dijous, de juliol 15, 2010

Nogueras Oller a l'Atlàntida


Heus ací els 2 únics poemes de Nogueras Oller que hem pogut trobar a la revista “L’atlàntida”


(Revista quinzenal cultural publicada a Barcelona; a partir de núm. 29 de 15 de juliol de 1897 canvia la seva periodicitat a setmanal. Presenta diversos canvis en el subtítol: a partir de núm. 29 de 15 de juliol de 1897 és "revista literària"; posteriorment, a la 2a època serà "revista catalana setmanal il•lustrada".
Dirigida la 1a època per Jacint Verdaguer, Marian Escriu, Ferran Agulló etc., i la 2a època per Jacint Capella, tinguè com a col•laboradors: C. Bosch de la Trinxeria, M. Folch i Torres, A. Mestres, etc. i com a il•lustradors: J. Berga i Boada, A. de Riquer, etc. )
Font: ARCA (Arxiu de revistes catalanes antigues)

El primer, al número de l’1 de Febrer del 1898 PÀG. 37 (als 18 anyets):

Pel passeig amunt y avall
jo hi anava al morí el dia.
Ab la tristesa del cor
agonitzava ma vida.

Se moría d’anyorar,
d’está al mon sens companyia,
qu’es molt trist el viurer sol
pel que tingué dolça amiga.

Pel passeig amunt y avall
jo hi explayava ma vista:
Ab calma un cotxe dels morts
al cementir s’encamina.

Vareig parar-me y al mort
fins enveja li tenia:
--¡Ditxós de tú, li vaig dir
Si has passat a mellor vida!

Rafel NOGUERAS Y OLLER

i el segon, al número de 22 d’abril del 1899:

La música
Al bon amich En Manel Vilardell y Sanz

Tot era solitut; la llum del dia
fugia enllá, fugia,
rient per l’espay blau que s’enfosquia,
y la boyra baixava
i per sobre’ls sembrats se restrejava
besantme suaument,
aixís, tal com el vent
que’m besa y fuig corrent.

Y les campanes del voltant resaven
y los aucells cantaven
conmoguts per la pena de la nit.
Ni una estrella surtía
tot era fosch, la terra ja dormia
i jo perdut, caminava entenebrit.

Semblava un orb, anaba a la perduda
¡quantas plantes ploraven sot mos peus!
Anyorava una ma franca y volguda
que’m guiés á trobar els amichs meus.
A n’als meus, que allá al lluny tal volta reyen
al goig de la ciutat
que no’ls faltava llum que hi veyen
sentats arrán del foch de l’amistat.

Llavors vaig pensá ab tú que dia y nit
vius sempre entenebrit
que palpes y no trobes més que fosca
que’t besa i que s’enrosca
dintre tos ulls per dalshi un dols desmay,
que no’t deixa jamay!..
que t’estima, que’t vol, com m’estimava
com me vol cada nit
quan m’adormo, quan vetlla l’esperit.

Vaig pensá en tú. Mes tart sentí un lament
que va enternir mon cor, molt dolçament
era atmónich sublim, anyoradís.
¡Musich del paradís
del paradís del ayre, qu¡es lo palau del sol!
¡Ton cant oh rossinyol,
que n’es de bo sentirlo en mitj la fosca
quan besantnos s’enrosca
á dintre’ls ulls, criant l’anyorament!
Quan l’home no més sent
qu’es bo sentir la música divina!
¿No es vritat que’t complau
que’t fa oblidá’l cel blau,
que t’alça l’esperit y que t’anima?

Rafel NOGUERAS Y OLLER

dimecres, de juliol 14, 2010

Nogueras Oller, més apunts



Seguim amb Nogueras Oller i rellegint el treball de Tomàs Garcés, (Prosa Completa II, Columna, 1991. p.255 “Amb Nogueras Oller, del pamflet a l’idil•li”) reafirmem la idea del Nogueras dual, que “de l’idil•li passa al pamflet i del pamflet a l’idil•li” (idea que Garcés manlleva de J.F. Ràfols) El poeta treballa simultàniament dos aspectes aparentment oposats. O potser no tant? Nogueras el tenebrós, Nogueras dels idil.lis, dos cares d’una sola moneda?

