dissabte, de maig 22, 2010

els papers de tomàs arias



com que l'espera es fa llarga, aprofitem el temps mentre maldem per tornar a una normalitat. Res millor que aprofitar per recomanar una meravella: els "Papers de diaris" d'en Tomàs Arias. Un recull d'articles publicats en mitjans de premsa comarcal  i d'una qualitat extraordinària (els articles, vull dir)
Carregats d'ironia, d'irreverència i de lucidesa. Com en els seus poemes (mestre Arias també poeteja) feina ben feta i humor implacable, demolidor.
Deixeu-vos de best-sellers, d'autoajudes i productes mediàtics i busqueu aquesta joia.
Degusteu-lo d'amagatotis com els plaers més secrets. (una repassada a l'índex ja us farà perdre l'alé)
Recomaneu-lo a cau d'orella als no-iniciats (però no el presteu: que se'l comprin!)


divendres, de maig 14, 2010

poesia i caves


avui divendres,14 de maig:

Santi Borrell
Francesc Garriga
Joan Tomás Martínez

El text de l'assemblea

AMICS!

Hem convocat aquesta assemblea amb una doble motivació:
aclarir
i aclamar

Primer, els aclariments:

Fa quasi 10 anys, va obrir l’Horiginal cafè+poesia, local que, com el seu nom indica, naixia amb la voluntat d’esdevenir un espai on la poesia fos part essencial del menú. Els recitals, per tant, han estat vida d’aquestes parets. Tanta vida, que el part mateix s’aixoplugava en dos auspicis legals: la llicència d’hostaleria i la llicència de llibreria, per a poder aconseguir aquesta barreja ideal que ha estat el fet d’assentar càtedra en la bodega!

Per unes qüestions necessàries al negoci que sustenta econòmicament la conservació de l’espai, es va fer una ampliació per la part posterior que va permetre redistribuir les zones més eficientment, quedant un espai per al bar, un altre per al restaurant i un tercer per a fer-hi les activitats de caire cultural.

Aquest tercer espai és el que ara roman clausurat.

Al llarg d’aquests anys, tot i les adequacions que s’hi han anat fent, la sala del fons seguia en els llimbs de la legalitat, en un espai legal inexistent.

Ara, que l’Ajuntament s’ha decidit a posar-ho en regla, sembla ser que els recitaires no cabem en cap regla!

Per què?

Per una qüestió de llicències!

L’espai en litigi s’ha d’atendre a una de les dues llicències de les quals disposa l’Horiginal: restaurant o llibreria. I, en qualsevol dels casos, es consideraria com una ampliació d’una d’aquestes llicències.

El problema rau en el fet que tot aquell espai es considera com una unitat. Per tant, com que està partit entre la cuina i la sala cultural, a efectes legals, la cuina mana i obliga a considerar-ho tot com una ampliació d’una llicència d’hostaleria.

A partir d’aquest moment, doncs, la llicència de llibreria ja no juga.

Quin és el problema?

La nova normativa del Districte de Ciutat Vella!

Ja no es concedeixen noves llicències d’hostaleria, ni ampliacions!

Per tant, la cuina es pot quedar on era, però la “nostra” sala s’ha de considerar “ZONA DE SERVEIS”, és a dir, un magatzem, un espai de càrrega i descàrrega, etc.

Nosaltres demanem a l’Ajuntament que tingui en compte que aquella sala ha esdevingut un temple de la poesia, un espai privilegiat per a la invocació de les muses, i li demanem una LLICÈNCIA POÈTICA!!!

Demanem que, si el local s’ha atès sempre a aquesta conjugació de llicències, de donar aliment pel cos i aliment per a l’esperit, que considerin aquesta ampliació com la simbiosi perfecta!

I si no els serveix considerar com una “llibreria tradicional” l’espai on la gent va a escoltar versos, que se la formulin com una “llibreria oral”, com una “biblioteca viva” o com una “reserva per a la conservació del patrimoni oral”.

Perquè nosaltres som els primers amb voluntat legal, però necessitem que la llei ens hi deixi cabre!

