dilluns, de gener 29, 2007

remor de dimecres

dimecres passat....
(foto *ea*)




i el dimecres vinent........



Dimecres 31 de gener, a les 20 hores (horiginal, ferlandina 29, bar endins.)

Presentació dels llibres:
Vers projectiu de Charles Olson
(Col·lecció Black mountain, de Cafè Central & Emboscall),
a càrrec de Sam Abrams, traductor de l'obra,


i Converses, 2, d'Antoni Clapés i Carles Hac Mor
(Col·lecció "En comptes de la Revolució", de Cafè Central, Emboscall i H.AAC).

Amb una taula rodona sobre *Poètiques de la contemporaneïtat*,
amb Sam Abrams, Lluís Calvo, Carles Camps, Carles Hac Mor, Laia Noguera, Víctor Sunyol
i Antoni Clapés (com a moderador)
i la participació del públic assistent.

divendres, de gener 26, 2007

Dissabte Apolo Gratis





















per la part que ens toca, recomanem especialment la secció Guillamino+Pedrals+Màrius Xerra, sense desmerèixer la qualitat dels "altres" que tambè ho fan força bé.....


VI.


T'indecisió un esglai de glabre en gargamella,
un glop de vers espars,
sospirs d'ampers d'aparell fònic.
Com en l'atònit còmput d'un càlcul impossible,
ets caut a veure'm l'aura,
que es lliura a lloure al lleure que llaura allò que lluu,
és a dir, a escriure.


(tambè de gratis, un gairebé inèdit d'en P.Drals)

dijous, de gener 25, 2007

divendres, helicòpter




dimarts, de gener 23, 2007

diuen alguns...


Deia en Ferrater:

"El poeta, actualment, ha de procurar no ser entès, però no per perversitat ni per cap mena de gratuïtat, sinó perquè li convé de no ser entès, simplement, per la gent que ell no vol que l'entengui. [...] Els que convé que no entenguin el poeta són, simplement, la gent de la ràdio, la gent del cine, la gent de la televisió, la gent dels diaris. Són la gent que agafaran les seves imatges, que agafaran els seus temes i que els trivialitzaran."
(Gabriel Ferrater.- Foix i el seu temps.- Barcelona, Quaderns Crema, 1987)

I deia en Cocteau:
"Ce que le public te reproche, cultive-le : c’est toi"

i diu en Vinuesa:

Vindrà un dia
que el pensament
ja no ens molestarà.
El nostre pensament
tan preuat
prou dirà.
I els poemes mateixos
estaran finalitzats.
Llavors,
si encara som lliures,
farem una altra cosa.

1997


Les no rimes dels intel·lectes

Jo no vull escriure
cap poema definitiu,
no vull sentir
que ho he fet tot
car jo el visc
i el secret per a mi
és imprescindible.

1998
(de l'arrel quadrada de déu)

dilluns, de gener 22, 2007

primícia mundial


Vinuesa + Nadal, primícia mundial
Joan Vinuesa, l'incombustible, amb una trajectòria d’integritat artística i de l’altra que no te l'acabes.
A l’Horinal l’escoltem sovint i també hem exposat les seves pintures de regust psicodèlic. Qui en vulgui saber més, pot mirar aquí

Ara ens presenta nous poemes i per fer-ho s’ha associat amb la Ivette Nadal, que cançoneja poemes (L’hem sentit a l’H en la recitació de poetes dels Vallès)

En resum, tots dos oficiaran, a l’horiginal (ferlandina 29) el dimecres 24 a dos quarts de 9 del vespre.

A voltes veu
a voltes revoltes
a voltes dubtes
Vers sentit,
buscadorescament trobat,
guitarrística i fonema
de la veri-crit.
quelcom sense efectes secundaris.


(JV 2001)
--------------------------------------------------------------------------------------
i aquest dissabte 27, Festival Bankrobber a la sala Apolo a les 19,30 entrada gratuïta: Guillamino+Pedrals i altres…

diumenge, de gener 21, 2007

conspiració

Ja és ben cert que en el mon de la blogosferia, qui no corre vola i si no t’espaviles els projectes de posts et caduquen i et quedes amb el cul a l’aire. La cosa és que tenia pensat fer un post tocant l’aniversari brossià del passat dia 19 amb unes quantes consideracions sobre l’atzar i algunes coincidències agafades pels pels. Doncs mira, resulta que sobre els aniversaris feliços publica un post magistral el senyor Cuernavaca, inmediatament detectat i publicitat (i premiat) per la fina napia del doctor Subal. De manera que, ultra la reverència amb folre i manilles davant dels grans mestres catosfèrics, no ho deixarè tot al calaix i com a mínim em permetré deixar-ne constància davant del teatre buit.

-- és atzar o bé conspiració dels astres el fet que en 19 de gener neixin gent d’aquest gruix?:

1809 Edgar A. Poe
1919 Joan Brossa

1839 Paul Cezanne
1921 Patricia Highsmith
1943 Janis Joplin

-- i que el segon cognom de Joan Brossa sigui Cuervo i que el poema més conegut de Poe es refereixi a aquest llustrós ocellot?

