2-Nogueras Oller et personnages dans Els Quatre Gats Picasso 1900
3-Personnage debout de profil (Rafael Nogueras Oller) Picasso 1899
La publicació a la col.lecció Alabatre de "Les tenebroses" ens fa recuperar el seu autor, Rafel Nogueras, que va tenir el seu petit moment de glòria i després va ser oblidat. Personatge curiós, de tendències anarquistes, en un context d’una Barcelona efervescent i turbulenta de lluites politiques i socials, bullangues i vagues.
Defensor arrabatat dels treballadors, dels oprimits a qui considera degradats per les dures condicions de treball (la jornada de vuit hores no era ni tan sols un somni) la manca d’instrucció, i pel que ell anomena “el vici”, la degradació per l’alcohol i el joc En aquest aspecte, la seva lluita s’encara a redimir aquesta gent en la linia de J.Anselm Clavé intentant despertar la consciència social i apartar la gent de les tavernes.
Després de Les Tenebroses, publica els "Poti-Poti" (1906) un interessant intent de renovació de la literatura popular posant lletres de contingut "subversiu" a les melodies de moda en format de romansos setmanals.
Una altra dada curiosa: en Nogueras Oller era gendre de l'Albert Llanas (Albert de Sicília Llanas i Castells grandíssim personatge d’abundós anecdotari, escriptor i autor i empresari teatral arruïnat diverses vegades) Es casà amb Antonieta Llanas, mestressa municipal i diu Tomàs Garcés(*) : "...i semblà com si a partir d'aleshores la terra l'hagués engolit."
"...el llarg silenci d'un escriptor l'obra del qual podem dir que s'estronca als 25 anys, i que se sobreviurà, ignorat de tothom, fins als 68. Per què calla Nogueras Oller? Es donà per vençut? ¿O el va aclaparar un sentiment de culpabilitat i de por davant els fets del 1909? En tot cas no penso pas que el seu silenci fos degut a un benestar econòmic."
En Tomàs Garcés parla del personatge com a escriptor / agitador, però el considera un mal poeta, o més ben dit, no vol ni dornar-li el nom de poeta; un talent malaguanyat que tenia "pasta" de poeta però li escau més el titol d' "exaltat periodista".
(*) Tomàs Garcés. Prosa completa II. Columna 1991. pp 255 "Amb Nogueras Oller, del pamflet a l'idil·li"
i més encara:
J.Ll.Marfany. (Aspectes del Modernisme. Curial 1978. pp205):
"No trobem en la nostra literatura gaires casos de crítica directa, moral, social i estètica, de la societat industrial, de la seva lletgesa, de les seves relacions deshumanitzades per la dependència de les lleis del mercat, de la seva brutalitat, opressió i misèria. Hi ha alguns casos, no els oblido: Ignasi Iglésias, Nogueras Oller, etc. Són pocs, ocasionals i relativament poc importants."