el blog de l'o.r.i.n.a.l.

principis

2008-05-12T17:23:00.006+01:00

Nou lliurament del nostre Institut de Recerques Inútils (IRI)
(no en diem Institut Nacional, per evitar la sigla INRI en clara competència amb la prestigiosa marca de fabricants de sancristos):
La poesia segons Quico Pi de la serra. Tot un testimoni d’una època:

La poesia

La poesia ha d'ésser com una pala lluent
i gastada de tant descarregar el carro de les mentides,
i l'ha de manejar el poeta.

Com un ribot de fuster aplanant els nusos
de l'estúpida passarel·la de la vida,
i l'ha de manejar el poeta.

Com una llima que llimi les cadenes de la inconsciència
i l'ha de manejar el poeta.

Com el vi, poderós reconstituent, que despulla la persona
fent-la cantar a qualsevol hora,
i l'ha de beure el poeta.

Com el llit, testimoni del veritable i únic amor,
i hi ha de jeure el poeta.

S'ha d'oblidar de la naturalesa, engany fabricat
que està a l'abast de tothom,
i ho ha d'oblidar el poeta.

La poesia ha de sortir al carrer
i agafar el tramvia amb cara de son,
i ha de badallar el poeta.

La poesia convertida en lletra d'impremta
es fa vella massa d'hora,
i l'ha de llegir el poeta.

Ha de sortir dels llibres
i fer niu en l'orella de la gent,
i l'ha de alimentar el poeta.

La poesia no ha tenir por de l’aspre ni de l’amarg,
ha d’ésser valent el poeta.

La poesia ha de recordar l’ahir,
cantar avui pensant en el demà,
ha d’ésser conscient el poeta.

La poesia no s'ha de deixar llepar,
simplement empényer pel diner,
ha d’ésser honrat el poeta.

La poesia no s'ha de deixar emmascarar per cap fang
que no sigui el que no embruta,
ha d’ésser net el poeta.

La poesia ha...
La poesia és...
La poesia vols...

Ha d'ésser poeta el poeta.

"La poesia"Quico Pi de la Serra
Del disc "Francesc Pi de la Serra" EDIGSA (1967)

--------------------
...i recordin

El proper dimarts 13 de maig a les 20,30 els poetes suecs Paul Nilsson i Tomas Ekström llegiran els seus poemes i alguns dels participants al seminari de traducció poètica de Farrera de Pallars en llegiran les traduccions, fruit de quatre dies de treball en aquest poble dels Pirineus.

En aquesta dissetena edició del seminari, que enguany complirà deu anys, hi participen els poetes i traductors : Pep Julià, Albert Herranz Hammer, Carolina Moreno, Miquel de Palol, Francesc Parcerisas, Marc Romera, Núria Martínez-Vernís i el director de la Institució Oriol Izquierdo.

festival alabatre

2008-05-09T11:01:00.002+01:00

apunts de festa alabatrenca,

-La Breu, sense ànim de lucre però també sense ànim de ruïna, diu l'EA (no és la suicida, en tot cas, la suís-cida) ho ha tornat a fer. Ha tornat a omplir el nostre catau demostrant que quan hi ha qualitat, ganes i esforç les minories absolutes es tornen relatives. Benvinguts a casa vostra.

-Presentació “oficial” dels dos nous fitxatges d’Alabatre, Joan Vinuesa i Miquel Izquierdo. Dos llibres de “mala poesia” segons explica un Romera reivindicatiu.

David Castillo (per presentar el pas d’en Joan Vinuesa a l’edició “comercial” de distribució manual) fa una detallada crònica de la moguda literària-contracultural de la Barcelona dels 70-80 origen de la revifalla poètica de que som hereus, i evoca (i aboca) els grans noms, els grans egos diu ell, de l’època: Lizano, Carmona, Cano, Malvido, Subirats, Casasses, Sabater, Pope…. i en Vinuesa ja hi era! J.V. supervivent incombustible i actiu d’unes generacions devastades per diverses epidèmies. Molts que no arribaran/em a centenaris com l’Albert Hoffman, pare del LSD, traspassat fa pocs dies i a qui acabem dedicant el recital.

-Sito Subirats, fa una presentació brillant del Miquel Izquierdo, fixant-se en els guions del títol i repassant una altra història: la de la poesia satírica, i ens passeja amb el Rector de Vallfogona, amb en Pitarra, amb en Peius (genial la seva idea de creuar coloms missatgers i lloros per poder transmetre misatges parlats!) i com no, amb Sagarra. La poesia d’en Keke va per aquí: sota una apariència senzilla, va farcida de dinamita.