Em sembla que si en Nogueras Oller, ha passat la prova del temps, ha estat precisament per l’obra pamfletària –Les Tenebroses i els Poti-Poti- i no pas pels seus idil.lis.

La seva presència soterrada ha perviscut fins ara, ja sigui per la “Oda num.2 a Barcelona” (Garcés apunta que el propi Maragall s’hi hauria pogut inspirar al fer la seva) ja sigui pel seu poema “Una essa” considerat el primer caligrama (poema tipogràfic, diria jo) precursor dels de Salvat, Junoy i fins i tot Apollinaire o Marinetti, el cert es que el seu nom va apareixent en tot estudi del Modernisme, (Pla, Raventós, de Sucre, Tasis, Ràfols, Aulet, Garcés, Marfay, Castellanos)

Tal i com ha explicat a bastament el gran filòsof modern George Lucas, la força obscura, la part obscura de la força, és poderosa. En aquest cas, el Nogueras bo, el Jedi Nogueras, l’autèntic, el lluminós, és el de “Les tenebroses”, i els Romansos “Poti-Poti”, que de tant en tant, es deixa endur per la part fosca i publica coses carrinclones, i ensucrades, (vegeu els poemes que publica a “Atlàntida”, “Catalunya Artística” i “Joventut”) que per si soles l’haurien condemnat amb raó a passar com un entre tants.

Hi ha també un Nogueras precursor: el Nogueras abrandat, purista, moralista, es manifesta intransigent en un parell de temes encara d’actualitat: els toros i el fum.

Descobrim un Nogueras antitaurí i un Nogueras antifumadors. ( Hi hagué una certa polèmica quan es va inaugurar la plaça de “Las Arenas”)

I si volem podem trobar un Nogueras “Verd” també: hi ha tota una línia de treball on es mostra fascinat per tot lo rural, la natura i el paisatge, compartida amb la resta d’escriptors modernistes, això sí.

I evidentment, la seva gran “desaparició” de l’escena literària, ens condueix directament a un Nogueras-Bartleby “ avant Vila-Matas....

dissabte, de juliol 10, 2010

Nogueras Oller, apunt cronològic


unes quantes dades, de moment:

1880- naixement

1896-“Una cosa que passa”. / Pessa bilingüe en un acte y en vers original de Rafel N. Oller / Estrenada en lo teatre del "Instituto Salesiano" de Hostafranchs lo día 22 de Novembre de 1896 1898

Revista La Talia catalana

Revista L’atlàntida (1896-1900)

1898 Publica “Una cosa que passa” / Barcelona / Biblioteca de "La Talia Catalana" / Carrer del Pí, número 16 /

1896-1898 El Rovell de l’ou – Il Tiberio

1899-1900 Dibuixat per Picasso als Quatre gats

1901: El pas de la mort (novel.la breu, premiada,)

Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras (musica de Narcisa Freixas)

Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras

Col•laboracions a la revista “Joventut” (1901-1906)

Col•laboracions a “Catalunya Artística” (1901-1905)

1905- Les Tenebroses

1906- Romansos Poti-Poti

1907 Rodamón obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana) 27

1909 Viaje á través del mundo gramatical : aventuras maravillosas, instructivas y emocianantes

Barcelona : Antonio J. Bastinos, 1909

Alfabeto ilustrado

Barcelona : Establecimiento Editorial de Antonio J. Bastinos, 1909

1915 La Cruz del camino y otras narraciones i La pecat mortal (narracions)

1916 La archiduquesa i Rayo de luna (Sarsueles)

1918 Ciutat endins (versió prosificada de Les Tenebroses)

[Barcelona : Impr. Ràfols], [1918?]

