dissabte, de gener 30, 2010

amb X, pablo cruz


(imatge del blog de Pablo Cruz, fotógraf també)

Sovint Mèxic fa acte de presència a la nostra programació.
Aquest cop
qui ens porta poesia en català, poesia en mexicà,
molt possiblement una cançó en català i un huapango...
en la seva veu, la del Stefano
i les dels amics que s'afegeixin a la festa.

(a l'horiginal, dimecres 3 de febrer, 20,30 h.)

dijous, de gener 28, 2010

jaume bosquet



Al darrera del títol de Poeta de la Ciutat (ell ho diu d’una altra manera més col·loquial i gràfica) hi habita aquest any el poeta Jaume Bosquet. Un poeta que ens calia conèixer encara que no hagués guanyat els Jocs Forals de Barcelona. El premi però, ens el posa en primer pla i fins i tot ens el porta a casa.

Bosquet, viu a Olot però de tant en tant, “La Ciutat” el reclama i requereix els seus serveis. Llavors ell amablement deixa el seu indret, el seu institut, els seus camins i baixa a la selva urbana, ben acompanyat, això sí, per presentar-nos (a domicili, com aquells...) la seva obra. Aleshores desgrana el “Triacant” amb la veu forta, embolcallada ara amb el so de la flauta, ara amb el piano (poc afinat, és cert, la culpa és nostra) i invoca la pedra, sentim la veu dels adolescents i s’extén, llargament pels viaranys del pas del temps compartit amb algú a qui estima.

Que fàcil per nosaltres. En menys d’una hora ens cruspim la feina llarga i reposada d’anar destilant paraules, imatges, emocions; depurant versos a foc lent. (Ja ho deia ma padrina: tantes hores a la cuina i desprès s’ho foten en un moment!)

Per sort, ens queda el llibre. Ara quan el rellegim, la paraula impresa es completarà amb el regust de la recitació que em viscut.

divendres, de gener 22, 2010

el poeta de la ciutat





el dimecres 27 de gener, recitarà a l'horiginal
en
guanyador del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2009
i Poeta de la Ciutat d'enguany
que presentarà el seu poemari

(Triacant és un llibre format per tres parts molt diferenciades. D’una banda, «Pietat Rondanini», que aplega els trenta poemes breus inspirats en la cèlebre escultura inacabada de Miquel Àngel. La segona part és “Adolescents”, que reuneix quaranta poemes nascuts del contacte continuat amb joves, sobretot els alumnes i exalumnes de l'institut. Finalment, “Produeix tristesa” és un llarg poema d'aniversari, una llarga declaració d'amor. Triacant és el cinquè llibre de Jaume Bosquet (Salt, 1956), que anteriorment ha publicat els següents poemaris: Diàlegs (1999), Les formes amb la calma (2003), L'altre (2004) i La mateixa història (2006).

elogi de labreu



marc romera


andreu galán


carles m. sanuy

laBreu que torna i que creix, que ja té 17 alabatres en circulació alimentant el vici poètic
de la colla d'amics que a cada triplepart de "laSuïcida" ens omplen (de satisfacció també)
en el ritual de la recitació, dels autors donant la cara i la veu
(les presentacions, marca de la casa...)
entre els seus còmplices: "la secta del prestatge de coloraines".

salut i llarga vida companys que la lluita segueix!

t.pascual i m. rodés



a dos veus, teresa pascual i montserrat rodés
ens han oferit un recorregut per les seves poètiques.
Dels inicis fins a poemes encara inèdits,
amb la recitació ens obren portes que conviden
a enrar als seus móns amb la lectura.

dissabte, de gener 16, 2010

i el dijous alabatres




alabatre 15,16,17

Presentació dels poemaris 'L'aigua', de Marc Romera; 'Les ciutats i els homes', de Carles M. Sanuy; i 'Cansat de diumenges', d'Andreu Galan.
Amb intervencions de Daniel Busquets, David Castillo i Blanca-Llum Vidal.

el proper recital:

dimecres, 20 de gener, reciten els seus poemes:


Els millors versos queden per escriure.

Del temps aqueix moment de recrear-se
en el somriure que t'omple la boca
i en el joc d'abraçar-la amb els meus llavis.

De cada instant el gest, no la paraula,
completa i exhaurida de misteris,
dels ulls atents que ens guaiten, el mirar,
del cos, l'aire trencat en menejar-se.

Després de les frases, després dels mots,
el vel espés que amaga el sentiment,
va descobrint-se a partir de la forma

en què les mans ens parlen i ens recorren,
en què milers de mans diuen el vers
tan difícil de gravar en el full.

(De Flexo, 1988)

 i

DES DE SEMPRE, abans

d’instal•lar-me en el buit,
potser ja ho sabíem
tot. Sense entreveure-ho
gaire. Tan a prop érem
de la inevitable
demolició. Que cap
deshora no hauria
pogut tensar el roig
de la llum. Ni tan sols
continuar vibrant.

NO EM SERIA gens fàcil

recordar-te la difícil
espera. El rapte. D’hores.
Incomprensible. L’altura
suspesa. Agitant-me
la roba. I em cobria
el deliri que travessa
l’eix. De la raó. Ferida.
El càlcul brusc. De la pell.