-(Castillo, en algún moment del discurs, esmenta Bolaño, cosa que li val per a, més tard, ésser vilment atracat i incorporat al pla B que fructificarà el 25 de juny)

--------------
-Ja ha sortit la PEDRA FOGUERA! imprescindible l’antologia de poetes menors de 30 anys a qui hem vist i veiem crèixer i bullir ben aprop nostre.

-També ha sortit el llibret de Bcn poesia. I l’acte de la Pestapoètica que hi figura, anunciat pel dia 21 en realitat es farà el dijous 22. Disculpin l’errada!

-L’últim “En/doll”
Dissabte 10 de maig

Guillamino + Pedrals

Hora: 22 h Lloc: Teatre de la Garriga - el Patronat (el Passeig, 42)

Preu: 8€ Taquilles del Teatre i Tel-Entrada

i pre-visions:

Dimarts 13. 20,30:

els poetes suecs Paul Nilsson i Tomas Ekström llegiran els seus poemes i alguns dels participants al seminari de traducció poètica de Farrera de Pallars en llegiran les traduccions, fruit de quatre dies de treball en aquest poble dels Pirineus.

Dimecres 14: Rosa Grau amb el seu recital (audiovisual) "Sota el sol a Barcelona"

alabatre fa camí

2008-05-05T16:44:00.003+01:00

vinuesa, izquierdo, alabatre

dimecres a l'horiginal a les 21H. (amb passadis?)

-----

i les previsions variables?:

Dimarts 13: Participants al Seminari de traducció de Farrera (ILC)

Dimecres 14: Rosa Grau: “Sota el sol de Barcelona”

Dimarts 20: Presentació del llibre "LES AVANTGUARDES. SURREALISME I REVOLUCIÓ" (Editorial Base) DE FERRAN AISA, A CÀRREC DEL SEU AUTOR. I LECTURA DE TEXTOS DADAISTES, SURREALISTES, ETC. (Tzara, Janco, Picabia, Breton, DALÍ...), a càrrec D'ANDREU AISA I DE JEP I JOLL.

Dijous 22: La pestapoètica es presenta.

Dimarts 27: Progula (Joan Vigó)

Dimecres 28: Festival Intercomarcal de poesia (Editorial Fonoll) (+ Le Cafard)

Dijous 29: espaienblanc 4

i mentrestant el Pla B (de Bolaño) va endavant. En principi el 25 de juny fi di cicle i nit bolañera.

(acceptem aportacions)

alabatre de primavera

2008-05-01T08:21:00.002+01:00

Us convidem al recital-presentació dels dos darrers poemaris de la col·lecció poètica alabatre

Alè per a un drac de Joan Vinuesa
presentat per David Castillo

Mi-te-les de Miquel Izquierdo
presentat per Andreu Subirats

"Tinc la capsa de poemes
Agrada als bous l'epidermis del ras
plena d'uns escrits en brut
i arran de pell esguarden les ones del mar:
que agafaré un dia"

Serà el proper dimecres 7 de maig a les nou del vespre al Bar Horiginal (c/Ferlandina, 29 )bcn

http://labreu.wordpress.com/

nicho 612

2008-05-01T08:12:00.002+01:00

avui, passeig per la cara obscura

de la poesia i de la vida.

la veritat definitiva,

irreversible,

de la mort,

posada en escena amb paraules de poeta

la conspiració

2008-04-29T23:15:00.003+01:00

En Matthew amb rigor i amb humor, ens dona arguments,

que compartim, en contra dels déus i dels muntatges dels seus seguidors.

Ara, per allà dalt hi ha algú que fa ploure quan no toca,

especialment si es tracta de boicotejar un acte

al voltant del llibre que ha arribat a la

tercera edició sense ni una ressenya de premsa.

Erem pocs però es va fer el que cal en aquests casos:

fer-ho tant bé com sabem, no importa si som quinze o quinze mil.

dimecres 30: Pepa Cantarero

2008-04-25T09:05:00.002+01:00

La poeta Pepa Cantarero, amb l'ajut de Jade i Carme Deltell, presenta el seu llibre "Conversaciones con el nicho 612"

(Devenir/poesia, nº 215. Madrid 2007. Amb pròleg de Feliu Formosa)

Alternant prosa i versos, P.C. reflecteix un recorregut

per moments intensos i durs.

Crea a partir de la seva "baixada als inferns"

i no es només un exorcisme personal: en fa literatura.