1926 mor la seva dona: Antonieta Llanas Ribot (26-10)

1949 mor el 7 d’abril als 69 anys

divendres, de juliol 02, 2010

Rafel Nogueras Oller (II)

Les tenebroses a l'horiginal el 29 de juny del 2010

Nogueras Oller, més apunts: 
Ja n’hem parlat i és notori que el personatge ens fascina. Ja ho diuen, potser no és un gran poeta, ell mateix en parla a Les tenebroses quan afirma renunciar a les belles formes buides i fàcils de perpetrar per qualsevol aprenent. Ell va més enllà, a Nogueras Oller li importa el contingut, ell és un moralista i vol transmetre el seu pensament a la societat per tal de denunciar les seves xacres i mirar de fer-la canviar.

Certament, Rafel Nogueras degué ser un personatge potent en el panorama cultural del Modernisme (una Barcelona petita on tothom es coneixia)  La seva presència als Quatre Gats devia ser habitual i carismàtica, com mostren els dibuixos d’un jovenissim Picasso; i quan gratem una mica en els estudis de l’època, en Nogueras sempre surt a la llista. D’altra banda, la publicació de “Les Tenebroses” devia fer una forta impressió fins al punt que malgrat no figurar entre els grans títols de la poesia modernista, el seu llarg silenci i gairebé desaparició pública i la marginació per part de les antologies noucentistes i benpensants, ha sobreviscut amb presència en canals poc convencionals, com ara la ”Antologia poética del Barrio Chino”, "Antologia de la poesia social catalana" d'Àngel Carmona,  i se l'esmenta en diferents estudis, fins a arribar a aquesta digna i merescuda segona edició per part de LaBreu.

Un altre aspecte d’en Nogueras: La relació amb artistes plàstics de l’importància de Xavier Nogués, Josep Maria de Sucre i Marian Pidelaserra del grup “El rovell de l’ou” (alumnes de l'acadèmia Borrell i autors de la revista manuscrita "Il Tiberio")

-Sovint quan es parla de la seva retirada, surt el tòpic del "funcionari obscur" Algú coneix un "brillant funcionari"?

-Esperem que el poema "L'home del puro" no caigui en males mans: Ataca de manera furibunda a un individu que es fuma un puro en ple tramvia (al costat d'un tísic, vegeu la truculència!) i li etziba:

L'atmosfera es carrega:
són molts els passatgers que es van queixant,
mes tu segueix fumant,
i quan més poc t'ho pensis, vindrà el dia
en quin a tu i als teus us clavaran
a sota del tranvia
que us passarà per sobre...
Ves-te'n rient del pobre!

i una pista:
Per tal de conèixer la resta de la seva obra publicada en revistes com ara “Joventut”, L’atlàntida, La Talia Catalana, Catalònia i altres, tenim la sort de comptar amb una eina magnífica a la xarxa: L’arxiu ARCA

(Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) on podem rastrejar la seva presència i col.laboracions i examinar detalladament els plecs del romanso “Poti Poti”.

Mandrosament, en la foscor,
sotraquejant com el tramvia,
el món va fent la seva via.

alabatre, de quatre en quatre


"Malhaurat qui escriu satisfet d’ell mateix"

La intervenció magistral d’un Francesc Garriga en estat de gràcia, tanca el cercle (que ell mateix va obrir al setembre passat) d’aquesta novena temporada accidentada (ja ho sabeu, no encaixem, de moment,  en la graella d’activitats possibles sota el punt de vista administratiu-municipal) Amb tot i això, hem arribat a les 32 activitats!

L’entrebanc i la pausa de l’estiu ens permetrà, segurament, reinventar-nos per tal de tornar-hi el curs vinent amb un nou format, que ens permeti conservar lo millor de l’antic.

Tot això, en el benentés que mentrestant s’aprovi el Nou Pla d’Usos de Ciutat Vella i es tramiti la corresponent llicència d’activitat que ens ha d’amparar. Aquest és el bon camí ens diuen, i la síndrome d'Estocolm ens empeny a seguir-lo. Que es compleixin els terminis, que naltros ja ens inventarem la resta.

Mentrestant, bon estiu i bones lectures i segueixin atents a la programació, que la poesia no s'atura i ara hi ha Sitges i després la Bouesia i la Poesia i + i alabatrades descentralitzades i....