew Tree i companyia.

Per descobrir que no ho sabem tot de COPACABANA..............

(Postal de Copacabana.Stefanie Kremser)

URSONATE!

EN LA VEU D'ORIOL PONSATÍ-MURLÀ

ens arriba ara la Ursonate, el poema fonètic més important del DADÂ, de Kurt Scchwitters, figura llegendària de les avantguardes artístiques, creador plàstic i poètic, innovador, provocador, i bla, bla bla, que no no no necessita presentació i a més, és impossible de resumir la inmensitat de la seva obra, sempre de bon retrobar

(dimecres 20,30H. Horiginal)

(en relació a Schwitters, apareix un personatge força interessant: Jack Bilbo. Trajectòria novel·lesca: de l'entorn d' Al Capone a l'art dadaista, passant per Mallorca i Sitges. A Sapiens (Maig 2004) en van publicar un reportatge. )

i la recomanació de la setmana:

a l’espai mallorca, magnífica exposició de “Juguetes espanyades” exposició itinerant de joguines trencades hàbilment intervingudes per Miquel Àngel Juan

ei hippy, fes-te soci del barça!

Ei hippy! fes-te soci del Barça!

Amb en Vinuesa i la Ivette (en forma tots dos, valors segurs, és un gust retrobar-los) ens arriba en Quico Palomar, que faltava a la nostra llista. Personatge amb molta història, al darrera i ( si que he fet història–diu-, el que passa es que no me l’han pagat!) i molta encara per endavant ( el meu supergrup ideal, encara està per fer, afirma mentre reivindica els Mody Blues i Michel Polnareff).

En Quico Palomar va ser part del nucli fundador de La Fura dels Baus i ha treballat amb la Tribu de Santi Arisa entre una infinitat d’altres activitats. Sempre ha anat de cantautor, de cantautor atípic, satíric, sarcàstic (sovint també incòmode) capaç de versionar i estrafer i donar nou sentit als hits mes diversos, de Lou Reed a La trinca, amb sana (santa?) i lúcida irreverència. La seva obra és ell i les seves facècies i seria injust quedar-se només amb la seva imatge de gnom que intenta vendre (o regalar) els seus dibuixos als bars de la plaça del Pi. Si que estaria bé, incriure’l com a hereu dels llegendaris Peius, Abert Llanas, Rusiñol, Pitarra i companyia que han donat color a altres moments de la ciutat-pastera...

--------------------

Dos imatges dels poemes d’Armand Obiols em sedueixen i m’encalcen. (Un cop d’ull colateral a l’any Rodoreda. Punt)

una:
entre el nacre i el gargall
s’infla la perla polida

una altra
els llençols a cop de gira
decapiten els dorments

--------------------

Joan Vinuesa exposa les seves pintures a la Serilla (Ferlandina 39) i el dimarts 12 a les 21 hi ha inauguració i performance (amb Lina Giralt)

--------------------------

I el dimecres 13, a l’horiginal (20,30 com sempre)

l’Oriol Ponsatí-Murla ens presenta la

URSONATE de Kurt Schwitters

Vinuesa/Nadal/Palomar

Dimecres 6 de febrer a horiginal:

al duet Joan Vinuesa + Ivette Nadal que ja hem degustat anteriorment, ara s'hi afegeix un altre supervivent: en Quico Palomar, polifacètic satíric de llarga trajectòria i figura emblemàtica del underground barceloní. (segur que alguna vegada us ha volgut vendre un dibuix seu...)

Tres sensibilitats diferents al voltant de la poesia, la revolta d'en Vinu, la tendresa de la Ivette i el sarcasme d'en Quicu..

El que dèiem, estem decobrint un supergrup ? La resposta el dimecres

--------------------

RECTIFICACIÓ, ANUNCI EQUIVOCAT!!!!!!