La llista queda oberta. Quan en tinguem temps i ganes buscarem rave(n)s al quadres de Cezanne i còrvids a can Ripley. I paralel.lismes químics entre l'E.A. (no ea*) i la Janis...
Au! a pentinar el gat...

dissabte, de gener 20, 2007

bituminosi

l'assaig


La crònica justa i directa d'un dels protagonistes m'estalvia de fer un post massa ensucrat de la recitació del dijous.

Vetllada guapa. Poemes polits com cristalls. Biel de les paraules alades. I fins i tot glamour............. i el piano! ah, aquell piano....

dimecres, de gener 17, 2007

desembarcament


demà, dijous 18, desembarcament de poetes mallorquins a l'Horiginal:
Sbert, Mesquida...............i un piano (per a la Rut Martínez)...................




...i sí, des d’aquí també un record per la Yael Langella, de qui, a l’horiginal, n'hem gaudit presència i versos en diferents ocasions. Com passa massa sovint, l’absurd s’imposa i tanca el poema.

dissabte, de gener 13, 2007

Cocteau: les coses, clares.



« Je sais que la poésie est indispensable, mais je ne sais pas à quoi. »
[ Jean Cocteau ] - Extrait du Discours de réception à l’Académie Française

ara sí!


Uns Erms curulls de presències i absències, tanmateix.


Ara si que tornem (en dijous) a l'activitat poètica.
I amb unes pre-visions que deixarem anar a-poc- a- poc... De moment:
Dijous, 18 de gener de 2007Hora: 20.30
Antoni Sbert (Palma, 1965) escriví el 1994 el poemari De l'oasi dels ulls, finalista del Premi Ciutat de Palma 1993 i guanyador del Premi Recull 1994.
Després d'un llarg parèntesi ens proposa ara aquests E r m s (Balenguera, 129), versos poblats en realitat d'espectres universals que l'autor ens presenta des de la fèrtil esterilitat dels paratges que s'estenen a la vista del lector.
L'acte de presentació de l'obra tindrà lloc dijous dia 18 de gener a les 20.30 al Cafè-restaurant l'hOriginal (Ferlandina, 29),
i anirà a càrrec d'en Biel Mesquida, escriptor, i de l'autor.
Ens acompanyarà al piano na Rut Martínez.


"Metamorfosi
Antigament, un temps hi hagué
durant el qual vam ser el peix
sempre llambresc, esmunyedís
per a les mans desconegudes....
Avui som una mà que encalça
peixos errats, inexistents..."
Antoni sbert
Erms
Proemi: Miquel de Palol
Epíleg: Sebastià Alzamora
Il·lustracions: Pep Maür / Pere Alemany /Francesc Llompart

Editorial Moll
Col. Balenguera n.129

dimarts, de gener 09, 2007

l'entreacte s'allarga


Lamentacions infinites. Es presenta el Senyor Pocaparaula. Es a dir, aquesta setmana no hi ha funció ni dimecres ni dijous a l'horinal. Se siente.
Dijous que ve siíiii!
Es presentarà "ERMS" el darrer llibre de l' Antoni Sbert (Col.lecció Balenguera d'Editorial Moll)
per cert, amb presentadors de luxe.... Seguirem informant

dijous, de gener 04, 2007

Llamp de Déu reconsagrat!


Encara som a l'any Rusiñol?
Per si de cas i per alleugerir aquest 07 que apunta obscur....

Els muntanyencs de muntanya

Lema: LLAMP DE DÉU?
(Premiada en els Jocs Florals de Camprosa)

Muntanyencs de la muntanya,
vivim de l'aire del cel...
Llamp de Déu!...
la testa vora dels núvols
i els peus dintre de la neu.
Llamp de Déu,
de llamp de Déu!

Les tempestes no ens espanten
ni dels trons el tornaveu...
Llamp de Déu!
ni l'alarb, ni el moro frèstec,
ni el sermita ni el jueu.
Llamp de Déu
bon llamp de Déu!

Aquí la pàtria es més pàtria
que aquella que al pla veieu...
Llamp de Déu!
Aquí la pàtria és repàtria,
com una reira de Déu!
Valga'm Déu,
de Déu, de Déu!

Si algun dia nostra terra
se sent perdre el que és ben seu...
Llamp de Déu!....
pujeu aquí la muntanya
que aquí dalt la trobareu.
Llamp de Deu!
Llamp de redéu!

SANTIAGO RUSIÑOL



dimarts, de gener 02, 2007

cap d'any



EL MEU CAP D'ANY (Maria-Antònia Salvà)

Un altre any, i l'esplet encara no demanca;
l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca,
si no prou exquisit, almenys fou abundós;
no glacen, no, la sang les hivernals fredors;
el pi de vell brancam i soca corrugada
es sent lliscar per dins la saba regalada;
de rou cada matí remulla el cimerol
i va vessant reïnes que clarifica el sol.