CONSUMATUM EST

Era difícil, créeme, vivir a tu sombra

impregnada de rencor a la vida.

En la espiral de tu negación a lo que

representa goce, ilusiones, proyectos, ilusiones...

Todo penado en tu presencia.

Era angustioso, lo sé, sobrevivir en la arista de mi desapego, de mi frialdad, de mis reproches.

Un encargo mezquino y tortuoso el que nos fue asignado

Los dos personajes ariscos del drama

¿No te parece?

dilluns 28: la festa després de Déu

2008-04-25T08:49:00.003+01:00

en Matthew ho anuncia així:

28/4/08:

RECITAL/FESTA PER DIR ADÉU A 'LA VIDA DESPRÉS DE DÉU'

A 19.30, a l'Horiginal, un local acollidoríssim amb barra, escenari i restaurant que es troba a carrer Ferlandina, 29, a Barcelona, recitarem fragments de 'La vida després de Déu' el Jordi Puntí, la Cinta Massip i jo. Tocarà l'acordió en Joan Alavedra. Tot plegat no durarà més de mitja hora o potser 40 minuts.

Tothom és benvingut a La Festa Després De Déu. Com van dir els Talking Heads: 'Tothom vol arribar al bar/El nom del bar és el Cel'. Entrada gratis.

firmeu, firmeu, maldits!

2008-04-23T00:50:00.004+01:00

Bona diada a tots, llegidors habituals i ocasionals, fetitxistes del llibre, grafómans i cleptòmans: Benvinguts al biblio-carnaval, però sobretot

bona diada pels que fan llibres ben fets,

editors/es suis-cides en general,

que feu meravelles

amb les engrunes del mercat.

Llarga vida! Miquel Plana, La Breu, Mediavaca,

Emboscall, Eloisa Cartonera, La Olla exprés,

i tants altres que se la juguen tot l'any

editant títols de menys

d'un milió d'exemplars.

(M'agrada aquest San Jordi anti-heroi den Joan G. Junceda, lluny de la iconografia triomfalista i tòpica. Disculpeu la mala qualitat de la imatge)

----------------

Finalment les pre-visions queden així:

Dilluns 28 d'abril a les 19,30: RECITAL/FESTA PER DIR ADÉU A 'LA VIDA DESPRÉS DE DÉU' amb Jordi Puntí, Cinta Massip i Matthew Tree ( i Joan Alavedra tocarà l'acordió)

Dimecres 30: Pepa Cantarero (+Jade+Carme Deltell) Conversacion con el nicho 612

Dimecres 7 de Maig: els nous Alabatre's: Joan Vinuesa i Miquel Izquierdo

Dimarts 13: Participants al Seminari de traducció de Farrera (ILC)

Dimecres 14: Rosa Grau

Dimarts 20: Ferran Aisa presenta el seu llibre sobre les Avantguardes

Dijous 22: La pestapoètica es presenta.

Dimecres 28: Festival Intercomarcal de poesia (Editorial Fonoll)

(i mentrestant el Pla B (de Bolaño) va endavant)

vida precària

2008-04-20T19:53:00.003+01:00

(Tu) Vida Precaria

DIMARTS 22 d' abril, 20.00h (Bar Horiginal, C/Ferlandina 29)

3ª trobada d'Espai en blanc

Hoy vivimos una vida precaria. Vivienda hipotecada, trabajo inseguro… la precariedad no es solamente laboral sino que alcanza cada vez más todos los ámbitos de la existencia. Incluso nuestras relaciones con los demás se han hecho precarias: la amistad, el amor… La precariedad no es algo que nos pasa y que un buen día dejará de pasarnos, sino que define cada vez más la propia condición humana. La imposición de la precariedad por parte de esta sociedad capitalista se lleva a cabo bajo la amenaza de exclusión, de muerte social. El chantaje de la incertidumbre - ¿qué será de mi vida? ¿sabré salir adelante? – genera miedo. Y, como es conocido, el miedo y la esperanza han sido desde siempre el modo como el poder se impone y gobierna. La novedad reside en que esta interiorización del miedo socava las propias ganas de vivir ya que nos aboca a la impotencia de una vida privada. Porque esta es la cuestión fundamental: la precariedad tiene una dimensión social, y en cambio, se vive y trata de resolver individualmente. De aquí surgen todas las patologías que hoy son las nuestras: la depresión, la ansiedad, los estados de pánico… ¿ Son ellas las causas del malestar social? ¿El malestar social es politizable? ¿Puede la precariedad ser hoy la palanca de nuevos procesos de liberación? ¿Cómo girar sus efectos a favor nuestro?

