Dissabte Apolo Gratis

per la part que ens toca, recomanem especialment la secció Guillamino+Pedrals+Màrius Xerra, sense desmerèixer la qualitat dels "altres" que tambè ho fan força bé.....

VI.

T'indecisió un esglai de glabre en gargamella,

un glop de vers espars,

sospirs d'ampers d'aparell fònic.

Com en l'atònit còmput d'un càlcul impossible,

ets caut a veure'm l'aura,

que es lliura a lloure al lleure que llaura allò que lluu,

és a dir, a escriure.

(tambè de gratis, un gairebé inèdit d'en P.Drals)

divendres, helicòpter

diuen alguns...

Deia en Ferrater:

"El poeta, actualment, ha de procurar no ser entès, però no per perversitat ni per cap mena de gratuïtat, sinó perquè li convé de no ser entès, simplement, per la gent que ell no vol que l'entengui. [...] Els que convé que no entenguin el poeta són, simplement, la gent de la ràdio, la gent del cine, la gent de la televisió, la gent dels diaris. Són la gent que agafaran les seves imatges, que agafaran els seus temes i que els trivialitzaran."

(Gabriel Ferrater.- Foix i el seu temps.- Barcelona, Quaderns Crema, 1987)

I deia en Cocteau:

"Ce que le public te reproche, cultive-le : c’est toi"

i diu en Vinuesa:

Vindrà un dia

que el pensament

ja no ens molestarà.

El nostre pensament

tan preuat

prou dirà.

I els poemes mateixos

estaran finalitzats.

Llavors,

si encara som lliures,

farem una altra cosa.

1997

Les no rimes dels intel·lectes

Jo no vull escriure

cap poema definitiu,

no vull sentir

que ho he fet tot

car jo el visc

i el secret per a mi

és imprescindible.

1998

(de l'arrel quadrada de déu)

primícia mundial

Vinuesa + Nadal, primícia mundial
Joan Vinuesa, l'incombustible, amb una trajectòria d’integritat artística i de l’altra que no te l'acabes.

A l’Horinal l’escoltem sovint i també hem exposat les seves pintures de regust psicodèlic. Qui en vulgui saber més, pot mirar aquí

Ara ens presenta nous poemes i per fer-ho s’ha associat amb la Ivette Nadal, que cançoneja poemes (L’hem sentit a l’H en la recitació de poetes dels Vallès)

En resum, tots dos oficiaran, a l’horiginal (ferlandina 29) el dimecres 24 a dos quarts de 9 del vespre.

A voltes veu

a voltes revoltes

a voltes dubtes

Vers sentit,

buscadorescament trobat,

guitarrística i fonema

de la veri-crit.

quelcom sense efectes secundaris.

(JV 2001)

--------------------------------------------------------------------------------------

i aquest dissabte 27, Festival Bankrobber a la sala Apolo a les 19,30 entrada gratuïta: Guillamino+Pedrals i altres…

conspiració

Ja és ben cert que en el mon de la blogosferia, qui no corre vola i si no t’espaviles els projectes de posts et caduquen i et quedes amb el cul a l’aire. La cosa és que tenia pensat fer un post tocant l’aniversari brossià del passat dia 19 amb unes quantes consideracions sobre l’atzar i algunes coincidències agafades pels pels. Doncs mira, resulta que sobre els aniversaris feliços publica un post magistral el senyor Cuernavaca, inmediatament detectat i publicitat (i premiat) per la fina napia del doctor Subal. De manera que, ultra la reverència amb folre i manilles davant dels grans mestres catosfèrics, no ho deixarè tot al calaix i com a mínim em permetré deixar-ne constància davant del teatre buit.

-- és atzar o bé conspiració dels astres el fet que en 19 de gener neixin gent d’aquest gruix?:

1809 Edgar A. Poe
1919 Joan Brossa

1839 Paul Cezanne
1921 Patricia Highsmith
1943 Janis Joplin

-- i que el segon cognom de Joan Brossa sigui Cuervo i que el poema més conegut de Poe es refereixi a aquest llustrós ocellot?

La llista queda oberta. Quan en tinguem temps i ganes buscarem rave(n)s al quadres de Cezanne i còrvids a can Ripley. I paralel.lismes químics entre l'E.A. (no ea*) i la Janis...

Au! a pentinar el gat...

bituminosi

l'assaig


La crònica justa i directa d'un dels protagonistes m'estalvia de fer un post massa ensucrat de la recitació del dijous.

Vetllada guapa. Poemes polits com cristalls. Biel de les paraules alades. I fins i tot glamour............. i el piano! ah, aquell piano....

desembarcament

demà, dijous 18, desembarcament de poetes mallorquins a l'Horiginal:

Sbert, Mesquida...............i un piano (per a la Rut Martínez)...................

...i sí, des d’aquí també un record per la Yael Langella, de qui, a l’horiginal, n'hem gaudit presència i versos en diferents ocasions. Com passa massa sovint, l’absurd s’imposa i tanca el poema.

Cocteau: les coses, clares.

« Je sais que la poésie est indispensable, mais je ne sais pas à quoi. »
[ Jean Cocteau ] - Extrait du Discours de réception à l’Académie Française

ara sí!

Uns Erms curulls de presències i absències, tanmateix.

Ara si que tornem (en dijous) a l'activitat poètica.

I amb unes pre-visions que deixarem anar a-poc- a- poc... De moment:

Dijous, 18 de gener de 2007Hora: 20.30

Antoni Sbert (Palma, 1965) escriví el 1994 el poemari De l'oasi dels ulls, finalista del Premi Ciutat de Palma 1993 i guanyador del Premi Recull 1994.

Després d'un llarg parèntesi ens proposa ara aquests E r m s (Balenguera, 129), versos poblats en realitat d'espectres universals que l'autor ens presenta des de la fèrtil esterilitat dels paratges que s'estenen a la vista del lector.

L'acte de presentació de l'obra tindrà lloc dijous dia 18 de gener a les 20.30 al Cafè-restaurant l'hOriginal (Ferlandina, 29),

i anirà a càrrec d'en Biel Mesquida, escriptor, i de l'autor.

Ens acompanyarà al piano na Rut Martínez.

"Metamorfosi

Antigament, un temps hi hagué

durant el qual vam ser el peix

sempre llambresc, esmunyedís

per a les mans desconegudes....

Avui som una mà que encalça

peixos errats, inexistents..."

Antoni sbert

Erms

Proemi: Miquel de Palol

Epíleg: Sebastià Alzamora

Il·lustracions: Pep Maür / Pere Alemany /Francesc Llompart

Editorial Moll

Col. Balenguera n.129

l'entreacte s'allarga

Lamentacions infinites. Es presenta el Senyor Pocaparaula. Es a dir, aquesta setmana no hi ha funció ni dimecres ni dijous a l'horinal. Se siente.

Dijous que ve siíiii!