 
Poemes del llibre: ALARMA,

Edicions 62, col•lecció “Poesia”, 2008




(horiginal 20,30 h.)

terra i cultura


de la mà d'enderrock, ens arriba la benvinguda invasió
de músics, cantautors i mitjans, al voltant del llibre-cd "terra i cultura"
destinat a la difusió de la poesia musicada a les escoles.

(Celler Vall Lach, Cossetània edicions, Enderrock, Departament d'Educació,
ILC, AELC, Barnasants, Fundació Maria-Mercè Marçal, Fundació Miquel Martí i Pol
hi participen. Magnífic exemple de coordinació d'esforços que desitjariem que sovintegès més)


(foto d'Albert Font Tarrés a Creuant.blogspot.com)

i el privilegi de sentir en directe la Sílvia Pérez Cruz,
guanyadora del II Premi Marti i Pol
que des d'ara mateix passa a formar part del nostre (i de molts dels presents) santoral...

divendres, de gener 15, 2010

a domicili!



Carmona concentrat, amb posat d'Ovidi








recomencem: acte quinzè de la novena temporada de l'horinal.
(13-1-31 data-palíndrom-pedralític)
Eduard Carmona amb la big-band de Recitals a Domicili, reunió única i excepcional
de tots el músics implicats en algún moment en aquest projecte.
super recital amb Jacques Prèvert protagonista
i una intensa suite-porno a càrrec com no, d'Estellés.

si els voleu a casa, encara els podeu convidar a sopar...

dilluns, de gener 11, 2010

certamen terra i cultura


El deute dels poetes
(EMILI TEIXIDOR

Avui, 17-12-09)
Són més de 450 cançons,una quantitat important,
totes amb la veu i la música al servei de grans poemes
dels primers noms de la nostra literatura,
que concorrien al premi que, en memòria de Miquel Martí i
Pol, en Lluís Llach convoca i premia cada any, en el Certamen Terra
I Cultura, assessorat per un jurat del qual formen part persones de
nas fi i provat com ara Ramon Muntaner, Lluís Gendrau i Lluís Marrasé.
La tria dels poemes és d’una qualitat excepcional i un mèrit
dels concursants. Aquest any, per exemple,
ha guanyat la composició de Sílvia Pèrez, que canta d’una manera admirable, com es va poder veure al Teatre Lliure en un espectacle sobre
Salvador Espriu, aquest any.
La composició guanyadora està basada en un poema
de Maria-Mercè Marçal, Covava l’ou de la mort blanca, una meravella.
Ha quedat finalista el Beatus Ille, de Josep Palau i Fabre,
que Joanjo Bosk ens fa arribar amb una convicció,
una claredat i una contundència admirables.
Tota la resta és d’una gran qualitat en tots els
aspectes: l’adaptació musical, la interpretació i la tria dels poemes.
El fet que el jurat pogués dir, el dia de la proclamació dels premis,
que editarà un disc i un llibre amb les vint cançons finalistes, diu ben
clar que de les més de 450 n’hi ha una bona colla que mereixen ser
escoltades, i aquesta difusió que volen fer-ne els organitzadors, si
les escoles, instituts i biblioteques hi ajuden una mica –esperem-ho–,
farà conèixer les veus dels nostres poetes més rellevants a
les noves generacions massa sovint –excepcions excepcionals a
banda– allunyades de la gran poesia.
Massa sovint les cançons que els adolescents aprenen i repeteixen
en festes i saraus són d’una simplicitat i fins i tot d’una
vulgaritat aclaparadores i gairebé sempre en anglès o castellà.
Mentre la nostra poesia espera al racó de casa o de les institucions
culturals, quan hi és, que algú es digni a llegir-la.
Aquests artistes ens la canten, ens l’acosten,
amb bona música i, d’alguna manera, no només li donen veu,
sinó que li donen vida.
Entre els poetes d’aquest any hi ha tants poemes de Joan Brossa i de
Maria-Mercè Marçal que algú va dir que semblava un monogràfic sobre
aquests autors. I també Vicenç Estellés,
J.V.Foix, Maria Antònia Salvà, Salvador Espriu, Fages de Climent,
Miquel Martí i Pol, Carme Guasch... i molts més. Gairebé tots.
La feina de poetes i músics/cantants sempre ha donat bons fruits.
I aquesta és una ocasió per demostrar-ho.
Penso que els poetes han d’estar agraïts a aquests artistes
que es posen al seu servei amb una humilitat i una capacitat admirables.
Ara cal que el públic segueixi amb interès la divulgació de les
obres. Esperem-ho, perquè s’ho mereixen,
els uns i els altres.Com esperem el CD i el llibret divulgatiu.

EMILI TEIXIDOR
Avui, 17-12-09


Covava l'ou de la mort blanca

sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil•lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.

Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal•lí com una deu.
La deu primera, mare.

Maria-Mercè Marçal

diumenge, de gener 03, 2010

dimecres 13



recitals a domicili diuen que son:



tomàs fosch (tecles)
ivàn gonzález (trompeta)
josé lópez (verra)
iago marta (guitarra)
i
eduard carmona (paraules)
+
i