----------------

el dimecres 23, dia de Sant Jordi,

la poesia és al carrer

i no hi haurà recital

tornarem el dimecres 30, amb el recital de Pepa Cantarero

poetes d'oliva

2008-04-18T16:06:00.002+01:00

Vetllada rodona, amb la tranquilitat que dona saber que anem a degustar un bon destil.lat. Reposat i amb cos, vigoritzant.

Alguna cosa festiva en l'ambient. Pre-santjordi?

--------------

Dimecres vinent, 23, ens donem festa. No cal embolicar més la troca en un dia aixi....

L'altre dimecres, 30 d'abril, vindrà la PEPA CANTARERO (poeta i part del Mu.Po.Cat.) que amb JADE i CARME DELTELL ens presentarà textos del seu darrer llibre.

càries i brandàlies

2008-04-13T16:41:00.006+01:00

Més presència valenciana, aquesta setmana (Horiginal, dimecres 16, 20,30 h.)

Josep Lluís Roig

presenta "Càries" PREMI DE POESIA IBN JAFADJA 2007 (Bromera)

«Càries és una metàfora que defineix el nostre món actual, que pot posseir la perfecció externa, la de l’aparença, la dels centres comercials i el benestar, però que pot amagar –que amaga– tot allò que no és bell, com l’esmalt pot covar un queixal podrit.»

i Àngels Gregori

presenta "Llibre de les brandàlies" Premi Ausiàs March de poesia 2007 (62)

"Llibre de les Brandàlies expressa l’ànsia, el dolor i el goig del trànsit de l’adolescència cap a la maduresa a través de dues geografies ben diferents: els hotels, els grans carrers, els cafès i la soledat de les grans ciutats, d’una banda, i de l’altra, la quotidianitat del poble."

----------------------------

més poesia escampada:

- Primavera poètica de La Garriga

- Poesia als parcs

- Poesia i cava

víctima i botxí

2008-04-12T08:45:00.004+01:00

Oscar Rocabert i Maat i Fontanet,

ens porten un Brossa que sona flamenc,

ara que fa deu anys de la seva mort.

I sona força bé.

L'espectacle està girant per diversos espais.

Encara el podeu degustar.

Contractació oberta!

----------------

SEGON. AL PARE
Per a Francesc R. S. i Josep Ll. B. i F.

No ho negaré pas, mon pare és en Brossa,
primer dels poetes dels meus tendres anys:
una Antologia que serví de crossa
per obrir l’armari. I va ser un bon pany,
que permet obviar poesies mortes,
odiar verborrea i dir el que s’escau,
defugir els que fan “retallada prosa”
i anar a l’essencial: encertar en el trau.
I després, més d’ell, que esdevé la base
de tot el que he fet, p’rò de rima, res.
Mes arriba el dia d’una nova fase
en què he tingut por de no ser prou net
i no dominar forma de cap classe,
i és quan decideixo començar un sonet.
Si el model és Brossa, ¿per què no complet?

I el dimecres vinent 16 d'abril, seguim en sintonia valenciana:

Àngels Gregori amb el seu "llibre de les brandàlies"

i Josep Lluís Roig amb "Càries"

tres en una

2008-04-11T17:16:00.003+01:00

Les tres queixones es queden en una.

Dificultats “tècniques” (un casament per impuls i un embaràs sobtat) van impedir l’altra nit la presentació del show d’aquesta companyia valenciana. Maria Juan es va vore obligada a improvisar ella soleta per entretenir el nombrós públic que esperava pacientment la “resolució del conflicte” que diuen ara.
Nerviosa i insegura al principi ,va defensar dignament el “bolo” malgrat la informalitat de les seves pressumptes companyes. Durant una hora llarga ens va posar al dia, amb humor directe i intel.ligent, de les seves experiències escèniques i vitals, la seva formació teatral i la seva visió demolidora de les coses, del món i de la vida...
La vetllada (que forma part del programa de la setmana cultural que organitza l’Espai Pais Valencià) no cal dir que es va salvar amb escreix i ningú va trobar a faltar les queixones desertores.
Mariua: t’ho pots fer sola, envia-les a fer la mà!

horiginal dimarts i dimecres

2008-04-07T09:50:00.004+01:00

Dimarts 8 d'abril, 20,30:
"Sense penes ni glòries" l’actriu Maria Juan presentarà un espectacle ple d’humor i d´ ingeni.
(Una proposta de l'Espai Pais Valencià)