Es presentarà "ERMS" el darrer llibre de l' Antoni Sbert (Col.lecció Balenguera d'Editorial Moll)

per cert, amb presentadors de luxe.... Seguirem informant

Llamp de Déu reconsagrat!

Encara som a l'any Rusiñol?
Per si de cas i per alleugerir aquest 07 que apunta obscur....

Els muntanyencs de muntanya

Lema: LLAMP DE DÉU?
(Premiada en els Jocs Florals de Camprosa)

Muntanyencs de la muntanya,
vivim de l'aire del cel...
Llamp de Déu!...
la testa vora dels núvols
i els peus dintre de la neu.
Llamp de Déu,
de llamp de Déu!

Les tempestes no ens espanten
ni dels trons el tornaveu...
Llamp de Déu!
ni l'alarb, ni el moro frèstec,
ni el sermita ni el jueu.
Llamp de Déu
bon llamp de Déu!

Aquí la pàtria es més pàtria
que aquella que al pla veieu...
Llamp de Déu!
Aquí la pàtria és repàtria,
com una reira de Déu!
Valga'm Déu,
de Déu, de Déu!

Si algun dia nostra terra
se sent perdre el que és ben seu...
Llamp de Déu!....
pujeu aquí la muntanya
que aquí dalt la trobareu.
Llamp de Deu!
Llamp de redéu!

SANTIAGO RUSIÑOL

cap d'any

EL MEU CAP D'ANY (Maria-Antònia Salvà)

Un altre any, i l'esplet encara no demanca;
l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca,
si no prou exquisit, almenys fou abundós;
no glacen, no, la sang les hivernals fredors;
el pi de vell brancam i soca corrugada
es sent lliscar per dins la saba regalada;
de rou cada matí remulla el cimerol
i va vessant reïnes que clarifica el sol.

bonany

Resultats: aproximadament 226.000 per a bonany. (0,09 segons)

bon any
bon dia
bon profit
bon viatge
bon dage

bon jovi

bon djames

més nadales

“Traficando en dinamita,
siempre expuesto a un estallido,
construyo bombas de piña,
o un artefacto explosivo.

Truene, llueva o caigan rayos,
para servir a la nación,
contra guardias o cipayos,
hago la revolución.

Por mis nobles ideales
hago descarrilar trenes,
pongo bombas en los waters
y atraco los almacenes.

Pistola en mano os obligo
a descender del tranvia;
no os extrañeis, pues que os salude
en tan venturoso dia.

Que paseis las Navidades
entre el público alarmista,
rodeado de explosivos,
os desea el
Anarquista”



(Papitu núm. 1293. 20.12.1933)

bonnadal

Salut companys!
que l’inici
de les festes del solstici
ens mantingui el benefici
de l’ofici
de desfici
que ens ocupa i ens és vici

que el temps ens sigui propici
per’na bastint l’edifici
de paraules en seguici,
de fornici (dolç suplici)
de veritat i artifici

no ens deturi el sacrifici
de patir el perjudici
d’algún poetam novici.

(quina rima més difíci!
no vull fer més estropici..)
--------------------------------------------------------------------------------------------

Recordatori:
dia 23 a les 22 aquí

més pedrals

Labreu edicions us convida al darrer recital alabatrenc de l'any.
Farem un vespre breument poètic i allargarem la metàfora fins ben entrada la nit.
Josep Pedrals recitarà El Furgatori i Laura López els seus poemes inèdits, de moment
us hi esperem!-

Josep Pedrals i Laura López
22 de desembre de 2006,
al bar El Sortidor del Poble Sec a les vuit del vespre.

Madò Ginebra, madò Ginebra,

si feu d'estrènyer massa la culebra,

n'ix el que sobra, que la colobra

té un verí blanc i més o manc s'ho cobra.

Si li'l succiona, més s'abraona

i ataca, tensa, -ni pensa- afona

tota embranzida vers la ferida,

l'esclat de vida que no perdona.

(el furgatori, pp. 100)

En doll, Endoll O els dos forats negres elèctrics

(foto *ea*)

Pedrals i Guillamet (guillamino y cansado)

Una aposta per fusionar diferents disciplines artístiques en escena. Aquesta vegada, els dos intèrprets uneixen el seu potencial artístic per crear un espectacle únic.

Companys, aquest cop ja heu fet tard, la cosa va ser el dissabte 16 al caixafòrum però hi haurà més bolos....

Senyores i senyors, si en tenen ocasió...no s'ho perdin!

hurra!

per molts, tan joiós com una nadala i no em puc resistir a penjar-lo tal com m'ha arribat:

OBITUARIO CON HURRAS
Mario Benedetti


Vamos a festejarlo, vengan todos
los inocentes
los damnificados
los que gritan de noche
los que sueñan de día
los que sufren el cuerpo
los que alojan fantasmas
los que pisan descalzos
los que blasfeman y arden
los pobres congelados
los que quieren a alguien
los que nunca se olvidan
vamos a festejarlo, vengan todos
el crápula se ha muerto
se acabó el alma negra
el ladrón
el cochino
se acabo para siempre
hurra
que vengan todos, vamos a festejarlo
a no decir
la muerte
siempre lo borra todo
todo lo purifica
cualquier día
la muerte no borra nada
quedan
siempre las cicatrices
hurra
murió el cretino, vamos a festejarlo
a no llorar de vicio
que lloren sus iguales
y se traguen sus lágrimas
se acabo el monstruo prócer
se acabo para siempre
vamos a festejarlo
a no ponernos tibios
a no creer que este
es un muerto cualquiera
vamos a festejarlo, a no volvernos flojos
a no olvidar que este
es un muerto de mierda.

antologia de dècimes

nostàlgia, sociologia recreativa, oficis que es perden, altres poètiques.........?



Las Pascuas entre pichones
pavos, pollos o perdices,
téngalas Ud. felices
lleno de satisfacciones.

Dulcifiquen los turrones
y barquillos este dia;
hierva el pecho de alegria
que ardiente el licor escita,
y el corazón se derrita
cual con néctar y ambrosía.

Ya que en dias de placer
estamos y regocijo,
puesto que de Dios el hijo
en ellos vino a nacer,
no hemos en ellos ver
quien ponga triste el semblante
en paz turrón abundante
comamos y buenos pollos
y al que venga con embrollos
que el pavo se le atragante.


------------------------------------------------------------------------


No es mi oficio lucrativo
Ni los ingresos abruman,
Ser honrado y ser activo
Son factores que no suman.
Si en fiestas tan generosas
Ser dadivoso es placer
-Pues que es placer el ser bueno-
que felices podais ser
es deseo del SERENO


------------------------------------------------------------------------

Humilde y respetuoso.
competente y servicial,
educado y cariñoso,
muy atento y muy formal.