AVUI DIJOUS NO ES FARÀ L'ACTE ANUNCIAT D'ESPAI EN BLANC (PASSA AL DIJOUS 28)

(I el DIJOUS 7, presentació de la nova revista d'Espaienblanc, dedicada aquest cop a "La societat terapèutica")

a mi libia

Dimecregem de nou. Amilibia es poesia fresca. Free style. Sense prejudicis, sense manies. Et deixa anar així, com si res, amb les seves veus, els seus poemes radicals, irònics, un punt amargs i lúcids. I s'ho passa bé; disfruta del moment, diu el que vol dir i ben dit (no és un poeta maldit!) i té un públic fidel, en la seva sintonia. "Nunca perseguí la gloria" podria dir, ni fer carrera ni buscar premis, però ja té força obra i recitals al seu darrere.

Dimecregem, plouen propostes, neixen idees, l'espectre de Bolaño ens sobrevola. Poetes buscant-se la vida. Dic que no a uns pressumtes cracs ( després mel's imagino com a infrarrealistes enfebrits i afamats, uns Belano i Lima navegant per les nits del DF...) No encaixen. Bolaño hauria encaixat? Sudaca buscant-se la vida...uf! Els mites guanyen amb la distància. Un poeta emboirat m'explica que és l'aigua de bcn la que espatlla l'absenta.

Maduixes. Dosdeu. Gràcies. Plou.

Dimecres que ve (que bé)

Un supergrup: Joan Vinuesa, Yvette Nadal i Quico Palomar !

Mentrestant, dos paraules: CORAL ROMPUT

I LA TROBADA DE POETES I TITELLAIRES AL r.a.i. DEL CARRER DE cARDERS, DIVENDRES 1, A LES 21 H. AMB Silvia trinxet, Carles Sanuy, Eduard Carmona, Santi Borrell, Andriy Antonovskiy i Catalina Girona. I Joan Vinuesa, Pep Gómez....

dimecres programa doble

Aquest dimecres a l'Horiginal, doble ració de poesia:

a les 19,30 Juan Carlos Beneyto i Joan-Ignasi Elias presenten SIMETRIES. Poemes i dibuixos que restaran exposats a la nostra sala tot el mes de febrer.

i a les 20,30 JAVIER AMILIBIA (un poeta reincident a casa nostra) recitarà els seus nous poemes. El títol:

palabras y voces
manipulaciones
silencio

(lubricantes Peláez, para toda la familia)

poemes desacomplexats en una veu excepcional......

transformació i altres

Puig, Miss Carrusel, Herr Direktor, Adam

Voilà, la transformació s’ha materialitzat. Per obra d’alquimia o per art de cirurgia (mes aviat per les "manetes" del guebmaster...) un paper de vidre cada vegada de gra mes fi.

No és només un lifting, no, que s’ha transformat l’estructura del Pdv fent-la més àgil i accessible.

I de passada ens han fet coneixer la Miss Carrussel. Una altra veu a tenir en compte; retinguin aquest nom i no la perdin de vista!

I ara coooses per sentir i veure,

aimadors de la poesia, coleccionistes de moments, fetitxistes del “jo hi vaig ser”, tastadors de menges de culte, boletaires exquisits, engegueu el GPS i seguiu aquestes pistes:

Divendres 25 a les 20 h. Martí Sales al Sortidor

Martí Sales ens recitarà una tirallonga curiosa que mai no ha fet i una peça d’altri fantàstica per ser dita.

25, 26, 27 de gener: Cabaret Voltaire al Teatre Kaddish (el Prat de Llobregat) Ursonate + poemes de Tristan Tzara

Dissabte 26 17,30 Dadà i David Ymbernon a Vilafranca"De la mà de Latung La Là", una proposta de poesia visual . Al VINSEUM de Vilafranca del Penedés

i també

Exposició de CHEMA MADOZ a la Tecla Sala (imatges perfectes, suggeridores, estimulants, brossejants... un plaer)

més paperdevidre

El senyor Paper De Vidre ens fa arribar aquest missatge aclaridor sobre la seva inminent transformació:

Benvolguts i soferts paperdevidrers,
Com ja deveu saber de memòria, del dret i del revés, dimecres el Paper deVidre es transformarà en directe al bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29, al costat del MACBA, Barcelona), a les 20.30 h, i acte seguit la cantant Miss Carrussel (http://www.myspace.com/misscarrussel) hi donarà el toc musical.

