dimarts, de desembre 18, 2018

Comunicat de La Còpia


L’obra d’art ha estat sempre fonamentalment reproduïble. Allò que els homes (els Horiginals) havien fet, podia ser sempre imitat pels homes per la còpia. [...] Pels volts del 2001, farà cosa de 18 anys, la reproducció mecànica havia pres una posició que no solament havia començat a fer objecte seu la totalitat de les obres d’art trameses i a modificar-ne profundament els efectes, sinó a conquistar-se també un lloc propi entre els procediments artístics la poesia catalana. [...] Tanmateix, en la més acabada reproducció, hi manca encara una cosa, l’açí i l’ara de l’obra d’art –la seva existència única en el lloc on es troba. O sigui en Ferran a l’Horiginal. [...] La tècnica de la reproducció, així es podria formular, sostreu la peça reproduïda de l’àmbit de la tradició. Es a dir, nosaltres. Multiplicant la reproducció, posa, en el lloc de la seva presència única, en Ferran una producció en sèrie a veure que tampoc ens multiplicarem però de l’u passarem al 3. I permetent a la reproducció posar-se al servei del receptor vosaltres en la seva situació particular, actualitza la peça reproduïda la poesia catalana que’s porta.

En altres paraules...

La còpia no és la còpia si l’horiginal li falta
La còpia no és la còpia si vosaltres no bebeu
i el bigboss ens tanca la garrafa
La còpia no és sols una SINO CINQUENTA Y UNA!
La còpia no és la còpia si ens abandoneu pel Barça

La còpia no és la còpia si l’horiginal li falta
La còpia no és la còpia si no us feu de l’Instagram
(d’aquí poc farem un insta i esperem que ens seguiu per’llà)
La còpia no és la rubiah sinó la morenassa
La còpia no és la còpia sense les escultures del Ferran!

La còpia no és la còpia si l’horiginal li falta
La còpia no és la còpia si vosaltres no canteu
Si vosaltres no veniu, no llegiu, no escriviu
La còpia no és la còpia si l’horiginal li falta (bis)


Nosaltres som la còpia. Vosaltres sempre sereu l’Horiginal.
Moltes gràcies Ferran i Núria per la confiança. Ens veiem al gener!!!


dilluns, de desembre 17, 2018

darrer comunicat. Ja sóc Breu!


Tot és Breu.

D’agrair als oficiants del 12 del 12 i més enllà: Josep Pedrals, Màrius Serra i l’equip de laBreu edicions.

Quan el que t’ocupa són els nervis de sortir a donar la cara com a autor novell però veus que no és només això el que ha dut tota aquesta gernació a omplir l’horinal com en les grans ocasions i t’arriben senyals d’afecte i reconeixement per la trajectòria d’un cicle de poesia que en realitat és fruit de tantes i tantes complicitats, comença el vertigen i l’aclaparament, i saps que invocar al Senyor Lobo sempre et guardarà de caure en l’autocomplaença però també en la falsa modèstia. Tot en la mesura justa!

De manera que sí, estic content del balanç de tots aquests anys i de recuperar en un sol dia d’alta concentració emocional tants moments i gent que sento molt i molt propera i un caliu consolidat amb la subtil incorporació de la Nuri, aliada i mestressa imprescindible de les relacions humanes. Ha estat una llarga etapa en la que (llevat de la família...) heu sigut el meu referent directe, el meu entorn més viu, la meva teràpia, el meu lligam amb un món sovint inhòspit i complicat.
Sabeu que detesto la cursileria i la llagrimeta. Per tant, deixem-ho aquí. Ho he fet també com he pogut i ara el que cal és seguir endavant i mirar de fracassar cada dia millor que ja és un gran què.
Gràcies de nou a la meva petita tribu, a tots aquells de qui he après i no us he sabut dir com us ho agraeixo, als que no i també als que si, als que he decebut i als que ni això, als que m’heu ajudat sense saber-ho, als fidels de l’horiginal i també als que m’heu aguantat en altres etapes i altres àmbits...

EL RELLEU
el Cicle Poètic no s’acaba i a hores d’ara també tothom ja sap qui son les encarregades de reviscolar-lo. Cada vegada estic més convençut de l’encert. La Laia, la Maria i la Raquel tenen l’energia que cal per reiniciar l’horinal amb propostes engrescadores i vives. Amb la poesia que ara es fa. Gràcies per acceptar el repte.
(Confesso que he vist indicis del que estan preparant i molt em temo que haré de continuar passant molts dimecres per aquesta casa....)