Son estas mis cualidades
Como siempre lo acredito,
Al llegar las navidades
Alegre les felicito

Es mi trabajo muy sucio;
Aunque veo cosas feas,
Yo, por ello, no me asusto;
Me cargo con las basuras
Y otras cosas de mal gusto

-----------------------------------------------------------------------

Fiesta de paz, hogareña,
fiesta de amor y cariño,
la que bendice el Dios Niño
con su carita risueña,
fiesta que a todos enseña
del amor el mandamiento,
late el corazón contento
y en el hogar, hecho gozo,
el niño con alborozo
sonrie ante el Nacimiento.

Alegre fiesta, emociones,
vinos, licor, manzanilla,
el pastel, la peladilla,
el pavo con los turrones
agradables sensaciones,
poemas de amenidades,
de otras noches las saudades
en el corazón despierta,
por eso llamo a tu puerta
hermano, por Navidades.

----------------------------------------------------------------------------------

Ya Kronos, clepsidra en mano
Vertió de un año la arena,
Citando al género humano
A una nueva Nochebuena.
No ha sido un año perdido
Para quien lo supo ganar,
Que es ganancia aprovechar
Sin perder el buen sentido
En el balance quedó
El bien en lugar primero ;
El orgullo fracasó
Y poco valió el dinero
Al que del mundo partió.
La virtud, por ser escasa
Llegó a un precio desusado.
El vicio por descontado
No exigió precio de tasa
Hubo dias laboriosos
Y noches atropelladas
Y en momentos presurosos
Menos salidas que entradas
En todos, el fiel sereno
Estuvo siempre dispuesto.
Fuera malo el tiempo o bueno,
Hizo un culto de su puesto.
Así, la Pascua al llegar,
Con su manto de ilusiones,
Gozando del bien ajeno
Llama a vuestros corazones
Y os viene a felicitar
Con todo afecto EL SERENO


---------------------------------------------------------------------

Por la salud y la higiene,
un gran bien mi oficio entraña:
Os libra de lo que os daña,
lo que ensucia o no conviene.
Contra el hedor os previene
y evita sin excepción,
una peste, una infección
acarreando lo que os sobra
en su persistente obra
de sanidad y protección.

En estos dias dichosos
os felicito y espero
correspondais generosos
la labor de
EL BASURERO



-----------------------------------------------------------------------




Para las amas de casa,
las muchachas y el portero,
les dirije un buen saludo,
de carácter bullanguero,
el “curioso” BASURERO.
Todo el año trabajando
con el carro o camión,
haciendo bien la limpieza
de los pozales o cubos
de toda la población.
Yo, no quiero ser pesado;
por tenerlo bien ganado,
espero vuestra bondad,
en estrenas o aguinaldo
en fiestas de NAVIDAD.
Que las pasen muy felices
les desea muy sincero,
con vino, jamón, perdices,
y en el AÑO NUEVO entrante,
salud y mucho dinero.
El Basurero

primera nadala (n'hi haurà més...)

Christmas

Planten un arbre sense arrels
al líving,i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.

Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.

I tampoc ningú ja no s'estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l'Infant vagi nu
a l'hivern i de nit.

Pels christmas de tres tintes
s'endeuten els pobres.

I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.

No, no exagero.


Pere Quart (vacances pagades)

remenat d'agenda

aquest dimecres 13 de desembre dia de santa llúcia gloriosa, a l’horinal no hi haurà recital, de fet no n’hi haurà fins passat festes, concretament el dijous 11 de gener del 2007 que tornarem, ja us ho dic ara, amb un acte de talla XXL...

mentrestant:

poesia i cia a badalona:PRECAUCIÓ: OBRES!
Enric Casasses+Feliu Gasull (guitarra)

Teatre Zorrilla
(entrada pel carrer Sant Miquel)
Dimecres, 13 de desembre a les 21 hores
entrada lliure
--------------------------------------------------------------------------------
Dijous 14 a les 19,30
Pati llimona (regomir 3 bcn)

CÀNTICS PER PAPASSEIT (Chillout literari Papasseit)
amb: Marcel Casellas (dj, glosa i narració) Montse Faura (fiscorn, melòdica i narració) Toni Rocosa (tenora i saxofon) i Josep Vinyoles (equip de so)
I La casa que vull per la soprano Olga Miracle
Mandarines ofertes pels papasseitians d’Alcanar
------------------------------------------------------------------------------------
Priorat Centre d’Art
dissabte, 16 de desembre. 2006 – 12.30 matí

CONCERT
*CABOSANROQUE*

MUSEU DE LES MINES DE BELLMUNT DEL PRIORAT
Tel. 626 384 706 - Tel. i Fax 977 830 028
minesbellmunt@yahoo.es
---------------------------------------------------------------------------------------
23 de desembre a les 22
HELIOGABAL (Ramón i Cajal 80):
PER MOLTS ANYS ROURE!
----------------------------------------------------------------------------------------

cicle interruptus

Brossa i el solstici

La dèria de guardar papers. El goig de recuperar-los. I ara, de penjar-los aquí, pel gust d'assaborir un Brossa fotent-les pel broc gros (El País 18 de diciembre 1983) :