Dimecres 9 d'abril a les 21,30 (atenció al cavi d'horari!)
Victima i botxí presenta
JOAN BROSSA: EL SECRET ÉS DINS LA MASSA
Textos de Joan Brossa i altres autors
dits per Òscar Rocabert

amb música de Maat i Fontanet

poesia i cava

2008-04-06T11:55:00.006+01:00

Ja ha començat el cicle de poesia de Sant Sadurní amb una programació de superluxe...i cava!

la propera:

Poesia i Cava

Divendres 11-04-2008

Hora: 22.30

Activitat: Poesia i Cava. Anna Aguilar Amat, Laia Noguera, Carles Sanuy i Pau Vadell

Lloc: Caves Conde de Valicourt al carrer Sant Antoni, 39

Organitza: Punt i coma.

Col.labora: Ajuntament. Regidoria de Cultura i Institució de les Lletres Catalanes

la realitat no existeix

2008-04-04T12:37:00.008+01:00

Obre el joc Hac Mor presentant els presentadors: Gómez, Ripoll, Xargay, Andriy i Catalina (Castillo lesionat avui no jugarà) Després d’uns tocs d’escalfament a base de currículums, fa una passada al davanter Gómez que avança amb entusiasme en una jugada brillant que acaba amb un passi al seu company Ripoll que, més contingut, de joc més conservador, defensa amb eficàcia un discurs acurat. Xargay controla (avui no canta) i segueix amb uns fragments escollits. Totseguit entren en escena la jovenalla (els llampants fixatges ucraïnesos) que, ara sí, ataquen a fons amb joc agosarat, directe i fulminant i deixen el respectable bocabadat.
A la segona part, Hac Mor surt embalat, interpel.lant al públic amb noms i cognoms. Al primer toc (amb fina visió de la jugada) s’encara amb la noia de la primera fila que somriu per sota el nas, i segueix triangulant les dedicatòries. Benet Rossell, recull la pilota i porta el discurs cap a terrenys insòlits amb imatges estimulants com la d’una banyera plena de plats bruts. Carles M. Sanuy, intervé i puntualitza aclarint conceptes i Paneros i Rosales. Lladó (?) invoca Valery i Hac Mor treu el sancristo gros i fa aparèixer Eugeni d’Ors Cantant la “Vaca lechera” a can Peixerot.
Contraataca Joan Vinuesa des de la banda, questionant amb delicadesa la manca de combativitat d’aquestes avantguardes i posant en solfa una certa autocomplaença curricular, en l’única jugada una mica perillosa del partit.
Una floritura d’en Florit: "L'assedegat pateix set-de-moix. L'assedegós pateix set-de-ca". fa sortir cans i moixos a la palestra i és contestat amb granotes. Pijoan llença pilotes fora, Pedrals inicia un moviment cap als “ANTI” que no progressa. De la banqueta estant Gelonch (en nom d’Andriy) llença una andanada crítica-afectuosa una mica en la línia Vinuesa: Que estem fent? una reunió d’alcohòlics anònims? El joc s’acaba i la noia que somreia (Iria) tanca el cercle amb una citació de Nietzsche.

Un piròman, dona la seva versió: Aixó sembla un karaoke erudit...!

---------------

properes atraccions:

Dimarts 8 d'abril, 20,30:

"Sense penes ni glòries" l’actriu Maria Juan presentarà un espectacle ple d’humor i d´ ingeni.

(Una proposta de l'Espai Pais Valencià)

Dimecres 9 d'abril a les 21,30

Victima i botxí presenta

JOAN BROSSA: EL SECRET ÉS DINS LA MASSA
Textos de Joan Brossa i altres autors
dits per Òscar Rocabert
amb música de Maat i Fontanet

vindrà l'hac mor i...

2008-03-31T11:12:00.003+01:00

( 2 generacions dadaistes)

Carles Hac Mor, el nostre agitador i avantguardista més professional

(i sense ser funcionari!)

ens convoca de nou amb complicitats de categoria,

i diu que...

Sou convidats a l'

ÀGORA INDISCIPLINÀRIA

que, amb motiu de la presentació del poeassaig de

Carles Hac Mor,

ENDERROC I RECONSTRUCCIÓ,

publicat per Arola editors

i amb coberta i solapes de

David Ymbernon,

s'escaurà dimecres, dia 2 d'abril, a 2/4 de 9,

a la gran i cèlebre rebotiga kabaretaire del bar Horiginal

(carrer Ferlandina, 29, davant el macba).