                                                                                                                     Ferran








dijous, de desembre 13, 2018

el relleu


que gran aquest trio i quin perill!
(cauran les caretes el 9 de gener)

dijous, de desembre 06, 2018

dimecres 5: Most de mots


qui no s'anomena,





dijous, de novembre 29, 2018

i el dimecres 5: Anna Pantinat


L'Anna Pantinat presenta llibre!



el haiku d'en Vigó


Moments que concentren tot l’univers al voltant d’una obra rodona i un entorn disposat a rebre-la.
Lloc d'honor a la nostra petita llista de jornades històriques. 
Amb còmplices habituals (Ester Andorrà i Nú Miret) 
i incorporacions com en Diego Burián a la trompeta i en Xavier Vidal (per a molts un gran 
descobriment) amb un discurs/monòleg magistral.




dijous, de novembre 22, 2018

i dimecres 28: Haiku a Brooklyn



destil·lacions




dijous, de novembre 15, 2018

i el dimecres 21: CARME ANDRADE



al voltant de l'anjub




 


contents amb la vetllada torredana, contents de donar visibilitat a la feina que fan "a peu d'anjub" com a poetes, creadors i dinamitzadors. Cultura de proximitat sovint amb menys difusió de la que es mereixen. Escurçar distàncies: ara La Torre ens és una mica més propera.
Gràcies per l'esforç (i gràcies a la Maria Montaner que ha impulsat aquesta trobada)

dimecres, de novembre 14, 2018

qui son aquests inèdits torredans?

resposta: veniu i els coneixereu. Avui a Horiginal
de moment, un poema de Xavi Surenyo:
25
Un lloc vora el riu
De calmes quietes
Silencis amb espais
Pins i xops a tocar-se
Roques que fiten
Torres elèctriques
De reflexos verds
A sobre de l’aigua
Milions de canyes
Trossos abandonats
Pruna préssec i nectarina
Vinyes de la nuclear
I una gran penya
Damunt del tren.
M’hi he deixat la pell
Per fugir-ne lluny
Ascó I Ascó II
Veus dels empleats
Pilars de moixons
Brogit del mestral
La calma humida
De gebre i boira
I ara hi torno assedegat
Renovades força i ganes
Els anys continuen
El temps no passa
Malgrat que passi
I a voltes te n’adones:
Per aquest món
Val la pena esperar.

dijous, de novembre 08, 2018

dimecres 14 ANJUB a les 19,30


Aquesta setmana tindrem l’oportunitat poc freqüent (podríem dir única) de conèixer l’obra dels ‟poetes inèdits torredans”
Ens agrada, quan podem, recolzar la feina cultural que es fa lluny dels focus i al marge del ‟forat negre barceloní que tot ho engoleix”
En aquest cas, el seu terreny de joc és
La Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre on han desenvolupat entre altres coses. un 
interessant treball al voltant de l’estudi i recuperació dels ‟anjubs” (construccions de pedra seca per a recollir aigua...)
Ara és l’ocasió d’escoltar i sentir la seva producció poètica!

Un poema de Xavi Surenyo:
25
Un lloc vora el riu
De calmes quietes
Silencis amb espais
Pins i xops a tocar-se
Roques que fiten
Torres elèctriques
De reflexos verds
A sobre de l’aigua
Milions de canyes
Trossos abandonats
Pruna préssec i nectarina
Vinyes de la nuclear
I una gran penya
Damunt del tren.
M’hi he deixat la pell
Per fugir-ne lluny
Ascó I Ascó II
Veus dels empleats
Pilars de moixons
Brogit del mestral
La calma humida
De gebre i boira
I ara hi torno assedegat
Renovades força i ganes
Els anys continuen
El temps no passa
Malgrat que passi
I a voltes te n’adones:
Per aquest món
Val la pena esperar.


l'ordre de les coses







dijous, de novembre 01, 2018

Dimecres 7: Carles M. Sanuy


Marcel Riera i Damià Alou







dijous, d’octubre 25, 2018

Alabatres de tardor

Castanyada poètica amb "Fantasmes" i "No seràs un estrany"


festassa poètica


Després de l'emocionant aventura badalonina del dimecres passat (que ens ha deixat tan bon regust...!)  tornem a casa amb aquesta celebració joiosa i gratificant dels cinc anys d'una realitat consolidaqda al voltant de l'esforç i la feinada d'en Pau Vadell i de l'estol de còmplices que li fan costat. Mireu el catàleg de llibres i autors d'AdiA edicions i  veureu l'impressionant resultat de cinc anys d'activisme literari.

Felicitacions i llarga vida de celebracions i edicions a AdiA!

dijous, d’octubre 18, 2018

dimecres 24: adia fa 5 anys


aplec poètic sota el Pont







Gràcies als amics i còmplices de Pont del Petroli, gràcies al modèlic Espai Betùlia 
gràcies als poetes participants en un recital magnífic i sobretot infinit agraïment
a ls que vareu omplir la sala a vessar.
Un acte poètic amb el valor afegit, emocional, de l'agermanament entre entitats que compartim  la dèria poètica i també l'actitud davant del fet cultural,

i  menció especial per l'actuació d'en Xavi Lozano, Un musicàs i un manetes,  un veritable home-orquestra que fa música amb qualsevol cosa i que va encaixar perfectament en el recital.

Ganes de repetir ben aviat!!! 

dijous, d’octubre 11, 2018

dimecres, tots a Badalona



si us ve de gust...

Després de moltes visites dels poetes del Barcelonès Nord 

al temple barceloní de la poesia i, 

per primera vegada, el recital de dimecres de l'Horiginal surt 

del seu cau i es trasllada a Badalona amb un fantàstic estol 

de poetes.

Tothom hi és convidat!

dimarts a les 19,30


forats!