Solsticio de invierno, sin más
Joan Brossa

Tenía un amigo que se metió cura. Supongo que aún lo es. Lo visitaba a menudo en el seminario. A los dos nos gustaba Wagner. Nuestra relación era tolerante, dado que yo no soy creyente. Fue curioso, sin embargo, constatar que, a medida que avanzaba en los estudios, se iba volviendo cada vez más intransigente y quería catequizarme con nieve en las manos. La relación fue cambiando de signo y al final vino el copo que hizo rebosar el vaso.Un año, por “Navidad”, me mandó una felicitación con unas recomendaciones de vieja fábula. Yo le contesté con un poema en el que le preguntaba al nacimiento de qué dios se referia, puesto que da la casualidad de que, por estas fechas, nace más de uno; depende, claro está, de las creencias que cada cual adopte. Mitra, Cristna, Agni, Apolo y otros muchos nacen en diciembre y resucitan en el equinoccio de primavera. Y es que originariamente el dios creador era el Sol y, en las religiones con redentor, el hijo enviado a la tierra para salvar a los hombres era el fuego, circunstancia que se repite en el caso de Cristo. Éste es el principio, que en el correr de los siglos ha pasado del hecho propio al figurado. Mi amigo no me ha dicho nunca nada más. Yo creo que fue debido a nuestras conversaciones, a las que se añadía a menudo un estudiante de teología; su confesor debió aconsejarle que evitara mi contacto. Con todo, guardo un buen recuerdo de mi amigo y del paisaje de aquellos días, que no confundo con las campanas y las redes clericaloides.
Concibo la religión como un modo de entender el mundo, de no fiarse de lo aparente; una experiencia de madurez interior, de aumento de la propia conciencia. Pero esto no tiene nada que ver con ningún dogma ni con las operaciones de la multinacional eclesiàstica, que por decirlo con un lenguaje afín se ha pasado al César con todo su bagaje de intereses. ¿Qué sentido tiene, pues, celebrar la “Navidad” en nuestro tiempo? Ya se sabe que las solemnidades sin comilona no subsisten. Y eso los cabecillas vaticanistas lo entienden muy bien; su floración a través de los años la han acompañado con diversiones de toda especie, maestros como son en el arte de predicar lo uno y practicar lo otro. Negociantes de la fe, fachendosos o lobos con piel de oveja, según las circunstancias, son hábiles en filtrar el mensaje evangélico a través de una formulación adecuada a la clase social que la recibe. Sin escrúpulos se han asegurado de muchos efectos. Tampoco es justo suscitar la confianza en los educadores o los padres a través de un mecanismo de culpabilidad- A propósito de esto, alguien ha dicho que continuar domesticados como estamos y creer en un demiurgo exige la criminalización de uno mismo. Me parece bastante exacto.
La Iglesia es un teatro en el que hacen intervenir la divinidad. Prelados y jerarcas se adjudican el poder terrenal en provecho del grupo social dominante. Su oportunismo los desautoriza, así como la manipulación que hacen de la gente que les presta oídos.
Por otra parte, ya he dado a entenderlo, me cuento entre los que no creen que Cristo sea un personaje histórico, sino un mito solar. Aparte de los Evangelios, la Historia lo ignora por completo. Por eso, si algo hay que celebrar, debe ser el solsticio de invierno o, dicho de otro modo, el nacimiento del Sol. También los druidas festejaban el nacimiento de Agni, dios del fuego, en diciembre; sus magos conocian la fiesta por la aparición de una estrella muy resplandeciente. La Iglesia sabía que si hacia tabla rasa de las fiestas paganas no habría sido popular y las transformó. Éstos son los hechos, de tú a tú. Y, entre lo uno y lo otro, la vida me ha enseñado a no fiarme de ninguna Iglesia. Puede haber un momento en que sus intereses y los de la humanidad coincidan. Pero cuando las cirsunstancias cambian, ellos no dudan en mudar de capa, caiga quien caiga, a fin de mantener sus privilegios. Sobre esto hay mucho escrito en la historia de los pueblos. En este aspecto, el catolicismo me parece una de las religiones mas corrompidas. Es peligroso no en su sentido espiritual, sino por el poder económico que ostenta y por los pocos escrúpulos que demuestra en arrimar el ascua a su sardina. Predica por el mundo la caridad a los pobres, pero oculta la verdad que los liberaría. Es la religión de los poderosos. En las escuelas religiosas se fomenta el individualismo, la competencia y el éxito. Así tiene, porque las paga, una infinidad de máscaras, con el marketing correspondiente. Practica un cristianismo de consenso. En resumen: entiende mejor que los de la competencia la operación de revestir un ídolo de poder para ser du depositario. Y mientras tanto aumentan los parados, la delincuencia y la violencia en los paises dominados por la educación clerical. Tenemos en la Iglesia española un ejemplo muy reciente de poder teocrático. En cambio, una religiosidad más abierta, y en franca oposición al despotismo de las jerarquías, ha sido decisiva en la evolución hacia la democracia. Pero estos casos son excepción. La visita a Cataluña del “vicecristo” en persona fue un ejemplo de incomprensión, de vergüenza para los creyentes honestos y una prueba de que los dirigentes siguen confiando en el triunfalismo paternalista como era norma en el pasado. Sabido es que el fanatismo y la intolerancia de los teólogos ha frenado el progreso de la humanidad. ¿No duró dos siglos la prohibición de enseñar el sistema de Copérnico en las escuelas? (Un alegato de mano maestra contra el fariseísmo y la intransigencia: los filmes de Dreyer.) Han sido los avances científicos lo que ha hecho modificar la ortodoxia. Hoy, por ejemplo, a causa del debilitamiento de esta ortodoxia, la Iglesia se desentiende de los milagros, pero, con todo, no invalida los del pasado, cuando no existe ninguna razón para suponer que los milagros de antaño se produjeran por causas distintas. Antes que la cultura, cuenta el propio beneficio. Y los santuarios con milagro son una fuente de ingresos.
Como todo el mundo sabe, la Iglesia combate a los innovadores y después acaba comodándose a los logros –y, en muchos casos, aún atribuyéndoselos! Todo esto nos mueve a decir que, en vez de dos mil años de Cristo, ha habido dos mil años de Judas (para usar dos nombres de su mitología).
Etcétera. No acabaríamos nunca de rememorar más desventuras que venturas. Y vuelvo a la pregunta del principio. ¿Qué sentido tiene hoy celebrar la “Navidad”? De acuerdo. La gente se divierte. Corre el dinero. Unos dias de cana al aire. La lotería. Las familias se atracan (recordad aquel poema de Salvat-Papasseit). Se olvidan los problemas. Y también abundan los suicidios de gente desamparada. Uno revive el mundo de la infancia. (Por eso la Iglesia no es correcta ni desinteresada al defender el monopolio de la educación. Las vivencias que nos asaetean de pequeños reaparecen en la vejez por una simple operación de psicologia.) Yo diría que hoy las fiestas navideñas son un pacto entre los tenderos del cuerpo y los del alma. Un triunfo de todo lo secundario y excesivo y que no hace falta para dar respaldo a ninguna verdad esencial. Y si de amor y fraternidad se trata, el lema mitológico “Paz a los hombres de buena voluntad” queda superado por este otro atribuído a Buda: “Paz a todos los seres”. Hay que convenir que en las cosas del espíritu los occidentales somos unos aprendices. No olvidemos que tantas iglesia y tantas catedrales triunfalistas ha significado vaciar los bolsillos de ricos y pobres, lo que me parece muy alejado del espíritu originario. Resumiendo: No estoy nada de acuerdo con las formas oficiales que reviste la religión, y adherirse a sus festejos es hacer propaganda de un clan de reaccionarios con implicaciones políticas muy concretas que conducen a interpretaciones estrechas de la realidad y que de ningún modo representan una salida a la situación caótica actual. No creo en los valores inamovibles. Soy escéptico de las ortodoxias. Soy de los que creen que una montaña de recuerdos no iguala una brizna de esperanza. Y que la Historia la hacen quienes van contra sus hábitos. Lo demás son cartas que no tengo tiempo de escribir. Pero, en tanto que la lluvia va puliendo las tejas, tenemos que saber mantener el equilibrio ante el fuego. Hemos de salvar la identidad del Hombre, rodeados como estamos de anticuarios y traperos. Tengo la convicción de que, si todas las Iglesias desapareciesen, comprenderíamos mejor la valía de la religiosidad.

Nota: Traducido del catalán

dos infos per a bons paladars

Aquesta és una:
Trobada poètica a la periferia de les perifèries, és a dir al moll de l'os: Àger, al Montsec


i aquesta és l'altra:

en la meva ignorància enciclopèdica, fins ara no he descobert el blog del Joanju (un dels grans que va destil·lant poesia sense fer gaire remor) i aquí el teniu.

Tasteu el pa florit germans del teatre buit. I bon profit.