Els atiadors de l'enderroc indisciplinari que serà fet per tots els assistents a l'àgora, al tumult on les idees es faran carn i s'atabalaran entre nosaltres,

seran

Andriy Antonovskiy, David Castillo, Catalina Girona, Valentí Gómez i Oliver, Carles Hac Mor, Ricard Ripoll i Ester Xargay.

Us hi esperem, perquè un cop més han estat superats tots els límits i novament s'imposa un retorn urgent al desordre!

-------------------------

miquel plana

2008-03-31T11:01:00.006+01:00

(plana, pedrals, núria m. vernis en plena feina)

L’atzar (o potser no tant) dels dimecres ens regala el privilegi de conèixer en Miquel Plana, el bibliòfil olotí, editor, gravador, fabricant de meravelles en forma de llibres ben fets. Arriba carregat amb “24 poemes d’amor” darrera aventura. Gravats, tipografia i relligat exquisits. El paper adient, gravats originals, signatures dels autors, les pàgines amb els blancs exactes, fan bells objectes que son un prodigi d’harmonia i sensualitat. Tiratges curts evidentment i preus en conseqüència (ja se sap, les joies son cares. Si teniu calers recolzeu-lo!)

Miquel Plana d’Olot estant, fa feina, callada, gairebé secreta, en solitari i amb passió (i s’hi deixa la pell amb tot el plaer). Elabora llaminadures gràfiques minoritàries però de primera necessitat, lluny de la gasòfia perepetrada pel marketing massiu.

(Enveja i admiració infinites: jo de gran no vull ser com ell; jo de gran vull ser ell!)

24 poemes d'amor

ea, ea, ea!

2008-03-28T22:55:00.004+01:00

Celebrem el retorn d'en Santi Borrell, un històric de la Kinzena de Vilafranca.

(ja havia recitat aquí la primera temporada del cicle)

Avui, finalment sense guitarrista, ens proposa un sol poema, llarg. No és un poema-riu, és un poema autopista amb incrustacions lluentes de l'entorn inmediat.

L'autopista, ja se sap, cansa i la segona part es completa amb un grapat d'intervencions sense peatge, dels còmplices presents, amb versos nous, versos reciclats, fonemes ucrainesos i un Verdaguer, un intrús fragment de narrativa, i invocacions a Latung-la-la

més tard, el tercer temps s'allarga entre birres i fum i rialles

i sento veus empenyent el Pla B,

i anunciant una formosa tanda de recitacions a Sant Sadurní entre efluvis de cava,

i una expedició poètica al Masnou (que em perdrè)

invocant l'"Àgora indisciplinària" que la setmana entrant ens portarà en Carles Hac Mor

tot presentant el seu poeassaig

"Enderroc i reconstrucció"

ja n'anirem parlant

recerques

2008-03-25T01:13:00.002+01:00

el nostre estimat Institut de Recerques Inútils, ens tramet una aportació erudita al Dia de la Poesia (naturalment amb retard)

"Caritat caritat senyora,

caritat pel meu germà,

que va nèixer sense braços

i no se la pot pelà!"

es tracta d'uns versos que Juan Marsé fa cantar a uns personatges durant un viatge en tren cap a la costa en un dels seus primers llibres.

Juan Marsé. Encerrados con un solo juguete.
Ed. Bruguera 1978 Libro amigo 561. pp. 55

(les reclamacions, el dimecres)

projecte manhattan

2008-03-19T13:48:00.002+01:00

El círculo de Gilgamesh
Pintures de Samuel Salabarria
Horiginal Març-Abril 2008

Un projecte plàstic al voltant de la figura de l’heroi i les seves relacions amb el poder.

El pintor SAMUEL SALABARRIA (La Habana, 1964) planteja un paralel.lisme entre l’heroi Gilgamesh -protagonista del gran poema èpic- i un heroi dels nostres temps: John Wayne i la seva mort lligada a les primeres proves nuclears al desert de Nevada.

Openheimer, Howard Hugues, el projecte Manhattan, el film “The Conqueror”, les primeres proves nuclears d’efectes devastadors entre les tropes que les van presenciar de massa aprop i les consequències de la radiació sobre els actors i treballadors de ”The Conqueror” conflueixen en una història sorprenent i poc coneguda.

