Bougainvillea spectabilis

Per una crònica més acurada, hauria comprovat l’ortografia de les buguenvíl·lies (bougainvillea spectabilis) i n’hauria buscat una foto, no les hauria putrefaccionat tan alegrement i hauria posat un títol que relacionés les dues paraules deixant clar que es va parlar de buguenvíl·lies i es va parlar de putrefacció, però no de que les buguenvíl·lies es podreixin, que la cosa anava, em sembla, de que lo putrefacte com a concepte torna, almenys en aquesta conversa (després de l’ús provocador i magistral que n’havien fet les avantguardes històriques, surrealisme i dadà mayormente) i es refereix a l’academicisme i a l’ús de clixés i les modes poètiques d’un cert moment literari, em sembla que va dir en Clapés, i a nosaltres ens plau barrejar les coses i treure-les de context, que en la confusió es quan POT saltar la llebre poètica com deia aquell del paraigües i la màquina de cosir. Nogensmenys
També hauria hagut d’esmentar que les paraules de reconeixement d’en Samabrams no van caure en sac esparracat i no ens les prenem com a formulisme buit, ans al contrari ens reconforten i ens encoratgen i desdormen al petit argentí que portem a dins.
I que la conversa-2 es va produir davant i entre un públic de poetes (èdits i inèdits) crítics, traductors, editors, blogaires, cantautors, editors in-pectore, medievalistes exquisits, titellaires i poeferits de diferents pelatges poètics i graus de reconeixement que feia goig, que haurien d’anar tots de pet a frankfurt i que ens vinguin al darrera amb un flabiol sonant.
I que algún dia haurem de fer la crònica de les post-recitacions (una mena de quart-temps del rugby) espai de conversa, safareig literari, banc de propostes esbojarrades i

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Dimecres vinent dia 7 : Poetes paquistanesos del Raval