Perejaume: Premio!

afegit de darrera hora (gràcies jt pel suggeriment):

Doncs si, llibre curiós que no coneixia i portada curiosa que no sé si podria anar a parar a l'antologia del subal...

Comelade, Casasses, Perejaume

Toni Sala

Edicions 62 ISBN: 84-297-5900-X

Col·lecció: El Balancí 552 / Pàgines: 144 / PVP: 17,50 €

Els que visuren la vàlua pictòrica
la pinacologia de l’aire
l’estil de veure.
La vista obradora que ja tenim
els minairons de la vista
allò que ens viu al prim de l’ull.

(Obreda, obert a l’atzar per la pàg 216)

i amb tot el morro, enllaço amb el blog "art neutre" on hi ha un excel.lent post sobre el tema...

salflorvatge!

xargay poeta, xargay videoartista, xargay impulsora del FAE un moviment que no existeix, xargay admirant l’aixella foradada d’un jersei vermell, xargay que riu amb accent de frança, xargay que canta, xargay que penca, xargay factory xargay amb els amics, passats presents i futurs, hacmor invoca rodolins, poesia amb psicoanalista de capçalera, l’ou del david/dadà, el clarinet de l’ebre, l’editor malalt, mètrica, inventari, herbari, edició modèlica, lectura a moltes moltes veus, poemes gràfics de la mariona millà, lautrèamont en vol rasant, garrotins de la boira, apropiació, versió, emoció i ciència, treball rigorós, joc, celebració de la poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia poesia................

Sonet a l’all

Grans ancestrals de mítica corona
cabeça amb dents que a la cuina floreix
festeig pudós condimenta amb escreix
fas a goluts dentetes de lleona

Alè d’infern riallada d’icona
santa calor en boca de mareig
nàusees d’Hac i Mor per galanteig
gust en els mots desvari enraona

L’art de gaudir l’all del bon mot alerta
l’estrofa duu la tramoia del vòmit
l’oracle cou el tercet es desperta

Ni ric ni ruc veu “v” picada d’òmit
ni sopa d’all de rima descoberta
ah allioli goig d’anàrquic indòmit


Salflorvatge. Ester Xargay. Col·lecció Palimpsest. March Editor. isbn 849560800-6

Efemèrides il·lustrades.2

30 de novembre


A Layret


Vint bales foren, vint bales

ai!, quan trencava la nit!

Dia trenta de novembre

nit d'hores decapitades!
Vint bales foren, vint bales!

Dia trenta de novembre,

nit sense alba de matí!
Ai, com moria la nit!

Caigué la crossa del poble!

Segaren l'alè de l’aire!
Vint bales, foren, vint bales!

Malhaja qui no ho recorda,

vint escorpits al seu pit!
Ai, com sagnava la nit!


30 novembre 1920

Maria Mercè Marçal

AGENDA:

el dimecres 29 de novembre a les 20.30

(Horiginal, Ferlandina 29 davant del macba)

Sou convidats al RECITAL/PRESENTACIÓ del llibre

SALFLORVATGE d'Ester Xargay

amb il·lustracions de Mariona Millà.

S’hi exposarà una selecció dels dibuixos originals de les il·lustracions del llibre.

Amb les intervencions de J. M. March, editor, i de Ricard Ripoll, director de la col·lecció Palimpsest.

Presentarà el llibre Rosa Calvet, psicoanalista,

i l'acte, Carles Hac Mor, escriptor.

Hi haurà una lectura festiva i a moltes veus dels poemes del llibre

(i d'altres que vulgui cada recitaire),

en la qual participaran:

Viçenç Altaió, Amat Barò, Francesc Bombí-Vilaseca, Javier Caballero, Antoni Clapés, Josefa Contijoch, Jesús Galdon, Montserrat Gallart, Francesc Gelonch, Emma Gràcia, Àngels Gregori, Miquel Àngel Marín, Mariona Millà, Dolors Miquel, Laia Noguera, Josep Pedrals,Ricard Ripoll, Carles Maria Sanuy, Dolors Udina,

i tothom que s'hi engresqui a recitar.

---------------------------

Salvatge cor de tija brava
verd al bucòlic vers que arria el camí
entre les cames coïssor dard d'ortiga
afalac pelut d'ànima pagana arma amb plomí
que sana sense ser esclava
de les rimes de Riba
pels corrents de la riba rima
amb l'abrivat que s'hi abraça
teràpia salvatge d'estímul sibil·lí
l'alè aturat cull sense picor l'ortiga
com amor d'amiga més íntima
coïtja amada en estança amb verí
Ester Xargay

Dels Pla, l’Albert i dels Riba, en Pau.
En Quirky s’embala al veure l’estupendu panegíric que l’Enric Casasses dedica al Pau Riba al Quadern del Pais del dijous 23/11. (aquí n'hi ha un tros)En Q és ribià des de sempre (Taxista, El matí de Sant Esteve, i Pau i Jordi) i creu que en un pais minimament seriós, desprès d’haver parit “Dioptria” en Pau Riba hauria d’haver tingut una subvenció de per vida, per que es podés permetre fer tot allò que se li acudís, tot el que li donés la santíssima gana.
Per sort, el pais no és seriós, i el camí d’en Pau R. és la subversió i no la subvenció, i en Pauriba és viu i bull de projectes. Se’ns ha fet gran (ens hem fet grans) però no s’ha instal.lat en l’adolescència com algún patètic ploramiques que no s’acaba de retirar mai. No som incondicionals, ni ganes, però en Pau encara punxa i segueix imprevisible, trencant els esquemes dels que el volen congelar a base d’homenatges. És un luxe, i l’article del Casasses, un altre luxe que li fa justícia.
Riba i Casasses, dos craks que no cal empènyer ni condecorar: deixem-los crear, estan posseïts per la seva obra. Son imparables de fet, no de marketing com els altres, i algún dia encapçalaran la Gran Encilopèdia Galàctica dels pastissos catalans.
Queda dit. Amén.

Recolzant ORLANDO GUILLÉN:


Marató de lectura bilingüe
de poesia catalana del segle XX
Ilíada Cherezada


BARCELONA, 8 de novembre de 2006. Les Flores de Uxmal Arte y Cultura
AC, organització mexicana d’intercanvi cultural i artístic amb
Catalunya que coordina el poeta mexicà Orlando Guillén, i un grup
d’intel·lectuals i artistes catalans entre els quals hi ha Enric
Casasses, Dolors Miquel, Neus Dalmau, Pitu Hernàndez, Rilke Guillén
Roca i Josep Pedrals, inviten la comunitat artística i cultural
catalana a assistir i a participar en la marató de lectura bilingüe de
"Doce poetas catalanes del siglo XX" els propers dies 25 i 26 de
novembre, i que tindrà lloc en la plaça de Allada Vermell
des de les 10 del matí en ambdós casos,
i inviten músics, pintors, escriptors de
totes dues llengües, actors i actrius, a participar-hi. L’acte
és en defensa de la poesia catalana del segle XX, i de lectura pública
del llibre de llibres de poesia "Doce poetas catalanes del siglo XX", segons el que han anunciat vui els organitzadors.