Samuel, presenta així el seu treball:

--------------

Gilgamesh es un despótico rey de Babilonia que gobernó en la ciudad de Uruk, conocida en la Biblia como Erech (actual Warka, en Irak). Según la leyenda, los dioses escuchan las oraciones de los oprimidos ciudadanos de Uruk y envían a un hombre salvaje y brutal, Enkidu, que reta a Gilgamesh a una lucha sin tregua. Concluida la batalla, sin que ninguno de los contendientes resulte claramente victorioso, Gilgamesh y Enkidu se hacen grandes amigos, emprenden viaje juntos y comparten numerosas aventuras. Los relatos sobre su heroísmo y valentía al enfrentarse con bestias peligrosas se difundieron profusamente hasta llegar a nuestra época en forma de una de las más antiguas historias épicas.

La causa
Un informe desclasificado ha dado la cifra y ha cundido el espanto: 15.000 muertos, 2.000.000 de afectados, los héroes convertidos en víctimas, y las víctimas en héroes. Todo bajo la máscara del silencio mortal. La guerra fue y seguirá siendo un alimento codicioso y rentable para las naciones.

John Wayne, El HÉROE, el coloso de la imagen cinematográfica, inspirador del proyecto ideológico del poderoso imperio, símbolo visual, aquel que siempre representó la ley, el orden, la fuerza ante la justicia “…se adentraba en una tormenta de arena vestido de Mongol. Unos ventiladores gigantes simulaban una tormenta de arena y el actor fingía, actuaba y representaba la fuerza de la historia con la imagen de Genghis Kahn. Corría el año 1954 y en el Snow Cayon, Utah, se rodaba The Conqueror (El Conquistador de Mongolia). Unas 60 toneladas de tierra se removieron para recrear el paisaje asiático sobre un territorio ubicado a 150 Km. del desierto de Nevada, donde se llevó a cabo el mayor número de experimentos nucleares en los años cincuenta. En 1979 John Wayne murió de cáncer. También murió el director Dick Powell y la protagonista Susan Hayward. En 1980, 81 de las 220 personas que participaron en el rodaje habían muerto de cáncer.

Cuando los dos viajeros regresan a Uruk, Astarté, diosa protectora de la ciudad, proclama su amor por Gilgamesh. Éste la rechaza, y la diosa envía al Toro del Cielo (Toro de las Tempestades) para destruir la ciudad. Gilgamesh y Enkidu dan muerte al toro pero como castigo por participar en esta hazaña, los dioses condenarán a muerte a Enkidu.

Un científico declaraba a la revista The Defense Nuclear Agency People: “Por favor, Dios, que no hayamos matado a nuestro héroe John Wayne”. Casi un mes antes de la explosión de la bomba de Hiroshima, en la madrugada del 16 de julio de 1945, una zona desértica de Nuevo México recibió el estallido bautismal de la primera detonación nuclear en suelo estadounidense, era el comienzo de la epopeya del Gilgamesh de nuestro tiempo.
Más de 600 personas entre civiles y militares murieron debido al hongo atómico durante la operación Trinity. La bomba había sido construida en Los Álamos, por el físico Robert Oppenheimer. Horas después, el Coronel Stafford L. Warren, Director de Seguridad Radiológica del proyecto, escribía un memorando al General Grove, Director General del secretísimo Proyecto Manhattan: “La explosión se produjo a las 5:30 h. del día 15 de julio de 1945. La energía atómica fue mucho mayor que la esperada”. Entre los daños causados se reconocía la ceguera parcial de los observadores cercanos, innumerables daños materiales, muertes de animales, etc. El texto lleva el sello “Top Secret” y fue desclasificado en el año 1974.

Para entonces, leucemia, cáncer de tiroides, tumores antes no conocidos indicaban que algo no había salido como se esperaba: No conocían las consecuencias que provocaría la energía atómica desprendida por el invento asesino (el gadget, como lo llamaban los científicos) del Dr. Oppenheimer. La imagen del héroe fue destruida por la serpiente, por ese poder silencioso que hizo que nadie sospechara que más tarde provocaría la caída del héroe. Los dioses no escucharon al científico que rogaba por John Wayne y mataron al héroe.

Tras la muerte de su amigo, Gilgamesh recurre al sabio Utnapishtim para descubrir el secreto de la inmortalidad. El sabio, tras muchas vacilaciones le revela a Gilgamesh que en las profundices del mar hay una planta que confiere la eterna juventud. Gilgamesh se sumerge en las aguas y encuentra la planta. Pero, de regreso, una serpiente se la roba y el héroe, desconsolado, regresa a Uruk donde muere.