Quanta gent ha viscut aquí dins la revelació de la poesia? Quantes ànimes han vibrat amb la paraula dita, aquí? Quants arravataments han fet néixer coneixement, aquí?

Si la Poesia va venir AQUÍ, d’AQUÍ no cal que la moguin!

Segon: les aclamacions!

Donem les gràcies a tots els que s’han adherit al Manifest que hem escrit per a reivindicar la conservació d’aquest espai amb les seves particularitats. Us fem saber que farem arribar el manifest i la llista d’adhesions al flamant regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, per a sensibilitzar-lo amb els afers poètics del dia a dia de la ciutat.

A tots els que sou aquí, us proposem que, al llarg de la setmana Barcelona Poesia 2010, feu sentir d’alguna manera subtil i poètica, és a dir, sense cap ànim rebentaire, la vostra adhesió a la campanya per a la supervivència del cicle poètic de l’Horiginal a l’Horiginal.

diumenge, de maig 09, 2010

Marko Pogačar i Dinko Telećan


com cada any, heus aquí la presentació de la feina feta al Seminari de Traducció poètica de Farrera de Pallars:

La Institució de les Lletres Catalanes i l’Horiginal
us conviden a la lectura bilingüe de poesia croata amb els poetes
Marko Pogačar i Dinko Telećan
Dimarts 11 de maig, a les 21h. a MAILUNA (carrer de Valldonzella 48, de Barcelona)
(XIX Seminari de traducció poètica de Farrera de Pallars)

divendres, de maig 07, 2010

el manifest



AMICS visitants ocasionals d'aquest racó: si heu anat seguint les informacions sobre el cicle de poesia, ara podeu visitar el blog
on es canalitzen informacions i adhesions a aquest manifest:


DENUNCIEM que Barcelona ha perdut l’espai capdavanter dels recitals poètics, l’anomenada per molts "Catedral" de la poesia a la ciutat. Des de fa 9 anys, amb l’obertura del bar-llibreria “l'Horiginal”, Barcelona ha gaudit d’un espai sociocultural inèdit que ha dinamitzat el teixit urbà del Raval. De llavors ençà, el barri ha disposat d’un punt de trobada on s’han trenat sinergies literàries provinents del món acadèmic, institucional, editorial i contracultural. Durant tots aquest anys l'Horiginal mai no ha demanat cap subvenció pública ni privada, mai no ha estat objecte de denúncies per aldarulls i mai no ha cobrat per l’assistència de cap acte ni ha remunerat les actuacions dels artistes. Amb el temps i gràcies a una programació de poesia setmanal i ininterrompuda, l'Horiginal ha esdevingut un referent clau en la vida literària barcelonina, un punt de trobada poètica obert tant al nou planter com a les veus poètiques més consolidades, obert a tots aquells que fan de la paraula la millor eina de cultura possible al servei de la societat.

DENUNCIEM que l’expedient administratiu que clausura l’espai dedicat a les activitats artístiques ha estroncat una programació poètica amb vora 300 recitals a l’esquena. Tècnicament, ni acatant la normativa vigent segons llicència atorgada, no es permet la realització dels cicles poètics a l’espai esmentat. Només la regidoria de Ciutat Vella podria normalitzar la situació si, de mutu acord i realitzant-hi les reformes necessàries, accedís a permetre l’ús del l’espai per a activitats culturals. Atesos certs precedents on l’administració pública ha vetllat per la normativa i alhora l’ha aplicada segons les circumstàncies particulars del cas, els sotasignats MANIFESTEM la nostra adhesió a l’Horiginal i RECLAMEM a l'Ajuntament que estudiï el cas i que, atenint-se a l'excepcionalitat de la nostra activitat i al caràcter minoritari però essencial de la poesia, atorgui la llicència necessària per a reobrir l'Horiginal.

dissabte, de maig 01, 2010

que hay de lo nuestro?