"Doce poetas catalanes del siglo XX" és una traducció de vida
d’Orlando Guillén, de cap a dues mil pàgines, que continua inèdita per
raons alienes a la poesia i que hauria hagut de sortir, i de ser-ne el
punt de referència, a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
2004, dedicada a la cultura catalana, sota el segell del Fondo de
Cultura Económica, de Mèxic, d’acord amb el que havien anunciat
oficialment el 2003 les institucions culturals catalanes, i amb el
contracte corresponent, que de forma deliberada l’esmentada editorial
no va complir. Es tracta d’un llibre monumental i panoràmic, clàssic
per la seva naturalesa i pels autors que inclou, de versions de llibres
sencers de Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan
Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador
Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater i Vicent Andrés
Estellés, amb "Tres añadiduras": mostres àmplies de Maria-Antònia
Salvà, Clementina Arderiu i Rosa Leveroni, i
enriquit amb un "Apéndice de varia intención" i un epíleg d’Enric
Casasses. El volum, a més, és bilingüe.

El propòsit d’aquesta lectura maratoniana és concloure les
activitats de defensa de la poesia catalana del segle XX i per la
publicació d’aquest llibre que ha portat a terme Guillén sobretot a
Mèxic, i que passen per un dejuni de consciència de vuit dies i mig
durant la celebració de l’esmentada Fira, i per la publicació fa poc
del seu llibre "La estampida de los hipócritas", actualment a les
llibreries, el cos jurídic i literari del qual fou presentat per
l’autor a la Comissió Interamericana dels Drets Humans contra l’Estat
mexicà per la violació sistemàtica dels seus drets de persona i
d’escriptor. Amb aquesta acció el poeta mexicà pretén, finalment,
deixar a la consciència artística i intel·lectual catalana i a l’opinió
pública la valoració i la defensa última d’aquest llibre que conté
l’expressió escrita del seu esperit en el segle XX, i a les editorials
d’àmbit iberoamericà un llibre necessari i enriquidor, lliure en el seus drets i obert per a la seva publicació.

Interessats:
93 353 75 11
orlandoguillent@hotmail.com

mnxemeneia@terra.com.mx

http://www.floresdeuxmal.com/

Barça 2 / Horinal................

els poetes de "la fragua de les arts" donant la cara

Dimecres 22 de novembre a les 21,30 a l’Horiginal

Rodalies: CORNELLÀ:
En Quirky en sap ben poca cosa de Cornellà. Només els tòpics: que si Estopa, que si el Montilla.., LaBreu edicions, el Nani Riera, el Festival de Pallassos, la Trapera.... però poetes? a Cornellà hi ha poetes?

-Doncs mira sí que n’hi ha, i aquest dimecres en podem sentir uns quants:

David Colomera
Daniel Segura
Toni Alcalde
Diego Garrido
Rebeca H.
i més..


Són la gent de l'entorn de "La fragua de les arts", un centre cultural mot interessant que podeu conèixer millor aquí

"Com a espai multifuncional que vol contribuir a la difusió i creació artística, i a través d’aquesta, a la transformació social, la poesia esdevé un eix clau en la nostra programació i en les nostres inquietuds.
La fragua és un aparador de poesia, llegida, projectada o en venta a través de llibres.

Tant se val la llengua amb la que estigui feta la poesia, ni la temàtica, ni evidentment, la mètrica; ens interessa que sigui honesta que estigui feta des de el cor i/o el cap. "

EFEMÈRIDES: 20 N
El 1975, tal dia com avui, la va palmar (al llit) un personatge que durant quaranta anys, enfilat al capdamunt de les forces reaccionàries, va imposar un règim dictatorial i sanguinari.
El poeta Joan Brossa ho va expressar així:

FINAL!

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa,
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Declaració en tres temps.

( Foto: Kippelboy)

Els de Cerdanyola:
El desembarcament de ramat de pedres a l’horiginal: espectacular i divers.
Montse Costas presenta, Pilar Canela recita, el performer Kippelboy fa la seva particular primera marató al H., en Pierangelet reparteix els seus aforismes i en Jordi Condal recita els seus poemes tropicals acompanyat d’una big-band de virtuosos del didjeridoo.
És el que passa amb la poesia en viu: sempre pot saltar la sorpresa i sempre podem viure i sentir situacions diferents.
El Ramat és viu i prepara un nou Còdols entre altres projectes poètics. Els vigilarem d'aprop...


L'insomni és una pausa
sense publicitat
entre dos somnis.

(Pierangelet. Miniatures Salvatges)

dijous 16 de Novembre a les 20 h.:
avui també hi ha activitat a l’Horiginal:
Dau Edicions presenta el llibre d’en Marcel Barrera,
ANIMAL DE CIRC-RETRAT DE TORTELL POLTRONA

Activitat poètica de rodalies i més ençà

Conscients que encara hi ha agitadors que s’entossudeixen en fer i escampar la poesia per aquest coi de pais, no som horinocèntrics i no ens sap cap greu, ans al contrari, de donar-ne notícia.

ara mateix hi ha unes quantes coses a l’horitzó:

Badalona dins del cicle “Poesia i cia” organitzat per Pont del petroli:
15-11-2006 (21,00 hores)ODIN A4 - DINAMITA Pep Mita + Francesc Compte (veu i baix elčctric) i Miquel Asensio (veu i guitarra)Teatre ZorrillaCanonge Baranera, 17 Badalona entrada lliure
13-12-2006 (21,00 hores)PRECAUCIÓ: OBRES! (dintre del cicle POESIA i Cia)Enric Casasses + Feliu Gasull (guitarra)Teatre ZorrillaCanonge Baranera, 17 Badalona entrada lliure


Heliogàbal, Ramón y Cajal 80 (Gràcia) 22 h.
18 de novembre: MOTOR COMBO (Electropop dadà)
25 de novembre: XAVI GAVIN “Atracado por realistas”

QUARK poesia (UAB)
RECITAL dimecres, 13 desembre 2006, Sala Àgora, 19.30h
ANNA MIRALPEIX
MARIA CABRERA
CRISTINA PERI ROSSI
NÚRIA MARTÍNEZ
Presentadora-moderadora:Anna Aguilar-Amat

SETMANA LAUTRÉAMONT del 20 al 25 de novembre 2006
Activitats a la Residència d’Investigadors. Carrer Hospital 64, Barcelona i a la UAB
Programa complet a: http://www.residencia-investigadors.es/catala/catala.html

SABADELL
presentació de la plaquette de poesia Núm “Oi” de Papers de Versàlia
ai, quin riure al Pla del Viure
Dijous 16 de novembre de 2006 a les 8 del vespre
a la Casa Taulé. Sant Joan, 35 08202 Sabadell

BARCELONA
GENTE DE TEATRO os comunica que dentro del ciclo de recitales poéticos dramatizados “A GOLPES DE VOZ”, en los locales de VEÏNS EN DEFENSA DE LA BARCELONA VELLA en la C/ Sèquìa- 5-7. Barcelona 08003, el viernes 17 y el sábado 18 de Noviembre a las 21 horas, se representará el espectáculo poético teatral B A A L basado en la obra del poeta y dramaturgo alemán BERTOLT BRECHT, para conmemorar el 50 aniversario de su muerte. La entrada a todos los recitales es gratuita. os invitamos a visitar la web w.w.w. ayleesh.blogspot.com.