¿Qué pasó con el héroe y su gesta? Puesto que nada es fortuito, debe señalarse que la última imagen que vio el héroe, antes de reventarse contra el doloroso y macizo colchón de arena, fue una repetición, replicadas en un nivel máximo de significaciones, de aquella que había divisado justo antes de comenzar la caída: Los límites del desierto de arena que se perdían entre los brumosos contornos, las hermosas líneas de dunas que prometían una salida del sol que nunca llegaría desde el suelo abrasador y el gélido viento del paisaje del desierto; en tanto que, hacia el lado opuesto, en dirección al Sur, se multiplicaban los cascos de los hombres parados frente al fortísimo destello de los cien soles de luz y quedaban ciegos a su condición de héroes de primera fila. Todos estos héroes se multiplicaron a lo largo del tiempo. De hecho, jamás un grupo de soldados había estado tanto tiempo frente a la Tormenta del Cielo, pero la tormenta veraniega de aquel mes había desbancado todos los cálculos y los de Reparaciones trataban de adecentar las comunicaciones que habían enmudecido. De las tormentas nada se sabía en la proximidad de la tranquilidad, sin embargo, a medida que se aproximaban a la raíz del problema, los desastres se hacían más visibles. A veces, cinco minutos es demasiado tiempo, sobre todo cuando te ves obligado a pasarlos con algo tan inquietante como una nube arenosa delante de tus ojos, irritados todo el tiempo. La mejor manera de explicarlo es sugerir un paisaje repleto de amarillos desérticos, apagados por la noche, luz de luna, inmenso cielo estrellado. Un paisaje nocturno que ocupe casi la mitad del espacio, como si se estuviese observando una fotografía.. A continuación un estallido ensordecedor y todo se torna en luz de miedo, el viento trae la onda expansiva, absolutamente arrasador y, luego, un hongo maligno que va viajando lentamente, de altura igual que el cielo, sin término hacia izquierda o derecha: La Niebla y luego el ahogo, el malestar y la muerte.

sara gorza

2008-03-18T10:06:00.004+01:00

Sara Gorza,

ens va apropar el dijous passat la poesia de les cançons de Fabrizio de André amb la guitarra de Javi Alvarez puerto. Les canta per que li agraden i l'emocionen; les viu i les diu i les recrea amb sensibilitat. Un com més, hem tingut aquell plaer del descobriment de petites joies, treballs honestos i sensibles lluny del soroll friki-mediàtic.

I a tots aquells que s'ho van perdre, si en teniu ocasió, no la deixeu escapar. La feina ben feta ha de tenir ressó...

-----

Pre-visions Horiginal:

aquest dimecres (sant, i sant josep) no hi ha recital

tornem el dimecres 26 amb Santi Borrell ( amb Frank Moliner a la guitarra)

dimecres 2 d'abril: Carles Hac Mor amb "Àgora indisciplinària" presenta el seu poeassaig "Enderroc i reconstrucció"

dimarts 9 d'abril: Monòlegs (setmana cultural pais valencià)

dimecres 10: Àngels Gregori presenta "Llibre de les brandàlies"

dimecres 16: Pep Roig: "Ara és demà"

dimecres 23: Sant Jordi

dimecres 30: Pepa Cantarero

la mascletà de la pesta

2008-03-17T11:35:00.005+01:00

(les roïnes fotos de sempre)

Ja hi ha altres cròniques magnífiques que ressonen encara al voltant d’aquest Estellés encés. Però la satisfacció hi és igualment o més encara, pel merescut homenatge al poeta i per haver estat còmplices de la primera gran facècia de la PESTAPOÈTICA. Carmona i companyia han aconseguit aplegar al seu voltant sota el paraigua d’Estellés, els poetes dels 23 anys (ardits, gloriosos, insolents 23 anys!) i els poetes de llarg recorregut (Hac Mor, Casasses, Vinuesa, Caballero, Orlando Guillén...) els que fa anys que piquen pedra i els que han de cremar Barcelona...
Ja ho haviem avisat: aquesta gent son nitroglicerina eufòrica, febre i passió poètica i de l’altra, vida i poesia en estat pur, lo millor de cada casa. Aquest cop sí. Està quallant alguna cosa gran. Una generació? una certa manera de traspuar poesia? sigui el que sigui se’n parlarà. I naltros tindrem l’urc d’haver-hi estat aprop.

ara torno!

2008-03-14T23:59:00.003+01:00

mentrestant, no oblidin que el dissabte,

els nens d'en JP van a l'helio....