A Barcelona hi perviuen alguns locals que organitzen recitals de poesia amb voluntarisme i sense subvencions


• L’ajuntament manté congelades les activitats de L’Horiginal

OLGA MERINO

Alguns bars de Barcelona aspiren a alguna cosa més que a servir tapes de suro als guiris i organitzen assíduament recitals de poesia amb voluntarisme i sense més extra que les consumicions. I això que els temps contradiuen la lírica. Encara que hi ha diversos establiments que congreguen la bohèmia, aquesta crònica s’ha de cenyir només a dos: el Nostromo (Ripoll, 16) i L’Horiginal (Ferlandina, 29). Quan el passejant penetra dintre del cau poètic dels dos locals, queda atrapat per la sensació de trobar-se en algun d’aquells tuguris clandestins que van funcionar als Estats Units durant la llei seca, els speakeasy. Però s’equivoca del tot: en aquestes dues cantines el súmmum de la transgressió és prendre’s una cervesa escoltant versos.

Cecilio Pineda és el cap de màquines del Nostromo, una taverna que va agafar el nom de la novel•la homònima de Joseph Conrad, la que transcorre en un país imaginari d’Amèrica Llatina anomenat Costaguana. Pineda, autor de dues novel•les i un parell de poemaris –«cançons burlesques, acudits satírics», diu ell–, va ser capità de la Marina Mercant, i com acostuma a passar amb la gent de mar, en la seva conversa afloren ports llunyans i el record d’alguna mulata. Des de fa tres anys, el Nostromo acull l’últim dimecres de cada mes, a dos quarts de vuit del vespre, un recital que s’encarreguen de coordinar els poetes Agustín Calvo Galán i Goya Gutiérrez, també directora de la revista literària Alga. Durant l’última sessió, el dimecres de la punxada del Barça contra l’Inter, el ple va ser considerable. Sembla que futbol i poesia no s’usurpen clientela.

Veterà cafè literari

La de L’Horiginal, just davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), és potser la més veterana de totes les soirées poètiques que se celebren a la ciutat, sense cap subvenció i amb una trajectòria d’admirable continuïtat. Cada dimecres, cada setmana, durant els últims nou anys. Aquest cafè literari va néixer amb la voluntat d’impulsar projectes que dinamitzessin la vida cultural del Raval, i des del 2001 acull un cicle poètic amb un esperit avantguardista i canyer que ja s’insinua des del mateix títol: ORINAL (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries).

Els responsables de l’invent són el poeta i recitador Josep Pedrals i l’escultor Ferran García. «Els lletraferits hi van per trobar-se, conversar i establir contactes. Aquestes vetllades s’han convertit en un espai per ordir conspiracions creatives», diu García. Durant l’última dècada han recalat a L’Horiginal des de poetes consagrats, com Enric Cassases, fins a novíssims rapsodes; des d’organismes com la Institució de les Lletres Catalanes, fins a editorials que encara caminen a quatre grapes. El mes de març, no obstant, l’ajuntament va posar la tertúlia de L’Horiginal en quarantena. Clausurada fins a nou avís. El problema va sorgir perquè el propietari va aprofitar la disponibilitat d’un local annex, al carrer Joaquim Costa, per destinar-lo a les activitats culturals, quan la llicència no ho permet. Si em posés a explicar l’embolic burocràtic, em menjaria totes les línies i seguiria sense aclarir res. «Ens costa comprendre per què no podem continuar amb el nostre cicle poètic mentre els tècnics municipals deliberen –suggereix Pedrals–. Els horaris són racionals, no fem soroll ni molestem els veïns».

Ara, els poetes de L’Horiginal viuen de la bona voluntat dels altres, de mà en mà com la falsa moneda, i han hagut d’arrossegar les seves coses i recitals fins a altres locals del Raval, com Almazen i Mailuna. Seria desitjable que l’embolic se solucionés. I com més aviat millor. Resulta una mica estrany que Barcelona presumeixi de moderna i rebel, mentre posa pals a les rodes de les ments més creatives.

Olga Merino
El periódico, dissabte 1 de maig 2010