Pati Llimona
I sabem, però ens en falten dades, que aquest dijous 16 de novembre al Pati d’en Llimona es farà un acte relacionat amb Salvat Papasseit.

Darrera hora:
El pròxim diumenge , dia 19 a les 19h, el Col·lectiu Pèl Capell oferirà un recital a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac.
El motiu és la presentació del núm. de la revista 267 de Pèl Capell dedicat a Josep Palau.

Presentarà: Pablo Rosales
Participaran: Joan Fullana, Joan Tomàs Martínez, Pau Vadell, Pau Castanyer, Joana Gomila, Miquel Perelló, i molts d'altres que han de confirmar l'assistència.

PÈL CAPELL, Salut! (més info a:pelcapell.googlepages.com)

més post-data
i la tardor literària de Tarragona??????? vegin....

Bon profit. Seguirem informant.

Les Pre-visions del cicle:

El proper dimecres (15 de novembre/Horiginal/20,30h.) dins d’aquest mini-cicle de les rodalies a bcn, comptem amb els amics de Cerdanyola: l’escamot de manipulació poètica Ramat de pedres, programadors de Còdols, cicle de poesia de Cerdanyola entre moltes altres històries

És previsible i gairebé segur que comptarem amb
Jordi Condal:

T’HAN ENSENYAT A PENSAR EN TU

Jo no he mort ningú, dius,
i vas cregut de tenir les mans netes.
Guanyar més del que et pertoca
no et sembla que sigui robar.

Et banyes a la teva piscina
termal i amb bombolles.
Beus, en un got llarg,
una beguda amb bombolles
feta a Cuba.

Et preguntes si és lícit estafar.

Jordi Condal
(Un poble mut)


Montserrat Costas

Ha publicat L'amplitud dels angles, 2003, Universitat Autònoma de Barcelona (Servei de Publicacions), Híbrid, 1999, Columna i Poesia egocèntrica, 1997, Columna.
També ha publicat les antologies següents: Segle XXI. Vint-i-una i una poetesses per al segle 21 . A cura d'Alícia Beltran i Pere Perelló. 2001, Capaltard. Femenino plural. Direcció: Marisol Ramírez i Leonor Taboada, 2001-2005. Premis: Vila de Martorell 1999, Híbrid, i Divendres Culturals de Cerdanyola 1996, Poesia egocèntrica.

Descripció d’un segon

Cap trajectòria no s’interromp
Les intensitats no disminueixen
Les evolucions es forgen
Les radiacions es propaguen
Els sons s’articulen
Les llengües agonitzen
Les gestacions no retrocedeixen
Cap òrbita no s’improvisa

Dilatar el temps és fàcil
(tot depèn de la velocitat de lectura)

Kippelboy

qui soc?
Kippelboy va néixer en 1980. Fill d'un tomàquet, va créixer, es va educar i es va pervertir a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Va descobrir la música gràcies a una cinta pirata d'Emilio Aragón. Mai tornaria a ser el mateix.
Es va entussiasmar per la poesia innòcua i va decidir fer d'això la seva passió i professió. Va aprofitar el pc 486 de casa seva per a fer música ja que no tenia diners per a pagar-se una guitarra elèctrica.
Va possar-se el nom de Kippelboy inspirant-se en el llibre 'somien els androids amb ovelles elèctriques?', i es va fer a si mateix la promesa de conquerir el planeta terra a través de l'art.
Va aprofitar la seva estada estudiantil a França per a promocionar la seva obra per tots els racons del planeta. Fent de DJ a les festes Erasmus, Kippel va conèixer com reaccionava l'estat d'ànim de la gent als canvis de ritme. Va anar emmagatzemant i emmagatzemant informació fins a que va conèixer la clau i va vendre la seva ànima a una carxofa en canvi de la fama i el poder etern, convertint-se així en la persona mes important del segle XXI.
Actualment te prohibida l'entrada a 23 paísos i a 7 comunitats nòmades


actualment estan engegant l'espectacle:

PAGANT, SAMPERE CANTA
ANTOLOGIA SAMPERIANA 1968-2006.

Cantant, Sampere paga
Cagant, Sampere canta
Paga Sampere, cantant
Canta Sampere, pagant
Paga Sampere, cagant

Pegant, Sampere canta
Cantant, Sampere pega
Pega Sampere, cantant
Paga Sampere, pegant
Caga Sampere, pagant

Ni canta, ni caga, ni paga, ni pega.
Estem emmerdats fins aquí dalt


Amb Kippelboy, Manel Salas i Jordi Condal

DIES DE VIDA I POLÍTICA

A tall de complement del darrer post i de la trobada d'ahir, aquí va el programa de les jornades que organitza Espai en blanc:

Lloc: Nova Facultat de Filosofia (UB), Montalegre nº6 (davant del CCCB), Aula 404 (4t pis)
Dies de vida i política
20, 21, 22 de novembre 2006

PROGRAMA

DILLUNS 20 de novembre, 19.00h
EL PODER QUE ENS MOU
XARXES:
Eduard Aibar
PRESÓ:
D.Malventi, A.Garreaud,
C.Gómez
POR:
Patricia Rey
MONSTRES:
Iván Alejo
MOBILITZACIÓ:
Santiago López Petit

DIMARTS 21 de novembre, 19.00h
EL MALESTAR QUE ES RESISTEIX
VEU:
Wenceslao Galán
NOSALTRES:
Marina Garcés
ANONIMAT:
Érik Bordeleau
SOFRIMENT:
Fèlix Vázquez
DESAFECTES:
Margarita Padilla,
Amador Fdz.-Savater

DIMECRES 22 de novembre, 19.00h
LA POLITITZACIÓ QUE VE
PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA
EL TAXISTA FUL
(JO SOL, 2005) I DEBAT AMB EL DIRECTOR I ELS PROTAGONISTES

Dijous 9 de Novembre:
Aquest dimecres a l'horinal no hi ha recitació.
En canvi el dijous a les 20 h. tenim la festa-presentació de la revista que ha publicat la Fundació Espai en Blanc.
No, no és una revista de poesia però segur que la poesia també hi té un paper a jugar...

