dijous, de novembre 24, 2016

venen els lleidatans!


Ara que les aigües culturals de Lleida es remouen,
quatre poetes lleidatans joves i actius ens visiten.
És pura coincidència. Que consti.


teories del no







6 moments, 6 imatges ataronjades de la presentació múltiple
de les "Teories del no"  (edicions del 1984)
Tant si plou com si barça, sentir els versos de l'Eduard Sanahuja,
dits (i cantats) per veus amigues, amb l'autor  emocionat i defugint
les presentacions farragoses. I viure la implicació de l'editor,
fins al punt de sortir a llegir un poema.
Cada dimecres salta una llebre (o bé  una merla..)
Brindem!


dijous, de novembre 17, 2016

benet rossell, retrat

Benet Rossell, en imatge, seguirà a l'horiginal.
Gràcies Adolf Alcañiz pel retrat magnífic!


dimecres 23: Eduard Sanahuja


dimecres vinent, presentem el poemari guanyador dels 
Jocs Florals 2016.

Eduard Sanahuja, molt ben acompanyat,
 amb Bel Graña, Míriam Cano, Odile Arqué
i Miquel-Lluís Muntané

poesia a domicili



Eduard, Guillem, Iago, Alex, passegen els poemes de
Benet Rossell, Francesc Gelonch, Jacques Prèvert, Tomàs Arias, Max Besora...
a domicili.

Sortirà el segon disc i molta gent el tindrà. 
El directe d'ahir el tindrem uns quants privilegiats 

divendres, de novembre 11, 2016

dimecres 16:novetats a domicili


el dimecres 16
presentem els nous treballs del grup


que formaran part del seu 
segon disc
de propera aparició...

veus laVreu







Bach
Ubach
i
Vidal
dos que repeteixen i una que debuta
a la enèssima alabatrada
com sempre, fent el ple.
la vida és Breu, laBreu s'expandeix!

dijous, de novembre 03, 2016

trifàsic d'alabatres


el nou de l'onze tres alabatres més!

festasssa!

Montse Gort, tal com raja



Molta gent compartint el privilegi d'escoltar un dels seus escassos recitals.
Descobrir de primera mà, la poesia propera, viscuda i sovint juganera de la Montse Gort. 
Talents ocults, tresors amagats que no transiten pels camins convencionals, però que hi són. 
Música callada i veu pròpia. Sonets sonats. Visca!

es per ansa
(una de les imatges que no vam poder veure)




Fluïdesa verbal

Aboco aquí el que penso tal com raja.
El primer raig conté més veritat
i els mots premsats en fred una vegada
desprenen una flaire a concentrat

que amara tot el text i regalima
sobre el sentit profund del què he de dir.
De vers en vers degota en brut la idea
vessant sobre el paper tot l’esperit.

El suc final serà sense impureses,
espès, enganxifós i consistent.
Difícil d’aclarir, com la certesa

que impregna el contingut: Vull  fer saber
l’essència de l’escrit que em raja verge:
Que no hi ha res a dir i que no callem!