El proper dimarts 7 d'abril a les 20h, el poeta Marc Romera, dirà els versos del darrer poemari que publicar francesc garriga barata, SWING. Serà la nostra particular manera de recordar-lo que combinarem amb la projecció per primera vegada del making off del documental "Una ombra al sol" d'Antoni Moreno.
dilluns, de març 30, 2015
dissabte, de març 28, 2015
dijous, de març 26, 2015
canarios flamejants
com queden els Canaris de l'Enric passats per la poètica de l'Orlando?
hem tingut la sort de comprovar-ho en directe:
Recibo la cuenta del anticuario: le debo la dote.
Me siento y me soplo la punta de los dedos. ¿Qhé hago?,
¿me pinto?, ¿pinto mis grumos?. Pasan los dias.
UN HOSTAL JUNTO AL
CAMINO, Y EN VENTA
¿¡ NOS LO CHINGAMOS!?
dimecres, de març 25, 2015
divendres, de març 20, 2015
orlando guillén ha traduït els canaris
veniu a coneixer els Canaris fosforescents d'en Casasses
en la traducció castellana que n'ha fet l'incansable
(més que una traducció:
la interacció de dos móns poètics d'alta intensitat!)
marta y micó paraula i música
amb poemes de “Calidoscopio”
i cançons del seu disc “En una palabra” ens han portat la poesia en forma de
cançó amanida amb aquell tremendisme tendre del tango clàssic, d’autors amb
noms de ressonàncies mítiques, borgianes.
josé m.micó dels seus excel·lents poemes en fa cançons o
potser els poemes ja neixen amb vocació de cançó i ja porten la música en
embrió o...
marta boldú els recrea amb la seva veu i la seva interpretació intensa i continguda. Tots dos
ens presenten un treball acurat i sobri. digne, molt digne, i sense escarafalls
cosa molt d’agrair en temps de fatuïtat
i “postureig”
Maduresa poètica i musical
tot i que es consideren principiants
Ya no puedo ser más de lo que he sido,
y lo que he sido es poco:
un tonto con las ínfulas de un loco
y el corazón podrido.
Podrido como fruto que va al suelo:
tengo toda la pulpa,
pero seca y rugosa, y mi consuelo
es canturrear mi culpa.
Mi culpa fue vivir, vicio corriente,
pero viví escondido:
no llamé la atención ni del olvido,
y me ignoró la gente.
La gente me da igual, pues entre todas
las bocas que respiran,
solo una boca susurró en mi boca,
y dijo una mentira.
La mentira es moneda despreciable
que compra por menudo,
y yo me la embolsé para alegrarme,
y amanecí desnudo.
Desnudo y triste como un pozo ciego,
hondo, oscuro y amargo,
como un pozo tan negro, que el sediento
debe pasar de largo.
© José María Micó, Caleidoscopio, Premio de Poesía Generación del 27, Madrid, Visor, 2013.
dijous, de març 12, 2015
dimecres 18: caleidoscopio
amb la denominació martaymicó
josé m.micó i marta boldú
ens presenten el seu treball
poesia i cançó d'autor,
poesia cantada, recitada i viscuda...
“La sombra de tu pasado,
desvestida de mujer,
se descuidó de volver,
y el adiós, brújula loca,
te ha dibujado en la boca
el dolor de ya no ser.”
José María Micó, Glosa para tango.
embolicant la troika
xavi lloses, alex pallí, nei
albertí,
embolicant la troika amb orelles endimoniades.
una falla sonora, un diluvi de poesia sònica,
un espectacle
apocalíptic, desopilant, aterridor, salvatge, delirant, atarantinat,
espatarrant, tremendu, esgarrifós
(i trencador, perdonin!)
nota: no us els perdeu per res del món si se us posen a tret, però aneu-hi ben equipats!
nota 2: els podeu trobar a València aquests dies, al Festival
diumenge, de març 08, 2015
venen amb un dimoni a cada orella
aquest dimecres 11 de març
ens porten el seu
Espectacle performàntic poèticoestrident
divendres, de març 06, 2015
celebració del swing
celebració del swing
(cap imatge pot valer per les famoses mil paraules ni pot reflectir el que es va viure anit...)
(fotos: joan vigó)
au jovent!
ens ha visitat la tropa dels papers díscols presentant
les seves iniciatives poètiques d'alt voltatge,
Un plaer veure com afloren noves generacions literàries.
edicions acurades, artesanals, impecables.
unes plaquettes precioses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)