Per als més curiosos o impacients, sapigueu que avui, a les 23 h, uns quants col·laboradors de Paper de Vidre faran un avançament de la transformació al programa d'iCat FM (www.icatfm.cat) "Cabaret elèctric", conduït per TxellBonet. Aquest és el darrer correu que us enviem des d'aquesta adreça, ja que la transformació que intriga tant a alguns també ha arribat a aquest butlletí. (ho sento però aixó ja ha caducat)

El dimecres us enviarem els continguts del nou número des del nou butlletí (i de fet el targetó d'invitació a la festa ja el vau rebre des del nou butlletí --aleshores encara en fase de proves). Si teniu cap problema amb larecepció del butlletí, o voleu canviar d'adreça o el que sigui, podeu escriure'ns a pdv@paperdevidre.net i intentarem resoldre-ho ben aviat.

Aprofitem per agrair-vos la paciència i l'elegància amb què suporteu els nombrosos anuncis sobre la transformació darrerament, esperem estar-hi al'alçada el dimecres, i esperem comptar molt de temps més amb la vostra presència (real o virtual) i suport.

Moltes gràcies!
L'equip de Paper de Vidre
info@paperdevidre.net
www.paperdevidre.net


Queda clar doncs, Oi?
doncs fins dimecres!

la transformació

Dimecres 23 es desvetllarà l'anunciada transformació del PDV!!!

POEPERIDOL

Amb la jam de l'Haloperidol una altra cara de la poesia.

Cris (Princesa Inca) David Campos, Jaume Garcia, Arnau Company, Joan Garcia, Roberto Tàbano (Bob) Hildegard Muntané, converteixen la seva experiència, la seva vivència al voltant de la malaltia mental i la medicina, les seves reflexions, el coneixement dels viaranys mes profunds... en Literatura. Aquest és el camí que han triat per a expressar-se. No és terapia, és Poesia.

I no cal esmentar la llarga llista dels "bojos" (perdem-li la por a aquesta paraula...) insignes que han fet aportacions fonamentals al món de l'art i la literatura i de lús que s'ha fet de la figura del boig, del diferent i les seves relacions amb el seu entorn. Sovint han sigut ells els qui han gosat sense prejudicis, posar en questió els dogmes de la hipocresia social majoritària.

En fi, estavem parlant de poesia oi?

Noche del camino ondulado / 1

Comprender explota.

Despierta.

Llueven pequeñas dificultades.

Hilo de incomprensión

tiene al aquí atado,

el aquí que quiere volar.

El aquí explota.

El algo explota.

El hoy explota.

El mañana despierta

con las mismas pestañas.

haloperidol!

Presentació del fanzine poètic

Haloperidol

amb Radio Nikosia,

en directe

Una Haloperidol-session

anomenada

"El revés del tapiz de la locura"

(dimecres 16, horiginal, 20,30)

Finalment, presentació (fa temps esperada) al nostre cicle de la poesia, de la gent de Radio Nikosia. Poesia viscuda i apassionada. Segur que no ens deixarà indiferents.

Els podem conèixer una mica als seus blogs

pope

EL CRIT PLATEJAT

Só el nen en les entranyes de la Putrefacció

Só aquest soroll de Baix que no és el meu

Só les agulles dels forats del Nas

Só el Vestit d'assaig

Só l'astúcia Diabòlica dels Éssers Creats

Só el Maillot de llana, l'Estaca esmolada

Só les precaucions que tu oblidares prendre

Só la maledicció de la Mare, la Campana Passatgera

Só el descobriment de Mitjanit en el Laboratori

Só la Nit anterior, el Matí següent

Só l'eco de la Rialla

Só la Boira arrissada, la Boira enganxosa

Só "Estimada era només un gos"

Só la desproporcionada Prominència

Só "Estimada era només un somni"