" ja ha sortit el primer volum de la revista d'"*Espai en Blanc. Materiales para la subversión de la vida*".És un número doble (1-2), que sota el títol "Vida i política" recull una sèrie de materials (articles, entrevistes, narracions, experiències, etc) produïts per Espai en Blanc i amics del seu entorn al llarg dels últims dos anys. A partir d'ara, tenim la intenció de treure un número anual.
Per celebrar la sortida de la revista, us convidem a una *FESTA-PRESENTACIÓ: **Dijous 9 de novembre*, 20.00h al Bar Horiginal, C/Ferlandina 29 (davant del Macba). Hi haurà música en directe a càrrec de Desafectos Jazzband i una copa de cava. També hi podreu comprar la revista."


i per qui no conegui espaienblanc...
"Espai en blanc és el nom d’un projecte que va néixer a Barcelona l’any 2002 amb l’objectiu, com vam dir aleshores, de « fer de nou apassionant el pensament ». Apassionant vol dir que ens hi vagi la vida, i això passa quan el pensament es fa col·lectiu, afecta la nostra pròpia manera de viure i s’aixeca com un desafiament a les obvietats sobre les quals s’assenta la nostra realitat. El nostre espai en blanc volia ser una fisura en el món-mirall que en contemplar-nos reproduïm cada dia, una trinxera des de la qual combatre el sentit comú, un forat a la realitat. Per això es va obrir com una esquerda entre móns, relacionant-los i alterant-los a l’hora: entre la
universitat i l’activisme, entre el discurs polític i el discurs filosòfic, entre l’acció i la reflexió, entre la paraula docta i la paraula anònima, entre gèneres, disciplines, registres i llenguatges.
Per això també Espai en Blanc va néixer com un gest obert i radical. Obert a tots i a tots els imprevistos. Radical perquè assumeix l’absència de fonament del pensament crític avui.
Ara Espai en Blanc dóna nom, també, a una revista de publicació anual en què es reuneixen els materials que composen el nostre treball escrit.
“Materials per a la subversió de la vida”: així hem descrit aquesta revista.
“Materials” perquè els nostres treballs no són obres per arxivar sinó peces amb les quals seguir treballant, nosaltres mateixos, els nostres interlocutors o els qui hi trobin alguna cosa important. “Per a la subversió de la vida”, perquè a l’època global la resistència al poder passa directament per cada una de les nostres vides. Això no significa que a l’era global només es pugui actuar localment, com s’ha defensat en determinats corrents del pensament crític, o que la totalitat només pot ser canviada des de la vida individual. Significa quelcom molt més decisiu: a la societat-xarxa el poder s’exerceix, principalment, a través de la manera com cadascú gestiona la seva pròpia vida. La vida es converteix, així, en un camp de batalla. La pròpia vida es torna directament política. "

http://www.espaienblanc.net/

(afoto pillada de Ritmes.cat)

MUDAH

Anit (diumenge, vaja), un quirky ha sortit del seu ecosistema i s’ha materialitzat a can Heliogabal per escoltar als MUDAH (pop-rock incorrecte…) Un dels nous grups emergents, semifinalistes al Sona 9. Els fem sortir aquí perquè són amics nostres, són bons i han musicat un poema d’en Pedrals:

Els meus personatges
parlen per ells,
però els seus rampells
no són més que imatges
d’alguns dels estatges
de la meva ment.

Quan estic entre ells
(són tots tan contraris…)
comprenc comentaris
i els jutjo per bells
I per no tan bells,
que és: per tal com sonen.
Potser desentonen
amb la veritat?
Mai m’ha preocupat.

Els faig perquè em tempta
dir que sí i dir que no
i tenir raó
sempre.

(Una perla dels Mudah : El fetge m'ha dit, que tinc el metge podrit!)

Perdonin les disculpes...
Festina lente, APRESSAT LENTAMENT (a poc a poc i bona lletra que deia l’Aldo Manuzzio)

En Quirky, amb la dèria d'introduir-se a la catosfera ha perpetrat fins ara uns quants posts-nyap en lluita amb el senyor blogger i amb les seves pròpies limitacions. Ara és l'hora de les disculpes enfront dels hipotètics llegidors i de fer propòsits de millorar tot i que en Quirky és conscient que no arribarà ni a la sola de la sabata dels admirats grans mestres blocaires (en Perifèries, l'home Mussol o el llibreter sense anar més lluny...)
En fi, paciència i "salutacions cordials"

Tercer dimecres 25-10-06: Poetes dels Vallès. Festival Quark poesia

L’ AAA (sempre deu ser la primera de totes les llistes) poeta i motor de l’associació Quark poesia convoca poetes del Vallès (occidental, oriental i accidental) i convida a vi i refrigeri. I aprofita per fer amics de Quark.
Nit llarga i intensa que demostra:
1- La capacitat de convocatòria de Quark
2- L’alta densitat poètica del Vallès (i encara no hi eren tots!)

Excel·lent ocasió per escoltar de nou veus que ja havien passat per aquesta casa i sentir-ne de noves.Un plaer reescoltar craks com Jordi Condal+Kippelboy, Montse Costas, Xavier d’Edimburg, en Pierangelet, l’Anna Aguilar, l’Antoni Clapès i l’Esteve Plantada (per fi amb l’auditori ple!) la Laura López (diu que amb poca memòria) i descobrir veus noves (aquí) com l’Albert Forn i la Ivette Nadal, sota la benedicció del gran Francesc Garriga (un poeta incòmode?)
Punt i apart pel Francesc Gelonch que ens regala uns quants “saforismes” (nova figura poètica) i ens confessa que de petit tenia el do de parlar amb sonets.
Llarga vida a Quarkpoesia que afegeix una colla d’amics als que ja tenia.(el mestre Subal en parla aquí)

"O no entiendo lo que está pasando o ya pasó lo que estaba entendiendo"
(Carlos Monsivais)

La nit d'urnes: passem una agradable vetllada en familia amb els amics de Badalona. Escoltem els seus poemes, que mereixen més audiència (el de la foto és el Paco Fanés) i seguim les tones de dades, enquestes, previsions, escrutinis, forquilles, tants per cents, escons i escones, declaracions de TOTS els guanyadors i acabem instal.lats en la perplexitat agredolça propia del dia

No era nit de poemes: toca tele, crispetes i plorar en la intimitat

Novembre: festival de poesia de rodalies

Dimecres 1 de novembre: Tots Sants (tots sans?) + diada electoral (dos tipus d’urnes protagonitzen aquesta vetllada)

Avui venen « els de badalona » és a dir els amics de l’associació “pont del petroli” (Paco FANÉS, Joan Puche, Primitiva Reverter i Pep Mita) amb la intenció de recitar els seus poemes i seguir els resultats electorals a la nostra superpantalla.

Segon Dimecres: 11 d’octubre

POESIA BASCA I POESIA CATALANA
Jon Kortazar, Felipe Juaristi, Kirmen Uribe
Laia Noguera i Victor Sunyol (traductors)
Institució de les lletres Catalanes


Una imatge: la senyora que en un poema d’Uribe, va tirant roba pel balcó de casa seva

Un llibre: Montañas en la niebla. Poesia vasca de los años 90. Edición de Jon Kortazar (DVD poesia)