divendres, d’abril 08, 2011

blai bonet / anaïs nin

d'acord, si, ens hem saltat una setmana de programació. Son aquells lapsus lamentables que ens passen en dates de paranoies futboleres (per cert, no els afecten les retallades a aquesta gent? per cert, si cal estalviar energia, podrien jugar de dia no? per cert...) Excuses! la veritat és que no voliem furtar públic al gran esdeveniment poètic de l'any: Justin Bieber al Sant Jordi!

Ara seguim amb les pre-visions: aquesta setmana de la mà de dos editorials de les de veritat, Club Editor i LaBreu edicions (fracció mosca) tenim dos craks:

El dimecres, 13 d'abril presentem la nova edició d’

El mar de Blai Bonet





i el dijous 14, presentem
Una espia a la casa de l'amor
d'Anaïs Nin


La presentaran Ferran Ràfols (traductor de l'obra) i Marc Romera (editor de Labreu).
A més, Teresa Florit, Núria Miret i Elisenda Fabregat, tres belles dames,
llegiran fragments escollits, tant en anglès com en català.




Tot això i molt més, és possible, probable, plausible i adhuc verosímil que succeeixi a l'horiginal, del carrer de ferlandina 29 de barcelona a dos quarts de nou de la vesprà, tant del dimecres 13 com del dijous 14 del mes d'abril de l'any de MMXI.
 Grat sia.

dissabte, d’abril 02, 2011

la pell i l'os

Roger Mas i Francesc Bombí 

 Moixic
Roger Puig

gràcies, santi borrell


en santi borrell ens regala un poema...

(del recital del dimecres 30 de març, amb intervencions de
marta pérez sierra, joan, sònia serrabao i anna aguilar-amat,
on entre altres coses es van poder sentir fins a tres versions
del poema "postal de praga"

POSTAL DE PRAGA


(Què romàntic és posar el nom de Praga
en un poema. Queda modern i acadèmic.
Seria com posar el teu nom en un arbre)

Havies de deixar-me, havies d’anar a sopar.
Sempre hi havia un sopar o un altre.
I Praga no existia. Vaig anar a Praga
per oblidar-te i escriure’t aquesta postal
que finalment no et vaig enviar.

Aquella nit, després de deixar-me,
em despertava i et veia com canviaves
els minuts i les hores. Tot ho canviaves.

Sempre canviaves les paraules de lloc.
De fet, vas comparar el meu cor amb una barca
i jo, sense tenir barca, vaig ofegar-me.

Recordes la teva rialla? Les teves dents?
Vas veure els vaixells, sortint dels teus ulls,
els vaixells que van naufragar dins dels teus ulls?

Què buscaves? Què esperaves de mi?

El teu amor és aquest record,
aquest poema que m’arrenco... del meu cor.