dimarts, de juny 30, 2015

per la porta gran


dijous, de juny 25, 2015

1 de juliol: punt i apart i comiat


Per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l’Horinal
 JOSEP PEDRALS munta una "petita" celebració
amb la participació de...

Xavi Lloses
Marc Torrent
Stefano M. Cingolani
Miquel Adam
Eduard Carmona
Joan Vigó
i Jordi Florit



2002 / 2015, tretze anys farcits de moments irrepetibles d'exaltació poètica
bé es mereixen un comiat i, més que un punt i apart, un punt i seguit.
El cicle poètic segueix, res no trontolla.
Sense en Pedrals però amb la pedralitat intacta.
S'han pastat moltes coses en aquest cau
 i treballaré(m) per la "santa continuitat" que deia aquell..

dimarts, de juny 23, 2015

nit de sepulcres







esplèndida nit de sepulcres de la coalició laBreu/Ponsalorda,
 exudant poesia,
culminació de la trilogia èpico-majestàtica.
felicitat del poeta i "això tot just comença!"

Llegiu-lo! (la primera edició ja s'exhaureix)

aquí les fotos de laBreu

i aquí el vídeo del poema inèdit
enregistrat pel Doctor No(llegiu)

dijous, de juny 18, 2015

sepulcres en DILLUNS!


atenció que aquesta setmana ens hem traslladat al
DILLUNS 22!

s'anuncia gran festassa poètica tot celebrant l'esdeveniment magne
de l'estrena mundial de


la trilogia d'en Jaume C. Pons i Alorda
editada per laBreu edicions

Tots els sepulcres és una trilogia que viatja de la naixença (la llum) a la destrucció (la fosca), per arribar a la resurrecció (la carn); una experiència quasi física de llenguatge que toca el sublim i l’horror, on la mort i l’obsessió per la descomposició es configuren com a excés verbal i sensualitat vital tot celebrant Andreu Cloquell, Andreu Vidal i Àngel Terrón.

cada u és cadascun i poesia cada dia

 israel padilla: meditaciones y el taxista salsero

 unai velasco: reivindicar Àlvaro Pombo 
y epístola a los fantasmas.
David Leo: El apagón, el brillo del horror

tres veus poètiques diferents, tres universos 
que encara no havien passat per la casa de la remor de motors i les apagades de llum.
Un intent d'emulsió, inexplicable diu en JP, inestable i interessant.

Contents de que hagin vingut, de sentir-los, de que ja siguin part del cicle concèntric,
que volem viu, divers i polièdric, irradiant espurna, propiciant moments,
desbrossant viaranys,  


dijous, de juny 11, 2015

tres veus pel dimecres 17


un trio inexplicable:


Israel Padilla




valls i boires



per primer cop a l'horiginal tot i que no son debutants.
dues veus amb present cert, que es faran sentir
i que seguirem de prop


dispara l'oriol:

El camí natural
cap al curtcircuit
que em recorre
l'espinada,
és aquest xiuxiueig teu
que em guia
fins a la teva font
amagada.

i respon en guim:

Tot i no existir, 
assoleix un major grau 
d’impuls matèric 
si ho projectes com esquitxos de lleixiu 
sobre el cel recelós d’una bassa 
un qualsevol dilluns intempestat 
de l’ànima, ella que és la qualsevol 
per antonomàsia, exemplar 
d’una xiulada d’orelles 
en cap direcció. 

Salta del pedestal de boira 
i conviu 
amb la fèrria presència dolorosa 
de la punta 
d’una cua d’ull prenyada. 

L’ascensor puja i baixa. 
Les escales tan quietes 
com tu dins l’ascensor.


dilluns, de juny 08, 2015

ressaca de pols


orfes ensumem racons de pols,
remenem sediments amb ràbia trista.

sabies que aniria així
aquest final que no calia.

ens queda el swing
(i el moro de la farmàcia)

amb aquella alegria

dijous, de juny 04, 2015

dimecres 10: Oriol Estripaboires i Guim Valls




jordi pàmias a l'horiginal









per fi hem pogut gaudir del  recital, llargament esperat, d'en Jordi Pàmias.
Aquest cop fent un recorregut per la seva obra continguda al volum V de la seva obra poètica "Terra,  mite, àngel" (és a dir, Terra cansada+Narcís i l'altre+La veu de l'àngel )
llegits i recitats amb força i convicció i amb l'acurada presentació del poeta i amic Lluís Calvo
(dissecció precisa de la poètica d'en Jordi amb afegits personals: la bata florejada, els paisatges del poeta i l'apunt d'una incitant lectura "hardcore"...)
Entre el caliu dels seus i la màgia musical de la Carme Cama, llisca  el nervi poètic
de l'obra sòlida i ferma d'un Jordi Pàmias que encara no ho ha dit tot.