Só el Llampec lluminós, el Xiscle xiulador

Só Rabós d’Empordà

Só sense Respiració

Só pitjor que la Mort

Só la Natura ultratjada que t’avorreix

Só el Ressó del Tro

Só el Fossat oblidat

Só les Passes ulteriors, l’embolcall Proper

Só la cruel Transformació

Só l’enterramorts de l’Espasa, l’Argila recent tirada

Só el que resta dels que se n’anaren

Só el Taüt d’Ivori, la línia de Setí

Só els llavis Pàl·lids i prims Rogencs

Só el Paradís etern, la clara Al·lusió

Só la visió aparent sense mirall

Só el Matalasser genial i determinant

Só l’espina dorsal, el flotó desmembrat

Só la Fortuna que la gitana no volgué dir

Só la Dualitat arrissada enfre matrassos

Só la Bóta plena de formes Desesperants

Só la Lluna convexa, el cofre Buit

Só el Llit dels quatre Canelobres

Só el Cabell al vent

Só la petita Creu que oblidares portar

Só el Més Alt Voltatge, la lluent Llosa

Só el paper per a interpretar el Buit

Só l’esposa del Baró, la concubina del Comte

Só a la vegada fill de la Bogeria i de l’Horror

Só la Cripta ajaguda, el sepulcre de la Mare

Só la Mort, la que Vola per la Nit!

Só lo Vertaderament Darrer de la llum capriciosa

Só la Porta infranquejable, la Finestra oberta

Só les Escales que davallen fins al Soterrani

Só el Rostre irrefutable, l’agonia Ardent

Só el "no te reflex" , la Riallera Ganyota

Só la Bisecció

Só els ossos Antics

Só Més estiueig a Xert

Só el Castell del Palau d’Anglesola

Só "Ta muller té un coll abellidor"

Só la fruita Visceral, el seu frenètic Córrer

Só "tu estàs ací i jo aviat tornaré"

Só la Pissarra cruixidora, l’espelma Hissada

Só el rest d’Alls, la branca de la Maledicció del Llop

Só "És el senyor Gonzàlez"

Só el Rostre sense…, els llavis tallats

Só l’Hostaler sense pa, l’excrement en Dejú

Só la Maleta destripada, el Plat Buit

Só la Decadència absoluta i necessària

Só el Servei Funerari, el desconegut dolençós

Só el Mastí agotnat a la cantonada

Só l’esglaó de la Tela d’aranya

Só les ombres que rompen els còdols

Só el departament de Maquillatge Sensual

Só el Cercle del Druida, l’Altar en Sang

Só la Vedette del Ronsal esberlat

Só el cosset dels Penjats, la Mortalla del seu Farcell

Só el Darrer Viatge, el fetorós alè

Só la foscor esperant-te

Só l’aire joiós de la Nit Tardívola

Só l’Òbit perfecte

Só "Sia el que sia és Gran"

Só el que escolta a través de les Clivelles

Só el tràngol dels Deportats

Só l’esguard hipnòtic del Comte

Só el Virós pantà, la Negra Llacuna

Só les branques que esgarrapen la Lluna

Só l’impotent Silenci

Só la parròquia tafanera de la Vella Taverna

Só Bela Lugosi, el màgic actor

Só l’Hospital, l’Albor celestial

Só la Mort embenada, el Blanc perfil

Só la Mestressa de casa

Só "no miris descarat", el rostre sense ulls

Só "Més val que sigui així"

Só la més gran i més Alta que tu

Só la no Reflexió, la nuesa del vòmit

(Escrits, Jordi Pope)

(via propost.org)

aquesta matinada (10 de gener) ha mort una peça imprescindible de la poesia a barcelona des dels anys setanta. company de joan vinuesa, enric casasses, david castillo i molts més, fundador del grup “o així”, poeta de la investigació, personalitat arraconada de la contracultura, la incomoditat feta vers, la fragilitat feta cos...

alguns links:
http://www.xtec.es/~rsalvo/articles/pope.htm http://www.propost.org/escoffet/articles_pope.htm http://www.elpais.com/articulo/cataluna/MIQUEL/_DOLORS_/ESCRITORA/POPE/_JORDI_/ESCRITOR/EDITORIAL_EMPURIES/EDICIONS_62_/EDITORIAL/lirica/Pegaso/elpepuespcat/20000121elpcat_18/Tes
http://www.cyberpoem.com/poets/pope.htm

un còdol rodola

Un espectacle rodó, compacte que amb paraula, so i imatges recrea la poesia de Sampere.

Un còdol que roda gràcies a l'esforç d'aquests reincidents enganxats a la poesia. I que sigui per molts anys!

Per a veure un petit fragment...http://www.youtube.com/watch?v=Fth6oQu2-cs